dijous, 5 de juny del 2014

Curiosos materials per manualitats... (el desenllaç)

Doncs bé, ha arribat el moment de desvetllar què tenen a veure els objectes de les fotos d'ahir amb les manualitats.

En primer lloc dir que, lamentablement, sóc una persona molt desendreçada. A mi m'agradaria tenir tot ben posat. Les coses distribuïdes en armaris, calaixos, carpetes, capsetes... però no és així. Fa una mica de vergonya de reconèixer-ho, però és cert. I, a més, té certa gràcia perquè, al mateix temps, sóc molt maniàtica amb moltes coses de la neteja (A casa, el primer que s'ha de fer en arribar és treure's les sabates i posar-se unes sabatilles perquè els terres del carrer són brutíssims.)

1.- Bé, no m'embolico més. Anem a per la primera imatge: tot i que sóc desendreçada, tenir rotllos de feltre i de goma-eva damunt la taula del menjador tampoc és que m'agradés molt, així que (i en MAC s'hi va apropar una mica), el cubell de les escombraries nou (i ben rentat!) és com l'armariet que els guarda. Netets i protegits perquè no agafin pols ;-)


2.- Els cereals venen en capses de cartró i aquest cartró és una de les coses més reciclades del món de les manualitats. O sigui que, aquestes capses seran matèria prima per a nous treballs. Les fotos les he tret de la xarxa, clar, que jo encara no me'ls he acabat:





Mireu, mireu l'enllaç!

3.- I arribem a les paperetes: Quan vaig anar a votar, tot i que duia la papereta de casa, ja dins el sobre, ho vaig comprovar mitja dotzena de vegades -no fos cas que el follet del fadaralisme hagués fet una malifeta m'ho hagués canviat-. Una de les comprovacions la vaig fer davant d'una taula molt gran on hi havia un munt de paperetes: Una bestiesa de quantitat de paperetes! Crec que ni que tot Reus hagués anat a votar allí i tots al mateix partit, hi havia paperetes de sobres fos quin fos l'escollit. Quin malbaratament de paper! Però el que més absurd em va semblar és que hi havia partits que duien unes llistes molt llargues i altres que tan sols portaven una desena de noms com a molt: però les paperetes eren de la mateixa mida que les que anaven "completes"! Un munt de paper blanc malgastat!!


Em vaig empipar moltíssim i en vaig agafar un grapat de les que més buides anaven (i em sap greu no haver-ne agafat deu vegades més, que encara n'haurien quedat) En fi, aquest magnífic paper blanc, també serà convenientment reciclat i es convertirà en alguna llibreteta o bloc


Així doncs, ja han començat a passar pel cutter... la part dels polítics anirà al contenidor del paper (en XEXU ho va insinuar) i la part blanca, per la menda lerenda, que en farà quelcom de profit.

dimecres, 4 de juny del 2014

Curiosos materials per manualitats...

Us presento les meves darreres "adquisicions en tema de manualitats".

1.- UNA GALLEDA PER LES ESCOMBRARIES AMB TAPA. (DEL MERCADONA) 


2.- UN BON ASSORTIMENT DE CEREALS PER ESMORZAR BÉ.


3.- PAPERETES DE LES PASSADES ELECCIONS EUROPEES DE DOS PARTITS ALS QUE NO VAIG VOTAR (PISPADES DIRECTAMENT DE LA TAULA DEL COL·LEGI ELECTORAL)



Ara us deixo pensar i demà posaré la continuació del post hehehe


dijous, 29 de maig del 2014

Modèstia a part... molt a part...

La "falsa modèstia" no és un dels meus defectes. Quan dic "ai, això crec que no m'ha quedat bé" ' "no me n'acabo de sortir", o "ui, això jo no ho sabria pas fer" és perquè ho penso de veritat. Ara bé, la modèstia autèntica tampoc és una de les meves virtuts, ho reconec. Per tant, quan em trobo amb algun premi o reconeixement, jo en presumeixo tranquil·lament...

I avui he tingut una agradable sorpresa... mireu, mireu AQUÍ... Ei, fa goig, eh? ;-))

En PUIGMALET és un autèntic expert en lexicografia, un lingüista, un científic, un amant de les paraules, un romàntic dels diccionaris... i, a vegades, entre post acadèmic i post acadèmic ens mostra alguna curiositat com aquestes:



També cosetes més petites com aquests passadors pel cabell


o aquestes arracades:


I, ep, que jo a fer escultura no m'hi atreveixo, però a fer arracades sí, i (el que deia de la modèstia hehe)... No direu que les meves no són boniques també!


Ara bé, llegir al blog d'en PUIGMALET que ell no tenia coneixement de ningú, fins ara, que hagués fet coses així amb diccionari en català, això m'ha fet sentir com si hagués entrat en la història de la lexicografia! ;-)

Gràcies pel post, JOAN!!

diumenge, 25 de maig del 2014

M'agrada aquesta foto...

Seguint amb el nou costum de posts breus, aquesta vegada només mostraré una foto... És molt bonica!

dilluns, 19 de maig del 2014

Atemptat esfereïdor (Relats Conjunts)


Assumpta Casadejús, corresponsal a Reus

Poques vegades una càmera de seguretat ha captat tan clarament l'instant previ a una agressió com ho ha fet la càmera de la Sala 4 del MEITAM. Aquesta és la foto que els Mossos d'Esquadra han fet circular per si algú pogués reconèixer les mans de l'home que, aquesta passada nit, ha perpetrat un acte terrible al Museu de l'Escriptura, la Impremta, el Teclat i altres Meravelles, de Reus.

Després de les primeres investigacions, tot sembla indicar que l'home ha entrat en hores de visita del centre i s'hi ha amagat, quedant allí, sol, quan els vigilants han tancat les portes. Cap a les 9 del vespre l'individu s'hauria abalançat sobre la Underwood amb ànim clar d'escanyar-la, com es veu perfectament a la fotografia. Durant l'agressió, la màquina ha caigut a terra i l'estrèpit ha espantat l'home que ha escapat corrents fent sonar totes les alarmes.

En arribar els Mossos i les ambulàncies han trobat la màquina agredida per terra, amb alguns cops i un gran estat de nerviosisme. L'han portat al taller i ens han passat un informe en el que s'indica que es troba estable. En cap cas la seva vida no corre perill.

Alguns vianants que han vist com l'atacant sortia corrents del Museu el descriuen com a un home d'uns cinquanta anys, de classe mitja, ben arreglat, probablement de Terrassa i independentista.

Seguirem informant.



Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

divendres, 16 de maig del 2014

Bloc de notes especial per a blogaires

La veritat és que ho inventen tot!! M'ha fet gràcia.


Això de fer posts curts és molt més descansat que aquells rotllos que feia abans... Al cap i a la fi, un miscel·lània és un miscel·lània, i aquí hi cap tot.

L'ull està MOLT millor. Bé, algú que no m'hagués vist ahir diria que el tinc molt inflat, però al menys avui el puc obrir una mica i ja no veig tan malament.

Ara podria posar un vídeo per completar...


Au, ja està! :-DD

dijous, 15 de maig del 2014

Tinc un ull a la virulé

Doncs això, que tinc un ull tan inflat (una picada ahir vespre) que em deforma mitja cara i gairebé no el puc obrir.

Ja està.

Bé, sense el meu ordinador habitual no voldreu pas posts molt llargs, no? Faig el que puc... De moment aquest i ja veurem :-DD

dijous, 8 de maig del 2014

Estic que mossego

Finalment, el meu ordinador s'ha mort. Estava cantat... però, tot i així, em fa molta ràbia i estic empipada.

Faig aquest post des d'un portàtil que m'han deixat a la Parròquia però que, evidentment, no és meu i hauré de tornar quan el necessitin.

Doncs bé, he intentat accedir als MEUS blogs i Google m'ha obsequiat amb això:


Si us hi fixeu, diu que algú ha fet servir LA MEVA contrasenya per intentar accedir al MEU compte... i és que, estúpids!, era jo, evidentment... Doncs res. Com estem controlats i vigilats, han detectat que intentava entrar des d'un altre equip i em bloquejaven... Com es pot ser tan... tan... tan... (CENSURAT)?

No hi ha hagut res a fer. Ni dient que se m'havia oblidat la contrasenya, ni res de res. Si no arriba a ser pel Blog de la Parròquia (que el porto jo i s'ha d'entrar amb el meu compte) i el d'Artesania, els hagués dit que ja se'ls podien confitar... N'hagués obert un de nou i ja està. Però finalment he hagut de plegar-me a les seves dictatorials i repugnants demandes de Big Brother i donar-los el meu número de mòbil perquè m'enviessin un número clau per poder entrar... És RIDÍCUL: Algú que sap el meu compte i la meva contrasenya no sabrà el meu mòbil? Un ZERO a Google. I si no fos perquè és tan rematadament complicat, ara mateix em passava a WordPress.

dilluns, 5 de maig del 2014

Relats Conjunts "Passeig sota la pluja"

Leonid Afremov, oli sobre llenç

Avui es sabran els resultats. Ha dormit poc i està nerviós.

Falten quatre hores. L’acte comença a les dotze en punt però primer hi haurà els parlaments dels promotors i de l’Alcalde... espera que siguin breus!

Fa deu anys que va decidir dedicar-se al que més l’entusiasmava: la pintura. Fins i tot va deixar una feina segura per poder entregar-se el màxim a allò que el tenia atrapat. Volia estudiar, provar, aprendre, practicar... viure l’art que el cridava a dedicar-hi cada dia més temps.

Mai abans s’havia presentat a cap “concurs”. El nom tècnic que li donaven era un altre, però per a ell era un concurs, amb un premi econòmic que necessitava. S’havia equivocat en deixar la feina i els ingressos segurs que representava. Venia pocs quadres. Havia intentat donar classes de dibuix, però res...

Falten tres hores i mitja.

Els haurà agradat el meu quadre? És el millor que he fet mai. Hi he posat el cor i l’ànima. Vaig passar dies i dies buscant les combinacions de colors que donessin aquells tons tardorencs que volia plasmar. Vaig pintar a l’exterior i a l’estudi. Vaig fer i refer fins que em va quedar exactament com el meu cap visualitzava que havia de quedar.

Volia que fos una imatge plena de vida, malgrat que la tardor per a molts simbolitza el contrari... per això hi va posar pluja, que fa renéixer i renova... i fanals, per il·luminar un camí... i una parella que s’estima. Tot el conjunt havia de ser un homenatge a l’esclat, a la il·lusió de viure. Però on s’havia entregat totalment era en els arbres, en els tons de cada una de les fulles.

Falten tres hores i deu minuts. El temps se’m fa etern.

S’asseu al sofà. S’hi està bé... Clar, no ha dormit en tota la nit. Ara s’hi troba bé al sofà... i s’adorm... plàcidament.


Escrit segons la imatge proposada per Relats Conjunts

divendres, 25 d’abril del 2014

Fins al Cel...

Bona persona, treballador, intel·ligent, discret...


Formes part de la millor època de la història del Barça. Fins al Cel, Tito!

dilluns, 21 d’abril del 2014

A punt per vendre...

Si demà al migdia us passegeu pel centre de Reus potser em veureu i és que estaré per allí, per la Plaça Prim, la Plaça Mercadal... intentant vendre els meus punts de llibre de Sant Jordi. Tots són fets a mà. Retallats, pintats, enganxats... amb els seus detalls de segells, collages, cintes de Senyera...

Per si, juntament amb el llibre que regaleu, hi voleu afegir un punt. O, per vosaltres, tant per fer-los servir com si en col·leccioneu.

Aquests són els darrers que he fet.


Si voleu més informació, podeu mirar AQUÍ.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Joiosa llum santa...


Joiosa llum santa
que ens portes la glòria
del Pare del cel immortal,
Déu i Salvador, Jesucrist.


Crist ha ressuscitat!
Jesús és viu!
Al·leluia!


Al·leluia, d'El Messies de Haendel - Choir of King's College, Cambridge.

BONA PASQUA A TOTHOM!!!

dilluns, 14 d’abril del 2014

Els meus relats pel concurs de la Jomateixa

Abans que se'm passi el termini (queden quatre dies, en sentit literal) he decidit posar urgentment mans a l'obra per participar al Joc de la Jomateixa... Aquí estan les meves inspiradíssimes creacions!! 




1.- VETERINARIS


Farta de viure en una escala que semblava Veterinaris de TV3, la Rosa va assassinar en sèrie, sense remordiments, la gallina sorollosa del segon primera, la granota amb comportaments agressius del pis d’estudiants i el cocodril amb pestilents digestions -que hagués hagut d’anar a l’especialista “dels exòtics”- de l’àtic.


2.- HORUS MATANT EL COCODRIL


Al càsting per fer de drac de Sant Jordi, Gallina caigué en primera ronda, Granota en segona i Cocodril es va endur el paper, però Gallina i Granota, rabioses, el van assassinar. Rosa Díez diu que la culpa de tot és l’ambient de fractura social que es viu a Catalunya.

dissabte, 12 d’abril del 2014

Els "lexicogràfics"... Punts de llibre de Sant Jordi 2014 (II)


Uns punts de llibre ben diferents dels que faig normalment, començant per la mida, que és de 15 cm. de llarg per 6,5 cm. d'ample (més curts i amples) amb forma d'etiqueta antiga.

Damunt d'una cartolina blanca especial per aquarel·les, acrílics, etc. pinto una base en colors torrats. Quan està ben sec hi aplico un segell amb tinta grana que representa una escriptura a mà amb cal·ligrafia vintage.


Un cop ja tinc tota la base preparada, amb les mans estripo petits trossets de pàgines de diccionari (un volum desaparellat, d'una col·lecció que sortia setmanalment fa anys) que vaig envellir prèviament amb te i cafè).



Amb els trossets de diccionari faig un petit collage al que afegeixo paraules tipus: "diccionari", "lèxic", "definicions", etc. que he imprès damunt d'un fons que simula paper vell i, finalment, damunt de tot, hi poso -igual que als punts d'ahir- amb un segell acrílic el text "Sant Jordi 2014".


Per acabar, dono la forma d'etiqueta antiga, tallant les dues puntes superiors i perforant un trau rodó per passar una cinta amb la bandera catalana. Al trau, més que res com a decoració, hi poso una rodoneta adhesiva protectora.

Si algú es pregunta perquè aquests punts s'anomenen "lexicogràfics" és perquè van dedicats a l'amo d'un blog que es diu Lexicografia, un autèntic estudiós i expert coneixedor de la llengua catalana... Puigmalet, espero que t'agradin! ;-)

Amb aquests punts s'obre una sèrie de productes diversos, que aniré posant després de Sant Jordi, amb el tema: Lexicografia.

dijous, 10 d’abril del 2014

Ja els tenim aquí!!


Tot el que és bo es fa esperar... i deu ser veritat perquè m'han quedat preciosos ;-)

Sí, són els meus Punts de llibre de Sant Jordi! I aquest només és el primer disseny! Demà un altre! Molt diferent... sorprenent...

Teniu totes les dades aquí:


Com... Que no coneixeu el meu Blog-botigueta d'Artesania? Que no el teniu posat a la vostra llista de blogs preferits? Som-hi!! No espereu més a visitar-lo!

dijous, 3 d’abril del 2014

Imatges visualment semblants

Us ha passat alguna vegada que voleu trobar una imatge a Google i feu la cerca per IMATGE? (una foto que no sabeu quin lloc és, per exemple... o un disseny que us recorda alguna cosa... una imatge petita que voleu veure si algú l'ha penjat amb millor resolució...) a mi em passa constantment, sobre tot pel blog de la Parròquia pel que a vegades he de trobar algun quadre, icona, etc.

És graciós quan Google no troba el que busca i t'ofereix el que anomena "Imatges visualment semblants". Us asseguro que n'hi ha que no s'assemblen en res (potser es basen en els colors, en la forma... però el resultat no té res a veure) i, o penses "quin desastre!" o et fas un fart de riure.

Veiem alguns exemples? Us prometo que són totalment certes.

Buscava aquesta:


Em suggereixen aquesta:


D'acord que té una pinta que ara mateix hi clavava queixalada... però... vosaltres hi trobeu molta semblança? I aquest pastís tan bo... a que es deu assemblar? Doncs a això! (Al menys és menjar!)



Provaré amb un altre dibuix. Aquest, per exemple,


Mireu que bonic!! S'assembla a una carta marina antiga!


M'agrada tant que l'he buscat a la pàgina corresponent (una de la Wiki en anglès) i resulta que és la Carta Marina d'Olaus Magnus (1490-1557), el mapa més antic que existeix dels països nòrdics. Van ser necessaris dotze anys per a fer-la. Les primeres còpies van ser impreses l'any 1539. Si el voleu veure bé, tot sencer i poder-lo ampliar, cliqueu aquí

Fem un altre experiment... Això és un fragment d'una postal que vaig fer la setmana passada per acompanyar un pitet brodat... a què s'assemblarà?


Eeeeeh? Coooooom? Doncs sí, prometo que és cert... a les "Imatges visualment semblants, hi surten coses com aquestes! ;-)



I ara em fa il·lusió posar una preciositat de punt de llibre que ha fet la CARME i que podem trobar al seu blog:


Uaaaaaaaau!! Les imatges "semblants" són molt "diferents" entre elles, però totes són boniques! Mireu això! Simbolitza l'amor i és d'una pàgina d'artesania polonesa: Anielska Manufaktura.


O aquesta, de l'artista xinès Zhou Xin Jing i és que CARME, l'art crida a l'art ;-)


Molts són obres d'artistes xinesos o japonesos. Aquest que ve ara m'encanta!
He de fer servir el traductor de Google per entendre fins i tot el nom de l'autor, així que, tot i que procuro anar amb compte, em puc estar equivocant; per exemple, jo diria que posa que és obra de Li Hsien-wen, però aquest és el nom d'un polític de Singapur (la biografia del qual no diu res massa "artístic") En tot cas, sigui qui sigui és tan amable que ens dóna permís per imprimir-ho i fer-ne punts de llibre (cosa que es dedueix d'unes tisoretes dibuixades al costat que no necessiten traducció)... N'hi ha més! Aneu-hi ;-)



I acabo o això tan llarg no s'ho mirarà ningú! He agafat la foto d'una rosa i n'he retallat aquest fragment,


Au, anem a veure semblances: Uns guerrers, un mapa relacionat amb la FIFA i la Copa del Món de futbol patrocinat per la Coca-cola, un pati de butaques...




Bé doncs, ja sabeu una de les formes en que perd el temps el meu cervell, pobret. Però, oi que té el seu encant? ;-))