M'ha tocat el PREMI TOP TEN!!

M'ha tocat el SÚPER PREMI TOP TEN del JOC 2000 d'en MAC!!

Tal com sospitava, el trio d'avui, dia 22 d'agost de 2015 ha acabat en QUATRE, que era el meu número de la sort!!!

Mireu, mireu...

I ara copio la part de les normes del Joc 2000 d'en MAC on surt el lot de llibres :-))

PREMI "TOP TEN": Els 10 primers classificats al final del concurs entraran en el sorteig d'un lot de 5 llibres de la col·lecció "Petita Biblioteca Universal" cedit per la botiga online EL MAGATZEM (elmagatzem.blogspot.com) i compost pels següents títols: 

"Sobre la felicitat" d'Epicur, 
"Un crim i altres contes" de Pere Calders, 
"Màrius Byron" de Terenci Moix, 
"Introducció a la història de Catalunya" de Pierre Vilar i 
"Les neus del Kilimanjaro" d'Ernest Hemingway.

Estic molt contenta i agraïda!!! ;-))

Recordeu que tots els que hagueu obtingut com a mínim UN PUNT, també teniu dret a un premi:

PREMI PARTICIPACIÓ: Tots els participants teniu dret a rebre uns vals de descompte per efectuar una compra d'un llibre a la secció de llibres d'ocasió de la botiga online EL MAGATZEM (elmagatzem.blogspot.com) o per fer una comanda de productes al Blog d'Artesania de l'Assumpta (assumpta-artesania.blogspot.com). El valor del descompte és el que resulti de multiplicar els punts que heu obtingut per quatre (EL MAGATZEM) o per dos (ASSUMPTA ARTESANIA). Exemple, algú que hagués aconseguit SIS punts, tindria dret a un val de descompte del 24% a EL MAGATZEM o del 12% a ASSUMPTA ARTESANIA.

Aquesta oferta és vàlida només fins a finals d'any i els que hi esteu interessats heu de posar-vos en contacte amb en MAC al mail (macabeu2008@gmail.com).

Medalla de Plata!!

Avui he tornat d'uns dies de vacances, dies que he passat a una ciutat preciosa, capital d'un Estat en construcció ple d'il·lusió i ganes de fer les coses bé...

D'acord, d'acord... he estat a Barcelona, la meva ciutat, però bé que hi ha gent que ve de tot el món per conèixer-la! Que jo hi hagi nascut i viscut fins els vint-i-vuit anys no vol dir que no pugui presumir de vacances. I ben econòmiques! A casa la marona! ;-)

Des d'allí, com podia, quan podia (quan em deixaven) he mirat de seguir el concurs amb el que el gran MAC McABEU ens ha entretingut aquests dies d'estiu. Avui han sortit els resultats i... pam!... em trobo que he guanyat aquesta preciosa medalla de plata! (molt merescuda! que he fet mans i mànigues per mirar de connectar-me tot el que podia i seguir el Fantàstic Joc 2000)

Mireu-la que bonica és! Ara la poso aquí i, quan faci el proper post, la passaré també a la barra lateral!

1993, l'any en que Ada Colau va anar a l'Eurovision

Navegant per Internet es descobreix cada cosa...

Jo passo de Whatsapp (versió actualitzada)

Em passen coses rares, però aquesta del post anterior, que se m'ha publicat a mig fer, ha estat molt divertida!

De fet, tota la culpa és meva. Resulta que vaig començar a fer aquest post i, quan tenia el primer paràgraf, vaig anar a dinar i, enlloc de desar-lo vaig fer el que faig sempre en aquests casos (que és una ximpleria, però em vaig acostumar a fer-ho així i ho segueixo fent així) que és, clicar a "planificar" i posar-lo per dos dies més tard. És com un toc d'atenció per a mi mateixa perquè no el deixi "penjat"...

Però, mentrestant, m'han fet un encàrrec d'artesania, estic molt ocupada i em va marxar el post del cap!! hehehe... així que, passades les 48 hores el post -obedient ell- s'ha publicat! :-DD

En tot el matí no he mirat el blog però cap allà les sis de la tarda he mirat el correu i he trobat comentaris... i he recordat el post!! L'únic que podia fer en aquell moment era posar una noteta dient "POST A MIG FER" ja que havia de marxar!!

M'ha fet molta gràcia llegir el comentari d'en XEXU dient "Quin post més curtet"! hehehe

Bé, el cert és que en MAC l'endevina quan s'adona que, en el text del post, parlo en passat... I és que fa un parell de mesos, o una mica més que tinc Whatsapp!! i això és el que volia explicar! ;-))

Va ser molt divertit perquè, efectivament, jo no tenia cap interès per gaudir d'aquest invent localitzador, però...

Deu fer unes nou o deu setmanes, una amiga de la Parròquia em va explicar que tenia problemes amb la connexió de Internet. A casa seva no tenia línia fixa i anava amb la connexió aquella usb molt malament. Em va demanar si l'acompanyava a Movistar a preguntar i, com no tenia altra cosa per fer, la vaig acompanyar. Un cop a la botiga, li van recomanar que es donés d'alta d'una línia (al pis seu, que és de lloguer, hi havia hagut telèfon, però estava donat de baixa), en fi, que entre tota l'oferta que li feien li van dir "i et regalem un mòbil com aquest"

He de dir que a mi, que anava amb un mòbil sense càmera, sense... mmmmmmm... bé, un mòbil que "només" servia per telefonar i enviar smss de pagament, aquest que li van ensenyar em va semblar molt modern (ara sé que és un model vell, però ho sé ara, llavors el vaig veure com a una meravella) i vaig dir "ostres, jo tot això que li dieu ja ho tinc i mai m'heu regalat un mòbil així" i la noia em va respondre "si et fidelitzes per dos anys, te'l regalo ara mateix" i jo vaig dir "si veritablement no m'ha de costar ni un cèntim, em fidelitzo" i la noia va assegurar "no et costarà ni un cèntim més i, a més, et posarem fibra òptica, tot gratis"... llavors vaig finalitzar dient "fidelitzeu-me". Més o menys va ser així.

Per tant ja tinc Whatsapp... i he de dir que el faig servir, eh? :-) Tot i així, segueixo oblidant-me el mòbil, se'm segueix acabant la bateria i no me n'adono, el deixo dins la bossa quan arribo a casa i no el sento... o sigui que tot bé, com sempre... però amb algun Whatsapp de tant en tant.

La llàstima va ser que al cap d'uns dies la meva amiga va anar a comprar-se una funda pel mòbil nou i li van dir que no en tenien perquè era un model vell... De fet, no es poden fer selfies... però m'és igual, eh? Jo passo de selfies!!!

Jo passo de Whatsapp

Les poques -i boníssimes persones- que segueixen aquest blog amb assiduïtat és probable que m'hagin llegit alguna vegada que no pensava fer ni un pas per tenir aquesta cosa pesada i "esclavitzadora"... a més, em resulta bastant patètic veure a qualsevol cafeteria taules amb gent jove (i no tan jove) on tots estan amb el cap ajupit, vinga a teclejar, sense dirigir la paraula als companys que tenen al costat.


POST A MIG FER ;-))

Junts pel SÍ

Com m'agrada aquesta foto!!

Aquesta tarda m'he posat tan contenta en sentir les declaracions dels cinc primers membres de la "llista" de Junts pel SÍ!

Em faig un fart de riure amb ella...

La coneixeu? Anastasia Azaranka Ayuso, la nena que fa el paper d'Ana Pastorcilla a "La hora de José Mota"... ser capaç de fer el paper, tan serieta, tan ben posada... em fa molta gràcia. Però el dia aquest de la conversa amb "Jordi Évole" va ser el meu preferit.

No direu que no m'ha quedat bonic!

Sí, ja sé que aquest no és el meu blog d'artesania, però també és meu... i si ho poso aquí crec que ho veurà més gent. També ho posaré "allí", però he de fer tot el post i això demana el seu temps. De moment ho deixo aquí que no hi fa cap nosa.

I, ja sabeu, que les coses fetes a mà queden molt bé com a regal, la gent ho valora molt... Voleu regalar una tovallola amb el nom brodat? O uns draps de cuina amb unes sanefes? Us agrada llegir i col·leccioneu punts de llibre? Necessiteu renovar els vostres clauers? Voleu un joc de polsera i arracades? Una agenda totalment feta a mà? Doncs passeu per la meva botigueta, que us agradarà!

Barcelona pel procés!

Teniu feisbuc?
Sou independentistes?
Doncs, si voleu, passeu a fer un "m'agrada" a aquesta pàgina. Gràcies!!

https://www.facebook.com/Bcnpelproces

Bona oïda musical...

Dissabte passat va tenir lloc l'Eurovisión, festival que, si puc -i ja faig jo el possible i l'impossible per poder- no em perdo mai... Tot i que ja no és el que era, tot i les trampes entre els països votant a "our dear neighbours" sense cap mena de vergonya...

...tot i el fet que es voti més l'espectacle i cridar l'atenció que no pas una bona canço, una bonica música o una bella veu... Però és igual, una tradició és una tradició i aquella nit jo estic al peu del canó, amb llibreta i boli, apuntant una frase de cada cançó per recordar qui és qui i fer la meva llista de favorits.

I, de cop, canta Àustria i jo dic "quin plagi!" i en Josep Lluís diu "plagi!" i rebo un missatge de ma germana dient "vaja plagi..." Després, em poso a buscar per Internet i, efectivament, hi ha qui diu que aquesta cançó en plagia dues... però NO, no són aquestes dues les que jo volia dir. Jo em refereixo al començament de la cançó. Això sí, sóc incapaç de recordar la peça a la que em recorda... Per tant, necessito d'algú amb bona oïda musical perquè em digui a quina cançó li recorden els primers segons d'aquesta:

Per cert, si voleu saber a qui diuen els entesos que plagia us deixo el vídeo, però jo NO vull dir això (que també), jo vull dir només començar.

Vinga, va, neurones a treballaaaar!!

Ungles

A vegades em ve una idea per fer un post, busco material i, després, no el faig. Després, passat molt de temps, buscant a l'ordinador imatges per alguna altre cosa, em trobo amb "allò" que no vaig fer servir i llavors faig el post. És un sistema perfectament desorganitzat que tinc patentat des de que vaig fer sis anys ;-)

El tema en qüestió són les decoracions "unglils". N'hi ha per a tots els gustos... mireu, mireu...

I arribem a les que, sense ser les que mostren un acabat més perfecte, a mi m'agraden més :-)

Invocació a Sant Jordi...

Reconec que fins fa uns minuts desconeixia l'existència d'aquest vídeo, però me l'han passat per posar-lo al blog de la Parròquia i m'ha agradat tant que també l'he portat cap aquí ;-)

I el jersei, què?

El passat 28 de desembre vaig fer un post en que mostrava unes precioses troques de llana que m'havien regalat pel meu aniversari, uns dies abans.

No sé què em passa darrerament que els jerseis que començo s'eternitzen en la seva execució, però el cert és que va estar força temps aturat i que ha avançat molt poc. De totes formes, com diu el refrany "allò que és promès, sigui atès" i jo vaig dir que aniria ensenyant la seva evolució. Aquí poso un parell de fotos:

El dibuix me'l vaig anar inventant a mida que feia... i, com em fa molta mandra, he decidit que això serà el davant i que la part del darrera només tindrà la sanefa més petita de la part inferior, així com també les mànigues, però la més ample de dalt ja no la posaré més, amb la qual cosa em sobrarà llana de la de color rosa-lila i cru... ideal per pensar en aprofitar-la fent alguna altre coseta ;-))

Nauman Masih

Ja suposo que aquest post tindrà pocs comentaris, sembla que la gent passa del tema, que no interessa, però jo ho poso expressament, per denunciar el silenci generalitzat sobre aquestes coses que estan passant constantment en aquest món en que vivim: assassinats diaris que no surten a les notícies o que la premsa escrita relega a petits quadradets en pàgines interiors. Jo no vull callar. No sé per què alguns morts tenen més "categoria" què altres.

Aquests estudiants cristians van ser acribillats a Kenia justament per ser això, cristians. Aquest terrible crim va coincidir, amb pocs dies de diferència, amb l'accident d'aviació de Germanwings. La desproporció informativa entre un tema i l'altre va ser molt trista. El número de víctimes, gairebé idèntic. Però semblava que la mort dels joves keniates no importava ningú.

Eric Cantona: "Espanya no va guanyar el Mundial, el va guanyar Catalunya"

A vegades arriben regals inesperats... Gràcies Eric!!! 

Proposo que li concedeixin una Creu de Sant Jordi ;-) 

Les notícies esportives arriben ràpidament a tot el món i les paraules d'Eric Cantona són una publicitat impagable pel procés ;-))

Doctor, és greu?

Amics meus, el darrer mes ha fet un temps fastigós. Massa calor quan havia de fer fred; fred quan havia de fer calor, vent fort quan no n'havia de fer (o sigui mai); ni una suau brisa quan esperava un airet assecador de roba... Tot això ha provocat una entrada i sortida de jerseis a l'armari de forma totalment descontrolada. Aquesta tarda, anava a posar una mica d'ordre i, quan anava a guardar un jersei al prestatge de sota, noto que hi havia alguna cosa que impedia posar-lo bé. Passo la mà i allí, pobret, mig arrebregat, em surt un altre jersei que no recordava que tenia! Ara us el presento:

Jersei desconegut, aquí uns blogaires:

- Holaaaa blogaires!! (diu el jersei)

Després de mirar-lo detingudament, l'he recordat. Me'l vaig fer jo, clar. De cop se m'ha encès la llumeta i he recordat perfectament la història del jersei. No sé per què em van venir les ganes de fer-me un jersei negre i, quan me l'estava fent, em va passar una cosa rara -cosa que no em passa mai, perquè no sóc gens, gens maniàtica en aquests temes, ni supersticions ni coses similars- em va agafar la neura que semblaria de "dol"... i, perquè no ho semblés, li vaig fer les mànigues de colorins i li vaig afegir una mena de brodadet absurd en forma d'agulla de pit "fixe". Com em passa sempre, deuria acabar el jersei quan ja no feia fred i gairebé no me'l vaig posar. De tot això fa més de deu anys segur.

En fi, demà me'l posaré :-)

Festival Literari Independentista

Doncs, benvolguts companys, malgrat el que a molts els agradaria, resulta que no, que el "soufflé" independentista no es desinfla sinó que fa goig de veure, es presenta molt apetitós i fa ganes de clavar-hi una bona queixalada

Tots tenim presents al cap les grans, immenses, demostracions que s'han fet els darrers anys per l'Onze de setembre i sabem que som molts... però, tot i així, des de Madrid ens volen desanimar per la tàctica de fer-nos creure "que estem desinflats" (a part de la utilització indiscriminada de la coneguda tortura "¿Qué pone tu DNI?") com si dient-li a algú moltes vegades una cosa, aquesta es convertís en realitat. Creuen que ells saben més que ningú quin és el nostre propi estat d'ànim (són una mica estranys, a vegades pensen que, des de lluny, saben tot el que passa a Catalunya) i volen pensar que ja ens hem conformat.

Per demostrar-los, una vegada més, que tenim molt clar què és el que volem i que petites aturades tècniques per causes polítiques no signifiquen en absolut que el poble català estigui "cansat" del procés (Cansats? Què voldria dir això? Que ens conformem i ens volem quedar essent una autonomia espanyola? No!!), des de el Blog Via, hem convocat el

FESTIVAL LITERARI INDEPENDENTISTA

- És un Festival perquè no és cap concurs... el goig és participar i escriure sobre la Independència.
- És literari perquè està obert a totes les manifestacions escrites que vulgueu i perquè, començant per Sant Jordi, això d'escriure queda molt maco.
- És independentista perquè aquesta és la raó de ser del Blog-Via.

Les sigles del Festival, FLI, no tenen res a veure amb el "graciós" FLA... (aquella cosa per la qual, un cop el Govern central de torn ens ha robat els calers, ens deixa una petita part de la suma robada i ho hem de tornar pagant interessos)

I com va aquest Festival? Pot participar tothom? Com? Quan? Quant?

Doncs sí, és obert a tothom! I en quant al com i al quan... No volem posar cap límit a la vostra capacitat creativa, però, clar, alguns consells sí que hem de donar perquè el blog pugui funcionar correctament i no quedi col·lapsat. Per tant, tot i que no hi ha cap límit a la llargada dels vostres escrits, si són breus o mitjans els publicarem sencers “a la vista” i si són més llargs també els publicarem, clar!, però en una finestra oberta a un pdf. Amb això pensem que el blog podrà reflectir una major varietat de formes literàries (relats, poemes tradicionals, micro-relats, poemes lliures, nano-relats, haikús, tankas...) i haurem fet un Festival molt reeixit.

Si teniu dubtes, preguntes, propostes, les podeu deixar com a comentari al propi Blog-Via o escriure un correu a: cadenablogs2013@gmail.com

Som-hi, companys!!

BONA PASQUA A TOTHOM!!

Icona de la Resurrecció

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones:
--No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar. (Mt. 28,1-7)

BONA PASQUA A TOTHOM!!

Gaudim (si podeu, a tot volum) d'aquesta joia musical de Marco Frisina"Cristo nostra Pasqua"!

Us deixo també un fragment de la magnífica homilia de Pasqua de Sant Joan Crisòstom:

" (.../...)
Celebreu tots aquest Dia! Els qui heu dejunat i els qui no heu dejunat, alegreu-vos avui i feu festa! La Taula està parada per tothom, sacieu-vos tots sense una ombra de temença. El vedell gras està servit tot sencer, que ningú se’n vagi amb fam. Veniu tots a assaborir el banquet de la fe, veniu tots a pouar les riqueses de la misericòrdia del Senyor. Que ningú lamenti la seva pobresa, perquè el Regne s’ha manifestat a tots. Que ningú s’afligeixi dels seus pecats, perquè el perdó ha ressorgit resplendent del sepulcre. Que ningú tingui por de la mort, perquè la mort del Senyor ens n’ha deslliurat. Sí, quan ell l’abraçava l’ha vençuda; el qui ha baixat a l’infern l’ha espoliat. 
(.../...)
Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? Crist ha ressuscitat i l’infern ha estat aniquilat. Crist ha ressuscitat i el príncep d’aquest món ha estat expulsat. Crist ha ressuscitat i els àngels se n’alegren. Crist ha ressuscitat i la vida ha manifestat el seu Regne. Crist ha ressuscitat i els sepulcres han quedat buits. Crist ha ressuscitat, primogènit d’entre els morts, a ell li sigui donada la glòria i l’honor pels segles dels segles. Amén."

Aquesta homilia es llegirà avui, diumenge, a totes les Esglésies ortodoxes, ja que es considera que es insuperable, que ningú ho pot explicar millor que com ho va fer Sant Joan Crisòstom. Si la voleu llegir sencera la teniu AQUÍ