diumenge, 4 de gener del 2009

Henri de Toulouse-Lautrec i Vincent Van Gogh, una bona amistat.

Fa pocs dies, repassant una cronologia de Vincent van Gogh que vaig fer fa un parell d’anys sobre la base d’una que vaig veure a un llibre i a la que vaig anar afegint cosetes i ampliant d’altres llocs, vaig recordar aquest detall...

1890.- Gener.- Exposa a Bruselas.
Toulouse-Lautrec desafia a batre's en dol a un pintor que havia criticat els quadres de Vincent.

I em vaig posar a buscar més dades sobre aquest fet... i vaig trobar un magnífic i extensíssim article del que poso tres extractes:

"...La amistad de Henri de Toulouse-Lautrec con Vincent van Gogh se consolidaba. Théo, el hermano de Vincent, dirigía la sucursal de Goupil y Compañía, en el Boulevard Montmartre. Henri sentía gran admiración por Van Gogh, porque su vida se salía de lo normal. Ambos compartían el gusto por las xilografías japonesas y no querían atarse a ningún estilo, estaban en la búsqueda de un estilo propio..."


A Vincent li agradava comprar revistes i làmines amb escenes de pintors japonesos i en feia còpies. Aquest és un exemple, un oli fet a París, l’any 1887, es coneix com “La cortesana”.



"...Cuenta Emile Bernard, en sus Memorias, que en el Tamborin pintó Toulouse-Lautrec el Retrato de Vincent van Gogh (pastel sobre cartón), ‘su primera obra maestra’, el más logrado retrato del controvertido pintor holandés. Lo presentó como un animal al acecho, dispuesto a saltar, como lo veía el mundo: resumió magistralmente a Van Gogh, su sicología, su temperamento obsesivo, a la vez que reproducía nítidamente sus características fisionómicas. El perfil del artista no se conocería de no ser por el retrato que Toulouse-Lautrec le hizo. A pesar de los muchos autorretratos y las tres fotografías que de Van Gogh existen, esta es la única que lo muestra de perfil..."


Aquest és el quadre que, personalment, trobo magnífic, també correspon a l'any 1887


"...A principios de 1890, Toulouse-Lautrec fue invitado nuevamente a exponer en Bruselas, donde asistió a una cena en la que él y Paul Signac eran los huéspedes de honor de Les Vingt.
Entre los pintores invitados figuraba el belga Henri de Groux, que comenzó a criticar fuertemente varias obras de Van Gogh que se estaban exponiendo:

Esos cuadros son una desgracia para Les Vingt y un insulto a sus pintores, incluido yo.

Vincent estaba en aquel entonces ingresado en el asilo de Saint-Rémy por sufrir ataques de locura suicida.
Toulouse-Lautrec sabía que Van Gogh durante años había defendido con firmeza la pintura de Groux, quien era más conocido por su carácter controvertido que por la calidad de sus obras.
Según los biógrafos Lawrence y Elizabeth Hanson, autores de The Tragic Life of Toulouse-Lautrec, éste se puso de pie y agitando los brazos cortó el discurso de Groux, y acusó al belga de ignorante:

Su ataque es un ultraje —dijo.

Una de las grandes cualidades de Toulouse-Lautrec era su lealtad. Groux y él cruzaron insultos y se retaron a duelo. Signac sería uno de los padrinos de Toulouse-Lautrec, y dijo:

Si Toulouse-Lautrec muere, yo mismo desafiaré a Groux.

El duelo no tuvo lugar porque persuadieron a Groux de que presentara sus excusas a Toulouse al día siguiente. Los dos pintores regresaron sanos y salvos a París..."


Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Monfa Tapié de Celeyran, compte de Toulouse-Lautrec-Monfa, conegut com Toulouse Lautrec (Hôtel du Bosc, Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901), un gran amic... (Dades de Wikipedia.)

16 comentaris:

  1. Versión en castellano

    "Henri de Toulouse-Lautrec y Vincent Van Gogh, una buena amistad"

    La mayor parte del texto está copiada de un artículo en castellano, así que sólo decir que se trata de unos fragmentos en que se explica la buena amistad que había entre ambos artistas que llevó incluso a Toulouse-Lautrec a retar a duelo a un pintor que criticó las obras de Vincent.

    A ambos les gustaban las xilografías japonesas, Vincent hacía copias de las mismas. Podemos ver un óleo que hizo en 1887 conocido como "La cortesana" copiando la portada de una revista.

    El segundo cuadro es obra de Toulouse-Lautrec, también en 1887 y és la única imagen de perfil que tenemos de Vincent.

    ResponElimina
  2. Interessant, conèixer anècdotes d'aquests pintors! I el Groux i el Gauguin no eren amics? :-D

    ResponElimina
  3. A mi aquestes coses m'agraden, cada dia sé més sobre detalls d'una cultura que no t'ensenyen a l'escola i l'estic aprenent gràcies a tu... veus, jo d'art i coses així molt poquet, però m'acabo de llevar i ja en sé una mica més... Gràcies de nou Assumpta! Interessant article :)

    ResponElimina
  4. Apa! Una història molt xula!!!! gràcies per explicar-nos-la.
    El retrat del Vicenct és espectcular, no l'havia vist mai!

    Si t'agraden els cartells modernistes, hi ha una exposició al caixaforum molt xula (xò crec que acaba aviat!)

    ResponElimina
  5. Molt interessant! Es que saps un mun!!

    Petonets

    ResponElimina
  6. Una historia bonica, sí.
    Per cert, Cesc, et responc per al·lusions q es diu, a l'escola s'ensenya coses útils, eh, també? En especial si el mestre o mestra q et toca té un cert criteri de persona...

    ResponElimina
  7. Hola Assumpta!
    Dos grans pintors amb vides plenes de anècdotes.
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  8. Molts artistes occidentals s'han sentit atrets per la cultura oriental, especialment la japonesa: sensualitat, certa dosi de misteri... Les "adaptacions" no m'acostumen a semblar gaire reexides, en general; suposo que em criden més l'atenció els originals.

    Bon post, Mme. Assumpta!

    ResponElimina
  9. quines històries.... gràcies per la il·lustració, fascinant!

    ResponElimina
  10. Hola Assumpta feliç any nou, jo torno a ser per aquí per apendre coses al teu blog que es com una enciclopedia jejeje.
    Una forta abraçada i feliç any nou.

    ResponElimina
  11. Ja prometia que ho faries amè, i així ha estat. Desconeixia aquesta amistat entre ambdós pintors. Molt bo el post!
    L'autoretrat és magnífic !
    Gràcies Assumpta! ;)

    ResponElimina
  12. Desconeixia les enemistats i les amistats d'este pintor, gràcies a tu sabrem més coses :)

    ResponElimina
  13. Després de tan trasbals, en ocasió de les festes nadalenques...i les que falten , encara...,m'ha agradat descansar i contemplar el perfil d'en Vicent, el teu preferit... i saber coses de la seva vida i del seu temps.

    ResponElimina
  14. Hola Assumpta, no conocía esa parte de la historia de Van Goght, gracias por compartirla. Que los Reyes te traigan muchas cositas. Un beso

    ResponElimina
  15. Hola guapa! No coneixia aquesta amistat, passo l'enllaç del post a gent que li pot interessar, està molt bé!
    Em deies que no sabies com posar comentaris al meu blog. No ets la primera persona que m'ho pregunta! :-) Al final de cada post hi ha un text que diu "deixa el teu comentari" -si encara no n'hi ha cap de fet- o bé diu el número de comentaris que ja hi han escrit. Si punxes en aquest text, se't tornarà a obrir la pàgina del post, però si aquest cop vas fins al final del post veuràs que els comentaris estan oberts i ja trobaràs els requadres per deixar el teu. Quan vulguis seràs benvinguda. Petonets.

    ResponElimina
  16. Moltíssimes gràcies a tots :-)

    Aquests dies de festes, amb més moviment de l'habitual, m'he atrassat en respondre els comentaris que sempre m'agrada fer-ho de manera individual... no sé si després la gent entra a mirar-ho jeje... però penso que ja que teniu el detall de deixar les vostres paraules doncs em fa il·lusio respondre :-))



    P-CFACSBC2V Jajaja m'has fet riure a gust... la veritat és que hauré d'investigar-ho perquè no m'estranyaria que, entre tots dos, formessin una mena d'entente de les forces del mal :-))
    Abraçades!!!


    CESC La veritat és que moltes de les coses les aprenc jo també quan les busco per completar el post jeje :-))
    M'agrada que t'agradi i t'agraeixo les teves paraules sempre tan maques :-)
    Una forta abraçada!!!


    RITS Ai, guapíssima, gràcies per la recomendació, però jo visc a Reus i no puc anar a veure tot el que m'agradaria de Barcelona sempre que voldria (aqui va un sospir d'enyorança aisss)
    Veritat que sí que és una passada el retrat que li va fer Toulouse-Lautrec? :-)))
    Petonassos!!!


    VERO No creguis jeje... la veritat és que sembla que en sé més que no pas en sé :-))
    Smuaaaaaaaaaaac


    MONTSE M'ha fet somriure el teu comentari :-))
    Dona, ningú dubta de la bona feina dels mestres, de veritat... però, sincerament, entre el nivell de quan jo era petita i el d'avui dia la diferència és abismal (a pitjor)... i això no és pas culpa dels mestres en absolut si no dels polítics, ho tinc claríssim.
    Un petó ben gran!!!


    SÍLVIA I tant :-)) No s'avorrien pas, no jejeje
    Uns grans artistes!!
    Petons!!!


    FERRAN Estic molt d'acord amb tu :-) a mi tampoc em diuen massa cosa les còpies... el que passa és que jo a Vincent li perdono tot jajaja...
    A ell del Japó li atreia la llum i aquesta és la que creia haver trobat a Arles :-)
    Abraçades!!!


    ESTRIP Gràcies!!! A mi també m'encanta el retrat... tots aquests colors barrejats... pastel sobre cartró!! :-)) i quin resultat més genial!!!
    Abraçades!!!


    GEORGE Feliç any nou!!! :-))
    Jajaja m'agrada veure't arribar per aqui amb la teva moto i llegir els teus comentaris!! :-))
    Abraçades!!!


    -ASSUMPTA- Això és una cosa que no s'acaba mai :-) un dia descobreixes un detall, et poses a buscar i en trobes cent més... com seria aquella època en realitat? i com serien ells? :-))
    Petons!!!


    BAJOQUETA Jo sé que tu saps molt, molt d'un altre gran artista :-) a veure si t'animes i també ens expliques coses d'ell!!
    Petons!!!


    MANEL FILELLA És cert que aquests dies ens trenquen les rutines, eh? :-) A mi m'agraden molt, però també m'agrada quan torno ja a la normalitat... jeje, així sempre tot bé :-))
    Gràcies sempre per les teves paraules!!
    Abraçades!!!


    ISABEL Muchas gracias!! :-))
    Los Reyes Magos son magos realmente jeje hicieron maravillas con un bajo presupuesto :-))
    Besos!!!


    LAURA Ai, moltes gràcies!! :-)
    Menys mal que no sóc l'única jeje (ja sé que diuen "mal de muchos, consuelo de tontos" jaja) però és que em va saber greu no poder ni respondre a una felicitació de bon any, ni deixar cap comentari al teu relat de continuació de XeXu... :-)
    (Ara espera que trobi l'enllaç del teu blog jaja)
    Molts petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!