dimarts, 14 d’abril del 2009

La flor


Avui he anat a Barcelona... Camí de l’estació he vist aquesta flor, que ha crescut tota soleta al terra, i li he dit que li faria una foto i la posaria al meu blog. Em sembla que s'ha posat molt contenta :-)

33 comentaris:

  1. Traducción al castellano"La flor"

    Hoy he estado en Barcelona... Camino de la estación he visto esta flor que ha crecido toda solita en el suelo, y le he dicho que le iba a tomar una foto y la pondría en mi blog... Creo que se ha puesto muy contenta :-)

    ResponElimina
  2. Mira en que lugarcito fue a nacer, como los helechos que nacen en los muros, es increible el poder de la naturaleza. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  3. Las flores tienen eso tan especial como los niños y los cachorros de animales que hace que no podamos evitar sentir su atracción,es como si reclamaran nuestra protección y cuidado por su fragilidad y su belleza.Besos

    ResponElimina
  4. segur que tan contenta com la ciutat de tenir-te ni que sigui un dia. vas portar una miqueta de sol a la ciutat, oi?

    ResponElimina
  5. Créixer sola, entre l'asfalt i entre l'adversitat, té el seu mèrit. No se t'escapa cap detall, eh?

    ResponElimina
  6. Sempre em fixo en les flors, herbes, plantes, arbustos i fins i tot arbres que creixen pràcticament sense terra. Segur que la flor ha estat contenta! Que et reconeguin l'esforç agrda a tothom!

    ResponElimina
  7. I no li vas dir que et deixés un comentari en aquest post? :-)

    ResponElimina
  8. Hi ha vida als llocs més insospitats (no, no parlo de l'ET, jiji...)

    Bon dia de primavera!!

    ResponElimina
  9. Ara ja no es troba tan soleta, ens te a tots nosaltres...

    A quines hores et poses a escriure!!! Soc la veu de la teva conciencia, ja ho se.

    ResponElimina
  10. Sempre em sorprèn en quins llocs son capaces d'arrelar-se a la vida les plantes.
    Fa poc vaig anar a la cova de la Font Major i dins il·luminades per llum artificial i neixen plantes!!! una meravella :)

    ResponElimina
  11. Des de que et vaig conèixer que veig que hi ha moltes coses per terra, i no totes dolentes ;)

    ResponElimina
  12. Tenen una capacitat per "nèixer" en els llocs més recòndits!

    ResponElimina
  13. No ens ho sembla, però sempre hi ha algun ser que sens possa al davant per que demostrem el nostre altruisme. Bon exemple ens portes i bona conclusió... em sembla que s'ha posat contenta.
    Mira que seria el mon de fàcil si tots fessim cas de... floretes ... abandonades, solitàries,,,Anton.

    ResponElimina
  14. Això és la primavera que arriba, que ja està aquí!!

    ResponElimina
  15. Es bellisima.
    Y que bueno que hayas tenido tu cámara para registrar semejante belleza.
    Un beso grande

    ResponElimina
  16. Entre ciment i pedra... Ostres, deunidó... que resistent que deu ser la floretaaaa!!!

    ResponElimina
  17. Fins i tot dels terres surten flors, encara hi ha belles coses pel món...

    ResponElimina
  18. Hola Assumpta!
    La natura li guanya la partida al ciment. Bé per la floreta!
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  19. Deu ser molt admirada... i sempre troben un lloc per nèixer, crèixer que crida l'atenció... aquesta ho ha fet...
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  20. Us heu trobat dues flors... vull dir!!

    Bona Pasqua... tard, però, Bona Pasqua!!

    ResponElimina
  21. Aixo es la primavera que a trucat a les portes de Barcelona :D
    un petonas

    ResponElimina
  22. i és que en el racó més inesperat, en el més petit hi pot nèixer vida!

    com et fixes en els petits detalls!!! m'encanta!

    ResponElimina
  23. Hi ha qui diu que les plantes tenen sentiments. Suposo que tu ets una d'aquestes persones si creus que s'ha posat contenta...

    Jo no ho crec.
    Adéu!

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tots els que heu entrat a dir coses boniques a la petita flor :-)

    El cert és que cridava l’atenció perquè el lloc on va anar a germinar la llavor no era més que una petita escletxa entre l’acera i una paret gris de ciment... sembla mentida com va poder créixer allí, amb aquest color groc tan bonic i aguantar tota valenta...

    Com heu dit molts, això és la primavera! :-)

    Molts petons i abraçades per a tots!!

    ResponElimina
  25. Yo la tengo puesta de fondo de escritorio,me gusta cambiarlo a menudo con las fotos que vais publicando.Besos

    ResponElimina
  26. Una imatge molt bonica que em dóna, una vegada més, una mostra de la teva sensibilitat y de la teva capacitat d'observació.
    No se t'escapa res!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  27. TERE t'has posat la petita flor de fons d'escriptori!! :-)) Ara segur que encara estarà més contenta jeje
    Petons!!!

    MONTSE Era curiós veure-la allí, sense quasi lloc, però ben forta :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  28. Açi el raïmet de pastor es utilitzava per a fer-ho e vinagreta,alguns encara ho fam.Salutacions

    ResponElimina
  29. Són ben curioses aquestes floretes, si ens proposem plantar-les no creixerien mai, en canvi si no vols que surtin ho fan en llocs inesperats.
    Una bonica metàfora a desenvolupar...
    :-)

    ResponElimina
  30. TONI BRA Caram, que curiós!! :-)) I jo que no ho havia sentit a dir mai!! Gràcies per explicar-ho :-)
    Abraçades!!!


    ELS DEL PiT Pura filosofia de la primavera, estimats amics jejeje
    Abraçades x 2 !!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!