dimarts, 19 de gener del 2010

Demanant un taxi (Relats Conjunts)


Demanant un taxi, de Lisbeth Firmin, 2004
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts



Dr. Álvarez:

Estic cansada d’estar aquí. Demà al matí marxaré. Em llevaré ben aviat, aniré al vestidor on es canvien les noies que fan la neteja, em posaré la roba de carrer de la Mathilda-Rose, que té un pes i alçada semblant als meus... i sortiré. I m’escaparé.

Que jo sigui diferent a vostès, que el meu cap funcioni d’una altre manera, no vol pas dir que jo estigui boja (sí, ja sé que no diuen aquesta paraula, però la pensen).

El meu cervell no ha estat dissenyat per funcionar com els de la majoria. Jo puc convertir els meus somnis en vides i crear moltes històries al mateix temps. Però jo en sóc conscient d’això. No ho faig pas sense adonar-me’n.

No vull que em passi el mateix que a la Paula, que quan va entrar encara somreia i ara sembla tan sols una ombra mig apagada... Dijous passat, a les nou i disset minuts, va sortir de la seva habitació amb pijama, bata i sabatilles (d’aquelles de tovallola, de color blau cel, amb uns brodadets blau fosc). Duia una cigarreta encesa a cada mà... Caminant a passos petits, va anar a la zona de visites externes i es va asseure a una cadira. I tothom la mirava quasi amb por. Pobre Paula!! Jo la vaig veure i me la vaig endur a la nostra sala.

Quan divendres vostè em va sorprendre plorant i rient al mateix temps -en proporcions exactes del cinquanta per cent- vaig sentir que li deia a la infermera que em volia augmentar la medicació. No. Jo tinc motius per plorar i per riure... i si em venen les ganes a l’hora, doncs ho faig a l’hora i vostè no n’ha de fer res. Igual que no n’ha de fer res si vull comptar quantes lletres té una de les pàgines de cada llibre que puc llegir (el darrer en tenia una mitjana de dos mil cent vint-i-quatre) Quin mal faig?

No suporto aquest centre que no em fa sentir millor, que em vol transformar en no sé què... Tant de bo em pogués endur també a la Paula!!

Observarà, benvolgut doctor, que el meu escrit de comiat és molt coherent: No m’agrada estar aquí, ergo, marxo.

Quan surti, agafaré un taxi. No tinc diners, però això el taxista no ho sabrà fins que baixi. I a algú que surt d’un centre com aquest tampoc crec que li vulguin discutir massa cosa, oi? Em deixarà marxar...

Fins mai!

B.Y.E.

21 comentaris:

  1. Bo, el relat! Però el Dr. Álvarez ja té els calmants a punt…

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquest relat tan deliciós. Commovedor en els petits detalls. La lògica plantejada per la protagonista es molt encertada, encara que tampoc crec que li serveixi de molt, en el mon de bogos que trobarà fora d'aquelles parets.

    ResponElimina
  3. he pensat en la sra. Briansó... per associació de idees.
    Bon relat noia. Surt d'un lloc i entre en un altre, no sé si pitjor...
    Si ella ho vol ? I si no té dinerons ara que els bancs no en deixen...
    Si la sra Firmin llegís tot el que ha ideat el seu quadre... Potser li passaria com a la teva protagonista.
    Bona nit, Anton.

    ResponElimina
  4. Quina imaginació! He anat directament a llegir el text, i quan l'he acabat no em semblava que tingués massa relació amb la imatge. Però després he pujat cap a dalt i he mirat la imatge altre cop (no ho havia fet en començar, però si en molts altres blogs), i he m'he dit: doncs sí, té el posat d'algú que ha marxat d'un lloc i ha deixat una nota així rere seu! Així que t'ha quedat de conya!

    ResponElimina
  5. Aquesta noia té pressa i llegint el teu relat té una absoluta necessitat de fugir. M'ha semblat molt original, ben escrit i amb una frescura que fa que sigui un relat que ens arribi. Felicitats!

    ResponElimina
  6. la imaginació al poder! m'ha encantat.
    i això de B.Y.E. el toc final

    ResponElimina
  7. Ostres, Assumpta, molt bo! M'ha encantat aquest relat! Imaginatiu i molt coherent i molt ben explicat.

    I té raó! Si no s'hi vol estar... que marxi, a veure si pot escapar a temps, abans dels calmants que diu en P-CFAC

    felicitats, maca!

    ResponElimina
  8. Bon relat! quasi mai ningú escriu des del punt de vista dels anomenats "bojos"....té tot el dret a voler marxar i agafar un taxi....però no sap que a fora són tant o més bojos que dins!

    ResponElimina
  9. Gràcies, gràcies, de tot cor :-)

    Estrip ;-) No sabia si signar amb un nom de pila o inventar també uns cognoms, si posar el meu... i al final m'ha passat pel cap això del "BYE" convertit en unes sigles :-))

    Abraçades per a tots i fins aviat!!
    :-))

    ResponElimina
  10. B ufa, jo també marxaria només en veure què li passa a la Paula, ben fet! Bye! I per cert, bon descans a tu, i avui ja surt el sol! (es quedaqrà uns quants dies?, com l'enyorem els mediterranis, oi?)

    ResponElimina
  11. dono un ullada al teu blog

    una salutació des de Reus

    ResponElimina
  12. Queda clar que també ells tenen les seves raons.
    ---

    Ànims i recupera't ben aviat.
    :)

    ResponElimina
  13. Cucaaaaaa
    (faig trampa i t'escric en aquest post...)

    Jo també estic en Stand-by aquests dies: nens, temps i ànims m'estan matant...

    Vinga guapa, anima't i recarrega't, que et vull ben aviat per aquí!
    Petons

    ResponElimina
  14. Preciós relat.... però vinc, ja que al post d'avui, els comentaris estan tancats, només per deixar-te un GRAN PETÓ.... t'espero, fresca i fantàstica, com sempre :) gràcies pel tema reina!

    ResponElimina
  15. ostres, volia fer trampes i comentar-te aquest post per comentar el que has penajt avui, doncs el relat encara no te l'havia comentat. Peòr no ho he pogut fer, he llegit primer el conte (i és que vaig mooolt atrassada amb els Relats conjunts.. i avui tampoc tinc gaire temps).

    Bé, primer de tot, sols desitjar-te que reposis molt, descansis i tornis amb moooolta força!!! que els teus comentaris sempre són alentadors.

    I després dir-te que la carta que has escrit és fantàstica!!! ganes de viure!!! m'has recordat el llibre "Veronika decide morir", que em sembla que és del Paolo Choelo (no n'estic segura). Un gran llibre, per dur que sembli. Si no l'has llegit, no t'explico res i te'l recomano, i si l'has llegit doncs, ja saps.

    un petó ben gran

    ResponElimina
  16. Després de llegir tots els vostres relats encara m'animo menys a fer el meu!

    Sempre cal pensar en què pensaran ells!

    Jo també faig trampa i t'escric aquí per desitjar-te un bon descans! No se t'acudirà que haurem comentat aquí l'últim post i tindràs curiositat per entrar...? jiji.

    Ja saps que et necessitem amb les piles ben carregades, els nostres posts sense els teus comentaris no són el mateix!

    Utnoa

    ResponElimina
  17. Suposo que no estaràs tan cansada per haver comptat, igual que la dona del relat, totes les lletres d'un llibre...
    Recupera't!

    ResponElimina
  18. Tens una imaginació espectacular, Assumpta! Plas plas plas! De nou, un relat boníssim i sorprenent!

    ResponElimina
  19. El meu comentari sobre el teu últim post, te'l faig arribar per mail, Assumpta benvolguda.

    ResponElimina
  20. Quines històries que surten del quadre. Molt bé, m'ha agradat molt aquesta, i el BYE final és la cirereta XD

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies pels vostres comentaris :-)

    Us comunico que el Dr. Álvarez ha estat detingut per experimentar medicacions no autoritzades amb els pacients. N'hi caurà una de bona!!

    La Paula està molt bé, atesa per un bon facultatiu per un cas d'ansietat i depressió que té bon pronòstic i segur que superarà.

    La B.Y.E. ha escrit un llibre explicant les seves experiències ingressada al "Centre de Salut" que s'està venent com a rosquilles... Ningú sap encara què és el que tenia ni per què hi va ingressar.

    La Mathilda-Rose ha rebut un generós xec de part de la B.Y.E. per haver-li pispat la seva roba de carrer, paraigües inclós. Ella està contenta, sempre havia simpatitzat amb aquella interna que contava les lletres dels llibres...

    El taxista no para de presumir de que va ser ell qui va ajudar a escapar "del psiquiàtric" a una escriptora famosa.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!