dimarts, 14 de desembre del 2010

"Los cuadernos secretos de Agatha Christie", de John Curran


Fa uns mesos, vaig veure un titular al suplement dominical d’un diari que va despertar immediatament el meu interès. Vaig llegir l’article. Resulta que Agatha Christie tenia el costum d’escriure en una sèrie de llibretetes totes les idees que li venien al cap per a futurs llibres: Llistes de personatges, llocs, possibles trames, diferents opcions per a desenllaços...

Aquests blocs eren plens d’apunts que l’autora podia barrejar amb llistes de coses que havia de comprar, recordatoris de feines a fer... Eren llibretes senzilles, com les que fan servir els nens a l’escola, de diferents mides, gruixos i colors. L’existència d’aquests quaderns era més o menys coneguda però mai ningú els havia donat cap importància.

La filla d’Agatha Christie, Rosalynd, va morir l’any 2004, i el seu fill, Mathew Prichard, va convidar John Curran -arxiver, admirador de l’escriptora des de feia molts anys i gran coneixedor de la seva obra- a passar un cap de setmana a la casa de Greenway perquè es mirés l’estat de l’arxiu personal d’Agatha Christie. Va ser llavors quan aquest es va adonar veritablement del valor del que allí hi havia. Setanta-tres quaderns plens d’idees, algunes de les quals van ser llibres, altres no...



La notícia del diari deia que tot aquest material, mes dos relats inèdits de l’autora britànica es publicaria en breu, tot juntet, en un llibre... llibre que, des d’aquell moment vaig somiar en tenir (quan, el passat mes d’agost, la meva sogra em va demanar què volia pel meu sant, jo ja vaig saber què dir...)

Doncs bé, fa pocs dies que l’he acabat... En primer lloc he de dir que estic molt contenta d’haver-lo llegit. Però immediatament afegiré que només el puc recomanar a qui conegui perfectament l’obra d’Agatha Christie. Només sabent la trama dels seus llibres, recordant els arguments, els trucs, els personatges, etc. de cada una de les seves narracions, es pot gaudir aquesta obra...

Dient el mateix per passiva: Qui no hagi llegit tot el que ha escrit Christie no sabrà de què li parla John Curran: Comparacions de trames, paral•lelismes entre escenaris, coartades, etc. seran autèntics jeroglífics pels no iniciats, amb l’agreujant que, com es suposa que qui s’endinsa en la lectura de l’estudi fet per Curran sap de memòria les novel•les de Christie, aquest no es talla gens a l’hora d’explicar el final dels llibres, a fi i efecte de comparar-los amb diferents notes de les trobades.

Dit això, vull comentar que hi ha hagut coses que he trobat absolutament sorprenents. M’he quedat amb la impressió que a vegades ella havia canviat d’idea sobre el desenllaç d’una obra, moltíssimes vegades abans de donar-la per acabada.

Transcripcions de notes dels quaderns


Ella no pensa una trama concreta, un esquema de principi a fi que després s’ha de seguir, sinó que les seves primeres idees són molt més vagues, totalment “sueltes” i les apunta de tal forma que, moltes vegades, amb l’esquema mig desenvolupat, encara no ha decidit qui serà l’assassí de les tres o quatre opcions que té o quin serà el motiu!!

Això fa que, moltes vegades, una idea inicial hagi donat lloc a dues obres distintes (una novel•la i un relat, dos novel·les... o més!) amb un motiu i un assassí diferents en cada cas. Notes per a una mateixa obra es troben repartides en diferents blocs i, en canvi, en un mateix bloc es troben apunts -amb una lletra espantosa!- per a tres o quatre llibres diferents. En definitiva, un desordre de majúscules proporcions fruit d’una imaginació d’allò més fèrtil, la de Dame Agatha, la reina de la novel•la de misteri. Caòtica total. Genial.


Algunes pàgines de les llibretes.
Allò que surt ratllat és perquè ja ho va passar a algun llibre.


Gràcies John Curran per haver-nos apropat tot aquest material!

22 comentaris:

  1. Fantàstic, només em queda llegir un centenar d'obres de l'autora per poder llegir aquest llibre! Si m'hi poso ara, m'hi estaria uns quatre anys per arribar-hi, i a saber on serem llavors! Ja saps que tinc pendent el primer.

    A mi no em sembla tan estrany això de que no tingués la trama perfectament establerta i que d'unes quantes idees anés construint, de vegades més d'una obra. És el que té la imaginació, vas encaixant les peces, i potser alguna sobra, però no vol dir que no sigui aprofitable per altres coses. Jo et puc dir que alguns relats que he escrit venen d'una simple idea que es va desenvolupant mentre escric, i el final, si és que l'havia pensat, sempre acaba agafant matisos diferents. No és que m'hi compari, ni molt menys, però estic segur que en el procés creatiu a molta gent li passa.

    ResponElimina
  2. Ostres, ara em sap greu haver llençat la meva llibreta de notes de quan vaig escriure "L'agenda tacada de sang".
    És broma, ja saps que allò ho vaig escriure d'una tirada (i per això va sortir com va sortir) :-DD

    Tampoc he llegit prou d'Agatha Christie per poder gaudir d'aquest llibre però, t'haig de dir que si ho hagués fet me'l compraria. Trobo molt interessant conèixer l'entrellat del procés creatiu en general, als DVD sempre em miro (si hi són) els "Com s'ha fet" i els "Comentaris del director". :-))

    Per cert, ja he dit que no he llegit gaires novel·les de Dame Aghata (7, exactament :-D) però allò del "pequinès desaparegut" de la teva tercera foto em sona com un dels "Treballs d'Hèrcules" de Monsieur Poirot, no? :-)

    ResponElimina
  3. Ja sé que demanar per al tió, doncs, l'obra completa d'Agatha Christie!... Reconec la seva vàlua, però el seu tipus de novel·les no són sant de la meva devoció.

    M'agrada, però, el teu post. Desprèn entusiasme! I això és fantàstic.

    ResponElimina
  4. Al final aconseguiràs que ens fem tots admiradors d'Agatha Christie... encomanes entusiasme, pe`ro jo també sóc de les que em queda molta feina a fer abans de llegir aquest llibre. :)

    ResponElimina
  5. Com diu el Xexu, el procés creatiu és semblant en alguns casos salvant les distàncies, és clar. M'ha fet gràcia això de marcar el que ja està redactat. En conec un que fa el mateix.

    ResponElimina
  6. No me l'apunto, doncs, perquè no més he llegit Assassinat a l'Orient Express. Tinc la de Diez negritos allà sobre la tauleta de nit, però no hi ha manera. Sempre passen llibre davant!

    Doncs això dels quaderns és una molt bona idea. Aquesta dona tenia imaginació. Si de cas, ho anem fent, així quan el nostre bloc sigui famós i ens haguem mort, els nostres familiars en podran treure diners!! hahaha

    ResponElimina
  7. XEXU.- Hehehe exactament... d'aquí quatre anyets et pots demanar el llibre per reis ;-))
    Ooooh!! Jo sempre he pensat que els escriptors "de veritat", abans de començar una novel•la, es feien com un "esquema"... qui és qui... on sóc, on vull arribar, i els passos principals.
    Amb aquest esquema, doncs anaven escrivint (i aquí sí que, sobre la marxa podien anar sortint coses noves) però jo creia que aquest "esquelet" era vital.
    I sempre he pensat que jo mai podria ser escriptora perquè sóc incapaç de fer aquests "punts bàsics de suport"... Jo mai puc acabar un relat tal com l'havia pensat inicialment :-)
    Però ara, saber que Dame Agatha ho feia així, m'ha tornat la il•lusió :-))
    Si tu sabessis com havia de ser el meu relat per "Relats Conjunts" d'aquest mes!! En MAC ho pot confirmar que li vaig explicar... i a alguns llocs ho vaig dir... Tenia l'esquema d'un relat "terrorífic"... però un cop tenia els personatges, el lloc i l'ambient, vaig ser incapaç... i vaig fer un conte de Nadal :-)))


    McABEU Eeeeei que la teva novel•la curta "Una agenda tacada de sang" va sortir molt bé!! :-))
    Jo sí que tinc notes de la primera part!! "Tretze agendes" hehehe de veritat, de veritat!! Tot i que, evidentment, quan ho vaig escriure vaig canviar un munt de coses (bé, ara m'adono que sóc com l'Agatha Christie... som ben bé iguals) :-))
    Siiii!! Ho encertes! Molt bé! Jo també relaciono el pequinès perdut amb un dels Treballs d'Hèrcules!! :-DD


    EL PORQUET.- Jo vaig tardar aaaaanys a tenir-los tots! Editorial Molino els publicava (baratíssims) tot i que en castellà... Quan jo vaig començar a llegir-los (fa més de 30 anys) aquella col•lecció era l'única apta per la meva butxaca ;-))
    Si has estat bon porquet, els reis t'ho portaran i, a més, en català... Potser t'agradaran!! :-))


    CARME.- Aquests llibres van ser, en part, culpables de la meva afició a la lectura... bé... no, abans ja llegia bastant, però aquests ho van ser de la "consolidació" :-)
    N'has llegit algun, CARME? En cas negatiu et recomano "L'assassinat de Roger Ackroyd"... potser també et faràs "súper-fan" :-DD

    ResponElimina
  8. JOAN.- Jo, personalment, vaig sentir una gran satisfacció en saber que ella escrivia de forma tan caòtica :-)
    Sempre m'havia imaginat els escriptors amb un cervell súper ben organitzat (com si tots fossin en McABEU o en VÍCTOR PÀMIES, per posar dos exemples hehe), amb esquemes mentals de com s'havia de desenvolupar l'acció... i ara m'adono que, escrivint caòticament, canviant sobre la marxa, també es pot ser escriptor!! No ens hem de rendir!! ;-))


    JORDI.- T'has de llegir L'assassinat de Roger Ackroyd, fes-me cas, si us plau!! Tu llegeix-lo i ja em diràs què t'ha semblat :-))
    Jo tinc un munt de llibretes caòtiques també. Ara, aqui al davant, al costat d'una capsa de llapis de dibuix, sota la funda de la càmera de fer fotos, al costat del posa-vasos... en tinc una:
    - Comença amb un esborrany d'un relat una mica llarg (quatre planes)
    - Uns dibuixos amb unes formes de patchwork que es diuen Log cabin (tres planes)
    - La pàgina següent comença amb unes notes d'un llibre que estic llegint "Cartes des de la presó" però a la part inferior hi ha un missatge en clau que vaig escriure per en Josep Lluís, al tren, un moment que no volia que ningú ens pogués sentir.
    - A la pàgina següent hi ha la llista de personatges de "La Citación" de Grisham (datada, en el seu començament 27.8.10) Una pàgina i mitja.
    - A la part inferior de la mateixa pàgina hi ha un dibuixet "primer esborrany" del Logo que vaig fer per la Trobada a Berlin... i escrit en un cantó, el títol de dos llibres de l'Agatha.
    - A la pàgina següent comentaris sobre aquest llibre d'en John Curran.
    - A la pàgina següent (amb data 28.9.10) Una llista de futurs posts per fer -per cert, encapçalada amb el del súper-heroi- (són cinc posts dels quals al final n'he fet tres) i a sota una sèrie de frases ratllades sobre uns pensaments que em van venir en aquell moment sobre les sensacions prèvies a quan t'agafa son...
    - A la pàgina següent unes notes a llapis, ràpides, per a un futur relat sobre una dona molt curiosa que vaig veure al Viena (relat que no s'ha fet).
    - A la pàgina següent anotacions preses en una reunió de la Parròquia sobre els continguts de la Revista parroquial del mes d'octubre.
    - A la pàgina següent, més notes sobre el llibre de Curran..
    .
    En fi... no segueixo, però... què?? et sembla que vaig bé per a ser escriptora? :-)))

    ResponElimina
  9. Com ja saps, Assumpta, jo també el vaig llegir. Tenint en compte les expectatives que m'havia creat, el llibre em va decebre bastant. Aquest senyor, no hi ha cap dubte que és un gran coneixedor de les novel·les de l'Agatha Christie, però es va proposar fer un llibre amb aquest material i ho va aconseguir. Poca cosa més.

    ResponElimina
  10. Els autors de novel.la policiaca són ben curiosos: quan Willian Faulkner estava escrivint el guió de "The big sleep", de Raymond Chandler, el va cridar per telèfon i li va preguntar qui havia assassinat un personatge (no me'n recorde del nom) perquè llegint la novel.la no s'aclaria i el Chandler li va contestar "i jo què dimonis sé!"
    Agatha Christie té un estil prou diferent al Chandler i a les seues novel.les la perfecció de la trama és prou més important que a les novel.les estrictament "negres"... personalment em quede amb els americans :-)

    ResponElimina
  11. No sóc molt lectora de l'Agatha però el llibre sembla interessant.

    ResponElimina
  12. Ets tota una experta en Agatha Cristhie jo és que no en sóc gaire fan....però has fet un post molt interessant sí senyora....fins i tot m'han agafat ganes de llegir-me el llibre ( ara però no puc perquè encara tinc llibres per acabar)

    ResponElimina
  13. M'encanten els llibres d'Agatha Christie! Abans llegia força més que ara (qüestió de temps) i els seus títols sempre es trobaven entre els que més escollia. Unes trames fantàstiques i unes històries que, un cop es comencen, ja no es poden parar de llegir!

    ResponElimina
  14. JOSEP LLUÍS.- Hehehe i tant que ho sé... El vas llegir tu primer mentre jo acabava algun altre que tenia començat :-)
    Sé que no et va agradar (malgrat alguns punts concrets, algun detall) però això no fa més que confirmar la meva teoria que per gaudir d'aquest llibre s'ha de ser un autèntic expert en Christie :-DD
    Sí, tu has llegit bastants llibres d'ella, has vist moltes pel·lícules... és pot dir que "en saps", però no el suficient.
    Tot i així, és cert que el llibre no és una meravella literària. A vegades és repetitiu, peca de massa transcripcions literals enlloc d'explicar què volen dir, etc. Però aquí està també part de la gràcia. Per a mi, més que un llibre ben escrit, ben redactat etc., és material d'estudi, curiós, interessant, extens... :-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Hahaha què bona aquesta anècdota d'en Chandler!! :-))
    Ostres, diria que d'això ja n'havíem parlat en algun altre post. Al final em faràs llegir algun llibre d'aquests que t'agraden. Crec que em vas fer una vegada una recomanació concreta però, sincerament, no sé on va quedar... Si la poguessis repetir ;-))


    KWEILAN.- Tal com li he dit a en JOSEP LLUÍS el llibre és com material per poder estudiar, repassar, recordar, aprendre a interpretar i conèixer més l'autora. L'estil admeto que no és el més depurat però, això sí, s'ha de conèixer bé l'obra de l'autora abans de llegir aquest llibre :-))


    ELFREELANG.- Em temo que si el llegissis et passaria com a en Josep Lluís i potser et decebria una mica. Si te'l mires des del punt de vista "literari" (redacció, etc.) pot ser considerat fluixet... Ara bé, com a material històric per estudiar l'autora, és una mina :-))


    ALBERT B. i R..- Eeeeps!! Tu potser sí que en gaudiries! ;-))
    Es tracta d'agafar-lo essent conscient que, en alguns moments ens pot cansar (transcripcions de frases sense massa sentit, curtes, barrejades) però, en general, quan es posa a comparar trames, personatges, situacions, escenaris... és un llibre interessant i curiós. La d'idees que va repetir, que va copiar però donant-les-hi la volta!!
    Els que ja som admiradors d'Agatha Christie, li traiem tot el suc al llibre de Curran :-))

    ResponElimina
  15. Me l'apunto. De fet ja l'he demanat a la biblioteca per si el poden comprar, que no el tenen en catàleg. Ja t'aniré informant.

    hahaha ostres, de moment té molt bona pinta! Ah! Apunta en alguna pàgina que avui he sentit que Tarragona (ja no serà Reus) tindrà IKEA el 2015. Jo hauria de començar a tenir una llibreta amb apunts. Bé, de fet el que faig és utilitzar les notes del mòbil per apuntar-me aquestes coses. Sóc més 2.0!

    ResponElimina
  16. Això seria la versió del "com és va fer" que fan ara amb algunes sèries i pelis. Jo només me n'he llegit un parell, i crec que enganxaria poca cosa. Però és bo, molt bo, per aquells qui en sou seguidors.

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Doncs... no me'n recorde quina novel.la o autor et vaig recomanar, ara bé, si t'agraden les trames elaborades i els desenllaços sorprenents segur que t'agradaria la pel.lícula "Laura" (1944) d'Otto Preminger. He vist que "El asesinato de Roger Acroyd" et va agradar molt i segur que "Laura" et sorprendrà agradablement. A més, a més, el Dana Andrews com a policia cínic i desencantat està insuperable. Ja em contaràs :-)

    ResponElimina
  18. Té molt bona pinta aquest llibre i també interessant.

    Comenta l’Àgata en els seus apunts, si va descobrir alguna cosa dels sobres que no van arribar mai i el que va arribar amb un forat i sense el llapis???

    ResponElimina
  19. diumenge, al mercat de Sant Antoni vaig veure molts llibres de l'Agatha, vaig estar molt temptada de comprar-ne algun. A que no saps en qui em van fer pensar? jejeje

    ResponElimina
  20. m'ha agradat molt llegir la teva explicació del llibre però em sembla que a mi em passaria una mica com a en Josep Lluís m'agrada l'Agatha Christie però no en sóc una experta... què hi farem?

    Per cert, per quan la publicació de les teves llibretes de notes? ;)

    ResponElimina
  21. Tenir una llista de coses a fer pot ser molt útil, perquè per molt prodigiosa que sigui la teva memòria, segur que hi ha coses que et passarien per alt si no les anotessis.
    Això sí, no és el mateix tenir una llista petita que llibretes...

    A mi també em passa a vegades això de desviar-me del camí quan escric. Perquè a mesura que avanço em sorgeixen noves idees.
    Adéu!

    ResponElimina
  22. JORDI.- Ja sé que la teva "Desiderata" no ha tingut èxit... oh!! però jo aconseguiré que puguis llegir aquest llibre com sigui!! :-)
    Ei!! Res no pot substituir als petits apunts en un bloc deixaaaa el mòbil per a altres coses, home, i escriu en paper :-))


    SÀNSET.- Sí, exactament vindria a ser això, també ho ha dit el M. H. MAC ;-)
    Jo vaig veure un "com es va fer" de la sisena pel·lícula d'en Harry Potter i em va agradar molt. Molt interessant ;-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Nooooo, que a mi no m'agrada el cinema, home, m'has de recomanar llibres!! :-))
    Tu digues... aquesta que em recomanes, en llibre, m'agradaria? ;-))


    M. VICTÒRIA.- Els apunts de l'Agatha en aquestes qüestions són plens d'hipòtesi ben diferents: Des de donar la culpa totalment a Correus fins a dir que el carter ho va portar bé i un veí va ser qui m'ho va estirar de la bústia!!... Ja veus, aquesta dona quina imaginació tan fèrtil :-))


    RITS.- Donaaaaaaaaa haver-ne agafat algun!! Hehehe... però si vas tenir l'oportunitat a les mans!! Si trobes "El asesinato de Rogelio Ackroyd" el compres, el llegeixes i després li passes al Jordi de la Banyera, que el vol llegir però no el troba enlloc :-))


    MIREIA.- He de confessar que, malgrat que jo em considero "gairebé experta" en la matèria... hi havia alguns moments que em perdia. Tot i així, m'ha fet recordar moltes coses i m'ha encantat això que feia d'una mateixa idea inicial desenvolupar-la de formes diferents en diferents llibres... Alguna vegada jo m'havia adonat... allò que penses "ostres, aquest crim sembla ben bé el mateix esquema mental d'aquell altre..." però et canvia els escenaris, l'època... i et fa ballar el cap :-))
    Hehehe les meves llibretes de notes... potser faré com en Kafka ;-))
    http://lhoradeltejosepll.blogspot.com/2010/12/va-fer-be-en-max.html


    ALBERT.- Tu que ets mig britànic, potser t'agradaria l'ambientació dels llibres de la gran Agatha Christie... tot i que mai parla del futbol... curiós :-))
    Jo mai sóc capaç d'acabar una cosa i que quedi tal com havia estat la meva idea inicial hehe

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!