Ja tinc un Màster

Estic molt, molt contenta! Sempre he pensat que la gent que té estudis de Doctorat, que han fet Màsters o que han estudiat com a mínim dues carreres universitàries (si pot ser simultàniament, millor) són com uns éssers superiors. 

Jo -i no és falsa modèstia, no- fins ara tenia una única carrera, obtinguda amb tot el temps del món (vull dir que, mentre estudiava no treballava, res em distreia... tan sols feia algun cangur, algunes horetes en un parvulari, però res important... em dedicava a estudiar i prou... o... ara que ho recordo, durant un temps també feia d'administrativa a mitja jornada, per les tardes, en una acadèmia d'informàtica -parlo del temps de les fitxes perforades... sí, sí, no existien ni els fabulosos disquets!!-) doncs res, una carrera de cinc anys, sense massa dificultat (va, no cal fer comèdia, que Dret no és difícil... clar que llegint resolucions del Jutge Llarena començo a valorar molt més la meva clarividència jurídica perquè ell, coses evidents, no les acaba d'entendre, pobre home)... per on anava?... Doncs res, que jo volia un Màster... Jo volia ser algú de reconeguda vàlua intel·lectual, algú admirat... i, per fi ho he aconseguit!!

Gràcies a la prestigiosa Universitat de Sant Esteve de les Roures puc ensenyar, joiosa, el MEU MASTER!!!