Senyal de trànsit "tunejada" a Maià
La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'aquesta imatge... Després de tenir una idea amb una barra de gel, he vist que no era original en absolut, així que n'he fet un altre. No he llegit els altres!! Després ho faré :-)
- Ostres, Joan, mira, mira... On va en Pere amb aquella “cosa blanca”?
- Ni idea, Pep, però sembla que li pesa, eh? Què deu ser? I amb aquesta calda que fa, es posa a carregar coses...
- Pereeeeeeeee, on vas amb això? –Pregunta en Pep.
El noi, tot vestit de negre, recolza la barra blanca metàl·lica en un arbre, respira, es treu un mocador de la butxaca i s’eixuga la suor... i no contesta.
- Pereeeee!! D’on ho has tret això? Què fas? Necessites ajuda?
- Ho he de fer ràpid! –Respon en Pere.
- Però...
Uns homes uniformats amb cara enfadada s’apropen al noi i li criden:
- Ei tu! Deixa aquest NO on l’has trobat!
- Casum!!! Joan, corre, ajudem en Pere!! Això que té és una “ratlla de prohibició” un “NO”... ho deu haver arrancat d’alguna de les senyals que cada dia ens posen per controlar-nos!!
Els dos nois corren, en Joan agafa la barra blanca i tots tres fugen pels carrerols del poble.
Els homes uniformats no saben per on han tirat, no coneixen bé el poble i, amb expressió més enfadada encara, murmuren... “Són molt tossuts, molt. Massa. Aquesta gent no es rendeix mai”.
Drets i llibertats que ens pensàvem haver assolit són, cada vegada més, tornats a posar en qüestió pels que governen només a base de "ratlles de prohibició" i lleis del "NO"... sort en tenim de la gent que, com els teus protagonistes, l'únic NO que admeten és el de la frase: "No ens rendirem".
ResponEliminaUn relat ben actual, ben trobat. :-)
Gràcies, MAC!!
EliminaVolia participar i els dies passaven i ni tan sols havia vist la imatge!!... Quan la vaig veure vaig pensar en una barra de gel... i, just al primer comentari ja ho va posar algú... així que vaig tirar per un altre camí... Per cert, que el Pere, el Pep i el Joan diuen que ho tornaran a fer!!! 😀😀
El teu relat em va encantar, sempre desbordant d'imaginació... per tractar la realitat 😂😂
Molt bé, Assumpta! M'encanta el teu relat. Treure tots els "nos" i tornar-ho a fer... ja triguem.
ResponEliminaMoltes gràcies per participar. M'enduc el teu enllaç!
Gràcies per acceptar la meva participació encara que arribi tan justa de temps 😀😀
EliminaEns haurem de posar tots d'acord per acabar amb les prohibicions i tornar-ho a fer! 👍👍
D'alguna manera s'ha de lluitar contra la repressió! Però més val que corrin i no s'aturin en una estona, per si de cas.
ResponEliminaSí, jo també crec que els homes uniformats, encara que no coneguin massa el poble, no són gaire de fiar hehehe...
EliminaMillor anar ben lluny a desfer-se de la ratlla del NO perquè no la tornin a posar.
Menos mal que, al menos en Barcelona, no hay tanta presión policial, pero cuidado no vaya a ser que quieran reforzarla.
ResponEliminaSaludos.
Mentre no la reforcin els "a por ellos"...
Elimina