Relats Conjunts: "La Dama de Shalott"

 

Noooooooooooo!! La Sònia deixa anar un crit esfereïdor.

La seva germana, que és al menjador parant taula, tira els coberts de qualsevol manera i corre cap a l’habitació amb el cor a tota velocitat pensant que se la trobarà mig morta.

En obrir la porta la veu, asseguda davant la pantalla de l’ordinador, tan tranquil·la... Bé, potser amb una expressió un pèl decebuda, però, ni s’està dessagnant, ni s’ha caigut una paret, ni ha entrat un possible segrestador per la finestra.

- Es pot saber a què ha vingut aquest crit?

- Quin crit?

- Sònia! Has fet un crit que semblava que t’anessin a matar!

- Ah... he cridat fort? Perdona, no n’he sigut conscient –i, com si res, va seguir parlant- és que acabo de veure que ja som dia 17...

- Estàs sonada.

- Noooo, es que mira. Mira. “Relats Conjunts”... aquí... aquí, Marta, aquí. Mira la foto.

- Ah, la foto. Posa “La dama de Shalott” i és un quadre...

- És un personatge de l’Agatha Christie!!

La Marta, sorpresa per la resposta de la seva germana dissimula una rialla!!

- Però què dius? Un personatge de l’Agatha Christie? Com Poirot o la velleta aquella... la velleta...

- Sí, la velleta, Miss Jane Marple, de Saint Mary Mead.

- Sònia... Saps què estàs dient?

Les dues germanes, tot i portar-se sis anys d’edat s’estimen molt... i no s’assemblen gens. La Marta en té vint-i-dos, és assenyada, metòdica i organitzada, molt intel·ligent. La Sònia en té setze i, tot i ser també molt llesta, és el caos.

- Clar que sé el que estic dient. He llegit dues vegades la novel·la... “El espejo se rajó de parte a parte”

- En castellà?

- Són aquelles novel·les velles de la tieta Assumpta, si llavors les feien en castellà a mi què m’expliques... Bé, que l’he llegit dues vegades i, quan vaig veure que a Relats  Conjunts havien triat un personatge d’Agatha Christie per fer el relat vaig pensar “aquesta vegada participaré segur”, però m’han passat els dies i ja som a dia 17!! I ja no hi sóc a temps.

- Fossis una mica més organitzada, no t’hauria passat això. Cada any et regalo una agenda i em sembla que les deus tenir totes en blanc, com en Mac, aquell amic de la tieta. En tot cas, aquí diu que aquest quadre de la Dama de Shalott es va pintar l’any 1888 i la teva admirada Agatha Christie va néixer el 1890, o sigui que deixa de dir barbaritats... “Un personatge d’Agatha Christie!”...

La Marta surt de l’habitació i torna al menjador. Posa els coberts a lloc i crida... “Soniaaaa, tan aviat com arribin els pares dinem, eh?”.

La Sònia es queda seriosa. Va a la prestatgeria on guarda tots els llibres que va pispant a la seva tieta... i, entre el desordre, finalment, el treu triomfant, “El espejo se rajó de parte a parte”, comença a passar fulls endavant i endarrere fins que crida... “Ja ho he trobat!!” Miraaaaa! I li ensenya aquesta plana...

Les dues germanes es miren... i, abans que la Marta obri la boca, la Sònia diu “bé, jo no volia dir un personatge, volia dir que aquest nom em sonava d’aquest llibre... i...”

Però en aquest precís instant, els pares arriben, es treuen les mascaretes, es renten molt bé les mans i van al menjador, on una sopeta calentona, especialitat de la Marta, els espera ben apetitosa.

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS