Ahir (dilluns) buscant vídeos a YouTube de no recordo què, me'n va sortir un de cuina. Un cuiner molt simpàtic anomenat Gorka explicava com per uns Spaghetti facilíssims. Com dura poc més de dos minuts, us la poso:
I res, que avui (dimarts) l'he volgut fer i m'ha quedat força bé:
Siiii el color es veu molt diferent però és cosa de la llum. De veritat.
Aclariments per si els voleu fer:
1.- Tenia por que tinguessin massa gust d'all i en absolut, els alls que comencin a ser rossets i que no es cremin i el gust és suau.
2.- Ell hi posa mooooooolt de formatge i a mi m'ha fet por i no n'he posat tant. ERROR. Eren bons, però potenciant el gust del formatge haurien estat genials. Així que no tingueu por, formatge a dojo!!
BON PROFIT!!!
Sí que sembla una recepta facilíssima! A més, espaguetis amb formatge, no pot fallar mai. Darrerament, quan fem pasta amb salsa ens decantem per carbonara o bolonyesa, fetes a casa en els dos casos. Però sempre som a temps d'innovar!
ResponEliminaJo quan faig pasta m'ho invento... Tinc una recepta DELICIOSA que més fàcil no pot ser. Va, a veure si t'animes.
EliminaEs compren unes gambetes i uns musclos a La Sirena... JA CUITS, pelats i tot... a pes. Una bosseta (que ara tenen bossetes d'una mena de plàstic que és compostable, no és del dolent)
Agafes una paella, oli, hi tires les gambetes i els musclos (a lo bèstia, ni sofregit ni rotllos) com està congelat (he dit La Sirena... congelats, clar) deixa anar una mica d'aigua, quan ja s'ha evaporat, saltejar una mica i tirar-hi una llauna de tonyina (bé, la llauna no, el contingut) amb l'oli i tot... remenar bé... Dos minutets i afegir una bon xorro de "tomàquet fregit" a mi el que més m'agrada és "Orlando" que va en un tetrabrick petit.
D'altra banda bulls la pasta que vulguis amb una mica de sal... ho coles i cap a la paella... unes voltes i... JA EM DIRÀS!! :-DDD (Amb spaghetti, deliciós, però amb llacets de colors és impressionant)
Fins i tot jo, que sóc un negat als fogons em veuria amb cor de fer-la. Una recepta ben fàcil i que té molt bona pinta. :-)
ResponEliminaMAC!! Et repto a que ho provis!! Vaaaaa, que em farà molta gràcia!! :-DD
EliminaClar que corres el risc que a casa teva t'adoptin de cuiner... hehehe
Té molt bona pinta. Ara, perquè no tinc a casa crema de llet, (ja no en gasto gaire) que si no els faria avui mateix.
ResponEliminaJo no tenia CAP dels ingredients hehehe només oli. Però com en Josep Lluís baixa dos cops per setmana a comprar, havia baixat divendres i li tocava ahir dimarts, li vaig dir que portés alls, un petit brick de crema de llet, spaghetti i formatge ratllat... hehehe
EliminaA tu et quedarien genials, que tu ets una cuinera de primera!! ;-))
Jo aquests dies m'estic fent un fart de cuinar i rentar plats. Crec que mai havia cuinat. Tinc la sesnsació d'estar sempre a la cuina. Ara entenc ma mare perquè sempre es queixa.
ResponEliminaA mi m'agrada cuinar, però no suporto passar hores a la cuina... M'agrada molt fer invents, barrejar coses, però ha de ser fàcil. Allò que dius "tan senzill i tan bo que queda", per tant, sóc súper amiga dels llegums cuits, dels productes congelats, pollastre ja fet a filets... de totes aquestes coses... El "plat únic" se'm dóna molt bé.
EliminaMai he fet res complex... no sé si em sortiria :-DD
Com menys embrutis menys rentaràs. Aquest és el meu lema. Res de fer servir dues paelles. Amb la mateixa paella fregeixo una hamburguesa i amb l'oli faig un ou ferrat, per exemple... i si m'apures, hi saltejo unes llegums cuites... au, un dinar :-DD
M'has fet entrar gana.
ResponEliminaDoncs, ànim, que ja falta poc per a l'hora de dinar!! 😉😉
ResponElimina