Núvols amb música de Rod Stewart

Hi ha moltes cançons interpretades per ROD STEWART que m’agraden, i When I need you n’és una. Tota la cançó és preciosa i ell en fa una versió magnífica. Però el final, amb aquests tocs de Gospel ja és una passada. Dura 4 minuts i 50 segons, no és curta, però val la pena sentir-la tota... M’encanta!!

I, clar, em va genial com a excusa per a poder posar més fotos de núvols. Concretament, aquests que s’estimen molt i es van apropant fins que es fan un petonet :-)

Fotos, 2 d'agost de 2009

WHEN I NEED YOU (Albert Hammond and Carole Bayer Sager)

When I need you
I just close my eyes and Im with you
And all that I so want to give you
Its only a heartbeat away

When I need love
I hold out my hands and I touch love
I never knew there was so much love
Keeping me warm night and day

Miles and miles of empty space in between us
The telephone cant take the place of your smile
But you know I wont be travelin forever
Its cold out, but hold out, and do I like I do
When I need you
I just close my eyes and Im with you
And all that I so wanna give you babe
Its only a heartbeat away

Its not easy when the road is your driver
Honey thats a heavy load that we bear
But you know I wont be traveling a lifetime
Its cold out but hold out and do like I do
Oh, I need you

When I need love
I hold out my hands and I touch love
I never knew there was so much love
Keeping me warm night and day

When I need you
I just close my eyes
And youre right here by my side
Keeping me warm night and day

I just hold out my hands
I just hold out my hand
And Im with you darlin
Yes, Im with you darlin
All I wanna give you
Its only a heartbeat away
Oh I need you darling

La versió de LEO SAYER

I, per descomptat, la del seu autor, ALBERT HAMMOND

Barcelona: Els fanals modernistes de la Plaça Reial

Ja fa alguns mesos vaig parlar dels fanals modernistes del Passeig de Gràcia i els del Passeig Lluís Companys. Aquests dies passats que vaig ser a Barcelona, vaig aprofitar per anar a fotografiar els de la Plaça Reial, obra de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí.


Fou un dels seus primers treballs després de titular-se com arquitecte. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Gaudí un projecte de model de fanal de llum de gas per instal•lar a tota la ciutat. D’aquest ambiciós encàrrec, només es varen realitzar els dos fanals de la Plaça Reial (de sis braços) i els del Pla de Palau (de tres braços).




Tenen una base de pedra, essent foses en bronze i amb combinació de ferro forjat. Estan coronades per dues serps enroscades en una vara i la representació del casc alat del déu romà Mercuri (divinitat protectora del comerç, activitat molt característica de la ciutat). A més, a la columna es pot veure l’escut de Barcelona. Varen ser inaugurades al setembre de 1889.




Les de tres braços, també en nombre parell, estan col•locades davant del Govern Civil al Pla de Palau, inaugurades l'any 1890.

Por un error que "se coló" sin querer, he suprimido la traducción al castellano que suelo poner en el primer comentario y la he vuelto a poner, ya corregida, más adelante. Concretamente ha quedado en el comentario número veintiuno :-)

Barça: La temporada comença amb un nou títol!!

Ja en tenim una!!

La primera de la temporada!!

El Barça s’ha proclamat campió de la Supercopa d’Espanya amb una claríssima superioritat sobre l’Athletic Club de Bilbao, havent guanyat tant el partit d’anada (1-2) com el de tornada (3-0)

Això té bona pinta!! Endavant, Barça!!

The long and winding road

Una cançó que m’agrada moltíssim en dues interpretacions diferents.
La versió original, cantada per Paul McCartney, m’emociona, però és que la de George Michael és preciosa també. Així doncs, poso les dues :-)

La foto, amb colors de tardor, l’he trobat a Google i l'he triat expressament per veure si fa la sensació d’una mica de fresqueta...

The Beatles

George Michael

THE LONG AND WINDING ROAD

The long and winding road
That leads to your door
Will never disappear
I've seen that road before
It always leads me here
Lead me to your door.

The wild and windy night
That the rain washed away
Has left a pool of tears
Crying for the day.
Why leave me standing here?
Let me know the way.


Many times I've been alone
And many times I've cried,
Anyway you've always known
The many ways I've tried.


And still they lead me back
To the long, winding road
You left me standing here
A long, long time ago
Don't leave me standing here
Lead me to your door.

But still they lead me back
To the long winding road
You left me standing here
A long, long time ago (ohhh)
Don't keep me waiting here (don't keep me waiting)
Lead me to your door. (yeah yeah yeah yeah)

Cal complir les promeses (La font de les canelleres blaugranes)

Post actualitzat el 12 de setembre a les 22:40 :-)
Informació de McABEU
Aneu a la part inferior :-)

Volia posar unes paraules però no sé massa què dir perquè el que ha passat amb aquestes canelleres era absolutament inimaginable per a mi quan les vaig fer. Sí que creia que us farien gràcia, però pensar que alguns les vareu anar a veure expressament, que les vareu fotografiar, que m’enviàveu mails dient-me quantes en quedaven o en posàveu la foto als vostres blogs... que, fins i tot, dos de vosaltres en vareu agafar una i ara teniu un petit record, una tonterieta, però... què caram, que teniu una coseta feta per mi... Doncs em fa molta, moltíssima il•lusió.

Gràcies a tots!! I bé, en Mac va tornar de vacances i... ja que vaig anar actualitzant amb tots els demés, ell també s’ho mereix... I tant!

-----------------------

Post actualitzat el 26 d'agost a les 22.50 :-)
Informació de P-CFACSBC2V
Aneu a la part inferior :-)

Fa temps, passejant per la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia, vaig veure que, a una petita font, li havien posat unes canelleres de punt. No sabia la raó però ho vaig trobar simpàtic i ho vaig posar al blog... Aquest fet va inspirar un relat a la Carme i, a més, pocs dies després, la Vero em parlava d’un nou corrent urbà, anomenat Knitta, que es dedicava a fer petites peces de llana per posar a bancs, fanals, i tot tipus de mobiliari urbà.

Passades unes setmanes, les figuretes de la font varen ser pintades de daurat i també les vaig fotografiar.

La qüestió és que, de tant parlar-ne, al final em va passar pel cap la entremaliada idea de que si el Barça guanyava el Triplet, jo faria unes canelleres blaugranes per les noies de la font. Així que, aquests dies que he estat a Barcelona, he fet la feina ;-)




Com no sabia com posar-les, les vaig lligar amb uns trossos de llana que vaig posar als extrems (bé, les va lligar ma germana, que finalment va ser qui les va col•locar... Els quatre o cinc centímetres que em passa van ser decisius en l’operació). Divendres per la tarda totes dues varem anar al lloc dels fets i les canelleres varen quedar posades. Després varem anar a fer un petit passeig i, en tornar a passar pel davant, un noi les estava fotografiant!!




Aquesta tarda ja només en quedaven cinc (de les vuit que vaig fer) i jo vull pensar que algun turista se les ha endut de record perquè, una altre vegada, he vist com un grupet s’estava fent fotos davant la meva font!!

Les canelleres blaugranes han fet furor! Han estat fotografiades, robades i tot el que fan els turistes amb allò que els agrada ;-) Després d’aquesta proesa, queda contrarestat el fet de que aquest any no pugui anar al Gamper :-)

Per cert, que sobre aquesta font aviat en faré un altre post doncs, ja fa temps, en Puigmalet em va donar una idea i aquests dies també ho he pogut fer (misteri i intriga) :-)

Últimes notícies!!

A les vuit del vespre del dimarts dia 18 d’agost, la Corresponsal a Barcelona per temes de Fonts i Canelleres, Rits del Vuitè Vuitena, ha pogut comprovar que encara quedaven tres canelleres. Com a bona corresponsal, envia imatges de la notícia. Moltes gràcies!!! :-)

Foto Rits

Nota curiosa: De les cinc canelleres “robades” falten les quatre que eren blau-grana-blau-grana-blau i només una de les grana-blau-grana-blau-grana ha estat pispada.

DARRERES NOTÍCIES!! HAN SEGRESTAT UNA CANELLERA!!

Documents gràfics d'última hora!!

Fotos XeXu

Més informació AQUÍ!!


Notícies del 26 d'agost!!

En P-CFACSBC2V ha anat a Barcelona i ha passat per la nostra font, que aquesta ja no és pas meva, que és de la Catosfera en plè! I, tot i que una mica esfilagarsades, encara queden dues canelleres!! :-)

Aquí la foto que ha posat al seu blog:

Foto P-cfacsbc2v

Més informació AQUÍ



Notícies de l'11 de setembre!!

En McAbeu va marxar de vacances i, per tenir bon viatge, va passar primer per la Font de la Catosfera a recollir una canellera!! :-)

Aquí la foto que ha posat al seu blog:

Foto McAbeu

Més informació AQUÍ :-)

Uns dies a Barcelona... Blog del Dia!!... i una amanida estiuenca.

Ara fa cosa d'un any, deixava un post en que deia que marxava uns dies a Barcelona. Aquest any també hi vaig, però serà diferent. Ni podrem anar a veure el Gamper, ni farem de guies turístics. I és una llàstima perquè tinc el total convenciment de que l’any passat, el fet que jo estigués al Camp Nou, va portar sort al Barça i per això varem guanyar el Triplet (a veure, si tinc poders, tampoc cal que ho amagui, no? jeje)

En el moment en que vaig sentir en Pep Guardiola dient allò de “Persistirem...” vaig enviar un pensament mega-energètic-positiu a tots els jugadors i... els resultats ja els sabem :-)

Aquesta temporada hauré de mirar alguna altre manera de canalitzar el meu poder mental perquè jo vull més títols!!


Però bé, ara vull explicar una cosa que em fa molta il•lusió :-)

El passat dia 3 d’agost el meu blog va sortir com a “Blog del dia” al 3cat24.cat!!

Això va ser possible gràcies a una recomanació feta totalment per sorpresa per “l’altre Assumpta”, la del blog “Des d’on neixen tots els somnis” :-)

Al tenir les dues el mateix nom, hi va haver un error de canvi de cognoms. Quan en Víctor Pàmies em va avisar que havia sortit (jo no en tenia ni idea!) ho vaig anar a mirar i, en veure la confusió vaig escriure per saber si era veritablement el meu blog el que sortia allí o era el de l'Assumpta Pijuan i, quan em van respondre que era el meu, la meva explicació va ser tan embolicada que vaig provocar un segon error (culpa meva!!) :-P

Afortunadament, la persona encarregada de les relacions amb els lectors, la Karma, té una gran paciència i sentit de l’humor i va anar retocant noms i cognoms quantes vegades va caldre. Ahir finalment ja va sortir bé i ara em fa molta il•lusió compartir-ho amb tots vosaltres:

- Moltes gràcies –assumpta- per la proposta!! No en tenia ni idea i em va emocionar.
- Gràcies Víctor per avisar-me!!
- Gràcies Karma per ser tan simpàtica, amable i tenir tanta paciència!!
- Gràcies al 3cat24.cat per parlar de blogs en català!
- I moltíssimes gràcies a tots vosaltres per passar a llegir aquest “calaix de sastre” que és el meu blog! Gràcies de cor!!

I, per acabar, en la meva absència, deixo una AMANIDA DE LLEGUM que està boníssima i és molt fàcil de fer:


Ingredients per a dues persones:
200 gr de mongetes.
200 gr de cigrons.
200 gr de llenties.
Dos tomàquets madurs.
Una llauna de tonyina.
Uns pessics de bacallà esqueixat (remullat i dessalat, és clar!!)
Un ou dur tallat petit (opcional)

Elaboració:
Tot barrejat amb una mica d'oli i sal i ja està.

Bon profit!!!

Llibretes

La setmana passada, en XeXu ens parlava al seu blog de la necessitat d'escriure. Molts blogàires van reconèixer anar sempre amb una llibreteta al damunt per anotar una idea, un pensament, una dada que volen recordar.

Jo vaig comentar que el meu marit també ho fa i que té un munt de llibretes plenes amb aquests tipus d'anotacions que abarquen qualsevol cosa que, en un moment donat, sigui del seu interés.

M'ha fet gràcia fotografiar-les i posar-les aquí perquè són un munt!! La de paraules, idees, pensaments, records que hi ha en aquestes pàgines:

Mida aproximada 15,5 x 10,5

La mateixa mida però Moleskine. Diferents gruixos

Moleskines i dos quaderns primets mida quartilla

Llibretes actualment a mig escriure

Tal com estan posades al prestatge

Descansa en Pau, Dani

Dani Jarque, jugador del R.C.D. Espanyol

Només tenia vint-i-sis anys, esportista, estava a punt de ser pare.

A vegades no entenem perquè passen aquestes coses, però passen. Sé que algun dia ho entendrem.

Encara no fa dos anys de la també sobtada mort d'Antonio Puerta que també em va impressionar moltíssim... I tants d'altres que, per no ser d'equips coneguts, potser no sabem. Per a tots ells una pregària.

Descansa en pau, Dani.

Vacances "austríaques" o el tema de la Ludo-teca

El passat 22 de juliol, mostrava la Biblioteca de la meva preciosa i fresqueta Segona Residència estival: Amb el nom de la capital d’Austria, el Viena (ciutat que no conec, per cert) és el lloc on reviscolo :-)

Avui, mostraré com també pot fer les funcions de Ludo-teca, posant unes fotos on una servidora està fent punt de creu amb el corresponent escampall de fils, revista, tisoretes, etc. Tot i ser diferents dies porto la mateixa samarreta... Ostres!! és que és tan còmoda que me la poso tot sovint. Un altre dia estaré més atenta a aquests petits detalls!!




Aquí estava fent un punt de llibre que va quedar així un cop acabat i muntat:



I aquí a sota estic fent el que serà la part central d’un posa-vasos i que no explico més perquè quan els tingui acabats (són quatre) els hi faré un post especial -que ja aviso que anirà dedicat a la meva amiga Vero-, que va ser qui em va donar la sorpresa de portar-me el material (en un viatge que va fer als Estats Units fa pocs mesos) perquè sabia que aquest tipus de posa-vasos em feia molta gràcia... De moment, no dic res més jeje

El que llegeix i no para de prendre notes a la llibreta és en Josep Lluís :-)

Per cert, per si algú dubta del que dic que, de 4 a 6.30 de la tarda allò és el lloc més tranquil del món i que, a vegades, fins i tot estem sols, deixo unes fotos de “prova”... Oi que és una segona residència molt maca? :-)

En aquests moments...

Temperatura real a dins de casa meva en aquests moments, sense possibilitat de crear la menor corrent d’aire (ni ara ni mai, ja que totes les finestres estan al mateix cantó del pis) i amb una humitat que ve de l’exterior força elevada. Acabo de fer la foto ara mateix (0:05 del dia 6 d'agost)



Somio amb això:

M'agradaria ser-hi

En Xarli és molt bon nano...

Sóc lleig. Aquest és un tema en el que no em puc pas enganyar. Es una realitat que no nega ni la meva pròpia mare i, fins i tot, l’avia ho admet de manera indirecta!! Ella, que diu que sóc el millor nét del món, somriu quan li parlen del tema i salta amb alguna frase tipus “La bellesa que importa és la del cor”, “En Xarli és molt bon nano” i similars.

El meu cabell encrespat, color de gos com fuig, resisteix qualsevol intent de passar-hi una pinta que el deixi mitjanament arreglat. Tinc el nas gran, els ulls petits i unes dents sortides que, quan em poso a riure, em donen un aspecte que podríem qualificar de curiós.

Tot i que sóc molt alt i prim, les meves espatlles són estretes i darrerament he agafat el vici d’encorbar-me una mica, bàsicament sobre el cantó dret. A més, com els meus peus miren cap enfora, diuen que, quan camino, sembla que pugui desmuntar-me i caure a trossos en qualsevol moment.

Però, ves qui ho diria, Miss Costa Brava es va fixar en mi. Ara és la meva xicota. M’estima. I jo a ella... molt.

On és el truc?

Doncs bé. Jo no em menjava una rosca. A les noies no els hi passava pel cap perdre més de dos minuts amb mi, tan sols el temps suficient per demanar-me els apunts que, un cop fotocopiats, em deixaven sobre la taula tot dient un breu “Ei, Xarli, gràcies, eh?” i fins a la propera avaluació...

Tot va canviar quan, com a premi a les meves notes excel•lents i coincidint amb el meu divuitè aniversari, els pares em van regalar una guitarra elèctrica de les bones. Estalviaré els detalls però, en pocs mesos ja era capaç de tocar-la força bé.


Han passat tres anys i ja fa quinze mesos que tinc el meu propi grup “Els Adonis Subjectius”. Som quatre: En Felip, que toca el baix i porta unes ulleres molt gruixudes sempre plenes de cinta adhesiva; en Miquel Àngel, fantàstic bateria conegut com “en Ribéry” per la seva gran semblança física; en Xavi, la magnífica veu del grup i que, tot i tenir una certa retirada a l’increïble Hulk quan estava verd, és el noi més pacífic i bona persona que conec i jo, en Xarli.

La nostre música és veritablement bona; fem algunes versions, però tenim molts temes propis i... les noies ens adoren!! Des de l’escenari podem sentir els seus crits embogits “guapooo, guapooo!”

Però jo, des de que vaig conèixer la meva Iolanda, Miss Costa Brava, presidenta Club de Fans del grup, només tinc ulls per a ella.

I és que... sóc un tipus fidel, jo. I tant!!