Myriam de Qaraqoush

Actualment, a la nostra estimada terra catalana, queda molt bé manifestar rebuig per tot el que fa referència a temes de religió, fe, creences i, si aquestes són cristianes i, específicament, catòliques, llavors s'alça la veda i tot és bo per fer mal.

La "nostra" televisió pública és capaç de programar els "Trenta minuts" o "Sense ficció" que calgui (i les vegades que calgui) per remarcar els vergonyosos i fastigosos casos de pederàstia dins l'Església, però no dediquen ni un minut, ni un sol programa, ni un sol "especial" de res a tota la meravellosa tasca que els cristians fan pel món. Allí on hi ha fam, malaltia, necessitat... allí on no vol anar ningú sempre s'hi queda l'Església. 

Els cristians són els més perseguits. D'això també se'n parla poquíssim. Si no fos per la Pilar Rahola que, de tant en tant, en fa referència, semblaria que no passa res. I sí que passa. A molts germans nostres, pel sol fet de creure en Jesús, per ser "seguidors de la creu" (com en diuen), els fan fora de casa seva, del seu país, els hi prenen tot, els torturen, els maten...

Entre tot això ha arribat a les meves mans (o als meus ulls) aquest vídeo... A mi m'ha fet plorar, sobre tot al final de tot, quan la nena es posa a cantar...

Relats Conjunts "L'escriba"

Retrat de fra Domènec aquella vegada que es va espatllar la fotocopiadora, gener 2016 (*)

- Com va això, fra Domènec?

- Ja ho veieu, fra Mateu. Porto hores i avanço poc a poc...

- Mira que és mala sort! Espatllar-se la fotocopiadora just en cap de setmana i amb una nevada com aquesta, amb la feinada que hi ha!

- Ja ho podeu ben dir, amic meu, això d’escriure a mà no té tecla correctora i del Tipp-Ex, evidentment, no en volen ni sentir a parlar.



(*) El peu de foto original és: Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

Les agulles originalment acolorides.

Sabeu què és això de la foto? Doncs sí, unes agulles de fer mitja!!... Oi que mai n'havíeu vist unes de tant originals? Les "normals" són metàl·liques o de plàstic d'un color gris claret, ara es posen de moda unes de fusta... però jo mai n'havia vist unes tan boniques com aquestes.

Un dia, fa uns mesos, a Barcelona, la meva marona me les va ensenyar com a cosa original i em van fer moltíssima gràcia.

Fa uns anys, una senyora de l'església on ella normalment va a missa, li va proposar col·laborar en un grup de senyores grans que fan mantetes i altres cosetes a mitja o ganxet. Els donen la llana, les agulles i elles van fent. Les mantes són d'una mida de bebè, totes més o menys iguals, però els colors i els dissenys ja depenen de la imaginació de qui les fa i segons la llana de que disposen. Tot això, com alguns ja haureu imaginat és per pro-vida (alguns ara poseu mala cara, no sé per què), amb la qual cosa, la meva mare està molt contenta pensant que les seves mantetes (que ja n'ha fet un munt!) serveixen per abrigar infants "reals", que no les tenen entretingudes per passar l'estona sinó que tot el que fan té una utilitat (unes fan mantetes, però altres fan jerseiets, mitjonets, etc.).

Jo tinc moltes agulles de fer mitja. Si ara tinc ja cinquanta-quatre anys, doncs en fa ja més de quaranta que la meva mare em va ensenyar "els primers passos" per teixir. A mi ja m'agradaven les manualitats i allò d'agafar "un fil" i convertir-ho en "un teixit" em resultava un punt màgic. Era una cosa "feta amb les mans", "creada" amb la meva "habilitat". Poso habilitat entre cometes perquè recordo que, quan tindria uns catorze any, em vaig fer un jersei en tons beige i marrons, amb una llana molt fina i unes agulles més aviat gruixudetes que... mmmmmm... no sé... va quedar una mica... "elàstic" (si algú que llegeix això sap fer mitja, sabrà "com es dóna" un teixit amb agulles grosses i llana primeta) però jo me'l posava! i tant que me'l posava! i ben orgullosa que n'estava! :-)

Sabent fer el més elemental, aprendre més coses és tan sols posar-hi una mica d'interès: vuits i trenes, punts calats, etc. tot ho aprenia amb força facilitat a poc que algú m'ho expliqués (lamentablement, aquesta facilitat que tenia amb les dues agulles, mai l'he tingut amb el ganxet, en el qual el meu nivell és bastant bàsic)

Actualment encara en tinc algunes d'èpoques ben antigues, a les que s'han anat sumant altres comprades segons les necessitats de cada moment. Aquesta tarda les he fotografiat totes:

Les tres que estan "desaparellades" i una mica més amunt, envoltades d'una mena de bunyol blanc, són les que estic utilitzant. Unes del cinc i dues del quatre i mig:

Però bé, anem al què anàvem... a aquestes agulles tan especials:

"Les vaig sentir dringar quan,  amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella:

Oi que em vas dir que t’agradaven?

Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!

Les agulles més acolorides del món!!"

Amb aquest text participo a la proposta PUZZLE DE PARAULES que, des del seu blog, ens ha fet la CARME ROSANAS.

Resulta que quan vaig veure aquelles agulles tan xules li vaig dir a la meva marona que en volia unes! (capriciosa, la nena) que em digués on les podia aconseguir, que eren les més boniques que havia vist mai ... i ella em deia que no en tenia ni idea, que el senyor (marit d'una de les companyes "teixidores") que sempre els porta el material les hi havia donat.

Quan, avui justament fa un mes, va ser el meu aniversari, me les va regalar. Es veu que quan va entregar la manteta que tenia començada, va preguntar per les agulles i li van dir que se les podia quedar amb tota tranquil·litat. Ara en té unes altres, i ja està fent una nova manta perquè un altre nen o nena pugui estar ben abrigadet... i les agulles les tinc jo! I el proper projecte que comenci serà amb elles!!

Curiositat: Les agulles que hi ha just a la dreta de les noves, unes que són de color beige, de plàstic, són les més antigues que tinc. No sabria dir quants anys tenen, però molts, molts... potser uns trenta-cinc.

Feliç de copiar aquest text...

Acabo de llegir un article que m'ha emocionat... escrit per en Joan-Lluís Lluís a VilaWeb

El dedico, sense ressentiment, però amb un punt de tristesa a aquells que es dediquen a criticar sense proves, a imputar brutícies a qui no les té, a generalitzar defectes, a acusar amb injustíssima lleugeresa:

"No hi ha cap dubte que mai Carles Puigdemont no tindrà tants amics autoproclamats com ara. Coses de la fama, sobretot de la fama sobtada. M’atreveixo a parlar d’ell, doncs, amb prudència, però també amb una certa fruïció, ja que és la primera vegada que puc dir que mantinc una relació amistosa amb el president de Catalunya. Una relació certament discontínua, feta de trobades a peu de carrer, d’encontres en actes oficials o manifestacions independentistes i, de tant en tant, d’una orxata compartida. El vaig conèixer fa vint-i-cinc anys, quan jo acabava d’entrar com a redactor al setmanari El Punt Catalunya Nord i que ell, com a redactor en cap del Punt, feia visites regulars a la redacció de Perpinyà. Recordo un periodista de llenguatge planer i directe, amb un indiscutible bagatge cultural. Sí, ho sé, la frase que acabo d’escriure pot sonar a llagotera, però l’escric sincerament i, a més, molt tranquil·lament, ja que és bastant improbable que el principal interessat tingui prou temps per llegir aquest article.

Més tard, em va sorprendre de saber que Puigdemont estava afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya, el veia d’un perfil social més proper a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquells anys, a més, no era corrent de trobar un convergent que fos tan límpidament independentista. I amb una capacitat tan espontània d’expressar que la seva nació incloïa el conjunt dels Països Catalans. Un independentisme que posava com a missió essencial al nou país garantir la consolidació de la llengua catalana com a llengua pròpia.

Però, de totes les converses, lleugeres o més profundes, que hem pogut anar desgranant, la que recordo més clarament és la que vam tenir en un cafè de Perpinyà, quan li faltava poc per a ser batlle de Girona, sobre ètica i moral aplicades a la política. Vam parlar bastant d’Artur Mas, que acabava de ser elegit president de la Generalitat. Recordo un Puigdemont rotund a l’hora de defensar la integritat de Mas, atribuint-li una autoexigència de tipus ‘calvinista’, i un altíssim sentit de la integritat moral. Res que els actes d’Artur Mas hagin desmentit els anys següents, i fins avui. I en sentir-lo parlar així del president incipient, notava com Puigdemont no lloava el seu líder polític per efecte mecànic del deure militant o per afany de mimetisme, sinó perquè sentia que formava amb ell una mena de germandat moral. Que volia ser com a alcalde de Girona allò que pensava que Mas seria com a president de Catalunya. Vaig pensar que quan hagués guanyat l’ajuntament ja toparia amb la realitat política i que només llavors ell i la seva consciència podrien saber de debò si era digne del model de conducta que es proposava de seguir. I tinc avui la convicció que no hauria acceptat el repte de presidir Catalunya si no hagués pensat que podia succeir Artur Mas sense envermellir.

En qualsevol cas, quan, fa un mes, vaig escriure aquí mateix una crònica d’opinió en la qual m’atrevia a recordar als setanta-dos diputats independentistes que no eren sinó servidors del poble i que havien d’obeir-lo, pensava en Carles Puigdemont com un dels diputats que ja devia tenir-ho clar. I per això m’atreveixo a creure’l quan diu que deixarà la pell per complir allò que el poble sobirà li ha dictat."

El President Mas ha deixat el càrrec quan el cert és que hi tenia tot el dret... 

Molts deien "només pensa en la cadira", "primer de tot és ell"... Ara diuen "ja li ha costat!", "ja era hora!"... 

I jo tan sols puc dir: Gràcies, President Mas, gràcies i mil vegades gràcies... per tot el que ha aguantat, per les eleccions guanyades i presidències "perdudes", per la feina feta, per la gran lliçó d'amor a Catalunya i, també, per deixar "el nostre procés" en mans d'algú que, en les coses importants, sembla ser que se li assembla tant. 

El millor!!

Lectures 2015

Començaré aquest lamentable post amb aquesta notícia...

Reconec que l'he buscat amb "segones intencions", pensant que la xifra seria més baixa i que així podria presumir de llegir més que la mitja... Però ara resulta que a la gent li ha donat per llegir!! Ves!! Estic justeta, justeta.

Dedico aquest post a l'ELFRI que m'ha animat a fer-lo i a en MAC, que comparteix molt, molt pacientment un blog de lectures molt bonic amb mi (i que em fa molta il·lusió tenir) i que, malgrat tot el meu caos, aguanta i segueix actiu gràcies al seu bon fer.

Aquests són els llibres. Els poso TOTS, tant si els he acabat com si no (alguns no els he acabat perquè s'han hagut de tornar a la biblioteca abans que els hagués acabat, altres els tinc en Stand by perquè m'agradaven molt i volia buscar a tenir un temps especial per dedicar-los-hi... en fi, menys rotllo i anem per feina:

1.- La Sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan (Kweilan)

2.- Muerte en Cape Code, de Mary Higgins Clark

3.- La casa del propòsit especial, de John Boyne

4.- Dickens, el observador solitario, de Peter Ackroyd

5.- La Vida i la Mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès

6.- Carta a un indecís, d'Eduard Voltas

7.- L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson

8.- Testigo en la sombra, de Mary Higgins Clark

9.- Orgullo y prejuicio, de Jane Austen

10.- El rostre de l'altre, de Xavier Antich (pendent d'acabar)

11.- Charles Dickens, de Claire Tomalin (biografia que vaig haver de tornar havent-ne llegit una mica més de la meitat)

12.- David Copperfield, de Charles Dickens (començat en espera d'acabar)

13.- Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (començat en espera d'acabar)


NOTES i COMENTARIS:

- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.


També tinc començat, evidentment, el nostre llibre del Zurich, però no el vull posar encara perquè la meva intenció és llegir-lo bé, agafar-lo pel principi i anar pàgina a pàgina tal com s'ha de fer i no amunt i avall i endavant i enrere com he estat fent fins ara :-)

Vull remarcar el llibre de la KWEILAN, al qual no vaig fer ressenya perquè em resultaria dificilíssim fer-la d'una persona per la que sento una gran simpatia i conec personalment. A mida que l'anava llegint tenia por de que aquella lectura no fos una lectura "normal" ja que en tot moment em va resultar impossible separar-la del fet de conèixer l'autora i, quan vaig acabar i vaig pensar "està força bé!" no sabia si estava essent justa o és que em feia il·lusió, així que el vaig passar a la meva mare i la meva germana i també els va agradar, fins al punt que ma germana va dir més o menys "Ostres, si en treu un altre ja m'ho pots dir que també el llegiré" :-)

(La foto inicial del gatet és perquè sigueu més benèvols en el judici)

BON NADAL!!

EDITAT EL 25-12-15 a les 21:04

Volia fer un post amb els pastorets que hem fet a la Parròquia. Cada un és una llauna de conserva que, després, es donaran als usuaris de Càritas. Així fèiem un munt de coses amb una mateixa idea: El pessebre, amb el seu sentit religiós i la part de manualitat. Decoració del vestíbul (el pessebre és immens) i la recollida solidària.
Imagineu que els nens són, entre primer i segon, 140!!
Les catequistes també n'hem fet un cada una.
La robeta és un parell de mitjons. Els nens i nenes en tenen que se'ls han quedat petits i les catequistes els hem comprat als xinos :-)

En definitiva, que l'ordinador es va creuar i tan sols he pogut posar una foto que vaig fer de la meva pastoreta abans de muntar el pessebre. Demà no tindré temps... però a veure si el 27 us puc posar les altres fotos...

I, encara que sigui tard, aprofito que ara tot funciona per enviar-vos una gran abraçada i desitjar-vos un

MOLT BON NADAL!!!

Venut!!

Doncs no pensava que em pogués sortir un comprador pel tuiter, però sí, així ha estat. Míriam Nogueras, regidora independent per CDC a Cardedeu m'ha comprat l'arxivador de receptes! Iupiiiiii! És una tuitera molt activa i ferma defensora dels seus ideals, a part de ser una persona molt propera i simpàtica.

Moltes gràcies, Míriam!!!

El poso en venda...

Què és?... Doncs una barreja entre llibre de receptes de cuina i objecte de decoració. Està fet sobre una base de fusta autèntica, de les de picar verdures o el que sigui:

Està folrada i decorada amb un munt d'elements d'scrapbooking (cartolines, botons, enganxines, puntes, cordillets, fils, xapes, fustes...) i, porta dues anelles que permeten que les receptes es puguin posar i treure.

Les cartolines utilitzades són d'una col·lecció especial dedicada a la cuina, per això trobem que van decorades amb coberts, pots, gots i coses així. Són cartolines gruixudes, de molt bona qualitat, envellides...

Tots els separadors van magníficament decorats amb les cartolines superposades, enganxines amb efecte 3-D i tot el que dóna una imatge d'un treball d'scrapbooking ben acabat.

És el regal ideal per a algú a qui agradi la cuina i valori les manualitats. Col·leccionar receptes de cuina en aquest arxivador tan bonic i original pot ser molt divertit!

La idea és tenir-lo penjat a la cuina, com a objecte decoratiu, però poder-lo posar i treure per a utilitzar-lo, veritablement, com a arxivador de receptes de cuina, o sigui, que té la doble vessant, decorativa i pràctica.

Fa uns mesos em vaig veure en el compromís d'apuntar-me a un curset d'scrapbooking, tenia diferents opcions i al final vaig triar aquest. És l'únic al que he anat mai, ja que no són activitats que resultin gens econòmiques. Aquest, en concret, era un dissabte al matí, et donaven el material i la classe per 40 Eurs. Des de llavors, que tinc el pobre receptari a un calaix, sense lluir per res i em sap greu, perquè em va quedar moníssim. Però, ni jo sóc de col·leccionar receptes, ni sóc especialment aficionada a la cuina, així que allí estava, guardadet. Fins que he pensat que potser algú el compraria... Està ben fet de veritat. Les anelles estan collades amb tornavís, com cal. Tot el que hi ha enganxat és amb coles de qualitat, o sigui que el material és bo.

Preu? Doncs 35 Eur. despeses d'enviament incloses.

Algú el vol? :-)

Avellana mecànica

No cal afegir-hi gaire cosa... És boníssim!!

França...

Notre Père qui es aux cieux,
que ton nom soit sanctifié,
que ton règne vienne
que ta volonté soit faite sur la terre comme au ciel.

Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour.
Pardonne-nous nos offenses
comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés,
et ne nous laisse pas entrer dans la tentation,
mais délivre-nous du mal.
Amen

Je Vous salue Marie, pleine de Grâce,
le Seigneur est avec Vous,
Vous êtes bénie entre toutes les femmes
et Jésus, le fruit de vos entrailles, est béni.
Sainte Marie, Mère de Dieu,
priez pour nous pauvre pêcheurs,
maintenant et à l'heure de notre mort.
Amen

Colors de tardor...

Gustav Klimt.- Birch forest, 1903

Egon Schiele.- Four Trees. 1917

Santiago Rusiñol.- Carretera de tardor, 1888

Claude Monet.- Effet d'automne à Argenteuil, 1873

Joaquín Sorolla.- Árboles en otoño, 1907

Joaquim Mir.- Jardí. Reus

Avui, al concurs "Saber y Ganar" de La 2 de TVE han posat una sèrie de quadres tardorencs perquè els concursants relacionessin la imatge amb l'autor. Quan ho he vist, he agafat un llapis i he començat a apuntar-los. Ara els he buscat tots i n'he fet aquest post... I és que els colors de la tardor són tan bonics que, ara que, per fi, ha començat a fer fresqueta, he volgut homenatjar la millor estació de l'any amb totes aquestes imatges.

Ara bé, com no vull que falti en Vincent en un post meu on surten pintures, n'he afegit unes d'ell. Sé que estarà content. Totes són del mateix lloc i del mateix any. El sanatori on va estar ingressat una temporada a Saint-Rémy de la Provença.

Vincent Van Gogh.- The garden of Saint Paul hospital with figure,  1889

Vincent Van Gogh.- Stone Steps in the Garden of the Asylum, 1889

Vincent Van Gogh.- The Garden of Saint Paul Hospital, 1889  

La mà en relleu

El passat mes d'agost vàrem estar una setmana llarga a Barcelona, a casa la mare, amb la meva germana i un nebot (fill de mon germà) que també estava "vivint" allí uns dies... Enmig d'aquest estiu fastigós que hem aguantat, amb una calor gairebé insuportable, aquells dies varen coincidir amb una baixada de temperatures que es va notar (i gaudir!) molt. Això sí, també va ploure i, en alguns moments que era millor no sortir de casa, la meva estimada germaneta i jo vàrem posar-nos a fer dibuixos "en relleu" (o en 3D pels que sigueu més moderns)

Aquesta és la meva mà :-)

Feia dies que tenia ganes d'ensenyar-vos aquesta xorrada tan gran, i bé, per fi ha arribat el moment!

Tot es va originar en un vídeo que ella havia vist i que em va proposar de dur a la pràctica. Ja sabeu, els que tingueu criatures, o sigueu avis, o feu de cangurs dels nebots o dels nens de la veïna, ja teniu una nova forma d'entretenir-los. Jo, pel mateix sistema, vaig dibuixar una estrella i la silueta d'un home (molt senzilla) però no tinc foto. El que sí que us puc deixar és el vídeo on explica com es fa per si ho voleu provar.

Au, tothom a "des-estressar-se" jugant a fer dibuixos "en relleu" :-))

Cares somrients... molt somrients.

HEM GUANYAT!!

Les seves expressions ho diuen tot. La seva felicitat és autèntica. M'agradaria saber explicar-ho molt bé però, com ha fet la CARME al BLOG-VIA, el que faré serà remetre'm a algú que ho ha explicat d'una manera magnífica, amb exemples, números, enllaços a la premsa internacional i tot el que cal. Vull dir l'article que en Vicent Partal ha publicat a VilaWeb amb el títol "Enhorabona i ara no deixeu que ningú us robe l'alegria ni el triomf" (clicant damunt del títol hi anireu a parar). Us asseguro que val la pena llegir-lo!

Au, ara, als que només ens dediquem a tot això de forma amateur, ens toca relaxar una mica el cervell... Al Twitter seguiré lluitant al màxim per la somiada independència de la meva terra, però al blog vull dedicar-me a fer altres coses o sinó, finalment, trauré fum (quadribarrat i estel·lat), a veure si el "reactivo" una miqueta, pobret meu, que el tinc ben abandonat ;-))

Ara és l'hora!!

M'ha tocat el PREMI TOP TEN!!

M'ha tocat el SÚPER PREMI TOP TEN del JOC 2000 d'en MAC!!

Tal com sospitava, el trio d'avui, dia 22 d'agost de 2015 ha acabat en QUATRE, que era el meu número de la sort!!!

Mireu, mireu...

I ara copio la part de les normes del Joc 2000 d'en MAC on surt el lot de llibres :-))

PREMI "TOP TEN": Els 10 primers classificats al final del concurs entraran en el sorteig d'un lot de 5 llibres de la col·lecció "Petita Biblioteca Universal" cedit per la botiga online EL MAGATZEM (elmagatzem.blogspot.com) i compost pels següents títols: 

"Sobre la felicitat" d'Epicur, 
"Un crim i altres contes" de Pere Calders, 
"Màrius Byron" de Terenci Moix, 
"Introducció a la història de Catalunya" de Pierre Vilar i 
"Les neus del Kilimanjaro" d'Ernest Hemingway.

Estic molt contenta i agraïda!!! ;-))

Recordeu que tots els que hagueu obtingut com a mínim UN PUNT, també teniu dret a un premi:

PREMI PARTICIPACIÓ: Tots els participants teniu dret a rebre uns vals de descompte per efectuar una compra d'un llibre a la secció de llibres d'ocasió de la botiga online EL MAGATZEM (elmagatzem.blogspot.com) o per fer una comanda de productes al Blog d'Artesania de l'Assumpta (assumpta-artesania.blogspot.com). El valor del descompte és el que resulti de multiplicar els punts que heu obtingut per quatre (EL MAGATZEM) o per dos (ASSUMPTA ARTESANIA). Exemple, algú que hagués aconseguit SIS punts, tindria dret a un val de descompte del 24% a EL MAGATZEM o del 12% a ASSUMPTA ARTESANIA.

Aquesta oferta és vàlida només fins a finals d'any i els que hi esteu interessats heu de posar-vos en contacte amb en MAC al mail (macabeu2008@gmail.com).