diumenge, 17 d’octubre del 2010

Noia llegint una carta davant una finestra (Relats Conjunts)


Noia llegint una carta davant una finestra, Johannes Vermeer, 1657-1659
Relat escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts


- Fes un passet endavant... no, no, no, dona, no... un passet, he dit un passet... massa... a veure una mica enrere...
La noia tomba el cap i mira al pintor.
- Nooo!! Oh!! Però què fas, Cornelia? Tenies el cap en la posició perfecta i ara ja, ni ets al lloc que jo volia, i has perdut l’angle de la mirada sobre el paper, el reflex de la llum... espera... no et moguis gens ni mica.

Ell s’apropa i la noia deixa anar un petit sospir, quasi imperceptible. Es torna a posar de cara a la finestra, amb la mirada sobre el paper i, amb molta delicadesa, ell li baixa una mica els braços, busca l’angle correcte, li aparta suaument un dels rinxols rossos, la mira, s’allunya... es torna a apropar, obre una mica la finestra, comprova com queda la llum, la torna a tancar... li puja la barbeta uns mil•límetres El mestre és així, absolutament meticulós. Ella està cansada, li sembla que el paper que aguanta pesa un parell de quilos i té els braços en tensió.

Finalment ell torna al seu lloc, davant el cavallet, la mira i dóna la seva aprovació murmurant per si mateix... ara sí, així, ara està perfecta... I és en aquell fatídic moment que, un cop de vent entra per la finestra i fa volar el paper en blanc de les mans de la noia que, sense atrevir-se a moure, es queda clavada en la mateixa posició.

- Però Corneeeliaaaa!! –crida el mestre desesperat.
I ella, cansada i fastiguejada, finalment li contesta:
- Miri, oncle Willem, ha estat el vent, jo no en tinc la culpa, estic farta, no hi ha cap noia de per aquí que vulgui fer de model per a vostè perquè és terrible, no està mai content i...

Però quan el mira, s’adona que el mestre té una expressió trista, que no li respon res i que, poc a poc, fa el gest de recollir els pinzells...
- No, esperi, esperi, oncle, tornem-ho a provar –diu somrient mentre agafa el ditxós paper que representa alguna carta important i s’apropa a la finestra. I és que té ben present com la feia jugar l’oncle de petita, com tenia més paciència que ningú amb ella, com més d’una vegada l’havia defensat si la seva mare la volia castigar, com la deixava estar amb ell quan preparava els colors... ara li tocava a ella ajudar-lo... i certament que ho faria, encara que hagués d'aguantar aquell paper inútil durant hores.

28 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu relat, Assumpta. Has deixat de banda el paper i t'has centrat en la relació entre la model i el pintor. Ben pensat, ha de ser bastant cansat i avorrit això de ser model :-)).

    ResponElimina
  2. És l'únic relat dels que he llegit que està narrat des de la perspectiva del quadre,seria un making-off que diuen ara de com es va pintar! vaja que molt bé! m'ha agradat molt! Bona nit! ui que tard que és!

    ResponElimina
  3. JOSEP LLUÍS i ELVIRA.- Em fa gràcia que heu posat el comentari al mateix minut i que tots dos us heu fixat en el mateix ;-))
    La veritat és que tots els relats que he llegit fins ara donen un contingut a la carta, hi havia un munt de variants més o menys tristes, misterioses o divertides... i m'estava quedant "sense tema"!!... així que quan m'ha vingut al cap la idea de que al paper no hi posava res, he pensat una història i l'he escrit ràpidament :-))

    ResponElimina
  4. Anava a dir alguna cosa com els altres comentaristes, ets el primer relat de la sèrie, que ja n'hi ha molts i n'hi haurà més, que no té en compte el paper, en el teu paper no hi ha res escrit, és només atrezzo. Això el fa original respecte al que s'ha escrit. A part d'això està molt bé, era esperable que hi fessis sortir el pintor d'alguna manera, donada la teva fixació amb els pintors holandesos, hehehe. Te n'has sortit molt bé.

    ResponElimina
  5. Precioso relato Assumpta, como una imágen puede ser un gran disparador de ideas. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  6. De vegades oblidem que encara que aquests quadres estan tan ben fets que semblen fotografies d'un instant, darrere seu hi ha moltes hores de feina i de paciència... i sinó que li preguntin a la Cornèlia! ;-D

    M'ha agradat molt!! :-))

    ResponElimina
  7. Assumpta, tothom ens fixem i ens fixarem en el mateix... perquè marca la diferència amb els altres. Una aplaudiment ben fort!

    ResponElimina
  8. M'ha encantat. Apart de l'originalitat que ja t'han comentat, m'agrada molt també com reflecteixes el que pensen els dos personatges i la relació que s'estableix entre ells. Genial!!!

    ResponElimina
  9. És veritat, ets la única que ha canviat la perspectiva del relat! Molt bé!

    ResponElimina
  10. Com que moltes vegades has dit que el Josep Lluís igual que jo frisem per Kafka...devem tenir alguna cosa en comú jejeje per això mateixa hora i comentari semblant! t'ha sortit un molt bon relat!

    ResponElimina
  11. M'agrada, veure l'origen del quadre, el pintor que fa la seva feina i la nena cansada d'exposar-se.

    Felicitats, bon relat amb diferent perspectiva

    ResponElimina
  12. Bravo! Bravo!! Jo això de ser model no m'agradaria. Prefereixo fer teatre.

    ResponElimina
  13. Ara amb la maquinetes de fer foros s'ha perdut tota la paciència que havien de tenir les models.
    Bon relat

    ResponElimina
  14. Assumpta, és preciós!!! una relació tiet-neboda preciosa!!!!

    Estava esperant en candeletes el teu relat, perquè sabia que m'agradaria però també per recomenar-te una pel·lícula: La joven de la perla.

    Mire-la, a més després del teu relat, sé que t'agradarà moltíssim!!!

    ResponElimina
  15. Moltíssimes gràcies a tots per uns comentaris tan bonics!!
    La veritat és que quan un quadre és tan maco com aquest dóna llocs a relats magnífics i puc dir que tots els que he llegit fins ara m'han agradat... i molt!!... però, com vaig dir ahir, m'estava quedant sense tema... tots heu donat diferents sentits a la carta, heu creat un munt d'històries a partir del text imaginari que la noia llegeix... així que no em quedava més remei que dir que el paper estava en blanc!! ;-))

    RITS.- Hehehe... gràcies per la recomanació!!... He llegit el llibre i t'asseguro que em va encantar!! Me'l van recomanar fa uns quatre anys, el vaig treure de la Biblio i el vaig llegir "La noia de la perla"... Molt maco!

    ResponElimina
  16. Aquest oncle està recollint els fruits de l'estimada donada en el passat. Igualment, aquesta noia té molta paciència! No ha de ser gens fàcil fer de model per a un quadre i romandre quiet tanta estona!

    ResponElimina
  17. Ho va aconseguir. I va quedar la mar de bé (i a tu també, clar!).

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. Tot això amb una bona càmera de fotos no hagués passat.

    A vegades fins i tot en els pitjors moments acabem recordant tot el que han fet algunes persones per nosaltres i això ens fa canviar d'opinió.
    Adéu!

    ResponElimina
  19. La Cornelia és la meva amiga del màster!

    jeje

    un petó maca!

    Utnoa

    ResponElimina
  20. Que bo, Assumpta!
    M'ha agradat moltíisim. Has passat de la carta i t'has centrat en el pintor.
    Ai, quins records els meus! M'has fet pensar en quan pintava model! En els colors de la paleta... en tot!
    He pogut fer un I remember when!
    Felicitats!

    ResponElimina
  21. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris! :-))
    Una de les coses que més m'agrada dels blogs és això de poder escriure relats i saber que algú els llegirà, per tant em fa molta il·lusió cada comentari que deixeu :-)

    UTNOA.- Caram! Vaig triar el nom perquè és el de la mare i una germana de Van Gogh hehe

    Ei, MORTADEL·LA!! No sabia que fossis artista!! M'alegra haver-te portat bons records :-))

    ResponElimina
  22. Calla, calla... doncs si. Què hi vols fer. :(

    ResponElimina
  23. Però jo no volia que et posessis trista, MORTADEL·LA, dona... va, somriu :-))

    ResponElimina
  24. el trobo tant dolç i tendre...

    el quadre és l'excusa per parlar de la relació, de l'estimació que es tenen dues persones...

    m'agrada. molt!

    :¬)*

    ResponElimina
  25. M'ha agradat com fas les descripcions, i la trama és original. Bon relat :)

    ResponElimina
  26. M'ha agradat molt, Assumpta. Deliciosa la tendresa cap a l'oncle!
    Petons!

    ResponElimina
  27. Un enfocament totalment nou, m'ha agradat.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!