Chop Suey, Edward Hopper, 1929
Aquella era la meva cafeteria preferida. L’ambient era tranquil i relaxat i, malgrat haver-hi alguns clients habituals -amb alguns dels quals ens saludàvem en la distància, des de les taules, amb una lleu inclinació de cap i un somriure- la majoria era gent a la que no havia vist mai abans, i això em donava una sensació de llibertat que m’agradava. Una barreja entre conegut i desconegut en la seva justa proporció.A vegades, mentre feia veure que llegia una revista o que escrivia alguna cosa al meu quadern, em dedicava a escoltar les persones que seien a les taules més properes. No em guiava pas cap intenció de ficar-me a les seves vides, en absolut. Tan sols em sentia una observadora imparcial de la realitat.Aquella tarda de gener era bastant freda, però al Chop Suey s’estava molt bé. La temperatura era agradable i agradables eren també el cafè i el tall de pastís de mores que havia demanat. Bé, el pastís de mores era més que agradable, estava absolutament deliciós.A la taula del meu davant hi havia dues noies, una d’elles em quedava de cara i l’altra d’esquena. La que no podia veure semblava que tenia alguns paperets al davant, l’altra posava una expressió absent, com molt pensativa.Com ja he dit, jo era una observadora imparcial dels fets del meu entorn i em vaig centrar més en elles. Des de sempre he tingut la sort de poder gaudir d’una oïda privilegiada, així que no vaig tenir cap problema per poder sentir la conversa que a continuació transcric:- Va, dona, vaaaa, -va dir la que estava d’esquena, allargant la darrera "a" amb to fastiguejat- no t’ho pensis tant que se’ns farà tard.- Espera, que vull recordar què van fer... No hi haurà un diari per aquí? –va respondre la d’expressió somiadora.- Si, ara anirem a demanar un diari! –va dir la que estava d’esquena amb un to de veu que demostrava que, precisament, el que no anava a fer era demanar cap diari- Digues el primer que et passi pel cap, Marta.- Ai, dona, que les coses no es poden dir sense meditar una mica.- Si no l’acabem en deu minuts perdrem el ferrocarril de dos quarts.- Ufff... va, d’acord doncs, em guiaré per la primera intuïció. Pregunta, pregunta.- Deportivo Europa - Real Union.- Ics...- Arenas de Guecho - Español- U- Real Madrid - Barcelona- Dos- ...Efectivament, aquelles dues joves eren seguidores del football, l’esport que s’estava posant tant de moda. Feia cosa d’una setmana, a aquella mateixa taula, dos homes que semblava que entenien d’aquestes coses deien que algun dia el football serà seguit per milions i milions de persones...Nota: Tot i que l’any 29 no existien les travesses, en el món dels relats pot passar qualsevol cosa!! El que sí és segur és que l'any 29 el Barça va guanyar la primera edició que es feia de la Lliga. Visca el Barça!!Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts
