dijous, 28 de gener del 2016

Relats Conjunts "L'escriba"

Retrat de fra Domènec aquella vegada que es va espatllar la fotocopiadora, gener 2016 (*)


- Com va això, fra Domènec?

- Ja ho veieu, fra Mateu. Porto hores i avanço poc a poc...

- Mira que és mala sort! Espatllar-se la fotocopiadora just en cap de setmana i amb una nevada com aquesta, amb la feinada que hi ha!

- Ja ho podeu ben dir, amic meu, això d’escriure a mà no té tecla correctora i del Tipp-Ex, evidentment, no en volen ni sentir a parlar.



(*) El peu de foto original és: Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS


16 comentaris:

  1. Ja veurem si no es va també la llum amb una nevada tan gran. Molt bo Assumpta.

    ResponElimina
  2. És ben cert que els monjos d'avui dia tenen una semblança més que sospitosa dels monjos del segle XV. Per increïble que sembli, el teu relat pot ben ser.

    ResponElimina
  3. M'has fet riure... encara que segur que Fra Domènec no li veuria la gràcia. :-DD
    Molt bo, trobàvem a faltar els teus relats conjunts. :-)

    ResponElimina
  4. Riu riu, però avui en dia, se'ns espatlla alguna cosa d'aquestes que ens facilitat tant la vida, i ja podem córrer! Ens hem tornat tan dependents de la tecnologia que se'ns fa un món haver de fer segons què de manera tradicional. Si ens veiessin els de l'Edat Mitjana es riurien de nosaltres...

    ResponElimina
  5. El tipp-ex ha passat gairebé tant a la història com el paper carbó.
    Les hores de dedicació a un treball artesà, també.

    ResponElimina
  6. Ha, ha, ha... M'has fet riure... Quina feinada se'ls ha hurat, pobres frares... Molt bo!!!!

    ResponElimina
  7. Pobre, ara ja havia perdut el costum de treballar tant, acabarà amb la mà inflada :D

    ResponElimina
  8. Doncs si que es fotut que passi això, el dia que no anava l'ordinador a la feina i en trigaven uns quant per a solucionar-ho era un caos.
    Quina feinada!! ;)

    ResponElimina
  9. malauradament si ens falla la llum, ens trobem perduts.

    ResponElimina
  10. hahahahaha quina gràcia que m'ha fet ! mira que espatllar-se la fotocopiadora!

    ResponElimina
  11. Ja es veia avenir, què hi faran tants monestirs sense l'Olivetti més que tornar als orígens.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots pels vostres comentaris! De fet, vaig voler mirar quin era el darrer relat en el que havia participat i vaig veure que era del MAIG DE 2015... de fet és molt!! A veure si em reenganxo amb regularitat :-)))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!