 |
| Ramon Casas, 1899, Jove decadent |
SENYORA FELISA.- Mare meva, mare mevaaaa!
NOIA.- ...aaah... aaaahh...
SENYOR JAUME.- Pobra noia!
NOIA.- mmmmnnnh... aaah... aaajuu... ajudeeuu...
Tots els reunits al saló de la família Coll Clot miren alternativament al sostre i a la noia que ha comparegut, repentinament, davant seu. El jove Cisco, tot decidit, s’apropa a la noia però una veu l’atura de cop.
SENYOR ANICET.- Nooooo, no, no, que ningú la toqui! Deixeu-la tal com està! Per la tele sempre ho diuen!!
SENYORA DOLORS.- No et moguis, maca... tranquil·la, ja hem avisat una ambulància.
NOIA.- aaaaah... mmmmm... uuuuggghh
MARIONA.- Mira que feia temps que ho deia món pare! Aquestes escletxes!...
SENYOR JAUME.- Sí, nena, però l’amo no s’ha volgut gastar ni un cèntim!
SENYORA FELISA.- Pobreta! S’hagués pogut matar... Encara ha tingut prou sort d’anar a parar damunt la chaise longue... Què porta a la mà?
MARIONA.- Un llibre. Deuria estar llegint, pobreta... li agafo?
NOIA.- aaaahhh... fffff...
SENYOR ANICET.- Suposo que l’asseguradora pagarà l’arreglo d’aquest forat, Jaume...
SENYORA FELISA.- No, no, Mariona, millor no toquis res.
SENYORA DOLORS.- Nicetu, home, ara el més important és que aquesta noia es recuperi.
NOIA.- Mmmmmmmm... aaaahh... aaaiii...
Niiiiiiiiiiiiiiinoooooooooooooo ninooooooooooo ninoooooooooooooo
Quan arriben els de l’ambulància, la família Coll Clot explica que aquella noia és la veïna de dalt i que s'ha sentit un soroll molt fort...
Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS
És com un acte d'una obra de teatre.
ResponEliminaMés que una escletxa era un esvoranc.
Al principi era una escletxeta de no res, gairebé no es veia... però aquestes coses, si no s'arreglen... :-))
EliminaMarededeusenyor!!! quin tros d'escletxa!!!
ResponEliminaSí, sí, ben bé com una obra de teatre. Molt bé!!! Un aplaudiment!!!
Gràcies, gràcies estimat públic :-))
EliminaHo acabo de posar contestant els comentaris del meu relat. Em cito a mi mateix: "El primer que em va venir al cap quan vaig veure la noia del quadre va ser que més que ajaguda sobre el sofà, el que estava és "caiguda" sobre el sofà". :-))
ResponEliminaJa veus que hem coincidit totalment en la primera impressió del quadre. Després a tu t'ha sortit una obra de teatre força divertida... bé, potser pels protagonistes no ho és tant, pobres. :-DDD
Ei, em fa gràcia haver coincidit en la primera impressió! :-)
EliminaDe fet, a mi em semblava tan clar que la pobra noia estava en una postura súper incòmoda que això havia de ser completament involuntari... Caiguda del pis de dalt! :-DD
Bravo!! (tu surts de darrere les cortines i me saludes)
ResponElimina:-))))
I tu em tires em puges un ram de flors a l'escenari :-))
EliminaMolt bo, Assumpta! Fins el darrer segon no sabem l'entrellat de tot plegat. Felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies!!... La veritat és que la postura de la noia em sembla poc "natural", per molt que estès fent mandres... més aviat sembla que s'hagi caigut la pobre :-))
EliminaPer tan no es una jove decadent sinó una jove decaiguda.
ResponEliminaExactament!! Molt decaiguda! ;-))
EliminaVaja castanya s'ha pegat!
ResponEliminaAplaudiments!! ;)
Sort que ha caigut sobre tou, pobre! :-))
EliminaJo una vegada, fa molts anys, medint una prestatgeria de casa, vaig caure d'una escala (no gaire amunt) però va ser d'esquena... i hi havia un llit hehehe no em vaig fer res!
Quina pensada, la noia venia de dalt. Doncs sí que es deu haver fotut una bona patacada, i això que ha caigut sobre el sofà... encara bo. Però em pregunto... ella era dreta llegint quan s'ha precipitat al pis de baix... no estava asseguda enlloc? En aquest cas estaria sota seu també...
ResponEliminaNo, no... la noia estava asseguda llegint. De cop, ha començat a sentir crec, creec... i uns sorollets estranys. S'ha aixecat sobresaltada pensant d'on vindrien aquells sorolls... ha fet dues passes cap a l'esquerra i... paaaaaaaaam!! s'ha esfondrat el terra justament allí.
Elimina(Eeeei, molt bona l'apreciació!!) :-DD