Coneixia bé Barcelona. Era la seva ciutat. Allí havia nascut feia gairebé setanta anys i hi havia viscut fins que es va casar i va marxar cent quilòmetres al sud. Tot i així, hi havia tornat regularment, per tant, poques coses noves hi podria descobrir. Per això, davant la possibilitat del tour en helicòpter de dia o de nit, va triar de nit sense pensar-ho ni un moment. La vista de Barcelona plena de llums en la foscor sí que era una cosa nova per ella!
Va tancar els ulls de forma instintiva, com si aquella experiència li fes una mica de por i, quan els va tornar a obrir, ja s’enlairava... Davant seu, com en un vídeo d’aquells que li agradaven tant, veia clarament les belleses que tant estimava de la Ciutat Comtal... la Sagrada Família, la Catedral, el Palau Nacional, ara Montjuïc, ara el Tibidabo, ara la línia de la costa...
Finalment, quan es va treure les ulleres de realitat virtual, va agafar un mocador i es va eixugar les llàgrimes. Tot havia estat tan bonic abans de la guerra!
Encara teniu cinc dies per participar!!
Animeu-vos!
Es tracta de fer un relat inspirat per la imatge de la foto i ja està! ;-)
No m'esperava gens aquest final. És ben trist però m'ha semblat molt ben trobat. Un bon relat. Felicitats! :-)
ResponEliminaTorno per felicitar-te pel teu sant. Que passis un molt bon dia! :-)
EliminaGràcies, MAC!! per la felicitació del Sant i la del relat hehehe
EliminaNo sé si hi has pensat però és probable que el nostre amic Wells hagi manipulat el meu subconscient portant-me a aquest final :-DD
bon relat que m'ha agradat molt Assumpta , un bon gir final...esperem que no sigui premonitori
ResponEliminaEsperem que no!! :-)) És que estic llegint "La guerra dels mons" i m'ha influït una mica hehe
EliminaMoltes gràcies, Assumpta, per aquesta participació.
ResponEliminaM'ha agradat molt el relat, la sorpresa final, encara que ben trista, està molt ben trobada.
Gràcies CARME, per les teves paraules i per fer-nos treballar a l'estiu, que sinó ens posem molt mandrosos...
EliminaAra, a pensar per la proposta dels cargolets :-))
Quin gir! Tampoc me l'esperava aquesta, semblava un relat molt tranquil i nostàlgic, però aquest final ho canvia tot!
ResponEliminaPobre Barcelona!! Destruïda pels marcians!...
EliminaMenys mal que només és un relat! :-)))