 |
Salvador Dalí, 1925, Noia a la finestra
|
A l'habitació hi té una finestra. Una finestra sense barrots, que pot obrir i tancar quan vulgui. També hi té un llit, una tauleta, una cadira... En fi, això no és massa important. El que a ella li agrada és gaudir d’aquest forat que traspassa la paret, que li permet respirar aire pur i veure la costa a l’altra banda del mar.
Fins i tot una funcionària, que és molt bona persona, li va portar unes cortinetes. Vist des de dins sembla bonic.
Però a l’altra banda de la finestra no hi ha res més que precipici. Un penya-segat tan recte com el més recte dels murs de la presó a la que es troba i alt, molt alt... i, a l’aigua, taurons.
Confinada. Tancada. Presonera.
Som a setembre de 2023, per a la majoria de nosaltres allò del Covid-19 és un record trist i lleig, un malson inexplicable en què vàrem viure un temps d’una manera estranya. Va durar mesos. No. No hi voldria tornar a pensar.
El que passa és que ara m'ha vingut al cap... en veure aquesta foto de la Nancy Unclesam, la científica nord-americana cap del projecte que va crear el virus fastigós amb la intenció de culpar-ne als xinesos... En fi, la història ja la sabeu.
Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS
Bé, com a relat està bé, imaginatiu. Però sempre m'espanta quan veig insinuar que aquesta mena de malalties són de disseny. Apareixen sempre que un microbi ens guanya i no podem amb ell, no pot ser que sigui evolució i que els microorganismes estan igual d'evolucionats que nosaltres i saben com guanyar les nostres defenses, per força l'hem d'haver creat nosaltres. Aquesta teoria sempre surt en casos com aquest, de la SIDA també es deia.
ResponEliminaAh, noooo tranqui, XEXU, tu valora només com a relat!! No ho penso pas jo que això sigui un experiment de laboratori o cap cosa rara creada expressament. Només era per poder trobar una persona culpable i confinar-la darrera una finestra hehehe.
EliminaAquesta vegada la teoria conspiranoica ha acabat amb la culpable a la presó, no sempre passa això. ;-)
ResponEliminaTrobava a faltar els teus relats, m'agrada que t'hi hagis tornat a posar.
Era per donar-me el gust de poder culpar algú.
EliminaEn realitat, jo penso que la natura es queixa de nosaltres. Ni tan sols penso que es revenja o que ens castiga... no, penso que nosaltres la maltractem i ella surt per on pot. Terratremols, inundacions, canvis climàtics i virus invisibles que ens poden fer molt de mal.
Gràcies, MAC!! Una no pot dir que ha tornat al món dels blogs si no participa a Relats Conjunts! ;-))
Aquesta història d'intriga està molt bé, perquè no ?...acostumats a les pelis ...la realitat sempre supera a la ficció ! jejeje...a aquesta però l'han enganxat !
ResponEliminaSalut :)
Gràcies, Artur!!
EliminaSí, em volia donar el gust de trobar un culpable...
De fet, sóc massa bona perquè la cel·la, amb aquesta finestra, és força xula... (però al mar hi ha taurons hehe)
Salut, també!! :-)
Ni que sigui en la ficció, que es faci justícia sempre va be!!! He,he,he... deixa satisfet.
ResponEliminaBon relat, Assumpta!!! Jo també estic contenta que t'hi hagis tornat a posar.
Oi que sí?
EliminaJa que no podem empresonar el virus aquest, al menys trobar un cap de turc (ostres, quina frase més "políticament incorrecte" hehe) i que pagui!!
Gràcies, CARME!! Em feia il·lusió tornar a fer relats ;-))
Genial la imatge del penya-segat.
ResponEliminaMolt bon relat!
Moltes gràcies, Peix!!! :-)))
EliminaJo, si alguna vegada vaig a la presó, vull que tingui una finestra com aquesta!
ResponEliminaSí, trobo que dins de tot li he posat una cel·la molt bonica... potser massa. :-D
EliminaUna bona teoria conspiratòria, Assumpta! Qui sap si podria ser certa...
ResponEliminaEls científics diuen que no és certa... Jo em refiaré dels científics... però és que si els faig cas em quedo sense relat!! :-)
EliminaUff! Conspiració. Potser en aquest cas no, però ves a saber les coses que ens passen que estan maquiavèlicament pensades. Haahahahahaha!
ResponElimina