dissabte, 13 de febrer de 2021

Relats Conjunts: "La Caputxeta i el Llop"

Reus, 28 de gener de 2021

No puc dormir. El gos de la meva veïna està avui especialment nerviós, udola, borda, esgarrapa la porta i fa tots els sorolls que una bèstia tancada sola en un pis pot fer. No és la primera vegada. N’estem ben farts. I no som tan sols nosaltres. Al pis de sobre hi ha una família amb dos nens petits als quals tampoc deixa descansar i ja hi han parlat un parell de vegades.

La meva veïna és una noia molt bonica, jove, que treballa tot el dia fora i, a vegades, surt de nit. Té un gos que mai he vist però que he sentit massa. El més estrany és que, quan ella marxa de dia, l’animal està tranquil i no fa enrenou. Sí que fa algun sorollet, clar, si escolto amb atenció, puc sentir alguns passos i es nota que hi ha moviment, però no molesta gens. Ara bé, al vespre, quan la noia surt amb els amics, a vegades és com si es tornés boig.

Una vegada em vaig empipar tant que, a les tres de la matinada vaig sortir al replà amb un “post-it” a la mà i li vaig plantificar a la porta. Posava “Quan tarda un gos en quedar-se afònic?” i em vaig quedar esperant a que tornés. Quan va arribar segur que va veure el missatge,  perquè només obrir la porta, vaig sentir que deia “Ho veus?, Veus que has aconseguit? Què he de fer amb tu? Al final els veïns em faran fora i ja em diràs on aniràs”. Després ja no vaig sentir res més perquè van anar passant pis endins, però la bèstia va callar ràpidament.

El més curiós és que tot aquest terrabastall tampoc es dóna cada nit. Algunes vegades que ella surt, el gos queda tranquil. No us ho sabria dir. Potser son uns dies cada mes. Quan porta un parell de setmanes sense fer escàndol pensem que potser ha trobat el sistema per controlar-lo, però sempre tenim una desil·lusió perquè al cap de pocs dies hi torna i us asseguro que a vegades fa por. Segons com, diries que no és un gos, que és una bèstia salvatge. Però, clar, no pot ser. La setmana que ve hi ha reunió de veïns i haurem de tractar aquest tema.

Aquest migdia, quan jo tornava a casa, ella marxava de la seva, anava amb un noi alt i prim que no havia vist mai, amb cabell llarg, sense afaitar i amb molt mala cara. No sabia que tingués parella. No sé si ara viu aquí. Jo me’ls he mirat i he dit “Bon dia”, en un to seriós. Ella m’ha contestat amb una veu forçadament amable i ell ha deixat anar un so que, us ho prometo, semblava més un lladruc que una salutació. El que em faltava, ara la veïneta té parella i és un anti-social. El més curiós és que ells han marxat i no he sentit a l’animal en tot el dia. Res de res.

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

18 comentaris:

  1. La setmana que ve, hi ha lluna plena? Ho pregunto perquè, si és el cas, seria millor posposar la reunió de veïns. No sigui que, quan envieu el president a demanar explicacions, es trobi una sorpresa. :-DD

    He de dir que he vist venir el final però que, així i tot, aquest relat "licantròpic" m'ha agradat força. Molt bo!! 

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui, i què hi té a veure si és lluna plena?

      :-DD

      Si t'hi fixes, la data en que està escrit el relat (com a part del propi relat, clar hehe) era lluna plena :-DD per tant, el dia de la reunió no ho serà, sortosament!!

      Se m'acabava el termini per a fer el relat i no em venia cap idea i tots els que llegia estaven súper bé... i, de cop, dijous em va venir el flaix! :-D

      Aaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

      Suprimeix
  2. Aquest veïns no entenen lo que és la passió,
    o ja ho tenen molt oblidat, auuuuu! 😉
    Ben filat i ben trobat!

    Aferradetes, Assumpta.

    ResponSuprimeix
  3. Ui... no, no hehehe no anava per aquí. De fet, jo imaginava que els nois eren només amics, o potser germans... per això ella sortia amb els amics i el deixava a casa. Si fossin parella no el deixaria ;-))

    Ella se l'estima com això, amiga o germana i per això el té a casa seva, malgrat que és un home-llop i el pobre noi, cada lluna plenaaaaaaa... aaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuu :-DDD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si tu ho dius, serà així!
      No voldria que l'autora s'enfadés amb mi. 😉

      Suprimeix
    2. Noooooooo hahaha, què vaaa!!! 😁😁😁😁
      És que havia de justificar que ja noia surti de nit i el deixi sol, pobre llop 😝😝

      Suprimeix
  4. Quina mala sort, pobra noia anat-se a topar amb un home llop. Tant li fa si és amic, germà o parella... és una mala sort per ella i pels veïns... però el relat està molt bé i m'ha fet molta gràcia aquesta idea.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí t'ha fet gràcia ja estic contenta 😁😁
      No sabia què fer i de cop em va venir la idea de l'home llop i em va semblar que podria quedar curiós 😉😉

      Suprimeix
  5. Es que estem en temps de carnaval i tothom es disfressa ! hehehe
    Bona història !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé... espero que ningú hagi de descobrir en la seva pròpia carn que no és cap disfressa hehe 😁😁
      Gràcies, Artur!!

      Suprimeix
  6. Caram, caram, que intrigant aquest conte! Ja veig que la veïna conviu amb un home llop. Sembla que les velles històries eren certes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les velles històries sempre poden tenir alguna cosa de veritat hehehe (riure de pel·lícula de por) :-DD

      Sincerament, donat que l'autora-narradora del relat, sóc jo mateixa, espero que això no es faci mai realitat ;-))

      Suprimeix
  7. Tens un joc al meu blog, te'l perdràs??? 😉

    ResponSuprimeix
  8. Uuuuuuuiiii segur que faig tard!!!!
    Però ara mateix vaig a mirar!!!!! 😉😉

    ResponSuprimeix
  9. És cruel tindre els homes-llop tancats a casa. Cal treure'ls regularment, que facen les seus necessitats i que puguem socialitzar amb altres homes-llop ;)

    Una idea brillant, i un molt bon relat :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehe molt bo el teu comentari 😄😄... sí, sí, tens raó, el pobre home-llop necessita socialitzar una mica o es posa molt nerviós determinades nits...

      Moltes gràcies!! 😉

      Suprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!