Plagi?

La cançó "Sunday Morning", de Maroon 5, és de l'any 2004

I l'any 2008 Dinamarca va anar a l'Eurovisió amb aquest tema: "All night long", interpretat per Simon Mathew.

No va guanyar, però a mi em va agradar força... Ara entenc el motiu... Fes-la una mica més ràpida, toca per aquí, dissimula per allà... però jo escolto la tornada i hi trobo "massa" semblança.

Banda de música (Relats Conjunts)

Les tenia a la taula del costat i, fent veure que estava totalment abstreta en la lectura del meu llibre, vaig poder sentir tota la conversa. Al principi no volia pas fer-ho, al contrari, si les vaig mirar va ser perquè en arribar, van fer una mica de soroll i em van distreure. Tinc una memòria molt bona, així que miraré de transcriure-ho tot exactament com va anar.
Quan ja tenien les dues tasses de cafè a la taula i el cambrer es va allunyar, va començar aquesta conversa:

The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921

- Aquí està. La vaig rebre abans d’ahir.
- Ui... mare meva... i quin és de tots... ells?
- El de la bateria.
- Sembla el més negre de tots... Bé, perdó... No volia dir que...
- No, no em vinguis amb compliments ni tonteries tu ara. Si t’ho ensenyo és perquè et tinc tota la confiança, ets la meva única amiga... I sí, jo també ho vaig pensar, sembla el més negre de tots... Ja jo veus. Ara no sé pas què he de fer. Bé, sí que sé el que he de fer, però no sé com fer-ho.
- Però, com pot ser? Tu ets blanca, blanquíssima. No hi ha res en els trets de la teva fesomia que puguin portar a la menor sospita que aquest home pugui ser el teu pare!
- Ja ho sé... Però es veu que a vegades passa. Vaig llegir la història d’un home blanc que va tenir un fill amb una criada negra i el nen era ben blanc. Per cert, que a tots dos els van fer fora de la casa, a la mare i al fill... com si ells tinguessin culpa d’alguna cosa!
- Però la teva història és ben diferent... Tot i que ben trista.
- Si, el pare i la mare es van enamorar. Eren molt jovenets i aquí al sud el seu amor era impossible, així que van fugir al nord i es van casar! –Ella parlava ja més tranquil·la, sabent que, malgrat tots els problemes que temia que li caurien al damunt ben aviat, el seu origen era una història d’amor- Al cap d’un any vaig néixer jo. Ells treballaven. La mare donava classes de piano a nenes de casa bona i el pare feia moltes hores a una sabateria. No els sobrava res, però tampoc els faltava, tiraven endavant. Tot això m’ho explica a la carta, clar, jo no recordo res de res. Era molt petita quan ella va morir.
- Quina llàstima, Laura!
- Doncs sí, un dia, tornant de comprar, carregada com anava, va relliscar, va caure i un cotxe la va atropellar. El conductor no va tenir cap culpa, ella li va caure gairebé al davant...
- I llavors va ser quan et va portar aquí.
- Exactament, un noi de vint-i-un anys, negre, amb una filleta blanca d’un any i mig. No sabia què fer i, pensant en el que seria millor per mi, va tornar aquí al sud i em va deixar amb els avis. L’àvia és molt bona i la mare li havia escrit alguna carta, sabia de mi, sabia que els meus pares s’estimaven... L’avi no volia, però al final s’hi va avenir.
- Has estat bé, oi?
- Sí. Llevat que de petita mai ningú em parlava dels meus pares i jo sabia que si preguntava em feien callar. Quan vaig fer dotze anys l’àvia m’ho va explicar... però sense dir-me que el pare era negre! Llavors jo vaig saber que ell era viu i que ella havia mort tan jove. L’àvia deia que el pare havia marxat buscant feina, però això em costava d’entendre, si a casa n’hi havia molta de feina i de diners.
- I?
- No sé, jo sempre sospitava que hi havia més coses... A vegades tenia por que el meu pare fos un delinqüent, un assassí. Vaig passar una època amb uns malsons terribles!
- Clar, notaves que no t’ho deien tot.
- Exactament. Llavors l’àvia em va dir que el pare era bona persona, però molt diferent a nosaltres. Jo em tranquil·litzava, però sempre sospitava que algun dia en sortiria una de grossa.
- T’ho haurien d’haver explicat... bé, penso jo.
- El pare no va tornar a marxar al nord, és va quedar aquí per estar més a prop meu. Va trobar feina al ferrocarril i amb uns companys van crear el grup de jazz. Els va costar arrancar, però aviat van començar a fer diners. Veus? La foto és de fa vuit anys. Aquí és de quan ja tenien concerts i els instruments eren seus.
- Però vuit anys són molts anys. Com és que no s’ha posat en contacte amb tu abans si les coses li anaven bé?
- Diu a la carta que sabia de mi per la Marie Corinne, la criada de la meva tieta... i que aquesta li va aconsellar que no em digués res fins que fes els vint-i-un.
- I els vas fer abans d’ahir, clar!! I justament reps la carta!... I amb una foto que ha guardat durant anys per a tu!
- Quan la vaig rebre gairebé em moro! Pobre home, ell no... però jo... Vaig començar a plorar i plorar i... bé... ara jo què faig? D’aquí tres mesos em caso amb en John Fillmore, a veure, com li explico que podem tenir fills negres?

En aquest moment es van girar i em van veure mirant-les. Com si res, em vaig aixecar, vaig pagar i vaig marxar del local.

Escrit, gairebé fora de termini, seguint la proposta de Relats Conjunts.

Ja estem viatjant!!

Som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!

L'Assumpta ens ha embolicat amb paper fi de color blanc i ens ha posat un llacet i una cartolineta amb el nom...


I després ens ha posat dins d'un sobre plastificat... i ens ha enviat a casa d'una nena petita... que és diu com nosaltres!!

A veure si Correus es porta bé i arribem aviat que ja tenim ganes de conéixer-la! :-)


Ah! Pel darrera portem el nom!!

Crist ha ressuscitat!! Al·leluia!

El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:
-Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat.

(Evangeli de Lluc, 24, 1-6)

Kariye-Cami (Sant Salvador de Cora) de Constantinoble (s. XIV)
En aquest icona de la Resurrecció Jesús agafa Adam i Eva i se'ls emporta cap amunt
simbolitzant la salvació de la humanitat.

Dijous, Divendres i Dissabte Sants

Dijous Sant: Jesús ens donà el seu propi Cos i Sang per aliment, la seva mateixa Persona. També va ser durant el darrer sopar quan Jesús ens va donar el manament més important, quelcom que hauríem de recordar cada dia, “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat” (Joan 13,34)




Divendres Sant: és el primer dia del Tríduum Pasqual (Passió, Mort i Resurrecció del Senyor). El divendres està centrat tot ell en la Creu, sabent que, amb la seva mort, Jesús vencerà “la mort”. “Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Joan 12,24)




Fa un parell d'anys, durant una pregària quaresmal dirigida pel Mossèn de la nostra Parròquia, vaig prendre unes notes. Són aquestes:

"La llargada dels braços de Jesucrist, estesos a la Creu, ho conté tot i ho abraça tot. No hi ha res ni ningú que no estigui abraçat per la Creu de Jesús.

La Creu, en la seva alçada, uneix el Cel i la Terra, els abraça, els reconcilia, és la vertadera escala que porta a la Glòria: El Cel és obert per la Creu de Nostre Senyor... I, al mateix temps, la profunditat de la Creu agafa allò més baix, més petit, més ínfim, fis i tot allí on els homes pensem que Déu no hi és. Fins als llocs de més patiment arriba la profunditat de la Creu de Jesús.

I abasta també el que és al davant i al darrera. Déu estima els que són al davant de la Creu... i també els que són al darrera, perquè no creuen que en el crucificat és on es troba el sentit del món, els que marxen, els que blasfemen. A ells, Nostre Senyor també els estima, perquè Ell ho estima tot".

Aquest any, al Blog de la Parròquia, hem posat aquest Via Crucis.

Dissabte Sant:, Jesús és en el Sepulcre. La comunitat cristiana prega i medita.

Cens de blogaires esquerrans (recompte final)

Aquest recompte és una gentilesa d'en McAbeu, del Blog Xarel-10. La veritat és que jo ja m’havia perdut i ell ho ha fet en un tres i no res. En el temps que jo hagués agafat llapis i paper ell ja ho tenia fet!! Gràcies, Mac!!

Aquests són els resultats finals:

Cens de blogaires esquerrans

Aquests dies entro molt poquet als blogs, estic acabant els Clauers-Nina de la petita Júlia i tinc poc temps... però també he de descansar o les meves cervicals protesten, així que faig un break per fer un post una mica estrany, però és que sinó el blog em diu que m’enyora, pobret.

Voldria fer un cens de blogaires esquerrans... Nooooooo, no parlo de política, no... Parlo d’escriure amb la mà esquerra.

Així doncs, numereu-vos!! Si us plau, poseu el vostre nom, i, després una d’aquestes opcions:

- dretà o dretana,
- esquerrà o esquerrana,
- ambidextre o ambidextra
- dretà (o dretana) amb la mà però jugo al futbol amb l’esquerra.
- esquerrà (o esquerrana) amb la mà però jugo al futbol amb la dreta.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!!

Totalment en català!!

Ho vaig veure a ca l'ELFRI... i ara, en un moment, ho he fet!! ;-) Fa il·lusió, és maco veure com ja no tinc "Párrafos" sinó "Paràgrafs"... En fi, que fa goig!!

Aquest és un post de divendres per la tarda... A la CARME segur que li agrada!!

I recordeu que en XEXU està celebrant el seu cinquè aniversari... Passeu pel seu blog i participeu en la festa!! Hi ha temps fins dilluns a les 8 del vespre!

D'aquí uns dies us posaré foto dels Clauers-Júlia acabats... aquests dies tinc menys temps per bloguejar, però estic contenta de com va tot :-)

Sabeu què va passar fa cinc anys?

Sabeu quin dia és avui?
Us agrada el món dels blogs?
Teniu bona memòria?
Què va passar fa cinc anys?
Sou participatius?
Us agrada jugar?
Voleu fer d’investigadors?
Imagineu què hi pot haver darrera aquest trencaclosques?

Per saber de què estic parlant, cliqueu AQUÍ... I, a pasar-ho molt bé!! :-)

Vincent Van Gogh i el Barça

Aquests dies estic treballant en el projecte Clauers Nina-Júlia i, per tant, tinc menys temps per bloguejar, però com em feia il·lusió fer un post nou, li he demanat al meu amic Van Gogh que em fes ell unes quantes versions de l’escut del Barça per posar-les aquí i a veure què us semblen.






(Fet amb el programa Dynamic Auto-Painter) :-)

Voleu treure el ".es" de l'adreça del vostre blog?

En Ferran ens ho explica al seu blog!! Ell ho ha vist al blog d'en Xavier Caballé... Moltes, moltes gràcies a tots dos!! Fem-ne difusió!!

Seguim les seves instruccions i passem a donar-los les gràcies!! :-))

Ah, per cert, que de passada, al fer els canvis, he recuperat el llapis d'edició ràpida del post! Quines coses!!

Ens han posat un ".es"... Per què? Jo vull un ".cat"!

Us heu fixat en l'adreça url dels vostres blogs? Ja no acabem per ".com" ens han afegit un ".es"... Jo vull un ".cat"!!... A qui ho hem de demanar??



Què fem? A qui s'ha d'escriure?

La MIREIA ha fet aquest logo.

Joc de lletres de Sant Jordi

La JOMATEIXA, del Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un nou JOC DE LLETRES.

Es tracta de fer un microconte amb un màxim de 50 paraules, que contingui el títol d'un llibre i el seu autor (barrejats entre el text) però amb una temàtica diferent a la del llibre triat.

I aquí està el meu escrit. El llibre triat és: GRANS ESPERANCES, de CHARLES DICKENS.

Quedaven set minuts i anavàvem zero quatre. En Charles mai perdia les esperances, però els rivals eren un any més grans i la diferència es notava. Finalment el petit Dick ens va marcar el de l’honor... Segur que aquelles carones tristes s’animarien amb la xocolatada posterior al partit!



Nota: Imagino que us ha fet gràcia això de partir “Dickens” en “Dick - ens”... Si, a mi també me’n fa. Però he de confessar que la idea no és meva. Comentant amb en MAC que tenia fet el micro relat amb un llibre de Dickens, ell m’ha dit que també va estar a punt de participar amb el mateix autor i que en el seu escrit "hi havia un tal Dick que ens...". M’ha semblat tan bona idea que li he demanat si me la donava i he fet un petit canvi al meu relat perquè hi quedés bé. “Al Cèsar el que és del Cèsar”...

Nooooooo Jomateixa, no t’enfadis, que el relat és meu, de veritat!! :-)

La petita Jocelyn

Va ser per casualitat. Buscava diferents versions de la cançó You raise me up (que el passat mes de desembre es va sentir molt a Catalunya, interpretada per Sergio Dalma amb l’Escolania de Montserrat com a melodia de la Marató de TV3).

És una cançó preciosa i m’agrada escoltar-la en diferents instruments. Vaig veure un vídeo en que una nena petita l’interpretava al cello. Es diu Jocelyn i té onze anys:

Però després, vaig descobrir que el violoncel no és l’únic instrument que toca la Jocelyn... Aquí la teniu, tocant el violí amb vuit anys:

Tocant el piano als nou anys:

Amb deu anys cantant:

Amb deu anys a classe de dança xinesa:

He anat buscant informació i he vist que ha participat a un munt de concursos televisius. De moment la nena sembla contenta i il·lusionada, no sembla que faci res “per obligació”. Espero que així segueixi, perquè si ho fa per gust, amb la capacitat que té, gaudirà moltíssim.

Què? / Qui?.- Març 2012.- Segon dia de Joc i ja tenim encertants!

Benvolguts companys blogaires:

Disculpeu el retard en posar la solució, però una pel·li de Harry Potter, és una pel·li de Harry Potter i no me la volia perdre. Que comenci a dos quarts d’onze i acabi a tres quarts d’una no és un horari massa normal, però és el que hi ha ;-)

Aquesta vegada estic contenta perquè hi ha hagut molts encertants, concretament vuit. He donat per bona tota resposta que digués d’alguna manera que veia una o més espelmes o cera, cera fosa o coses així.

Aquí teniu la foto sencera!



Els encertants són, per ordre en que ho han anat dient: XEXU, YÁIZA, McABEU, SALVADOR MACIP, EL PORQUET, JORDI, JJMIRACLE i JPMERCH. Enhorabona, tots ells guanyen un punt a la classificació i si encerten el joc del mes d’abril (personatge), a part del punt que els correspongui llavors, en tindrien un d’extra per haver fet la parella de mesos “març-abril”.

I la CLASSIFICACIÓ GENERAL queda així (els empats van per ordre alfabètic):

TRES PUNTS: LLUÏSA
UN PUNT: EL PORQUET, JJMIRACLE, JORDI, JPMERCH, Ma. VICTÒRIA, McABEU, SALVADOR MACIP, XEXU, YÁIZA

Moltíssimes gràcies per participar!! Jo m'ho passo molt bé, em fan gràcia totes les respostes però és que, a més, quan dieu alguna cosa, ho miro i veig que "podria ser", o sigui que aconseguiu que jo també també visualitzi allò que dieu, com el suc de taronja, mandarina o pastanaga, el fèmur gelatinós, el cordó umbilical, etc. ;-)

Fins el mes que ve!!

Què? / Qui?.- Març 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

El mes de gener vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes toca encertar un QUÈ (imatge misteriosa), així que recordo les normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb la mateixa foto una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes, només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Mentre duri el Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs us pregunto

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?


CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

TRES PUNTS: LLUÏSA
UN PUNT: Ma. VICTÒRIA

Fins després de la pel·li de Harry Potter!!

Us presento un nou blog: Filats de mar.

Ahir per la tarda em van donar una sorpresa. Era a casa feia poc, doncs havia anat a comprar unes anelles pels Clauers-Júlia i passat pel Mercadona a buscar un parell de cosetes que feien falta, quan va començar a sonar el telèfon. Sí, ahir per la tarda vaig tenir moltes trucades:

1.- La primera, de Jazztel, m’estimen molt, cada dia em truquen i jo cada dia els dic que no m’interessa.
2.- Després la R. una amiga de la Parròquia.
3.- La tercera va ser la Cristina. La Cristina és la meva cunyada, la dona del meu germà.
4.- Després va trucar el meu sogre per preguntar-me una cosa.
5.- Finalment...

... Ui!! Que em passo de llarg!! El que jo volia explicar en aquest post és la trucada de la Cristina, però havia de posar una mica d’introducció, que si faig el post massa curt no semblarà meu :-) I és que el que em va dir la meva cunyada em va fer molta gràcia i molta il·lusió.

La Cristina i la seva germana, la Mari Carme, tenen molta traça en tot el que és decoració i manualitats (de fet, si jo em vaig aficionar a fer punt de creu, fa un munt d’anys, va ser perquè ella en feia i a la meva germana i a mi ens va agradar). Tot i que no tenen massa temps, els agrada tant que sempre que han pogut s’han apuntat a algun curset per aprendre alguna nova tècnica, quelcom nou que posen en pràctica fent alguna cosa per elles, els seus fills...


Fa uns dies es van adonar que, al llarg dels anys, han arribat a fer moltes coses i se’ls va ocórrer fer un blog per poder-les mostrar. I en la trucada d’ahir, la Cristina, tota contenta, m’ho explicava. Ella sap com m’agrada a mi el món dels blogs i, evidentment, jo li vaig dir que els hi dedicaria un post.

El seu blog, Filats de mar, és com una petita exposició dels diferents treballs que han fet amb el temps. A més, tenen una llarga llista d’objectes per anar posant, o sigui que el blog s’anirà actualitzant amb regularitat. Els agrada mostrar-ho i també tenir-ho així, posat, per elles mateixes, com el seu àlbum personal.

Les anireu a visitar? Si hi aneu, deixeu-los algun comentari, que estaran molt contentes (i jo també!) Gràcies!!

Cabells blancs...

Als vint-i-pocs anys van començar a sortir-me cabells blancs. De fet, molts cosins meus per part de pare han tingut el cabell blanc força joves. Al principi em feia “metxes” però poc a poc em vaig acostumar a fer-me tot el color. Normalment em feia un to castany fosc, però també he portat castany més clar, metxes rosses quan fa anys estaven de moda, l’he dut vermell, una vegada gairebé tirant a grana... en fi, que m’ho he passat pipa canviant d’imatge.

Fa sis o set anys em va donar per dir que me’l deixava “gris”... Era l’estiu, me’l vaig tallar curtíssim i amb un parell de tallades ja tenia tot el cabell meu natural (em creix molt ràpid). No em desagradava. Aviat m’hi vaig acostumar i em feia gràcia com em quedava. Però va arribar un dia que, estant amb un grup, algú feia fotos i, en una d’aquestes fotos sortia jo d’esquena i... oh!, quan em vaig veure!... em va semblar que veia una velleta! Així que vaig decidir tornar a tenyir-lo. Vaig estar més o menys mig any portant-lo gris.

Però fa unes setmanes m’ha tornat a agafar el rampell... però aquesta vegada la cosa és més greu doncs, no tan sols me’l vull deixar “blanc” sinó que, a més, el vull portar llarg... així, ben bé com si fos una mena d’artista bohèmia... Veurem què dura l’atac. De moment, jo em miro aquestes fotos: