Relats Conjunts: "Entrant a l'Arca de Noè"

 

La parella de Mossos havia deixat el cotxe uns metres més enllà i s’apropava caminant amb pas decidit, tot i que la seva expressió era de profunda estranyesa.

- ¿Pero qué significa todo esto, Paco? –va dir el més jove al seu company.

- Ni idea, Jordi. Vamos a ver si encontramos al responsable.

En Paco, home d’uns cinquanta anys, alçada mitjana i un lleuger sobrepès, es va escurar la gola i dirigint-se a un grup reduït de dones i infants va dir:

- Bon dia. A veure, qui està al davant de tot això? Hem rebut una trucada de la Protectora d’Animals del Camp de Tarragona dient-nos que a la platja de Salou estaven ficant uns animals dins una barca de fusta sense cap mesura de benestar o d'higiene i sanitat. 

- Perdoni, va respondre una dona jove. Haurà de parlar amb el meu sogre o el meu marit. Nosaltres estem aquí esperant.

- Molt bé. Faci el favor d’avisar-los.

La dona va anar corrent al que era l’entrada al un petit vaixell de fusta i va cridar “Noè, Sem, Caaaam, Jàfet! Vingueu, hi ha uns homes que demanen per vosaltres”

Mentre esperaven, els Mossos comentaven entre ells:

- Lo que no entiendo es de dónde han sacado tanto bicho, que aquí hay animales de todo tipo.

- No sé, Paco, igual pertenecen a algún circo, o preparan algún espectáculo. Parecen buena gente.

 

Just llavors un grup de gent amb samarretes de color verd amb les paraules “Protectora Animals Camp Tarragona” s’apropava a la zona amb pancartes en favor dels drets dels animals, en contra del maltractament, en favor de la vida (No, no eren antiavortistes, he dit “drets dels animals”). Es van aturar a una distància respectable (És que si seguien caminant havien de passar just on hi havia uns lleons) i anaven cridant consignes en favor de les bledes amb patates i altres coses que no s'acabaven d'entendre bé perquè el que duia el megàfon se l'apropava massa a la boca.

 

La dona ja tornava amb el sogre i el marit.

- Bon dia, agent, digui, em dic Noè Filldelèmec i aquest és el meu fill Jàfet Filldenoè. En què els podem ajudar?

- Home, per començar, si em podés explicar què fan tots aquests animals salvatges per aquí, campant en llibertat? Això és molt perillós, poden atacar qualsevol... Però, a més, vostè els està fent passar a un vaixell... Ens hauria d’ensenyar tota la documentació sobre la salubritat del vaixell, les estances on estarà cada tipus d’animal, on van, què faran, quants dies durarà això, etc.

- Sincerament, no en tinc cap. No... no tinc cap paper. Resulta queee... NOOOOOOOOOO!! NOOOO!! No la matiiii! Nooooo, no... deixi, deixi...

 

Una vespa s’havia posat al braç de l’agent Paco, el qual havia aixecat la mà disposat a aixafar l’horrible insecte i així lliurar-se d’una dolorosa picada pràcticament segura. Però el Sr. Noè Filldemèlec la va espantar i després va somriure amb cara de bona persona.

 

Els dos Mossos estaven cada vegada més sorpresos. El Sr. Noè va tornar a començar.

- Com li deia, no en tinc cap de paper. És que faig això per encàrrec de Déu.

- Disculpi, no l’he entès bé. Diu que actua per encàrrec que qui?

- De Déu. – Ara en Noè Filldemèlec s’havia posat seriós. Era un home bo, però es posava molt nerviós amb els burletes que no respectaven les seves creences.

- Vol dir que està posant un munt d’animals en una barca perquè li ha demanat Déu?

- Així mateix ho ha dit el meu pare. – Va afirmar en Jàfet Filldenoè- amb expressió educada però molt ferma.

 

Els dos mossos no sabien pas què fer ni què dir. El tema semblava complicar-se. Els animals salvatges es començaven a posar nerviosos i se’ls apropaven per ensumar-los i els crits dels manifestants en favor de la màxima comoditat i bons tractes pels animals no paraven, així que en Paco i en Jordi van pensar què el millor que podien fer era marxar i anar a informar als seus superiors per decidir què feien i carregar la responsabilitat a uns altres.

 

Va ser marxar els agents i el bo d’en Noè, ignorant absolutament els crits de la colla de les pancartes, va fer un senyal als seus fills i resta de la família i, en un tres i no res, van tenir tots els animals dalt el vaixell... Va ser tot fet a una velocitat que gairebé sembla impossible, però així és com va ser.

 

Els manifestants cridaven enfadats esperant que tornessin els mossos, però just llavors va començar a ploure i van marxar capcots pensant en tornar quan el temps millorés.

Relat escrit a proposta de  RELATS CONJUNTS