dissabte, 17 d’abril de 2021

Relats Conjunts: "Entrant a l'Arca de Noè"

 


La parella de Mossos havia deixat el cotxe uns metres més enllà i s’apropava caminant amb pas decidit, tot i que la seva expressió era de profunda estranyesa.

- ¿Pero qué significa todo esto, Paco? –va dir el més jove al seu company.

- Ni idea, Jordi. Vamos a ver si encontramos al responsable.

En Paco, home d’uns cinquanta anys, alçada mitjana i un lleuger sobrepès, es va escurar la gola i dirigint-se a un grup reduït de dones i infants va dir:

- Bon dia. A veure, qui està al davant de tot això? Hem rebut una trucada de la Protectora d’Animals del Camp de Tarragona dient-nos que a la platja de Salou estaven ficant uns animals dins una barca de fusta sense cap mesura de benestar o d'higiene i sanitat. 

- Perdoni, va respondre una dona jove. Haurà de parlar amb el meu sogre o el meu marit. Nosaltres estem aquí esperant.

- Molt bé. Faci el favor d’avisar-los.

La dona va anar corrent al que era l’entrada al un petit vaixell de fusta i va cridar “Noè, Sem, Caaaam, Jàfet! Vingueu, hi ha uns homes que demanen per vosaltres”

Mentre esperaven, els Mossos comentaven entre ells:

- Lo que no entiendo es de dónde han sacado tanto bicho, que aquí hay animales de todo tipo.

- No sé, Paco, igual pertenecen a algún circo, o preparan algún espectáculo. Parecen buena gente.

 

Just llavors un grup de gent amb samarretes de color verd amb les paraules “Protectora Animals Camp Tarragona” s’apropava a la zona amb pancartes en favor dels drets dels animals, en contra del maltractament, en favor de la vida (No, no eren antiavortistes, he dit “drets dels animals”). Es van aturar a una distància respectable (És que si seguien caminant havien de passar just on hi havia uns lleons) i anaven cridant consignes en favor de les bledes amb patates i altres coses que no s'acabaven d'entendre bé perquè el que duia el megàfon se l'apropava massa a la boca.

 

La dona ja tornava amb el sogre i el marit.

- Bon dia, agent, digui, em dic Noè Filldelèmec i aquest és el meu fill Jàfet Filldenoè. En què els podem ajudar?

- Home, per començar, si em podés explicar què fan tots aquests animals salvatges per aquí, campant en llibertat? Això és molt perillós, poden atacar qualsevol... Però, a més, vostè els està fent passar a un vaixell... Ens hauria d’ensenyar tota la documentació sobre la salubritat del vaixell, les estances on estarà cada tipus d’animal, on van, què faran, quants dies durarà això, etc.

- Sincerament, no en tinc cap. No... no tinc cap paper. Resulta queee... NOOOOOOOOOO!! NOOOO!! No la matiiii! Nooooo, no... deixi, deixi...

 

Una vespa s’havia posat al braç de l’agent Paco, el qual havia aixecat la mà disposat a aixafar l’horrible insecte i així lliurar-se d’una dolorosa picada pràcticament segura. Però el Sr. Noè Filldemèlec la va espantar i després va somriure amb cara de bona persona.

 

Els dos Mossos estaven cada vegada més sorpresos. El Sr. Noè va tornar a començar.

- Com li deia, no en tinc cap de paper. És que faig això per encàrrec de Déu.

- Disculpi, no l’he entès bé. Diu que actua per encàrrec que qui?

- De Déu. – Ara en Noè Filldemèlec s’havia posat seriós. Era un home bo, però es posava molt nerviós amb els burletes que no respectaven les seves creences.

- Vol dir que està posant un munt d’animals en una barca perquè li ha demanat Déu?

- Així mateix ho ha dit el meu pare. – Va afirmar en Jàfet Filldenoè- amb expressió educada però molt ferma.

 

Els dos mossos no sabien pas què fer ni què dir. El tema semblava complicar-se. Els animals salvatges es començaven a posar nerviosos i se’ls apropaven per ensumar-los i els crits dels manifestants en favor de la màxima comoditat i bons tractes pels animals no paraven, així que en Paco i en Jordi van pensar què el millor que podien fer era marxar i anar a informar als seus superiors per decidir què feien i carregar la responsabilitat a uns altres.

 

Va ser marxar els agents i el bo d’en Noè, ignorant absolutament els crits de la colla de les pancartes, va fer un senyal als seus fills i resta de la família i, en un tres i no res, van tenir tots els animals dalt el vaixell... Va ser tot fet a una velocitat que gairebé sembla impossible, però així és com va ser.

 

Els manifestants cridaven enfadats esperant que tornessin els mossos, però just llavors va començar a ploure i van marxar capcots pensant en tornar quan el temps millorés.


Relat escrit a proposta de  RELATS CONJUNTS

17 comentaris:

  1. Molt bo!! L'he trobat genial, de veritat. :-)

    M'ha agradat molt aquesta actualització de la història bíblica i t'ha quedat un relat ben divertit, ple d'aquests "detallets" que m'agraden a mi (els mossos parlant castellà entre ells, els cognoms dels protagonistes, que comenci a ploure al final...). Molt ben trobat.

    Per cert, jo no dic que els de la Protectora d'Animals no tinguin les seves raons, però amb proclames a favor de les bledes amb patates a mi no em convenceran. :-DDD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Mac!! :-DD

      Feia temps que no m'ho passava tan bé escrivint un relat...
      Havia rigut molt (amb mi mateixa! hahaha) amb un que eren unes pintades de tres coses horribles en un mur i que es va convertir en un concurs de bellesa universal... o amb aquell de "La gran ola de Kanagawa... i.. bé, amb molts, molts...

      Darrerament, gràcies a la Carme que em va animar a tornar a escriure a cada convocatòria li estic tornant a trobar l'alicient...

      Això dels mossos parlant en castellà era taaaan temptador!!

      Les bledes amb patates: Agafes una mica de cansalada i la fregeixes i, quan està rosseta i afegeixes la bleda i patata bullida... un parell de voltes a la paella i tot canvia ;-))

      Suprimeix
  2. I tant que és bo! M'ho he passat pipa.

    Molt divertit i molt encertat en tots els detalls, com diu en Mac. Aquesta manifestants segur que ja no van poder tornar a manifestar-se mai més... he, he, he... jo, no és pas que me n’alegri, pobra gent, ells van de bona fe, però davant d'un Diluvi, no hi ha bona fe que valgui. I ja sabem que en Noè tenia raó. I que no feia les coses perquè sí, ni parlava per parlar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehe pobres manifestants, creuen que tornaran quan acabi la pluja... no sé pas però sospito que, com tu dius, ja no es van poder manifestar més!!

      No sé per què tothom s'entestava en posar en dubte el que deia en Noè, pobre home... amb la feinada que deuria donar haver de recollir totes les parelles d'animals, (i deixar la resta!!), com molt bé dius, ell mai feia res perquè sí ni parlava per parlarª :-DD

      Suprimeix
  3. Quina Arca de Noè més moderna!.
    Mira que com més em miro la imatge, més crec que tots aquests animalons estan molt bé, aquí, a la platja de Salou. Ja veus, tots juntets i sense barallar-se!. Crec, seriosament, que els humans són els que hi sobren.

    Bé, no m'enrotllo més, t'ha quedat un relat molt creíble, si aquest esdeveniment es produís en el dia d'avui. Fa uns instants he guaitat per la finestra... ha començat a ploure! 😉

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ai, ai, ai, que sospitós aquest quadre tots aquí tan ben avinguts... imagino que a la realitat sí que hi hauria baralles... potser més d'un se'n deuria jalar a un altre hehehe

      Per cert, no es podien haver oblidat els mosquits??

      Suprimeix
    2. Mosquits, rates, paneroles, escarabats...
      i uns quants més molt semblants. 😉

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies!! La veritat és que jo mateixa crec que ha quedat força bé hehe... a vegades en fas algun i ets conscient que ha quedat fluixet, però aquest em va anar bé per posar tres o quatre ximpleries de les meves!! :-DD

      Suprimeix
  5. Acabe de signar una petició a Change.org: "No al Diluvi Universal, per unes arques lliures de maltracte animal". No estic segur, però crec que era de la Protectora d'Animals del Camp de Tarragona...

    Molt bon relat :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt possible!!
      Sempre estan fent actes reivindicatius en favor dels animals i de les bledes amb patates. Deuen estar contentíssim que els hagis signat (no tenen massa seguidors... a veure si encara et donaran un càrrec dins la protectora) ;-))

      Gràcies, Alfred!! :-)

      Suprimeix
  6. Quatre gotes i els manifestants foten el camp... si no poden aguantar ni una miqueta de res de pluja, com pretenen aconseguir res amb les seves reivindicacions?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Noooo, no, quatre gotes semblava al començament, després va ser una bona pluja, d'aquelles que fan història.

      De totes formes, ara que hi penso, el resultat hagués estat el mateix tant si s'haguessin quedat com marxant... si és que el que ha de passar, passa. :-)

      Suprimeix
  7. Hola a tots!

    Avui fa una setmana vaig intentar respondre els comentaris i no hi havia manera. Vaig respondre en MAC i va tardaaaaaaaar a sortir el que jo havia escrit. Després vaig respondre a la CARME i tot el que vaig escriure es va perdre, no actualitzava bé. No hi havia manera.

    Vaig sortir del blog i vaig entrar a Tuiter i anava leeeeeeeeeeeent... vaig preguntar a un noi si a ell li passava el mateix i em va respondre que no, que li anava bé.

    Després se'm va espatllar la impressora i quan, divendres, ens van venir a canviar la impressora (a casa en teníem una no massa vella que havia estat al despatx d'en Joaep Lluís i la vàrem posar en lloc de la que havia petat) el noi que va venir, un ex veí que ens fa molt bon preu per tot, va dir que el disc dur de l'ordinador està fet pols, que per això va tot tan malament...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. O sigui, que s'ha de canviar el disc dur de l'ordinador (on sóc ara) o pot petar en qualsevol moment.

      El problema és que jo no sé bloguejar amb el mòbil!! Amb el mòbil es pot tuitejar, que són coses curtes, però respondre comentaris vostres amb el mòbil em posa nerviosa, tardo hores, em surten paraules canviades... en fi, un desastre.

      Ara vaig a intentar (sembla que avui no va tan malament) a veure si us puc respondre a tots... i us demano disculpes per haver tardat tant!

      Suprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!