dimarts, 11 d’octubre del 2011

En vermell i grana



El resultat final... AQUÍ.

21 comentaris:

  1. T'ha quedat realment bonic, fa molt goig, per portar-hi uns pocs bolis i alguna cosa més. Però aquí no t'hi cabran tots els teus colors!

    Ah, se m'oblidava: Hola! :-)

    ResponElimina
  2. Ja està! ja tinc la comanda feta! Em servirà per dues coses:

    1.- No tenir els bolis escampats per la bossa.

    2.- Limitar la quantitat de bolis que porto a sobre, un dia buidant la bossa en vaig comptar 12!

    O sigui que ara, si no hi caben a la bossa és que ja sobren!

    ResponElimina
  3. Si que t'ha quedat molt maco!. Ja t'he dit alguna vegada que sóc un negat per les manualitats per això sempre m'admireu els que sabeu fer-les tan bé. :-)
    Segur que la Carme en gaudirà molt d'aquest estoig! :-))

    ResponElimina
  4. Llàstima que mai n'he fet servir d'aquests estoigs per guardar bolis... en canvi, ara que he voltat per la teva botigueta he vist alguns punts de llibre interessants (sempre faig servir qualsevol tros de paper com a punt i ja va essent hora que dignifiqui una mica els meus llibres).

    A veure si tinc un momentet per a mirar-ho amb calma i triar els més xulos!

    ResponElimina
  5. Oh!! M'agraden molt aquests colors!! I jo sí què penso que n'hi faria un bon ús, sempre duc un parell de bolígrafs tirats per la bossa de mà... seria la manera de dur-los una mica recollidets!

    Per cert, no t'ho havia dit mai, però abans de marxar vaig fer un intent de "copiar" un dels teus punts de llibre... hehehe! =P (tinc feltre a casa, però m'hi dedico molt, molt, molt poquet!)

    Per cert, abans he voltat pel teu perfil i he trobat això: http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=XSoUTcxio0Q
    Ho he posat mentre recollia els trastos del dinar i em mentalitzava per posar-me a fer una migdiadeta. Ho he trobat molt maco, la veritat!

    ResponElimina
  6. Ah, i sí que m'he fet una infusió, i dues! Però segueixo tenint mal de coll... així que ara vaig a prendre aigua calenta amb llimona i mel. Semblo una iaieta fent cures casolanes i mirant-me de amb escepticisme els paracetamols que m'aconsellen els meus pares... hehehe. Ni que fossin metges! =P

    ResponElimina
  7. Això sí que és traça. La resta són històries! Et felicito!

    ResponElimina
  8. El resultat és, com gairebé qualsevol cosa que toques Assumpteta, ben llampant i vital. M’agrada.

    Però el (gran?) què del meu comentari seria explicar que no puc llegir o escoltar el bonic mot “grana” sense que, immediatament, em vingui al cap una cançó que van gravar els jugadors del Barça de Michels que es titulava “Azul y grana”.

    Si vols te la canto? :)
    És molt millor que qualsevol dels Nobleza Baturra tot i que, estic segur, que tu també la coneixes, oi?

    ResponElimina
  9. http://www.youtube.com/watch?v=CQaNFiSLZv0

    O millor te la recorden els propis jugadors. S'escolta, perfectament, la veu d'en Sadurní, de Rifé, d'en Torres, d'en Toño De la Cruz i el que desafina, òbviament, és Cruyff :)

    ResponElimina
  10. Vaja, ja veig que seré l'enveja dels que passeu per aquí, hihihi...

    Ara seriosament; l'estoig és molt, molt, molt bonic. Aquest migdia t'he dit que m'agradava, però com més me'l miro m'adono que m'he quedat curta.

    ResponElimina
  11. Què bonic, l'estoig. Artista, Assumpta! :-)

    ps: ep, al tanto, que jo ho sé de primera mà!

    ResponElimina
  12. Ostres!! He fet el post i he hagut de marxar... i ara trobo uns comentaris preciosos i fins i tot una comanda!! Uaaaaaaaauuuuu!!

    Tal com va passar amb els estoigs de material escolar, la idea d'aquest va ser de la LLUÏSA, sí, sí, seu és el mèrit de la proposta i la paciència en esperar que em vingui la inspiració hehehe

    Sempre que em demanen una cosa que ja he fet abans, doncs ja "vaig per feina", però quan és una cosa nova "un estoig pels bolis, per dur a la bossa i que s'obri per la banda estreta, tu mateixa", el meu cap comença a imaginar i fins que no ho "veig fet" al meu cervell, no puc començar a fer-ho materialment... i puc tardar dies... i, moltes vegades, quan ja ho tinc decidit, em ve un rampell final que ho modifica...

    Així doncs, gràcies Lluïsa per fer-me suggerències, donar-me idees, i esperar a que la cosa surti. Gràcies!
    :-))



    XEXU.- M'has fet riure amb aquest "Hola :-)" i és que aquesta vegada has estat tu el primer en posar comentari!! ;-))
    Per portar tots els meus colors necessitaria un bagul... En tinc un calaix ple (no exagero, no hehe)... són tan bonics!! ;-))


    CARME.- Comanda rebuda!! ;-))
    Mare meva!! jo crec que 12 no els he portat mai!!... El que jo faig és que a vegades en porto tres o quatre, canvio de bossa i penso en canviar-los també, però a l'altre bossa ja n'hi havia un parell... llavors en tinc sis... i al dia següent agafo la primera bossa, no penso en canviar-los i, quan en necessito un, resulta que allí no n'hi ha cap!! això si que m'empipa!! :-P


    McABEU.- Gràcies, MAC!! ;-)
    A veure, al Petit Blog ja has dit que eres negat per ballar, i ara dius que ho ets per les manualitats... no sé, no sé... Ja ho has provat? Igual et sorprens a tu mateix i tens una gran habilitat! ;-))


    EL PORQUET.- Has voltat pel Blog-Botigueta? ;-)) Ui, em fa il•lusió!!...
    En Josep Lluís sempre porta un punt de llibre de feltre que li vaig fer jo i va tot content hehe li agrada perquè si es doblega no passa res, l’allisa i ja està.
    En canvi jo... ehem... vaig servir tiquets de caixa... sóc un desastre! :-P


    YÁIZA.- Jo me n’hauria de fer un per mi, que també tinc uns embolics de bolis a la bossa, igual en puc portar mitja dotzena com, horroritzada, comprovar que just en el moment que en necessito un, no en porto cap! :-D
    (Ei, i com et va quedar el punt de llibre? hehehe)
    Oi que és xula la cançó? És maca, maca, a mi em relaxa...
    Ui, si encara tens mal de coll, a veure si al final hauràs de fer cas als teus pares... “encara” que siguin metges!! :-DD


    JORDI.- Moltíssimes gràcies!! ;-)) El que passa és que sóc lenta, eh? Aquest és el meu problema, que vaig poc a poc... però bé, si us agrada jo estic contenta ;-))


    ÒSCAR.- Hahahaha saps, benvolgut ÒSCAR, que jo em sabia la lletra d’aquesta cançó de memòria?? Bé, de fet l’he posat i, excepte una frase (“con nuestro esfuerzo y tu calor”) encara la recordava tota!! Què bonaaaa!!... Et repto a cantar-la al Viena!! Molt millor que Nobleza Baturra, on va a parar!! :-DD
    Anècdota: En el moment que diu “lo que nos hará ganar, vamos VEN, VEN a cantar” nosaltres dèiem (expressament) “lo que nos hará ganar, vamos NEESKENS a cantar”, ai ximpleries d’adolescència!! ;-)


    LLUÏSA.- En aquests moments tens un model exclusiu!! ;-)) Sempre podràs dir que tens la peça original! Tal com he posat al principi, sense la teva empenta, jo no hagués tingut la idea... Moltes gràcies, maca!! ;-)


    FERRAN.- Eeeeeeeiii, moltes gràcies, guapu!! ;-)) Gràcies de veritat!! Estic responent els vostres comentaris amb un constant somriure!! Sou uns cracks!!

    ResponElimina
  13. Si trobo el vinil a 45 rpm a casa ma mare (que seria tot un miracle ja que ma mare és de regalar-ho tot, així, perquè li dona la gana) a la propera trobada vienesa te'l regalo.

    ResponElimina
  14. Quin estoig més maco i amb quina delicadesa es veu fet.


    Ets una artista!!!!

    ResponElimina
  15. Que maco Assumpta, quina traça que tens! Aquests estoigs petits són molt pràctics per portar els quatre bolis que necessitem! I el color m'encanta, roig!

    Un petó!

    ResponElimina
  16. Realment, unes mans d'or! felicitats per la traça. Tant de bo jo fos la metitat de manetes, però no tinc paciència ni traça, així que... ho tinc fotut! xD

    ResponElimina
  17. Assumpta, al final vaig acabar fent cas als pares, encara que de fet NO són metges! El més proper a un metge que hi ha a la família sóc jo, així que imagina't com anem... ;)

    M'ha fet gràcia això que expliques dels bolis, de portar-ne mitja dotzena o cap ni un. A mi de vegades em passa el mateix... m'agrada dur-ne un, de vegades són dos o tres... fins el dia que el necessites i no n'hi ha cap!

    ResponElimina
  18. ÒSCAR.- T'agraeixo moltíssim el detall ;-) però jo no tinc tocadiscus, sí que tinc aparell per cassette, però tocadiscus ja no... Ara bé, la podem cantar entre tots dos, eh? :-))


    Ma.VICTÒRIA.- M'alegra que t'agradi! I gràcies pels teus comentaris, sempre tan macos ;-))


    BARCE.- La veritat és que la idea va ser de la LLUÏSA... a mi em va agradar molt fer-lo ;-))
    Estic contenta que t'agradi, tu tens bon gust, que t'agrada Barcelona :-DD


    ELFREELANG.- Gràcies maca ;-) ara bé sóc taaaaaan lentaaa... Si agafés una mica de "velocitat" (hehehe ara m'imagino les carreres de motos i cotxes) aniria millor ;-))


    JOSEP LLUÍS.- Hehehehe ;-))
    M'has fet pensar en en Puyal quan en Messi fa un gol "dels seus" :-DD


    ANNA GRIERA.- Moltes gràcies, guapa ;-)
    La veritat és que jo hi vaig molt poc a poc, perquè quedi bé... si volgués anar més ràpid em quedaria un xurro :-D
    Ja veuràs que si ho proves amb calma, també et sortirà ;-)


    KAYRA BLACKWOLF.- Eeeei!! M'encanta que t'agradi!! ;-))


    YÁIZA.- Hahaha de la manera en que ho vas posar vaig entendre que sí eren metges!! ;-))
    Va bé doncs, tu fes-los cas ni que sigui perquè són pares :-DD
    Ah!! i a l'hivern, porto les butxaques de la parka plenes també de bolis ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!