dilluns, 24 d’octubre de 2011

"El misteri de la cambra groga", de Gaston Leroux


Autor: Gaston Leroux
Editorial, any: Aula Literària, Vicens Vives, 1999
Títol original: Le Mystère de la Chambre Jaune
Idioma original, any
: francès, 1907

Traductor: Ricard Bonmartí
Gènere: Misteri, investigació.
Número de pàgines:
- Introducció, breu biografia de l'autor, etc.: 28
- Novel·la: 289
- Apèndixs: 17

Vaig descobrir aquest llibre en llegir-ne un que no em va agradar gaire (ja diuen en castellà que “no hay mal que por bien no venga”). Gillian Gill, a la seva biografia d’Agatha Christie que vaig llegir aquest estiu, menciona que Agatha era una gran lectora de novel·les de misteri i detectius i aquesta és una de les que cita. Em va cridar l’atenció, vaig anar a l’Abacus convençuda que no el tindrien i amb un “tope” de pressupost molt baix i vaig tenir la gran sorpresa de que sí que el tenien i a un preu molt assequible ;-)

El professor Stangerson i la seva filla Mathilde, (de la que no es diu l’edat exacta però si que “passa bastant dels trenta” o que “aparenta uns trenta-cinc anys”) són dos importants científics les investigacions dels quals són reconegudes a tot el món.

Mathilde és una dona molt atractiva i interessant que, malgrat haver tingut diferents admiradors, no es vol casar. Ella sempre ha anat responent que ja és gran, que li ha passat l’edat i que prefereix seguir dedicada a la ciència treballant amb el seu pare. És per això que, quan anuncia el seu compromís amb Robert Darzac, professor de física a La Sorbona, amb el qual ja feia bastants anys que eren amics, tothom queda sorprès i content.

Els Stangerson són rics, la venda per l’aplicació pràctica d’algunes de les seves investigacions els ha donat molts diners i això fa que hagin pogut comprar un castell, prop de Paris, amb un gran terreny on també hi ha un petit pavelló on han instal·lat el seu laboratori.

Just al costat del laboratori, i sense cap més entrada que a través del propi laboratori, hi ha una habitació on a Mathilde li agrada quedar-se a dormir quan fa bon temps i plega tard de treballar. Aquesta és l’habitació groga. A les golfes viu un treballador, un home ja de certa edat, l’oncle Jacques, que ajuda al professor i la seva filla. (Molts personatges reben el nom d’oncle o tia, tot i no ser de la família: una bruixota és la tia Agenoux i un hostaler de la zona del castell és l’oncle Mathieu, suposo que deu ser una forma popular de parlar)

Una nit, Mathilde diu que està cansada i es retira a dormir. Surt del laboratori i entra al seu dormitori, tanca per dins i es fica al llit... mentre, el professor i l’oncle Jacques segueixen fent uns experiments. Al cap d’una estona, el professor i l’oncle Jacques senten uns crits desesperats de Mathilde a l’altre banda de la paret “A l’assassí!! Auxili!! Pare! Pare! Auxili” soroll i cops de coses que cauen i crits repetidament... es sent un tret... amb el soroll arriben més criats del castell i, entre tots, poden tirar la porta avall... Allí, a dins, Mathilde, ferida greument i... ningú més.

Tan sols una porta, que era tancada per dins. Tan sols una finestra, amb barrots i també tancada per dins. Com ha escapat l’agressor? Què ha passat allí dins? Per què han atacat Mathilde?

Tot això ho descobrirà el jove periodista Joseph Rouletabille que, amb tan sols divuit anys d’edat, té un cervell privilegiat i una capacitat de raonament i deducció fora de sèrie.

Un llibre entretingut, enginyós i que, a partir d’una sèrie de fets que es van embolicant (el llibre va ser publicat originàriament per entregues i no podia baixar el nivell d'intriga), et manté sempre amb atenció.

Per acabar-ho de rematar, en vaig fer un post al Petit Blog i, com a conseqüència, i gràcies al gran McAbeu i els seus magnífics “tutorials”, he aconseguit veure una pel·lícula argentina de l’any 1947 basada en la novel·la. El cert és que hi ha molts canvis (fins i tot la solució final!), però m’ho he passat pipa mirant-la!

18 comentaris:

  1. Jo només he vist la pel·lícula però si em dius que el final és diferent, potser m'hauré de llegir el llibre. :-))
    No ho descarto, un dia o un altre, que a mi aquest tipus de novel·les de misteri ja m'agraden!

    ResponSuprimeix
  2. No hi ha dubte que ets una autèntica fan de les novel·les d'intriga, misteri, etc... i anar a llegir llibres que saps que havia llegit l'Agatha això ja es pot catalogar de fanatisme total!

    I ja que menciones una pel·lícula de l'any 47... uf, jo he intentat veure grans clàssics del cinema, com Ciutadà Kane, que està considerada una de les millors pel·lícules de la història... i no sé, sempre em passa el mateix, no m'acostumo al ritme de les pel·lícules clàssiques, a la foto, a la imatge, a la trama, als diàlegs... suposo que en el seu dia van ser pel·lícules molt trencadores, innovadores i estimulants, però clar, per a un espectador com jo que m'jo miro amb ulls del segle XXI (i després que el cinema hagi evolucionat tant)... doncs fa que no acabi d'entrar-hi, i em costa moltíssim seure per a veure pel·lícules tan antigues.

    Me n'he anat una mica del tema del post, però mira, m'has fet pensar en aquesta reflexió.

    ResponSuprimeix
  3. Té bona pinta! A més a més de misteri, com t'agraden a tu!

    ResponSuprimeix
  4. Per cert, m'ha sobtat això que dius que molts personatges són anomenats "oncle" o "tia" sense ser-ho i, com aquesta novel·la és francesa, he anat a consultar el Dictionnaire de l’Académie francaise On-line i una de les accepcions de la paraula "oncle" és "Par ext.: Appellation affectueuse et respectueuse donnée à un homme plus âgé que soi et avec lequel on n'a pas de lien de parenté". ;-)

    ResponSuprimeix
  5. El cine troba la seva inspiració en la literatura.
    Si algun dia cau a les meves mans aquesta novel-la pensaré que ens la vas recomanar.
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  6. Vaja, un cop més em quedaré amb les ganes de saber què ha passat a la cambra groga! Mmmm... no em crida prou com per llegir-lo, tot i que reconec que és molt misteriós, i per tant, atractiu. Però ho has d'entendre, ara em ve un de gran de Murakami, i no tinc temps...

    ResponSuprimeix
  7. Em sona molt aquest misteri de l'habitació... Al final l'assassí és el majordom, no? (pregunta estúpida; sempre és el majordom).

    Ah, acabo de rellegir la ressenya i sembla que no hi mor ningú. Rectifico: al final l'intent-d'assasí és el majordom, no?

    ResponSuprimeix
  8. La solució al misteri de la cambra groga és tan decepcionant com l'explicació d'un truc de màgia. De fet Borges i Bioy Casares feren una paròdia d'aquests tipus de misteris a una col"lecció de relats protagonitzats per Isidro Parodi un detectiu que està... a la presó. El llibre es titula "Seis problemas para don Isidro Parodi" i un d'ells té l'estructura dún truc de cartes. Estoooo... Assumpta, per què no proves de llegir novel·les negres nord-americanes?
    :)

    ResponSuprimeix
  9. Dèu ser la meva única neurona, però la veritat és que em perdo i sempre acabo anant a la darrera plana. Massa intriga, ja en tinc prou amb la crissi.

    ResponSuprimeix
  10. McABEU.- Jo he llegit primer el llibre i després la pel•li gràcies a tu que em vas explicar com fer-ho per baixar-la i el cert és que al principi és bastant fidel, però cap a la meitat hi comença a haver canvis, hi ha incidents que no passen i, al final, la solució que es dóna és completament diferent, malgrat ser el mateix culpable, això sí.
    Jo normalment m’empipo molt quan les pel•lícules no respecten els llibres, però en aquest cas al menys el caràcter, la forma de ser dels personatges, etc. si que es respecta ;-)


    PORQUET.- Sí, la veritat és que sóc una fanàtica en moltes coses... en aquest cas, reconec que això de voler llegir els llibres que agradaven a l’Agatha n’és un clar exemple hehehe
    A mi m’encanten les pel•lícules antigues, amb blanc i negre! Són les millors. Avui en dia tot és massa explícit, no m’agrada... Aquesta de l’any 47 tenia un so bastant dolent, doncs m’he posat els auriculars i ho he pogut anar sentint bé ;-))
    Ah, i no passa res per marxar de tema, al contrari, si una cosa porta a una altre doncs millor, jo també ho faig a vegades ;-)


    JORDI.- La veritat és que és original ;-) He llegit que no sé qui l’ha qualificat com la millor història policíaca que s’ha escrit mai. Bé, jo no diria tant... però sí que està bé, sí. És interessant ;-)


    McABEU.- Segon comentari.- Moltes gràcies per l’aportació! De fet això era el que imaginava, però no sabia si era pròpiament una cosa d’aquest escriptor o una forma de parlar general, ara ja ho sabem ;-)
    De fet, recordo quan era petita, al poble del meu avi, la dona que s’encarregava de la telefònica (centraleta manual i aquestes coses hehe) era coneguda com “la tia Rosa”, però no recordo si algú més tenia un apel•latiu així... segur que té un mateix orígen ;-)


    PILAR.- Sí, el cine fa moltes versions de novel•les, però a mi em fan enfadar quan no son fidels... Sempre ho veig com si fos una falta de respecte per l’autor, que “li canvien les coses”. En aquest cas, fins i tot el final canvien... Però mira, el personatge principal (el jove Rouletabille) el trobo tan encertat que els perdono! :-))
    Si algun dia et cau a les mans i la llegeixes, espero que t’agradi! ;-)


    XEXU.- Hahahaha què provocador!! Murakami una altre vegada? Ja saps la de dies que “perdràs” llegint aquest totxo? Et farà baixar la mitjana tan bona que portes!!
    Però res, que sàpigues que tinc el pressentiment que aquest darrer no t’agradarà! Hehehe


    MBOSCH.- Molts escriptors de misteri han volgut fer les seves versions del típic cas en que hi ha un assassinat (o quasi assassinat) en una habitació tancada per dins, potser sí que en recordes algun però, en aquest cas, malgrat que sigui descobrir part de la trama, puc assegurar que no és el majordom :-)


    JESÚS PÁRRAGA.- Tu creus? Doncs jo trobo que és la solució millor que hi podia haver... Pots pensar que és rebuscada, que està agafada pels pèls, però això serà si no has reflexionat a partir de totes les dades que sabem. A partir de tot el que hi ha, la solució donada és l’única que resulta creïble. No diré més per si algú algun dia la vol llegir.
    A mi no em decep que m’expliquin un truc de màgia... de fet, jo ja sé que la màgia no existeix, per tant, sé que sempre hi ha d’haver truc. Poder-lo saber potser encara em farà admirar més al mag en quant a la seva habilitat, rapidesa...
    No he tingut mai ocasió de llegir novel•la negra nord-americana, em fas alguna recomanació en concret? :-)


    CARLES CASANOVAS.- Però si justament aquestes novel·les són el millor sistema per oblidar -ni que sigui temporalment- la crisi! ;-))
    Sé que no és cap gran obra de la literatura universal, però és entretinguda, va mantenint sempre la intriga i és molt original ;-)

    ResponSuprimeix
  11. mmm, xq no fas un concurs per a veure si algú endivina el misteri? és clar que llavors ja no tindrà gràcia llegir-lo!!!!!

    quin misteri que ens has deixat!!!

    ResponSuprimeix
  12. Jo de moment me'l deixo ben aparcat... ja saps que això no és el meu fort...

    I això que encara no tinc el murakami tercera part... eh?

    ResponSuprimeix
  13. Ja sé que et vaig dir que no el llegiria, però me'n estan entrant ganes de fer-ho. I com que el tinc apropet...

    ResponSuprimeix
  14. RITS.- Ara m'has fent pensar en el relat que va escriure en McABEU per celebrar el seu post 500, titulat Una agenda tacada de sang i que duia un enigma inclós!! ;-)
    Ja estaria bé fer una cosa així, però llavors us hauria de donar moltes més dades, perquè amb el que he explicat seria impossible de resoldre ;-)


    CARME.- Hahahaha aiiii confabulada amb en XEXU, ja ho veig!! ;-))
    Quina llàstima això de perdre tants dies llegint en Murakami, no? Vols dir que no et faria gràcia un llibre més curtet? :-D


    JOSEP LLUÍS.- Ei, si canvies d'opinió, jo encantada!! Ja saps que m'agrada quan llegim els mateixos llibres, que així els comentem ;-))

    ResponSuprimeix
  15. Així la pel·lícula malgrat no ser igual que el llibre t'ha agradat? Doncs ja és molt, perquè la majoria de vegades quan ja has llegit el llibre i després veus la pel·li, aquesta et decepciona enormement...trobes a faltar els matissos, moltes parts i detalls de l'història que es passen per alt.

    Bona nit guapa!

    ResponSuprimeix
  16. No és que sigui el meu fort els llibres de misteri, però amb el que has explicat m'has fet venir ganes de llegir-lo....Me l'apunto a la meva llibreteta per quan arribi el moment...Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  17. Noia, amb una crítica com aquesta qualsevol es pot resistir a llegir-la! M'has fet recordar quan a l'època dels dinosaures em vaig llegir totes les novel·les d'Agata Cristie amb aquella il·lusió de veure qui era l'assassí. L'apunto a la llista.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  18. BARCE.- Aquest és un tema interessant... Llibres i les seves adaptacions ;-)
    Si et sóc sincera a mi m'empipen molt les adaptacions que no són fidels a l'esquema general del llibre (em vaig empipar molt quan vaig llegir Frankenstein recordant les adaptacions que s'han fet) i, en aquest cas, no ho és gens, fins al punt de dóna una solució diferent!! De fet n'hi hauria per enfadar-se... Ara bé, he de dir que em vaig mirar la pel·li amb la millor de les bones disposicions perquè em va fer tanta gràcia això de baixar-la jo mateixa, de descomprimir-la i tot això que em van marxar les ganes d'estrangular al guionista en normalment m'haurien vingut ;-))


    MONTSE.- He d'aclarir que no és cap gran obra de la literatura, que la gràcia no està en com està escrit sinó en la història i en els enigmes que van sortint. Si creus que això et pot fer gràcia, llavors sí, llegeix-la :-))


    GALIONAR.- Hehehe jo també, a la mateixa època dels dinosauris, vaig llegir tota la col·lecció d'Agatha Christie... i què bé que ens ho passàvem, oi? :-))
    Aquest, com ja li he dit a la MONTSE, no és que sigui un gran llibre, però és curiós, és entretingut i em va semblar original :-)

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!