dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm.- Gràcies!!

Fa uns dies, vaig començar a veure a diferents blogs que visito habitualment, un petit anunci on es parlava de l’apadrinament a una paraula. Una acció conjunta a la xarxa per sumar-nos a la cloenda dels actes “2011. Any de la paraula viva”.


Alguns companys catosfèrics, davant la dificultat de triar una única paraula, van fer petits escrits als seus blogs demanant idees. Jo m’ho vaig copiar, tot esperant mots de caire objectiu relacionats amb la barreja de temes que sempre regna en el meu estimat i caòtic blog, però em vaig trobar amb unes paraules precioses:

Artesania, Miscel·lània, Alegria, Companyerisme, Amistat, Companyonia, Macedònia, Assumpta, Miscel·lània, Tertúlia, Acollidor, Acolliment, Acollir, Arbre, Núvol, Vida, Relatos, Enginy, Enginy, Espontaneïtat, Optimisme, Picarol, Somriure, Franc, Genuí, Personal, Escalf, Calidoscopi, Miscel·lània, Empenta, Compartir, Frescor.

Això em va fer canviar d’idea i vaig decidir triar la paraula GRÀCIES! i dedicar-la a totes les persones que sempre passen per aquí a llegir, a dir la seva i que, quan els demanes ajuda per buscar una paraula, són capaços d’emocionar-te!!

I ara he de fer un post sobre aquesta paraula...

Començaré explicant una anècdota:

Tinc un germà, tretze mesos i tretze dies més jove que jo (no som supersticiosos). Un dia, fa molts anys, posem vint-i-cinc, o més, li vaig demanar si em podia acompanyar no sé on a fer no sé què (és veritat que no ho recordo). Crec que era a comprar alguna cosa i potser era El Corte Inglés, però no ho juraria. Ell em va dir que sí i em va acompanyar... (suposo que la cosa deuria ser pesada, o s’hauria de muntar... no sé, la qüestió és que era un favor que em feia, m’anava molt bé que vingués ell).
Així que, mentre anàvem caminant jo li vaig dir quelcom semblant a:
- Ostres, gràcies per acompanyar-me, eh? em fas un favor molt gran perquè jo sola no hagués pogut.
- De res, dona...
I vàrem seguir parlant d’altres coses...
Als cinc o deu minuts jo torno:
- És que t’ho agraeixo de veritat, eh? Si no arribes a venir tu, no sé pas si jo...
- Però si no em costava res, de veritat, no pateixis.
I vàrem continuar amb la conversa... i de nou jo:
- Ai, és que estic molt contenta que m’hagis acompanyat... et sóc ben sincera, moltes gràcies...
- Però, tia... vols parar ja de donar-me les gràcies? No conec persona més pesada que tu donant les gràcies. Para!!... Que no em costa res, però no em diguis més “gràcies”, que ja no sé que contestar-te!

I vàrem acabar tots dos rient a base de bé.

Des de llavors, moltes vegades he recordat aquesta anècdota perquè m'adono que, quan algú em fa un favor, o m’ajuda, o em fa una sorpresa, un regal... no pararia de donar les gràcies... i, quan en sóc conscient, paro perquè penso que fins i tot puc incomodar l’altre persona que, com el meu germà, ja no sabia ni què respondre a un agraïment tan repetidament manifestat. El cert és que no faig comèdia, em surt així!!

Per continuar, i donat que aquest post ha de ser “al meu estil” (així deien les instruccions) no hi pot faltar un petit toc religiós:

Porta de la Sagrada Família. Barcelona


... un petit toc culé:


... música!!!

Una de les cançons més boniques d'Abba.
Thank you for the music.- Gràcies per la música!!



I ara, una curiositat... he buscat “GRÀCIES” al DIEC i al DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA i m’he trobat que l’accepció que jo buscava estava mooooolt avall... Millor dit, que quan jo posava "Gràcies" així, tal qual, no em sortia, sinó que anava a "Gràcia"... Vegeu la recerca.

DIEC:






DICCIONARI DE L'ENCICLOPÈDIA CATALANA:








Espero que no us hagi semblat massa curt... ehem... i si heu arribat fins aquí... MOLTES, MOLTES GRÀCIES!! ;-))

27 comentaris:

  1. Gràcies, preciosa, per la tria i la manera en què la presentes.

    ResponElimina
  2. Home Assumpta, m'esperava un post una mica més llarg, no tan minso, no? Bé, ja es veu que estàs en baixa forma, però et perdonem, hehehe. Noooo, que l'he llegit tot, eh! Bé, menys les definicions dels diccionaris, ho he de reconèixer. Però el que has escrit tu sí. Així que accepto les gràcies per haver arribat al final, però no et passis, que sóc més violent que el teu germà i et puc trencar les cames. Que sóc una mica bandarra...

    ResponElimina
  3. T'ha quedat un post rodó, rodó!

    Fantàstic... si arribo a coincidir amb la paraula... te'l copio, però, llàstima que no em serveix, perquè he triat una paraula diferent! :)

    Gràcies és una paraula molt bonica i jo també et dono les gràcies per haver-la triat i per dedicar-nos-la a tots nosaltres.

    L'anècdota, molt maca!

    ResponElimina
  4. i a sobre..moltes gracies per la visita??
    jajajjajaj
    ets un cas perdut !!

    petonets agraits

    ResponElimina
  5. Hahahaha què bo!!! Pensava respondre en un comentari conjunt... però és que m'ha fet riure la SARGANTANA perquè jo no recordava que tenia posat, a la finestra dels comentaris, això de "...i moltes gràcies per la visita" i ho he hagut de mirar!!!
    Doncs ja fa temps que hi és! Mare meva!! :-DD

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu per aquest post!
    Jo també sóc de les que sempre em passo per excès...però m'agrada tant donar-les de cor!

    ResponElimina
  7. Gràcies!!!

    quan vaig començar la meva aventura blogaire vaig ensopegar amb un blog per a mi molt estrany que feia moooltes coses...punts de llibre, escrivia en un post-it...

    Gràcies.

    ResponElimina
  8. Amb la de paraules que tenies i al final en tries una de nova. Això és esperit de contradicció ;)

    ResponElimina
  9. Ja et vaig "predir" que el teu post d'avui seria molt bo, però has superat les expectatives. :-))

    ResponElimina
  10. Una gran paraula. Hi ha persones que no l'utilitzen mai, al contrari del que expliques al teu post.
    Molt maca l'anècdota i les fotos

    :-)

    ResponElimina
  11. Una paraula que molts la tenen oblida. Gairebé has fet un treball de recerca de la paraula.
    Gràcies per apropar-nos-la!!!

    ResponElimina
  12. de res ... que sí dona ... que no cal ... que d'acord ;) és una paraula que no es diu mai prou :) gràcies per recordar-nos-la!

    ResponElimina
  13. una paraula que és gratis i que malauradament alguns fan servir molt poc...
    Gràcies a tu per ser-hi

    ResponElimina
  14. ohhhhhhhh, valia la pena llegir-se tot el post fins al final!

    Molt bona paraula i moltes GRÀCIES per escollir-la i... per ser-hi!

    ResponElimina
  15. Gràcies a tu.
    I si, una paraula que alguns la tenim interioritzada, d'altres ni la coneixen, i d'altres en fan un us,... inadequat. Xò això avui no toca!

    Una paraula ben bonica i que mai està de més!!

    Acabo de dir-li al Xexu que m'havia agradat molt això de trobar paruala a partir d'un record, ja que encara no havia trobat ningú que ho fés, i llegeixo el teu i tu tb n'expliques un!!!!

    a més, un post molt treballat, amb algunes de les teves passions!!

    ResponElimina
  16. Haurem de donar tots les gràcies per aquest homenatge! porto una hora voltant mirant els posts de l'homenatge i és fantàstic! feia molts dies que no em sentia tan enganxada a la catos!! (i ara he de plegar que tinc feineta xò em queda mooooolta gent!) ais...

    ResponElimina
  17. Gràcies per aquest post, Assumpta! És dels que vessen optimisme i et reconcilien amb la vida!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Una de les millors i més imprescindibles paraules que tenim. Tot i que hi ha gent que sembla que la considera totalment prescindible. No la deixen anar ni que els arrenquis la llengua.

    I mira que sona bé i sempre que la dius, automàticament, es desperta un somriure en el receptor!

    Gràcies, doncs, per aquest bonic apadrinament!

    ResponElimina
  19. Assumpta, sincerament, tens gràcia per explicar les coses, per fer-les encisadores.

    Per tant està clar que sols puc donar-te les gràcies per la teva forma de ser..

    (que trist que m'ha quedat el comentari, no? ;¬P)
    petonet

    ResponElimina
  20. mira, ja he trobat a la blocaire més agraïda del mon, potser sortiràs en el meu proper post sobre rècords Guinness, ja veurem...

    ResponElimina
  21. Gràcies doncs per aquest apadrinament. Gràcies per aquesta manera tant explícita que tens per explicar-nos les coses! I gràcies Pep! (de pas)

    ResponElimina
  22. Quin post més treballat. Gràcies a tu!Quina foto més bonica la de la porta de la Sagrada família.

    ResponElimina
  23. Curranta!!!!

    Gràcies per ser-hi!

    ResponElimina
  24. Clar que he arribat al final, com la definició de gràcies, que curios que sigui al final de la llista de definicions.
    Gràcies per recordar-nos que ets escriptora, catalana, barcelonista, religiosa i aficionada a la música: tot junt en un post que m'agradat molt. Petonets!!

    ResponElimina
  25. Te mando un fuerte abrazo y besooo.No comprendo nada lo que dice,pero muy buenas las fotosss.Muassss. Florchi !!!

    ResponElimina
  26. Anava a donar-te les gràcies a tu per aquest tros de post però se m'han avançat. Diré moltes gràcies!

    (Ah, saps quina paraula vaig estar a punt d'aParaular? Hacteemaelenca, sí senyor hahaha)

    ResponElimina
  27. Vull fer aquesta resposta conjunta, perquè si ho faig un per un semblarà que faig broma amb el tema de donar les gràcies de tantes vegades com sortiria repetida la paraula!!! :-DD

    Però és cert, sempre he dit que quan algú et deixa un comentari al blog t'està fent un regal. Et regala una mica del seu temps, doncs ha llegit el que tu has escrit, i també et regala unes paraules, comentant el que has posat. Per tant, una vegada més, moltes gràcies a tots per passar i dir la vostra!!

    Petons i abraçades generalitzats!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!