dilluns, 5 de maig del 2014

Relats Conjunts "Passeig sota la pluja"

Leonid Afremov, oli sobre llenç

Avui es sabran els resultats. Ha dormit poc i està nerviós.

Falten quatre hores. L’acte comença a les dotze en punt però primer hi haurà els parlaments dels promotors i de l’Alcalde... espera que siguin breus!

Fa deu anys que va decidir dedicar-se al que més l’entusiasmava: la pintura. Fins i tot va deixar una feina segura per poder entregar-se el màxim a allò que el tenia atrapat. Volia estudiar, provar, aprendre, practicar... viure l’art que el cridava a dedicar-hi cada dia més temps.

Mai abans s’havia presentat a cap “concurs”. El nom tècnic que li donaven era un altre, però per a ell era un concurs, amb un premi econòmic que necessitava. S’havia equivocat en deixar la feina i els ingressos segurs que representava. Venia pocs quadres. Havia intentat donar classes de dibuix, però res...

Falten tres hores i mitja.

Els haurà agradat el meu quadre? És el millor que he fet mai. Hi he posat el cor i l’ànima. Vaig passar dies i dies buscant les combinacions de colors que donessin aquells tons tardorencs que volia plasmar. Vaig pintar a l’exterior i a l’estudi. Vaig fer i refer fins que em va quedar exactament com el meu cap visualitzava que havia de quedar.

Volia que fos una imatge plena de vida, malgrat que la tardor per a molts simbolitza el contrari... per això hi va posar pluja, que fa renéixer i renova... i fanals, per il·luminar un camí... i una parella que s’estima. Tot el conjunt havia de ser un homenatge a l’esclat, a la il·lusió de viure. Però on s’havia entregat totalment era en els arbres, en els tons de cada una de les fulles.

Falten tres hores i deu minuts. El temps se’m fa etern.

S’asseu al sofà. S’hi està bé... Clar, no ha dormit en tota la nit. Ara s’hi troba bé al sofà... i s’adorm... plàcidament.


Escrit segons la imatge proposada per Relats Conjunts

11 comentaris:

  1. Que descansi, que ja li convé. A més, el premi li poden atorgar igualment encara que no hi sigui present per recollir-lo, no? :-))

    ResponElimina
  2. Serà la sorpresa ... quan es desperti ja haurà guanyat el concurs i s'haurà estalviat els parlaments, a més a més... que sempre són bastant rotllo.

    ResponElimina
  3. He pensat el mateix que en Mac, el premi li poden donar igualment, encara que ne alguns concursos s'hi ha de ser presencialment o res. Però com que és el teu blog i segur que li surt bé, serà com diu la Carme, millor que bé, guanyant el premi i estalviant-se tota la parafernàlia!

    ResponElimina
  4. Segur que guanya el concurs, es l’obra de la seva vida.

    ResponElimina
  5. Un patatús li donarà quan es desperti i vegi l'hora!!
    I si és com jo, no despertarà fins l'endemà. ;)
    Però si dorm tan tranquil vol dir que segur que guanya!!

    Aferradetes! ✿

    ResponElimina
  6. És el millor moment, com la nit dels Reis Mags, quan els infants no saben què els portaran.

    Fita

    ResponElimina
  7. s'ha fet esperar el teu relat vull dir que ja trobava a faltar la teva participació.....m'ha agradat ! que descansi que s'ho mereix el quadre li ha sortit molt bé!

    ResponElimina
  8. Vull pensar que sortirà guanyador. M'agraden els finals feliços i un quadro tan bonic bé es mereix un premi.

    ResponElimina
  9. Ai,ai, ai...!!!!! Esperem que hagi tingut el pensament de posar-se el despertador, perquè sinó...!!!!

    Jo estic segura que davant un moment tan important com aquest NO m'adormiria. Però també he de dir que estic convençuda que amb els parlaments dels promotors hauria de fer tants esforços per mantenir-me desperta que al final no podria evitar que se'm tanquessin els ulls, vençuda pel cansament. Li hauria de dir al Pere que m'anés donant copets de colze, perquè em faria molta vergonya!!! hahahhaha I més si al final sóc la guanyadora, com segur que ho és el teu protagonista!!!
    Petons

    ResponElimina
  10. Ai, no sé Assumpta, m'agrada tan poc aquesta imatge que he sigut incapaç de gairebé comentar cap relat.... és molt curiós. I m'atreveixo a dir-ho aquí. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Quan es desperti, s'adonarà que era un somni.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!