dimarts, 10 de febrer del 2015

"Notícia bomba en el món de l'art" (Relats Conjunts)

Definitivament, després de mesos de controvèrsies, de proves i anàlisis repetits per diferents laboratoris, la comissió d’experts internacional creada a tal efecte ha dictaminat que no hi ha cap dubte: El que fins ara era tingut per un quadre del pintor danès P. S. Krøyer, amb tots els personatges perfectament identificats, ha resultat ser, finalment, un retrat de la família Van Gogh!


Tot pot resultar molt surrealista i, de fet, darrera de tot això hi ha una complicada trama i moltes coses encara per descobrir però tot sembla indicar que, durant molts anys, hem estat deliberadament enganyats, probablement per motius econòmics, sobre la vida i l’entorn del gran geni holandès.

Vincent Van Gogh, nascut a Zundert, el 30 de març de 1853 va tenir uns inicis complicats però, en un determinat moment, la sort va canviar i, pintant amb diferents pseudònims, va arribar a certa popularitat i estabilitat econòmica, el que li va permetre portar una vida tranquil·la, familiar i feliç.

Segons s’ha descobert en les cartes que van originar tota aquesta investigació, alguns amics i coneguts del pintor l’animaven a portar una "doble vida", pensant que això el podia ajudar en el món de l’art. Així doncs, alguns episodis coneguts de la biografia de Vincent Van Gogh podrien ser certs, però cuidadosament preparats per cridar l’atenció sobre ell.

El que sí ha quedat també clar és que el famós episodi de l’orella tallada és rotundament fals. Vincent Van Gogh, d’acord amb el seu amic Gauguin, es va fer un petit tallet al lòbul de l’orella i van fer córrer la història que ha arribat fins als nostres dies. Investigacions en arxius mèdics que, estranyament no s’havien fet fins a l’actualitat, així ho han demostrat. Auto-retrats del pintor amb tot el cap embenat van fer que tothom donés per certs els fets tal com fins ara s’havien explicat. Tots aquests fets ocupaven curts períodes de la vida del pintor que normalment vivia feliç amb la seva dona i fills al municipi francès de Pontoise, prop de París.

Els fets que envolten la seva mort segueixen essent misteriosos, però sembla que, després d’una llarga jornada pintant a l’aire lliure i a conseqüència de les hores d’exposició al sol, va patir uns rodaments de cap que el van fer caure, disparant-se una arma que duia per espantar els ocells que el molestaven quan pintava. La ferida va ser molt greu i al cap de dos dies va morir. Vincent va ser enterrat al cementiri d'Auvers-sur-Oise, contra la voluntat de la seva dona, que volia que ho fos a Pontoise.

De tot el material investigat es pot deduir clarament que encara podem trobar-nos amb moltes sorpreses. Sabem que hi ha d’haver cartes i fotos que la dona de Vincent Van Gogh va guardar expressament perquè no fossin trobades fins al cap de molt de temps. Deixem-ho tot en mans de la comissió internacional d’experts i, això sí, dediquem-nos a gaudir de la magnífica obra del geni holandès.

Escrit seguint la proposta de RELATS CONJUNTS
Peder Severin Krøyer, 1888, Hip, hip hurra!

22 comentaris:

  1. Ostres tu!!! quines sorpreses que té la vida... ves per on la comissió d'experts, ens reexplica Van Gogh, donant una versió ben diferent de la que coneixíem.

    No em sembla estrany que això sigui així... tenint en compte que aquesta comissió d'experts depèn absolutament de la imaginació de l'Assumpta, que com tothom sap adora Van Gogh. Però en canvi si que em sembla admirable que aquesta mateixa imaginació inventi històries tan curioses i sorprenents.

    Un aplaudiment, Assumpta: plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas,plas, plas, plas, plas, plas,plas, plas, plas, plas, plas,plas, plas, plas, plas, plas,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, CARME, pels aplaudiments ;-) però no sé si té massa mèrit perquè el cert és que tan bon punt vaig veure aquesta colla de pel-roigs em va venir en Van Gogh ràpidament al cap... si tots s'assemblen entre ells!! :-DD

      Gauguin m'ho hauria d'agrair, que sempre el faig ser el dolent de la pel·lícula i aquesta vegada no ;-))

      Elimina
  2. Doncs a mi no m'estranya gens aquesta revelació. És ben sabut que molts artistes s'inventen un personatge públic que. moltes vegades, té poc a veure amb com són en realitat. Sempre ven més "el boig del pel vermell" que "el casolà pare de família", no? :-D

    M'uneixo a l'aplaudiment per aquest relat, vull dir pel aquest gran treball d'investigació. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament!! A qui li interessava un Van Gogh ensenyant a pintar les lletres a la seva filleta?... A ningú!... Llavors, clar... que si cafès de nit, que si absenta, cabarets i orelles tallades... però tot fals, absolutament fals ;-))

      Elimina
  3. No hi ha un pam de net, ni ara, ni abans. Ens ho podíem haver imaginat ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir! El que m'estranya és que en un d'aquests quadres no surti el Pequeño Nicolás :-DDD

      Elimina
  4. Ara ja no em queda clar què és de veritat i què no... i mira que altres vegades ens has parlat de Van Gogh, però llegeixo això i ara m'ho crec tot, fins i tot que el quadre és seu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, molts dels experts encara no tenen clars alguns dels episodis concrets de la vida del personatge, així que no pateixis, XEXU, si tens algun dubte. Confiem en que ara que han trobat un fil per investigar, tot vagi sortint :-))

      Elimina
  5. Bon relat, on veritat i mentida emmascaren la vida. Hem de seguir aprenen, per descobrir com treure aquesta màscara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hagués agradat que el relat fos cert... això voldria dir que el pobre Vincent no hauria patit tant a la seva vida... Clar que... potser sí que és cert :-))

      Elimina
  6. ostres ara ja no som a temps de demanar una comissió d'investigació!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí... si qui ha fet tots aquests descobriments és la Comissió d'Investigació... crec que la presideix un tal David Fernández, però ara no n'estic molt segura :-DD

      Elimina
  7. Ui...ui...ui...mira que sóc "fan-fan" del Van Gogh i mai m'hagués pogut imaginar que això de l'orella fora, pur i dur, màrqueting. Tot i així, això no canviarà la meva devoció pel pintor. ;)

    Un bon relat, nina!
    ɑ∱ℯɼɼɑɖℯʈℯʂ‼ ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ets fan d'en Van Gogh? :-))

      A que et faig venir amb les ungles verdes a la trobada? hahaha... A mi el personatge em té captivada, crec que havia de ser algú molt especial i una bellíssima persona. Algú que tan sols tenia el gran desig de trobar una persona a qui estimar i que l'estimés... amor, amics... però tothom li fallava. Tan sols el seu germà va estar una mica a l'alçada :-)

      Elimina
  8. Una gran, gran notícia!!!!!
    Si és que sempre cal seguir la història, sempre ens pot sorprendre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena, estic al·lucinant amb el teu segon comentari. Ho acabo de mirar i estic ENTUSIASMADA!! :-)))
      Moltes gràcies per posar l'enllaç! :-))

      Elimina
  9. Doncs si que és una noticia bomba!
    Mira me'n alegro pel Van Gogh, sempre m'ha sabut greu la seva vida dissortada.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també... Estic tan segura que tenia un cor immens!! Menys mal que ara sabem que va ser feliç ;-))

      Elimina
  10. ep! ahir llegeixo el teu relat i aquest matí em trobo aquest article!!!!!

    http://www.culturainquieta.com/es/inspiring/item/5662-en-125-anos-cientos-de-millones-de-personas-hemos-observado-esta-pintura-y-nadie-lo-habia-observado-hasta-ahora.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impressionant, RITS... m'ha encantat!! Ets un sol per tornar i posar l'enllaç! Si aquesta nit tinc temps en faig un post! Gràcies!!! Smuaaaaaaaaac!!

      Per cert, en quant al que diu al final, jo també crec que va ser Gauguin :-P

      Elimina
  11. ostres noia m'has deixat parada! ara entenc moltes coses de la seva vida ! la família del Vicent !!!!!
    ves per on!

    ResponElimina
  12. Què bo! L'any passat vaig estar a Skagen, a Dinamarca, veient en un petit museu l'obra de Kroyer, una melodia de llums... i l'estiu anterior vaig visitar amb els meus fills el museu Van Gogh, una altra meravella... no sé si he visitat gaire museus més de pintors perquè no hi entenc un borrall, però aquests dos que els tinc ben recents, els has pintat junts en aquest relat.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!