Tintin ja té vuitanta anys!!

El 10 de gener de 1929 va néixer Tintin. Obra del jove dibuixant, de tan sols 21 anys, Georges Remi, més conegut com a Hergé. Tintin va veure la llum a la revista Le Petit Vingtième, que era el suplement infantil del diari belga Le Vingtieme Siecle.

Es tractava de la primera aventura del reporter a la Rusia bolxevic titulada Tintin al país dels Soviets.

En aquells temps els còmics no eren coneguts a Europa i les aventures es van publicar com a suplement durant un any aproximadament i, donada la seva gran popularitat, es van convertir en llibres que van ser gaudir igualment de gran èxit.

La llegenda ja estava en marxa i Hergé va fer viatjar Tintin per tot el món i, en tan sols cinc anys va publicar Tintin al Congo (1931), Tintin a Amèrica (1932), Els cigars del faraó (1934) i el Lotus Blau (1936).

Portada de "Tintin al Congo".

Escena de "Els cigars del Faraó"

En honor a l’aniversari del reporter més famós del món, el proper dimarts dia 14 de gener s’inaugurarà un mural per a decorar una estació ferroviària de Brussel•les i el 22 de maig –aniversari d’Hergé- s’inaugurarà el Museu Hergé a Louvain-La-Neuve (al sud de Brussel•les)

Tintin dibuixant a Hergé :-)

Escena de "Les set boles de cristall".

Escenes de "El Temple del Sol".

Milou.

Capità Haddock.

Dupond i Dupont.

Professor Tornasol.


MOLTES FELICITATS, TINTIN!!!

Llibres...

Els Reis Mags van deixar llibres a casa nostra i també en vàrem recollir a casa la meva germana.

A casa van deixar aquests: (clicant sobre les fotos es fan més grans)


- Vasili Grossman.- Vida y destino.
- Paul Auster.- La música del Azar.
- Tami Shem-Tov.- La nena dels tres noms.
- Fred Vargas.- Que se levanten los muertos.

Els dos primers pel meu marit, el tercer per a la meva germana (amb la promesa de deixar-me’l llegir aviat, doncs vaig estar a punt de posar-lo a la meva carta) i el quart per a mi.


A Barcelona vàrem recollir aquests altres:


- J.K. Rowling.- Les rondalles del bard Gallard.
- Pasqual Maragall.- Oda inacabada. Memòries.

El de la J.K. Rowling per a mi i el d’en Pasqual Maragall pel meu marit (tots dos tenien l’èxit garantit doncs els vàrem posar a les cartes respectives jeje)


I, a més, un “llibre-capsa” molt curiós, fascinant, que m’encanta... i que el meu Rei Mag també em va deixar a caseta:





- Curtis Tappenden.- Kit completo de pastel.

No, no és un llibre de rebosteria (Bajoqueta, no tinguis por, que no et faré la competència jeje) si no que quan l’obres, porta els estris bàsics per dibuixar al pastel (com el dibuix que en Toulouse-Lautrec va fer d’en Vincent!! justament era un dibuix a pastel!! jeje) amb un llibre de tècniques i un de projectes :-)

Ja venen els Reis d'Orient

A Reus han arribat en helicòpter, a les 16.40 d'aquesta tarda, al Parc de Sant Jordi, rebuts per molta gent, petits i grans.

He fet unes fotos que són un desastre tècnicament parlant però ni la càmera és meravellosa, ni la fotògrafa és experta ni les condicions eren les millors jeje... però és igual :-)

SÓN ELLS!! ELS SAVIS D'ORIENT!!

Henri de Toulouse-Lautrec i Vincent Van Gogh, una bona amistat.

Fa pocs dies, repassant una cronologia de Vincent van Gogh que vaig fer fa un parell d’anys sobre la base d’una que vaig veure a un llibre i a la que vaig anar afegint cosetes i ampliant d’altres llocs, vaig recordar aquest detall...

1890.- Gener.- Exposa a Bruselas.
Toulouse-Lautrec desafia a batre's en dol a un pintor que havia criticat els quadres de Vincent.

I em vaig posar a buscar més dades sobre aquest fet... i vaig trobar un magnífic i extensíssim article del que poso tres extractes:

"...La amistad de Henri de Toulouse-Lautrec con Vincent van Gogh se consolidaba. Théo, el hermano de Vincent, dirigía la sucursal de Goupil y Compañía, en el Boulevard Montmartre. Henri sentía gran admiración por Van Gogh, porque su vida se salía de lo normal. Ambos compartían el gusto por las xilografías japonesas y no querían atarse a ningún estilo, estaban en la búsqueda de un estilo propio..."


A Vincent li agradava comprar revistes i làmines amb escenes de pintors japonesos i en feia còpies. Aquest és un exemple, un oli fet a París, l’any 1887, es coneix com “La cortesana”.



"...Cuenta Emile Bernard, en sus Memorias, que en el Tamborin pintó Toulouse-Lautrec el Retrato de Vincent van Gogh (pastel sobre cartón), ‘su primera obra maestra’, el más logrado retrato del controvertido pintor holandés. Lo presentó como un animal al acecho, dispuesto a saltar, como lo veía el mundo: resumió magistralmente a Van Gogh, su sicología, su temperamento obsesivo, a la vez que reproducía nítidamente sus características fisionómicas. El perfil del artista no se conocería de no ser por el retrato que Toulouse-Lautrec le hizo. A pesar de los muchos autorretratos y las tres fotografías que de Van Gogh existen, esta es la única que lo muestra de perfil..."


Aquest és el quadre que, personalment, trobo magnífic, també correspon a l'any 1887


"...A principios de 1890, Toulouse-Lautrec fue invitado nuevamente a exponer en Bruselas, donde asistió a una cena en la que él y Paul Signac eran los huéspedes de honor de Les Vingt.
Entre los pintores invitados figuraba el belga Henri de Groux, que comenzó a criticar fuertemente varias obras de Van Gogh que se estaban exponiendo:

— Esos cuadros son una desgracia para Les Vingt y un insulto a sus pintores, incluido yo.

Vincent estaba en aquel entonces ingresado en el asilo de Saint-Rémy por sufrir ataques de locura suicida.
Toulouse-Lautrec sabía que Van Gogh durante años había defendido con firmeza la pintura de Groux, quien era más conocido por su carácter controvertido que por la calidad de sus obras.
Según los biógrafos Lawrence y Elizabeth Hanson, autores de The Tragic Life of Toulouse-Lautrec, éste se puso de pie y agitando los brazos cortó el discurso de Groux, y acusó al belga de ignorante:

— Su ataque es un ultraje —dijo.

Una de las grandes cualidades de Toulouse-Lautrec era su lealtad. Groux y él cruzaron insultos y se retaron a duelo. Signac sería uno de los padrinos de Toulouse-Lautrec, y dijo:

— Si Toulouse-Lautrec muere, yo mismo desafiaré a Groux.

El duelo no tuvo lugar porque persuadieron a Groux de que presentara sus excusas a Toulouse al día siguiente. Los dos pintores regresaron sanos y salvos a París..."


Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Monfa Tapié de Celeyran, compte de Toulouse-Lautrec-Monfa, conegut com Toulouse Lautrec (Hôtel du Bosc, Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901), un gran amic... (Dades de Wikipedia.)

Cara a cara... o de reüll

Passejant per l’Eixample de Barcelona vaig veure aquestes dues façanes que estan en una mateixa cruïlla... De fet es miren de reüll perquè estan en cantonades oposades, o sigui que, per anar d’una a l’altre hauríem de creuar en diagonal.





Es troben a l'encreuament dels carrers Roger de Llúria i Consell de Cent.

Repsol Butano... el meu anunci

Ahir jo mateixa li vaig fer una mala passada a un article meu tancant-lo a opinions... no m'agrada gens donar una imatge de tristor perquè jo no sóc així, just al contrari, i sé que, malgrat algunes coses que em puguin passar (com a tothom i moltes menys que a molta gent), tinc infinitat de motius per estar contenta i feliç :-)

Així doncs, per deixar un somriure, poso aquí el vídeo d'un anunci de la tele que m'agrada molt :-)



Si no es pogués veure l'opció d'opinions, ara sí que ja no seria cosa meva si no el regalet que Blogger em fa de tant en tant quan poso un YouTube :-)) Clicant sobre el títol de l'article, s'obren les opinions...

I bé, ja som a dia 30... o sigui que... :-)))

Bateria baixa...?

Estava a punt d’escriure un article per dir que la meva bateria estava sota mínims i que necessitava un descans... ja fa un parell de dies que em sento una mica xafadota però ahir la cosa va augmentar...

Però està vist que, malgrat tot, la meva bateria es carrega d’una forma ultrasònica perquè, mentre pensava com ho feia, he anat de passeig al blog d’en Cesc i he trobat dos posts (ell fa posts, jo articles... encara no m'acostumo al vocabulari jeje) que m’han ajudat...

En un dels escrits diu que pren nota de les situacions que viu per aprendre i tirar endavant i a l’altre explica que es queda tancat a l’habitació i ho fa amb unes paraules i un dibuix que, malgrat tot, feia somriure... i m'ha transmés força...

Així que, de tancar el blog per vacances res de res... :-))

No és un article massa maco aquest per dedicar... però va, dedicat, Cesc :-))

HALLELUJAH

D'aquesta cançó hi ha tantes versions...

M’agrada molt, molt... a vegades em fa posar trista... o potser es que l’escolto quan em sento trista i la cançó no hi té res a veure... però m’agrada tant...
I si és just al contrari? I si el que fa és donar-me consol?
La seva música és suau i dolça... a vegades faig un esforç per concentrar-me només en la melodia i ploraria de maca que la trobo...

LEONARD COHEN, el seu creador:




RUFUS WAINWRIGHT.- Aquesta és una de les versions que més m'agraden:




JEFF BUCKELY.- de totes diria el mateix... m'agrada moltíssim:




ALLISON CROWE.- en dolça veu femenina... preciosa:




La lletra

I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty
in the moonlight
overthrew you
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne,
she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Maybe I've been here before
I know this room, I've walked this floor
I used to live alone before I knew you
I've seen your flag on the marble arch
love is not a victory march
It's a cold and it's a broken hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

There was a time you'd let me know
What's real and going on below
But now you never show it to me do you?
Remember when I moved in you?
The holy dark was moving too
And every breath we drew was hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Maybe there's a God above
And all I ever learned from love
Was how to shoot at someone who outdrew you
It's not a cry you can hear at night
It's not somebody who's seen the light
It's a cold and it's a broken hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

ACTUALITZAT el 30/12/08 a les 23.07

Segons m'informa la meva amiga Vero, les dues últimes estrofes, en la versió original de Cohen serien així:

You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah

Gràcies Vero!!! :-))

Sense futbol i plovent...

En principi no sembla pas una tarda de dissabte massa atractiva, des d'ahir que plou, la Lliga de futbol està aturada per vacances... i demà, el mateix panorama... Ufff... Què farem?

Bé, sincerament, he de dir que sóc una persona que mai s’avorreix a casa... així que puc triar entre moltes coses :-)

1.- Fer mitja: Fa temps que tenia ficat al cap un jersei de ratlles de colors. La meva germana em va regalar llanes pel meu aniversari i ja el tinc començat:

(Detall al fons de mug amb l'escut del Barça que fa els efectes de pot per llàpissos)


2.- Fer punt de creu: També tinc començat un pitet per regalar que em fa molta il·lusió (ja està més avançat que a la foto)



3.- Llegir una estona: Estic llegint per segona vegada tots els llibres de Harry Potter jeje ja estem acabant el sisè llibre (ho poso en plural perquè no sóc l’única... ho fem entre quatre... llegim i comentem totes les coses noves que trobem i que no ens haviem fixat la primera vegada) i quan acabi aquests ja tinc dos llibres en espera...

El punt de llibre nadalenc (fet de patchwork) és un regal especial de la meva amiga i companya de lectura, classes d'anglès, berenars, etc. Vero :-)


4.- Berenar!! Jeje el te amb el meu marit no pot faltar... :-) (Te de Ceilan? English Breakfast? Earl grey? Te xinés?...)

Aprofito per demostar que, tal com vaig dir al blog de l'Òscar, entre Cola-cao i Nesquik jo sóc de Cola-cao de totes, totes :-)


5.- I si dibuixo una mica?



6.- Visitar blogs, clar!! jejeje no sé què fa la gent que actualitzen a una velocitat...

No!! que no estic dient fantasma a ningú... jeje... que em va sortir de veritat com a paraula de verificació a un blog... si no fem cas de l'ortografia... jeje :-)


No m’ho passaré pas malament, no...

De totes formes... el futbol... ostres... el trobo a faltar, eh?

Amb els meus millors desitjos...

Una de les coses que més m'agrada del Nadal son els pessebres, per petits que siguin... casolans i humils... o ben grans al carrer... són macos :-)

Barcelona, Plaça de Sant Jaume, 7 de desembre de 2007


Sala de Catequesi d'una parròquia de Reus que va cedir el local pel dinar de Voluntaris de Càritas.- 18 de desembre de 2007


Pessebre de Catequesi d'una altre Parròquia de Reus, 26 de desembre de 2007


Barcelona, pessebre que va fer la meva germana amb unes figures que es compraven cada setmana o quinze dies amb un diari.- 30 de desembre de 2007


Pessebre de l'any 2008 de la mateixa Parròquia de Reus de la tercera foto.- 17 de desembre de 2008