"La máquina del tiempo", d'H. G. Wells

Autor: H.G. Wells
Editorial, any: Alianza Editorial. Biblioteca Juvenil. 2002
Títol original, idioma, any: The Time machine, anglès, 1895
Traducció: Nellie Manso de Zúñiga
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 132
Llegit en: Castellà


Aquest llibre va venir a parar a les meves mans per pura casualitat. No el tenia a cap llista de pendents, ni l'havia vist altres vegades (després vaig recordar que potser fa molts anys havia vist algun tros de pel·lícula antiga... però no tenia present res de l'argument). Havia de comprar unes coses i, per estrany que sembli, m'havia costat molt més bé de preu del que tenia previst i em vaig trobar amb deu Eurus a la butxaca. Enlloc de fer com una bona noia i guardar-los per als següents dies, vaig pensar que segur que em podia regalar un llibre per aquest preu (feia molt poc que havia estat el meu sant, així que no em vaig voler negar el detall). Així doncs, vaig entrar a una llibreria i, directa cap a les edicions de butxaca, clar. I, després de buscar i mirar... pam! aquest em va dir:

- Ei!!... psssst... ei... aquí... Tria'm a mi, dona!! I encara et quedaran calers per un cafè!
- Ostres, un llibre que parla.
- És que sóc de ciència ficció.
- Ah, està bé... En general m'agraden els llibres de ciència ficció.
- Doncs jo sóc un dels primers del gènere... i he envellit bé, no et semblaré ridícul ni passat de moda. Ja ho veuràs.
- Mmmmm... Deixa'm que et fullegi... Tens la lletra una mica petita.
- No pas gaire.
- Bé, tampoc és res exagerat.
- És que n'acabes de llegir un que tenia la lletra gran, eh?
- Hahahaha, sí, sí és cert ;-) Va, explica'm una mica de què vas... em caus bé, crec que et compraré.
- Siiiiii!! Si us plau!!... Doncs bé, resulta que hi ha un científic anglès que creu que el temps no és més que la quarta dimensió de l'espai. Normalment, considerem que l'espai te tres dimensions: alt, ample i fons... i en aquestes dimensions ens podem moure... és fàcil anar endavant i endarrere, a dreta o esquerra. Ja costa més anar cap amunt o cap avall (si fem un salt ens aixequem poc). Però amb màquines ens podem elevar molt, oi?
- Doncs sí.
- Bé... si el temps fos una dimensió de l'espai, també ens hi podríem moure... Lliurement... caminar pel temps. Amb l'ajut d'una màquina també, clar.
- Em costa d'imaginar, però la idea m'agrada!
- El protagonista de la meva història arriba fins a l'any 802.701...
- Uaaaaau!! No em diguis res més. Vens amb mi!!
- Gràcies!! No et defraudaré! T'agradaré tant que tan bon punt m'acabis, faràs una ressenya. Ja ho veuràs...


... I tenia raó!!

Unes que se'n van al Bages...

Una comanda de deu polseres independentistes des del Bages! Avui mateix surten cap allà!! Gràcies Rosa Maria!

I vosaltres, no en voleu? ;-)

Tota la informació, al blog Artesania Assumpta.

Camí cap a l'Estat propi!

La Via catalana per la Independència avança ferma amb milers i milers de persones inscrites. Ara bé, mentre pel centre i nord hi ha gent per fer tres o quatre "fileres", al sud anem més poc a poc.

Gent de Barcelona i Lleida, animeu-vos i ajudeu-nos!! :-))

Via catalana per la independència: ESTADÍSTIQUES EN TEMPS REAL

L'onze de setembre, el món sencer mirarà cap aquí! Diguem clarament que volem la INDEPENDÈNCIA!!

Per cert... ja coneixeu el Blog-via que enllaçarà blogs independentistes la setmana de l'onze de setembre? Informeu-vos aquí.

Post musical

Qualitat?

Qui ha dit "Qualitat"?

Això és un "divertimento"... però no precisament en el sentit musical de la paraula ;-)

Puc dir que, potser a excepció de la de la Cher, cap d'elles estaria en una llista de "preferides", però he trobat per Internet un recull dels 80 i n'he triat unes quantes ;-)

A ballar!!

"Missió ЉЊ".- Relat "conjunt" de la Carme

- Com? Però... que els veu com van? Els veu?... Que s’han begut l’enteniment?... Jo... jo els... oh!! Ooooh!... On és en ±∞?
- Amb ells
- I què fa amb ells?
- Li feia il·lusió... és que...
- Li feia il·lusió!! Però què és això una missió ЉЊ o una funció escolar?!
- Una missió ЉЊ oh, honorable α≈+Ω
- No m’ho puc creure... És que em punxen i no em treuen gas! Un segle sencer preparant la missió d’anar a observar la Terra sobre el terreny i... quina era la primera consigna?
- Mmmmm
- ≠ no em faci posar dels nervis. Digui: Quina era la primera consigna?
- D’això... passar desapercebuts, oi?
- Passar desapercebuts!! Molt bé!! I ho va estar preparant en ±∞ !! Passar desapercebuts!!
- Si, molt honorable α≈+Ω
- I aquests cobertors cerebrals que porten tots igualets? No m’ho puc creure... no m’ho puc creure... Tothom els mira! I no em dirà que estan actuant discretament... si estan pirografiant imatges, recollint mostres davant els narius dels terraquis!
- Això sembla, molt honorabilíssim α≈+Ω, però miri... La gent s’hi fixa, però els hi fan gràcia... no... no sospiten, oh, extraordinàriament honorable α≈+Ω
- Mmmm... bé... sí... no ho entenc, però té raó, ≠
- Hehe... es diu “turistes”... o sigui, és un fenomen que permet passar desapercebut tot cridant l’atenció... el va descobrir en ±∞ i... va pensar que seria una bona disfressa...
- “Turistes”... quines coses més estranyes... Quan torni en ±∞ l’hauré de felicitar...


Relat fet a proposta de la Carme Rosanas

Tardor...

Sí, ja ho sé, en aquest blog hi ha temes recurrents ;-)

Ui!! Estic escrivint aquest post com si fos del Petit Blog!... Bé, és igual, és agost, fa xafogor, hi ha poca gent... ningú se n'adonarà ;-))

Com és possible??

Estimat Blog,

Acabo de veure que fa més d'una setmana que no t'actualitzo. També tinc molt abandonats els blogs dels amics: A vegades passo, llegeixo, però per no tenir temps de deixar un comentari maco, correcte, doncs no dic res. Completament oposat al meu estil habitual.

T'explicaré què passa. Però no tinguis gelosia, eh? Ja saps que tu ets el meu Blog estimat, al que sempre dedico més estona quan faig un post, mirant que tot quedi ben posadet, centrat, mesurat, calculat... Però sí, he de reconèixer aquests dies estic enfeinada amb un altre blog, es diu BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA. La idea va ser de la CARME i la SARGANTANA (ja les coneixes, la que fa poemes i pinta... i la cosina del Lagartiho, aquella que també li agraden les papereries... bé, les papereries ens agraden a les tres!!) que m'hi van embolicar :-P

Foto: Carme

Ja saps que l'onze de setembre en Josep Lluís i jo anirem a la Via Catalana (la cadena humana), doncs bé, aquest parell que t'he dit van tenir la idea de que també es podria fer una cadena de blogs. Van inventar un blog i, au, a trobar gent! :-) Jo em passejo molt pel tuiter on busco tuitaires independentistes amb blog.

Encara no fa un mes que el vàrem obrir i hem tingut 16.075 visites (Eeeeeeeeiiii!! Està molt bé, eh?) I tenim ja 210 blogs apuntats a una llista que va creixent cada dia.

A més, la idea ha sortit a alguns mitjans de comunicació i encara en sortirà a més!

Mentre no arriba el dia i, per mantenir el blog ben actiu, aquestes noies (elles, elles, que jo sóc la més "mandrosa" de les tres) van tenir la idea de fer exposició de fotos independentistes, que ens va enviant la gent...

Foto: Sargantana

Foto. Manel "El racó del pare"

I, també, a la segona quinzena d'agost, començarem a publicar haikus amb la mateixa temàtica:

Dóna'm la mà

Com un crit en silenci

De nord a sud 

                                            (Carme)

A tots els balcons,

estelades valentes.

Setembre espera.

                                           (XeXu)

Com dius Blog? Ah,... que ja ho sabies? Què et sembla molt bé?... Si!! Que tu també t'has enllaçat!! Genial!!

I els demés, què espereu a apuntar-vos??

Què? / Qui?.- Juny 2013.- Segon dia de Joc.- Ja tenim encertants!

Hola amics!!

Sigui quin sigui l'estat de conservació en el que us trobeu (mig desfets, totalment liquats, torrats, cremats, evaporats) dir-vos que m'he mort. No he resistit la calor i ara faig aquest post des de l'altre barri (s'està genial, us ho ben asseguro!!)

Doncs bé, ja tenim encertants (i que en són de llestos els meus blogaires!!) ;-)

Per ordre en que ho han anat dient, han posat la resposta correcta: JO RAI, XEXU, QUADERN DE MOTS, LLUÏSA i McABEU. Enhorabona, cracks!! ;-))

Em fa gràcia la LLUÏSA que ho busca tan sols per confirmar la intuïció... Aquesta dona, on posa l'ull posa l'encert... i en MAC que m'ha donat un bon ensurt i ja pensava que no l'encertava (mira que dir que els poso difícils, pobre de moi!!) :-))

Efectivament, el personatge misteriós era, ni més ni menys que l'escriptora CATERINA ALBERT (o VÍCTOR CATALÀ)

Els encertants que ja van donar la resposta correcta a l'anterior joc s'emporten dos punts (Jo rai, XeXu, Lluïsa i McAbeu) i Quadern de Mots, amb un punt, entrarà a la classificació general, que queda així:

9 punts.- XEXU
8 punts.- -------
7 punts.- LLUÏSA
6 punts.- JO RAI! i McABEU
5 punts.- MIREIA
4 punts.- CARME
3 punts.- PONS007
2 punts.- GALIONAR, JJMIRACLE, JPMERCH, JORDI i RITS
1 punt.- DAFNE, ELFREELANG, GEMMA SARA, JOMATEIXA, MARGARIDA, QUADERN DE MOTS, SALVADOR MACIP, SA LLUNA i YÁIZA

Fins algun altre dia!! ;-)

Què? / Qui?.- Juny 2013.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

L'any passat vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes (sí, som a l'agost, ja ho sé... però, no recordeu que maco va ser el juny? quin temps tan agradable? doncs va, anem a jugar que som al juny, a veure si passa alguna cosa)  toca encertar un QUI (endevinar el personatge), així que recordo les normes:

- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.


Us animeu a jugar? Si? Doncs...

Algú sap QUI ÉS?

Pistes addicionals:
- És un una dona.
- Va néixer a la dècada dels 60 del segle XIX i va morir a la dècada dels 60 del segle XX

Recordeu que les persones que el mes passat van encertar el "QUÈ", o sigui (copio segons l'ordre dels seus comentaris llavors) 

- JPMERCH
- XEXU
- MIREIA
- JO RAI!
- McABEU
- PONS007
- LLUÏSA
- YÁIZA
- JORDI
- GALIONAR
- CARME
si encerten aquest personatge tindrien, a més, un punt extra per haver fet la parella de mesos "maig/juny".

CLASIFICACIÓ GENERAL
(Els empats van per ordre alfabètic)


Set punts.- XEXU

Sis punts.- ------

Cinc punts.- LLUÏSA i MIREIA

Quatre punts.- CARME ROSANAS, JO RAI! i McABEU

Tres punts.- PONS007

Dos punts.- GALIONAR, JJMIRACLE, JPMERCH, JORDI i RITS

Un punt.- DAFNE, ELFREELANG, GEMMA SARA, JOMATEIXA, MARGARIDA, SALVADOR MACIP, SA LLUNA i YÁIZA


Fins demà a la mateixa hora!! (més o menys)

"Dormir".- Relat "conjunt" de la Carme

La Grasse Matinée de Ramon Casas, 1900

Ja? Ja torna a ser l’hora de llevar-se?...

Cada dia se li fa més curt el temps de dormir quan, en realitat, es justament el contrari.

Trastorns de la son. Aquest va ser el primer diagnòstic. Per les nits dormia malament però durant el dia, de cop i volta, li venien el que ella anomenava “atacs de son”. Al principi fins i tot s’ho prenia una mica a broma; era conscient que durant la seva vida havia fet moltes tonteries, que allargava molt les jornades i que mai es sentia prou cansada com per anar al llit a una hora prudent. Fins i tot presumia de com aguantava desperta explicant que havia anat a dormir a les quatre, o que tan sols havia dormit tres hores. Estava segura que, si posava una mica d’ordre als seus horaris, tots aquests “trastorns” s’acabarien aviat.

Suposo que la naturalesa humana també posa els seus límits. Això de despertar-se cinc o sis vegades durant la nit. El fet d’adormir-se al sofà després de dinar –ella que mai a la vida havia fet migdiada-... que se li tanquessin els ulls a una reunió (o que el soroll del bolígraf en caure-li a terra la despertés)... Adormir-se completament davant de l’ordinador i no recuperar-se fins passades un parell d’hores.

Trastorns de la son. I què havia de fer?

Res. Havia passat el temps i cap especialista havia trobat la solució. I cada dia necessitava dormir més i més. Era com si el seu cervell s’hagués pres la revenja. Anava a dormir a les nou del vespre i es llevava a les deu del matí... Al cap de mig any a les vuit ja no s’aguantava i havia d’estar al llit fins a les onze... i si no ho feia així, el seu cos no resistia.

Havia deixat totes les seves activitats. No tenia temps per a res. De fet, gairebé no sabia ni a quin dia vivia. En fi. Hora de llevar-se! És la una del migdia i a les cinc ha de tornar a dormir.


Relat fet a proposta de la Carme Rosanas

Els fascinants misteris de Google

Segueix fent calor, si. Molta. Massa. Però he vingut a donar una ullada i m'he dit... "Ja que hi ets posada, fes un post pel blog de la Parròquia, que el tens mig abandonat" i m'he contestat "Va, sí, faré un post pel blog de la Parròquia"

He anat a buscar un fragment d'una homilia (1) del Papa Francesc a Santa Marta (2) per fer-ne un post. El tema parlava de que a l'Església hi ha estructures que estan molt bé però altres que estan caduques i que s'han d'adaptar als temps, igual com també al lloc, etc.
Per explicar això feia referència (sense citar expressament, però com jo ho sé, ja us ho explico) a un fragment bíblic que trobem als tres Evangelis Sinòptics (3) que és aquest (Us ho posaré segons Mateu):

"Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi."

Però, és clar, jo volia posar-hi també una imatge i, he posat al cercador "pedaç de roba nova en túnica vella" pensant que em trobaria alguna il·lustració bíblica... Bé, aquests són alguns dels exemples d'imatges que m'han sortit:

No sé quin criteri té la persona que està "dins" de Google i que tria les imatges, però jo crec que està mig adormit o adormida. Ara bé, n'he trobat una que sí podríem dir que està justificada... A veure si endevineu per què:

Siiiiii!! Perquè és Patchwork i el patchwork és un tipus de manualitat feta a partir de trossos de roba i una traducció literal seria "treball de pedaços".

Bé doncs, ja n'hi ha prou per avui. No us perdeu les notes a continuació que us aniran bé ;-))


NOTES DE CULTURA RELIGIOSA

(1) HOMILIA.- L'homilia és l'explicació que fa el mossèn després de totes les lectures de la Paraula (Primera Lectura: Normalment de l'Antic Testament; Salm, Segona Lectura: Nou Testament i Evangeli). Popularment es conegut com a "sermó".

(2) SANTA MARTA.- Residència oficial del Papa Francesc.

(3) EVANGELIS SINÒPTICS: Els evangelis canònics són quatre, escrits per Marc, Mateu, Lluc i Joan. Els tres primers són coneguts com a "Sinòptics" perquè tenen moltíssims fragments iguals. De fet és segur que l'Evangeli de Marc -el primer que es va escriure- va servir com una de les fonts en que es van basar -a part d'altres fonts pròpies- Mateu i Lluc.

Sanitas denega l’ingrés hospitalari a una pacient perquè l’informe del metge és en català

Breu interrupció del descans per donar a conèixer això... No necessita massa comentaris, parla per si sol.

Blog en risc de fusió

Blog descansant fins que passi l'onada de calor. És qüestió de vida o mort.

La Blog-via catalana cap a la independència...

Sí, sí, heu llegit bé "BLOG-VIA" ;-)

Fa 10 hores ha sortit publicat el primer post d'un nou blog... AQUEST.

Una de les coses més maques que té la lluita dels catalans per poder exercir el nostre legítim dret a proclamar-nos com una nació lliure i independent és el seu caire totalment pacífic. Com diu la cançó del grup Obrint Pas, som un poble unit, alegre i combatiu. Bé... unit, unit del tot potser encara no, però arribarà... i d'això es tracta, d'unir-se, d'unir-nos.

El proper onze de setembre milers... centenars de milers de persones uniran les seves mans en una cadena humana que creuarà Catalunya de Nord a Sud: La via catalana. Un nou acte reivindicatiu d'aquest "poble en moviment" que no para, que es vol fer veure de tot el món (que "necessita" fer-se veure de tot el món per donar a conèixer la seva justa reivindicació) i que fa coses tan "estranyes" com manifestar-se en pau; omplir un estadi de futbol per cantar i llegir poesia; regalar llibres i roses; fer castells humans...

Doncs bé, hem pensat que la Catosfera també podria crear la seva pròpia cadena de blogs... per fer més coses, per moure més encara la gent.

Enllaça el teu blog al Blog-via cap a la independència!! Com? Doncs durant la setmana de l'onze de setembre (o sigui dels dies 9 al 15 ambdós inclosos) feu un post sobre aquesta temàtica posant (la Carme us dirà "si voleu"... jo us demano que SÍ que el poseu perquè encara quedarà més maco) el LOGO de "Blog-enllaçat"

A més, el logo també el podeu posar a la vostra barra lateral (bé, a la barra lateral del vostre blog, vull dir) ;-)

I, quan tingueu la vostra aportació feta, aviseu-nos, si us plau!!... Nosaltres, en un súper post anirem posant els enllaços als vostres blogs perquè quedi una cadena ben llarga!!

Per la nostra Catalunya estimada!! Enllacem els nostres blogs!! :-)

Per apuntar-vos ho heu de dir en un comentari AQUÍ, que és el propi Blog ;-))

Disculpi... i altres contes.- Editorial: Aferradetes.- Sa Lluna de Mallorca.

****** DISCULPI ******

- Disculpi... què té hoooggg...

- Martaaaaaaaaaaa!
- ...ooogggg... hora? Deixi'm! Què faaaaaa?
- Marta?... uff... perdó... Les ulleres... graduació... 

****** ALEGRIA ******

- Papaaaaaaaaaaaa siiiiiiiii!!!

- Siiiiiiiiii? Enhorabona!! Filla meva!! La meva nena ja és Llicenciada!!

****** CONDOL ******

- Em sap molt de greu, Susanna, t'acompanyo en el sentiment.

- Gràcies, Miquel... gra... gràcies.


Tot això és culpa de "Sa Lluna", que consti...

Hola, em presento!

Hola!

Em presento, sóc la Minnie Mouse, la filla petita de l'Assumpta. Fa uns minuts ha vingut un veí i s'ha endut el meu germà gran. Sembla ser que podria tenir més d'una malaltia però el veí és un bon metge i el curarà.

Jo sóc una petita Netbook d'un color vermell-grana preciós (tot i que a la foto es veu una mica més ataronjat)... Sí, sóc bonica :-)

Bé, al menys la mare em diu que sóc bonica... Sóc petitona i no peso res. En canvi la meva bateria dura una barbaritat. Més que la de molts portàtils! Així que sóc molt pràctica ;-)

Però tinc un problema... En ser petita (no sé per què) el Windows que porto instal·lat no té totes les eines que té el Windows del meu germà gran (i això que jo tinc el Windows-7 i ell el Windows Vista)... Una de les coses que no tinc és l'eina retalladora dels accessoris. Què hi farem!

Potser el meu germà no tornarà fins dijous i jo no em veig capaç de fer massa cosa, així que estaré "per aquí" però a un nivell baix.

Altre cosa és el correu, que no me l'han configurat, així que la mare només podrà consultar el correu a través de la web (les webs) i això és un pal, o sigui que aquests dies crec que serà millor no enviar mails :-)

Bé, ja està, ja he fet un post :-)

Són ben rares!!

Ahir, quan vaig buscar les flors de la planta de la patata vaig trobar amb la sorpresa que són força boniques.

Aquesta tarda m'ha donat per buscar plantes, floretes i similars una mica més estranyes!

- Hydnellum Peckii

No, no són cap tipus de "cupcakes" d'aquests que estan tant de moda. És un fong i el seu nom, literalment, vol dir "Dent sagnant". No us sembla una preciositat?

- Rafflesia arnoldii

És una planta paràsita que es troba en els boscos humits d'Indonèsia.

- Mammillaria Elongata Cristata

Coneguda com a "cactus cervell", nom que, la veritat, li queda la mar de bé.

- Actaea pachypoda

Comunament comeguda com a "Ulls de nina". Crec que el nom tampoc necessita explicació.

Bé doncs, amb aquestes quatre meravelles plego per avui, us desitjo bona diada de Sant Pere i bon cap de setmana a tothom!!

Què? / Qui?.- Maig 2013.- Tercer dia de joc.- Ja tenim guanyadors!!

Apreciadíssims companys d'afició:

Un blog és un blog... un post és un post (bé, ja ho sé, no estic dient res de nou). Vull dir que, des de que he avisat al veí, aquesta preciosa màquina ha començat a funcionar bé (suposo que per ella, sentir que aviso el tècnic és com per a un infant sentir que avises al metge i no li ha fet massa gràcia) per tant, tot i que ja sé que necessita un bon tractament, he tornat a trucar al meu veí i li he dit que no vingués avui que ara funcionava i que estava fent una cosa important (o no és important preparar la solució del Joc?)

En definitiva, que hem quedat que vindrà dilluns al vespre. O sigui que passaré després un parell de dies amb la Minnie o, potser, els faig sabàtics, ja ho veurem ;-))

Bé, anem per feina:

Aquesta vegada sí, avui sí que hi ha encertants, doncs la foto era, ni més ni menys que una patata grillada. Era important especificar una mica. Ahir no vaig acceptar respostes que s'hi apropaven, perquè eren massa genèriques.

Per exemple, en MAC: "També podria ser algun tipus de planta i això verd serien les fulles o brots que li surten", en XEXU: "té pinta de ser alguna cosa viva! No en tinc ni idea, aquestes coses verdes semblen vegetals", o la MIREIA: "Una planta? Massa genèric? Un cactus, o la flor d'una carxofa..."... i és que altres també parlaven de llavors, de fruits... Així que vaig decidir ser una mica estricta... i bé, aquí teniu la prova:

De fet, si penséssim que és una bonica planta no ens faria fàstic, pobreta...

He tingut curiositat per veure com és una flor de patata (i com aquest ordinador segueix funcionant la mar de bé, jo vaig fent) així que he trobat flors de color blanc i flors de color lila. Per com es veuen els brotets dels grills que he posat jo, segurament seria una flor lila.

Copio de la Viqui:

La patatera és una planta herbàcia, tuberosa, perenne a través dels seus tubercles, caducifoli, de tija erecte o semi-decumbent que pot arribar a mesurar fins a 1 metre d'alçada.
Floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en cimes i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblants a les d'altres solanàcies com el tomàquet o l'albergínia, amb cinc sèpals i una corol·la de tipus rotàcia, actinomorfa i gamopètala, formada per cinc pètals soldats.

Bé doncs, anem a veure els guanyadors per ordre en que han posat el seu comentari:

- JPMERCH
- XEXU
- MIREIA
- JO RAI!
- McABEU
- PONS007
- LLUÏSA
- YÁIZA
- JORDI
- GALIONAR
- CARME

Tots ells sumen un punt a la Classificació i, a més, obtenen la possibilitat d'un punt extra si encerten el "QUI" del mes de juny.

I LA CLASSIFICACIÓ QUEDA AIXÍ (per ordre alfabètic)

Set punts.- XEXU

Sis punts.- ------

Cinc punts.- LLUÏSA i MIREIA

Quatre punts.- CARME ROSANAS, JO RAI! i McABEU

Tres punts.- PONS007

Dos punts.- GALIONAR, JJMIRACLE, JPMERCH, JORDI i RITS

Un punt.- DAFNE, ELFREELANG, GEMMA SARA, JOMATEIXA, , MARGARIDA, SALVADOR MACIP, SA LLUNA i YÁIZA

I ja està. M'ha sortit un post llarguíssim. Estic tan orgullosa del meu ordinador, pobret. Ell no em podia deixar "tirada"