Ah, no us penseu que porten aplicacions amb fils d'or ni pedreria... Roba completament normal.
dimarts, 18 de març del 2014
Que ens hem tornat bojos?
Espero que aviat podré postejar i comentar amb un ritme normal, però mentrestant, aquí deixo unes imatges per a la reflexió. Les vaig fer la setmana passada aquí mateix, a Reus. Són dues botigues diferents. Una de roba juvenil i l'altre de roba de dona.
Ah, no us penseu que porten aplicacions amb fils d'or ni pedreria... Roba completament normal.
Ah, no us penseu que porten aplicacions amb fils d'or ni pedreria... Roba completament normal.
dimecres, 5 de març del 2014
És fascinant!!
Sempre he pensat que la meva ment és una barreja absolutament irreparable d'ordre i desordre, de mètode i anarquia i, ambdues coses, portades al màxim extrem. Puc guardar meticulosament els meus fils de brodar, perfectament organitzats en capsetes i, al mateix temps, tenir la taula de l'escriptori amb munts de papers, llibres, revistes i tota mena d'estris en un precari i perillós equilibri.
Doncs bé, crec que les persones que van inventar -o, sense més, posar en pràctica directament- aquesta afició de la que parlaré, deurien tenir un cervell del mateix tipus...
Mireu quina barreja de llibreta!
Això és un "diari" com cal!! Aquí hi ha de tot... paraules, moltes paraules (lletres escrites a mà, lexicografia dibuixada), papers de colors, retalls, fotografies... tot barrejat i ordenat al mateix temps.
D'aquesta meravella sembla ser que en diuen "Art Journal"... i jo sense saber que existia!! Ho vaig descobrir ahir per la nit! No fa ni vint-i-quatre hores... però m'ha robat el cor.
Certament, veient coses com les següents, ens adonem que és una tècnica germana de l'scrapbooking, però el segon em sembla més "estudiat", menys espontani...
No hi entenc, és la veritat. Són coses que he descobert fa molt poc. Ara bé, jo m'imagino algú que fa scrapbooking comprant papers especials, lletres especials, pintures especials... mentre que veig a qui fa Art Journal retallant papers de revistes, aprofitant papers de regal, agafant velles aquarel·les o retoladors per pintar tota una pàgina, dibuixant-ho i retallant-ho tot de forma més casolana... Igual no és això i estic ficant la pota... però és igual, si no és així, ja ho aniré descobrint. De moment, la sensació que tinc és que l'Art Journal em transmet llibertat i l'Scrapbooking no, tot i que m'agrada i penso que és una afició molt maca, certament, però caríssima si ho vols fer "com cal".
Doncs bé, crec que les persones que van inventar -o, sense més, posar en pràctica directament- aquesta afició de la que parlaré, deurien tenir un cervell del mateix tipus...
Mireu quina barreja de llibreta!
Això és un "diari" com cal!! Aquí hi ha de tot... paraules, moltes paraules (lletres escrites a mà, lexicografia dibuixada), papers de colors, retalls, fotografies... tot barrejat i ordenat al mateix temps.
D'aquesta meravella sembla ser que en diuen "Art Journal"... i jo sense saber que existia!! Ho vaig descobrir ahir per la nit! No fa ni vint-i-quatre hores... però m'ha robat el cor.
Certament, veient coses com les següents, ens adonem que és una tècnica germana de l'scrapbooking, però el segon em sembla més "estudiat", menys espontani...
No hi entenc, és la veritat. Són coses que he descobert fa molt poc. Ara bé, jo m'imagino algú que fa scrapbooking comprant papers especials, lletres especials, pintures especials... mentre que veig a qui fa Art Journal retallant papers de revistes, aprofitant papers de regal, agafant velles aquarel·les o retoladors per pintar tota una pàgina, dibuixant-ho i retallant-ho tot de forma més casolana... Igual no és això i estic ficant la pota... però és igual, si no és així, ja ho aniré descobrint. De moment, la sensació que tinc és que l'Art Journal em transmet llibertat i l'Scrapbooking no, tot i que m'agrada i penso que és una afició molt maca, certament, però caríssima si ho vols fer "com cal".
divendres, 28 de febrer del 2014
Hallelujah - Gali Atari and Milk & Honey - 1979 Jerusalem
Sí, ja ho sé, algú segur que està pensant que això sembla un post del "Petit Blog", però és que la cançó m'agrada molt i he pensat que aquí hi hauria més gent que clicaria el vídeo i la escoltaria, potser la recordaria i tal... ;-))
Ja està...
...---ooo---000---ooo---...
Bé, d'acord. Perquè no sigui un post tan curt, afegiré un altre vídeo; aquest amb el moment en que en Jimmy Jump va saltar a mitja actuació d'Espanya l'any 2010
I si el que passa és que no us agrada gens ni mica Eurovisión, doncs bé... algun tema ben diferent. Un molt bon consell d'Elena Roche per aprofitar perfectament els tubs de cremes.
I, per si no teniu tubs de cremes per buidar, potser voldreu iniciar-vos en el món de les manualitats amb unes cosetes molt senzilles
Tampoc?
Doncs... segur, segur que esteu ben contents de saber preparar una bona tassa de te ;-)
No patiu, jo tampoc entenc tot el que diu i porto més de la meitat de la meva vida "estudiant" anglès... A més, tampoc cal ser tan sibarita. Aquest noi que us poso ara ho fa molt més a l'abast de la gent normal (Ah, i s'entén molt bé!)
Ja està!! Que és prou llarg? ;-)
dilluns, 17 de febrer del 2014
Relats conjunts "I want to believe"
 |
| Pòster de l'agent Fox Mulder a X-files, 1993 |
- ¿I eshta palanquita para que debe shervir? Ufff cuantosh botoncitosh... “left”... “fire”... ¡Menudo panel!... Je, je...
- ¡Mariano! Si no estás seguro, no toques nada. Nos han lanzado desde la base en la terraza de Génova y vamos directos, pero una vez ahi, ¿qué? A ver ¿no te dió el tipo ese un manual de instrucciones?
- Shi, Shoraya, shi, pero eshtá todo en inglésh y ya shabesh que no she me da muy bien... Veamosh... is very difficult todo eshto ashí que no shé dónde lo he dejado.
- Vamos a hacer el ridículo. Lo temo, lo presiento, lo intuyo... ¡lo veo! -La dona es toca el cabell nerviosa. De tant fer-ho, cada vegada està més despentinada.
- Tranquila, mujer. El hombre que me lo vendió dijo que era de fácil manejo... Que con eshte disheño íbamosh a pashar inadvertidosh para eshta mishion de eshpionaje a losh catalanesh nazish terrorishtash judiosh
- Más que inadvertidos, se trata de que no nos reconozcan, Mariano, que la gente crea que ha visto un OVNI y no se den cuenta que les observamos para encontrar sus puntos flacos.
- Cierto Shoraya, que mujer tan inteligente eresh
- Venga, pues... instrucciones, instrucciones... ¿No estarán en este librito que pone Navantia, tierra, mar y aire, verdad?
- ¡¡Pues shi!! ¡¡Lo hash encontrado!!... bueno... jejeje Conduce tu jejeje ¡Quien lo encuentra, conduce!
Uns metres més avall.
- Has vist allò, Cinto? Què fan?
- Sí, Pep, sí... són aquella gent de Madrit, que ens venen a espiar. Tu com si res.
- Ah, molt bé...
- Doncs sí, noi, sis gols com sis sols... en Messi ja és el que era i en Neymar... oh! Què bo!!...
Escrit segons la imatge proposada per Relats Conjunts
dissabte, 15 de febrer del 2014
Aquells blogs de fa més de cent anys...
Aquesta sóc jo. Aquí tenia uns vint-i-cinc anys. Actualment en tinc cent-cinquanta-dos. En una capsa de vells records he trobat aquestes targetes que vaig fer com a presentació dels meus blogs. Avui en dia ja no es fan coses així, eh?
Anys després, ja en ple segle XX es va inventar el Feisbuc, en principi va ser tot un boom! A mi mai no em va agradar. No en vaig tenir... i va anar perdent popularitat.
El que sí em va enganxar va ser el Tuiter, vaig començar a entrar-hi per seguir tota la informació política, opinions de diaris, de la gent en general, de tot el procés d'independència de Catalunya. A vegades la poca llargada que podien tenir els missatges es feia pesada, potser era massa limitat, però estava bé.
Recordo la quantitat d'hores passades mirant vídeos a YouTube! Ja fossin de música o tutorials per aprendre a fer un nou model de polseres per poder vendre (això era abans que sortís la meva pròpia marca, clar)
El que sí tothom estimava era Google. Hehehe "ho he buscat a Google" era una frase del més corrent. La gent gairebé mai consultava diccionaris en paper.
En fi, torno a la càmera de criogenització.
dimecres, 12 de febrer del 2014
Andrea Bocelli ens explica una història...
Sí, ell mateix ens l'explica, escoltem-lo. És breu, dos minuts i mig...
dilluns, 10 de febrer del 2014
"Les aventures d'en Huckleberry Finn", de Mark Twain
El mes d'abril de l'any 2010 (com passa el temps!), la Kweilan, una de les blogaires que més entén de literatura i que, tot i que ha baixat molt el seu nivell d'aparicions a la catosfera, segueix traient el cap de tant en tant, va fer un post titulat CLÀSSICS PER SANT JORDI, en el que feia una llista de vint llibres d'aquells "de tots els temps" que ella considerava imprescindibles.
Llavors vaig pensar que, encara que potser no tots, sí que m'agradaria llegir una gran part d'aquestes obres. Alguns ja els tinc "a la saca", altres els tinc en un punt de mira molt proper (el divuit i el dinou) -De fet, si el dinou encara no l'he llegit és perquè el tinc en castellà (el tinc des de fa un munt d'anys, quan encara no tenia la "febre Dickensiana", el va comprar en Josep Lluís en una edició de tapes toves, econòmica però amb una lletra no massa gran) i sempre penso que, si pogués, el voldria comprar en català. Com cada vegada ho veig més difícil, crec que ja no esperaré més i el llegiré en castellà- i cada vegada que en puc marcar un a la llista, estic contentíssima!
Doncs bé, el llibre del que ara vaig a parlar NO surt a la llista!! (Oi que sóc original? Una intro llarguíssima per parlar d'un altre llibre...) però bé, tot té la seva explicació i és que Les aventures d'en Huckleberry Finn són la continuació de Les aventures de Tom Sawyer, llibre que sí surt a la relació d'obres de la Kweilan. Vaig a veure si sóc capaç de fer una ressenya, que fa segles que no en faig cap.
Autor: Mark Twain
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Adventures of Huckleberry Finn, anglès, 1885
Traducció: Joan Fontcuberta
Gènere: Novel·la d'aventures
Número de pàgines: 367
Llegit en: Català
"Tota la literatura nord-americana moderna ve de Les aventures de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre" Ernest Hemingway
Ens trobem a mitjans del segle XIX a una petita localitat americana, a la vora del Mississippi. Tom Sawyer és un noi orfe, que viu feliçment amb la seva tieta i uns cosins (noi i noia). Malgrat els esforços de la pobre dona, que l'estima molt, és un trapella de primera categoria. Però el més remarcable d'en Tom és la seva imaginació desbordant.
Un dels seus millors amics és en Huckleberry Finn. La situació d'aquest és molt diferent doncs no té mare i el seu pare el té mig abandonat; poden passar mesos sense que doni senyals de vida. El xiquet, d'uns catorze anys creix totalment lliure, al seu aire, dorm on vol, fuma en pipa i és feliç.
Un dia la vida de l'Huck presentarà uns canvis inesperats: En primer lloc, una barreja d'atzar i aventura fa que els nois trobin una bona quantitat de diners i, en segon lloc, una viuda de la ciutat, decideix que el noi no pot viure sense cap educació i, amb la millor intenció i bona fe, decideix afillar-lo. L'Huck haurà d'anar a l'escola, a l'església, no fumar, no sortir de casa per la finestra...
Però les notícies corren de poble en poble i el pare de l'Huck assabentat que el seu fill té diners, torna a la petita ciutat disposat a apropiar-se'n. Se l'emporta de casa de la viuda i li exigeix els diners -que són guardats i administrats per un Jutge- un dia sí i l'altre també. A cada borratxera que agafa li clava unes pallisses de por i el deixa hores i hores tancat, sol, en una cabana.
El noi aconsegueix escapar i aquí és on comencen les seves autèntiques aventures. En la seva fugida es troba amb en Jim, un negre -esclau- al que ja coneixia i que també s'escapa perquè ha sentit que la seva mestressa el volia vendre.
A través de totes les situacions en les que es troben l'Huck i en Jim, l'autor ens presenta la realitat de l'època: En primer lloc l'esclavitut, la vida al riu (el moviment de canoes, rais, vapors...), baralles entre clans familiars, estafadors i truans, gent generosa i acollidora... Coneixem costums, supersticions dels esclaus...
El llibre es fa molt agradable de llegir, té bon ritme i els protagonistes van d'embolic en embolic, ens fan patir i ens fan riure. Als darrers capítols, Mark Twain introdueix un element que, en la meva opinió, fa baixar una mica el nivell de la història però, finalment, tot pot quedar explicat i justificat. Recomanable a tothom.
 |
| He marcat en groc els llibres llegits a dia d'avui. |
Llavors vaig pensar que, encara que potser no tots, sí que m'agradaria llegir una gran part d'aquestes obres. Alguns ja els tinc "a la saca", altres els tinc en un punt de mira molt proper (el divuit i el dinou) -De fet, si el dinou encara no l'he llegit és perquè el tinc en castellà (el tinc des de fa un munt d'anys, quan encara no tenia la "febre Dickensiana", el va comprar en Josep Lluís en una edició de tapes toves, econòmica però amb una lletra no massa gran) i sempre penso que, si pogués, el voldria comprar en català. Com cada vegada ho veig més difícil, crec que ja no esperaré més i el llegiré en castellà- i cada vegada que en puc marcar un a la llista, estic contentíssima!
Doncs bé, el llibre del que ara vaig a parlar NO surt a la llista!! (Oi que sóc original? Una intro llarguíssima per parlar d'un altre llibre...) però bé, tot té la seva explicació i és que Les aventures d'en Huckleberry Finn són la continuació de Les aventures de Tom Sawyer, llibre que sí surt a la relació d'obres de la Kweilan. Vaig a veure si sóc capaç de fer una ressenya, que fa segles que no en faig cap.
Autor: Mark Twain
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Adventures of Huckleberry Finn, anglès, 1885
Traducció: Joan Fontcuberta
Gènere: Novel·la d'aventures
Número de pàgines: 367
Llegit en: Català
"Tota la literatura nord-americana moderna ve de Les aventures de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre" Ernest Hemingway
Ens trobem a mitjans del segle XIX a una petita localitat americana, a la vora del Mississippi. Tom Sawyer és un noi orfe, que viu feliçment amb la seva tieta i uns cosins (noi i noia). Malgrat els esforços de la pobre dona, que l'estima molt, és un trapella de primera categoria. Però el més remarcable d'en Tom és la seva imaginació desbordant.
Un dels seus millors amics és en Huckleberry Finn. La situació d'aquest és molt diferent doncs no té mare i el seu pare el té mig abandonat; poden passar mesos sense que doni senyals de vida. El xiquet, d'uns catorze anys creix totalment lliure, al seu aire, dorm on vol, fuma en pipa i és feliç.
Un dia la vida de l'Huck presentarà uns canvis inesperats: En primer lloc, una barreja d'atzar i aventura fa que els nois trobin una bona quantitat de diners i, en segon lloc, una viuda de la ciutat, decideix que el noi no pot viure sense cap educació i, amb la millor intenció i bona fe, decideix afillar-lo. L'Huck haurà d'anar a l'escola, a l'església, no fumar, no sortir de casa per la finestra...
Però les notícies corren de poble en poble i el pare de l'Huck assabentat que el seu fill té diners, torna a la petita ciutat disposat a apropiar-se'n. Se l'emporta de casa de la viuda i li exigeix els diners -que són guardats i administrats per un Jutge- un dia sí i l'altre també. A cada borratxera que agafa li clava unes pallisses de por i el deixa hores i hores tancat, sol, en una cabana.
El noi aconsegueix escapar i aquí és on comencen les seves autèntiques aventures. En la seva fugida es troba amb en Jim, un negre -esclau- al que ja coneixia i que també s'escapa perquè ha sentit que la seva mestressa el volia vendre.
A través de totes les situacions en les que es troben l'Huck i en Jim, l'autor ens presenta la realitat de l'època: En primer lloc l'esclavitut, la vida al riu (el moviment de canoes, rais, vapors...), baralles entre clans familiars, estafadors i truans, gent generosa i acollidora... Coneixem costums, supersticions dels esclaus...
El llibre es fa molt agradable de llegir, té bon ritme i els protagonistes van d'embolic en embolic, ens fan patir i ens fan riure. Als darrers capítols, Mark Twain introdueix un element que, en la meva opinió, fa baixar una mica el nivell de la història però, finalment, tot pot quedar explicat i justificat. Recomanable a tothom.
divendres, 31 de gener del 2014
El "Gran joc" de trobar el Tresor
Companys,
He perdut un Tresor i necessito trobar-lo. El vaig veure una vegada però no recordo quan. No puc dir si fa quatre anys o si en fa un i mig (sóc fatal per les dates!)
I us preguntareu "Un tresor? Què és aquest tresor?"
Bé, és una forma una mica simbòlica de parlar. En realitat he perdut UN POST. Tot té una explicació. L'amic MAC va fer un enigma abans d'ahir que deia així:
Tan bon punt el vaig veure, vaig saber la resposta, però això no fou gràcies al meu gran enginy sinó a causa de que recordava haver fallat un enigma MOLT semblant a aquest en el mateix blog d'en MAC, fa temps. Llavors em vaig equivocar i ara recordava perfectament quina era la resposta encertada, per això l'he sabut, per memòria.
Ara bé, el curiós del cas és que el propi MAC diu que no recorda -i el llibre tampoc ho recorda- haver posat mai cap enigma semblant. Jo estic segura que sí (hehehe malgrat el Blog sigui d'en MAC confio totalment en la meva memòria)... però no li puc dir quan el va posar perquè no el trobo!!
M'ajudeu? Es tracta d'anar mirant posts del XAREL-10 fins que aparegui aquest, o buscar-ho d'alguna manera secreta que tingueu per trobar posts.
I ara bé el millor de tot: Aquest Joc NO TÉ PREMI! La qual cosa us permet participar tan sols pel plaer de fer una bona obra, d'ajudar-me a demostrar que recordo jo el Xarel-10 millor que els seus propis amos (en Mac i el Llibre) ;-)
Gràcies d'antuvi!!
He perdut un Tresor i necessito trobar-lo. El vaig veure una vegada però no recordo quan. No puc dir si fa quatre anys o si en fa un i mig (sóc fatal per les dates!)
I us preguntareu "Un tresor? Què és aquest tresor?"
Bé, és una forma una mica simbòlica de parlar. En realitat he perdut UN POST. Tot té una explicació. L'amic MAC va fer un enigma abans d'ahir que deia així:
Tan bon punt el vaig veure, vaig saber la resposta, però això no fou gràcies al meu gran enginy sinó a causa de que recordava haver fallat un enigma MOLT semblant a aquest en el mateix blog d'en MAC, fa temps. Llavors em vaig equivocar i ara recordava perfectament quina era la resposta encertada, per això l'he sabut, per memòria.
Ara bé, el curiós del cas és que el propi MAC diu que no recorda -i el llibre tampoc ho recorda- haver posat mai cap enigma semblant. Jo estic segura que sí (hehehe malgrat el Blog sigui d'en MAC confio totalment en la meva memòria)... però no li puc dir quan el va posar perquè no el trobo!!
M'ajudeu? Es tracta d'anar mirant posts del XAREL-10 fins que aparegui aquest, o buscar-ho d'alguna manera secreta que tingueu per trobar posts.
I ara bé el millor de tot: Aquest Joc NO TÉ PREMI! La qual cosa us permet participar tan sols pel plaer de fer una bona obra, d'ajudar-me a demostrar que recordo jo el Xarel-10 millor que els seus propis amos (en Mac i el Llibre) ;-)
Gràcies d'antuvi!!
dijous, 30 de gener del 2014
"Mala sort, Camargo" (Relat per la Carme)
Relat per participar en AQUEST Joc de la Carme Rosanas.
Al tercer cop la porta va cedir i es va obrir amb gran estrèpit, entrant –mig entrebancant-se- l’agent Romeu que, al mateix temps, treia l'arma de la funda amb una velocitat que ni en John Wayne.
- Quiet!
En Camargo va acotar el cap i va deixar anar un sospir de perdedor. La capsa de mistos a les mans tremoloses. Ni tan sols havia tingut temps d’encendre’n un. A la llar de foc, totalment sencer, l'original del dibuix a llapis que, anys enrere, fou utilitzat per anunciar el seu monòleg “Cinema negre”, la seva única incursió al món del teatre amb un cert èxit. La resta, tot fracassos.
Què estúpid havia estat d’utilitzar el barret i els guants en l’assassinat del productor que, dia rere dia, li negava una nova oportunitat! Quina mala sort que la càmera de seguretat dels magatzems del davant -"Gran Felicitat", xinesos- el gravés d’esquena i, el súmmum de la desgràcia, que a l’agent Romeu li agradés el teatre!!
Al tercer cop la porta va cedir i es va obrir amb gran estrèpit, entrant –mig entrebancant-se- l’agent Romeu que, al mateix temps, treia l'arma de la funda amb una velocitat que ni en John Wayne.
- Quiet!
En Camargo va acotar el cap i va deixar anar un sospir de perdedor. La capsa de mistos a les mans tremoloses. Ni tan sols havia tingut temps d’encendre’n un. A la llar de foc, totalment sencer, l'original del dibuix a llapis que, anys enrere, fou utilitzat per anunciar el seu monòleg “Cinema negre”, la seva única incursió al món del teatre amb un cert èxit. La resta, tot fracassos.
Què estúpid havia estat d’utilitzar el barret i els guants en l’assassinat del productor que, dia rere dia, li negava una nova oportunitat! Quina mala sort que la càmera de seguretat dels magatzems del davant -"Gran Felicitat", xinesos- el gravés d’esquena i, el súmmum de la desgràcia, que a l’agent Romeu li agradés el teatre!!
dimarts, 28 de gener del 2014
"CamachoDemanaPerdó". Trending topic mundial
Del diari ARA
Tot va començar no fa res. Tan sols 72 hores!! L'Alícia Sánchez Camacho, en el seu desagradable estil habitual, ofenia els independentistes catalans una vegada més. Potser el que volia era provocar, potser ella i "els seus" esperaven reaccions violentes per poder-les mostrar al món. Reaccions violentes? No!! Però els catalans ja no ens deixem trepitjar, som tossuts, no ens rendim... i, a partir d'uns tuits a ca la Míriam Nogueras, i amb l'actuació decidida de n'Isidre Calbo, que va obrir una petició a Change.org, vàrem anar fent cadena... i ja som més de 30.000 que hem signat per demanar que es disculpi al Parlament.
A més, aquesta tarda s'ha unit una nova acció a l'anterior, la d'intentar fer Trending Topic l'etiqueta #camachodemanaperdó i s'ha conseguit... i tant que sí! I a nivell mundial! ;-)
Els catalans, quan anem de la mà no se'ns pot aturar!
Si voleu signar la petició inicial, segueix oberta, i creixent de forma exponencial (en aquests moments, 30.280 persones han recolzat la proposta) cliqueu AQUÍ
Som-hi tots!!!
Tot va començar no fa res. Tan sols 72 hores!! L'Alícia Sánchez Camacho, en el seu desagradable estil habitual, ofenia els independentistes catalans una vegada més. Potser el que volia era provocar, potser ella i "els seus" esperaven reaccions violentes per poder-les mostrar al món. Reaccions violentes? No!! Però els catalans ja no ens deixem trepitjar, som tossuts, no ens rendim... i, a partir d'uns tuits a ca la Míriam Nogueras, i amb l'actuació decidida de n'Isidre Calbo, que va obrir una petició a Change.org, vàrem anar fent cadena... i ja som més de 30.000 que hem signat per demanar que es disculpi al Parlament.
A més, aquesta tarda s'ha unit una nova acció a l'anterior, la d'intentar fer Trending Topic l'etiqueta #camachodemanaperdó i s'ha conseguit... i tant que sí! I a nivell mundial! ;-)
Els catalans, quan anem de la mà no se'ns pot aturar!
Si voleu signar la petició inicial, segueix oberta, i creixent de forma exponencial (en aquests moments, 30.280 persones han recolzat la proposta) cliqueu AQUÍ
Som-hi tots!!!
dimecres, 22 de gener del 2014
Eco (Relats Conjunts)
 |
| Theodor Kittelsen, Ekko, 1888 |
- És preciós, oi? Ja us ho havia dit que valia la pena fer aquesta excursió! Mireu, mireu quina alçada! És maco i inquietant al mateix temps... bé, inquietant perquè et fa sentir petit, però la seva bellesa...
En Jaume està contentíssim i ara assenyala cap a una banda, ara cap a l’altre, mostrant als seus amics el paisatge que el té atrapat. En Joan somriu:
- Tenies tota la raó, Jaume i, mira, encara hi ha parts on la neu no s’ha fos. El més curiós és que estigui tan tranquil, tan solitari.
- Suposo que és aquella part tan estreta, allí on el riu s’endinsa pel que sembla una cova. La gent te por de passar-hi, però si ho fas, veus que no és perillós i com després s’eixampla en aquest llac fantàstic!... Ei, Mariona, no dius res? Estàs molt callada.
La Mariona somriu però no respon.
En Jaume proposa acostar-se a la riba i baixar.
- Mireu, la part baixa, plena de gespa... Segur que hi ha flors precioses... He portat la càmera nova, podríem fer unes fotos espectaculars!... Mariona, què tens? No vols baixar?
- Bé... és que si baixem, potser se’ns farà tard. Imagina que es fa fosc i hem de tornar sense llum. Pensa que és una horeta ben bona de remar!
- Però, noia! Si són les tres de la tarda!!
- Sí, però... no veieu la boira? A mi aquest lloc... Bé, és maco, misteriós però, et sents tan desconnectat...
Els dos nois es miren i, de sobte, en Joan diu:
- Ei, Mariona... No serà el que estic pensant?
- Eh?... Mmmmm...
- Què tens a les mans?
- No res... hehehe... Val, d’acord, tornem a casa, nois... aquí no hi ha cobertura! No puc utilitzar el meu smartphone, segur que tinc whatsapps per respondre i...
- No pot ser!! –Criden els dos a una sola veu
- SER!... SER!... SER!... repeteix l’eco...
Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.
dimecres, 15 de gener del 2014
Aquí, abans, hi havia un blog... oi?
Mmmmmm.... potser que faci el propòsit de mirar de revitalitzar-lo, pobret ;-)
D'altre banda, les meves articulacions, ossos, nervis, tendons... totes aquestes coses malicioses que tenim per fer-nos mal, es queixen del meu abús de la xocolata, els kikos, els cacauets, el picar a tothora... i m'han dit que faci el favor de posar-me a dieta de nou. I he dit que sí (quin remei... uff! qui pateix els brots de dolor sóc jo!)
Sóc una mica (per no dir molt) tonta. Quan faig dieta perdo pes. Ho sé. Tinc força de voluntat i m'hi poso seriosament. Però quan arribo al pes desitjat, començo a menjar una mica més... i NO m'engreixo... iupiiiiiii... una mica més... al cap d'uns dies m'he engreixat un quilet... Oh, va, un quilet no és res!!... Som-hi tots!! Tan bones com són les galetes i tota la marranadeta de bolleria industrial (que, a més, al Mercadona és baratíssima, molt més barata que el pernil i el formatge)... recupero un altre quilet... i un altre... i llavors passa la hecatombe: S'acaba la pila de la bàscula!!
Amb les setmanes i els mesos la roba comença a fer-se petita... cada vegada més petita. I arriba el dia que no pots caminar, que els genolls et maten, que l'esquena et fa un dolor rosegador i torturant, que aprens perfectament tota l'anatomia de l'articulació del maluc perquè et porta pel camí de l'amargura... i compres una pila nova per la bàscula i dius... "Noooooooooooooo!!"
Així que... Tornem-hi.
Vaig començar el divendres, 3 de gener i en 12 dies he perdut 3,800... Que està molt bé... Seguiré informant...
dimecres, 8 de gener del 2014
Signa un vot per la independència
El proper dia 9 de novembre estem cridats a les urnes per decidir, en un referèndum, si volem que Catalunya sigui un Estat Independent.
Si la situació de l'Espanya actual fos d'una democràcia normal i corrent aquesta qúestió no tindria cap problema per, arribant el dia, convertir-se en realitat. Però resulta que per poder fer el referèndum aniria molt bé que l'Estat espanyol hi col·laborés i, de moment, està fent tot el contrari i Mariano Rajoy ja ha declarat el la consulta no es farà.
L'Assemblea Nacional de Catalunya està recollint signatures per demanar aquest dret a votar però, A MÉS, per si un cas no hi hagués forma de poder fer la consulta, cada signatura "és ja un vot per la independència" doncs, segons el Dret de Petició (reconegut a la Constitució espanyola) es demana als nostres representants polítics que prenguin la decisió de declarar la independència de forma unilateral.
Imagineu com n'és d'important aconseguir un número altíssim de signatures. Cada signatura és una persona que està dient clarament que vol la Independència i "autoritza" o, millor dit, DEMANA al Parlament que ho faci ell mateix en cas que no se'ns permeti votar.
Els dies 11 i 12 de gener hi haurà una recollida massiva de signatures per tot Catalunya. Jo us poso horaris i punts per signar a Reus. Consulteu com es farà a les vostres respectives localitats i participeu!!
Actualitzat: Com molt bé diu en PONS, passeu per aquesta web http://signa.assemblea.cat/ per buscar les dates de les vostres localitats ;-)
Si la situació de l'Espanya actual fos d'una democràcia normal i corrent aquesta qúestió no tindria cap problema per, arribant el dia, convertir-se en realitat. Però resulta que per poder fer el referèndum aniria molt bé que l'Estat espanyol hi col·laborés i, de moment, està fent tot el contrari i Mariano Rajoy ja ha declarat el la consulta no es farà.
L'Assemblea Nacional de Catalunya està recollint signatures per demanar aquest dret a votar però, A MÉS, per si un cas no hi hagués forma de poder fer la consulta, cada signatura "és ja un vot per la independència" doncs, segons el Dret de Petició (reconegut a la Constitució espanyola) es demana als nostres representants polítics que prenguin la decisió de declarar la independència de forma unilateral.
Imagineu com n'és d'important aconseguir un número altíssim de signatures. Cada signatura és una persona que està dient clarament que vol la Independència i "autoritza" o, millor dit, DEMANA al Parlament que ho faci ell mateix en cas que no se'ns permeti votar.
Els dies 11 i 12 de gener hi haurà una recollida massiva de signatures per tot Catalunya. Jo us poso horaris i punts per signar a Reus. Consulteu com es farà a les vostres respectives localitats i participeu!!
Actualitzat: Com molt bé diu en PONS, passeu per aquesta web http://signa.assemblea.cat/ per buscar les dates de les vostres localitats ;-)
divendres, 3 de gener del 2014
Lectures 2013
Estava pensant en fer aquest post amb una lletra diminuta, com a mostra de la vergonya per haver llegit tan poquet. Aquí teniu els llibres que he llegit durant tot el 2013:
Una altre opció era justament la contrària, utilitzar una lletra ben gran perquè semblés que hi havia més llibres, que tot plegat ocupés força espai.
Però, finalment, he pensat que hi ha el que hi ha i que no s'hi pot fer més :-)
D'altre banda, tinc la idea que me'n deixo un (això era impensable en mi altres anys... però sí, sí... crec que me'n falta algun per aquí al mig) i també he de reconèixer que les Cartes a Theo no les he acabat. M'agrada anar-les llegint amb calma, poc a poc, gaudint dels dibuixos que en Vincent posava a les cartes...
Bé doncs, crec que la meva llista de lectures del 2013 és aquesta:
1.- Rebecca, de Daphne du Maurier
2.- Sentido y sensibilidad, de Jane Austin
3.- La pedra lunar, de Wilkie Collins
4.- El fracassat, de Martí Domínguez
5.- Estampas de Italia, de Charles Dickens
6.- L’ombra de l’Atzavara, de Pere Calders
7.- Mar i Cel, d’Àngel Guimerà
8.- La tienda de antigüedades, de Charles Dickens
9.- La máquina del tiempo, d’H. G. Wells
10.- El asesinato de Rogelio Ackroyd, d’Agatha Christie
11.- Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain
12.- Cartas a Theo, de Vincent Van Gogh
13.- El pare Goriot, d’Honoré de Balzac
NOTES i COMENTARIS:
- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.
- Vaig començar The murder of Roger Ackroyd (en anglès) però anava taaaaan poc a poc que vaig decidir deixar-ho pel 2014 que serà un any molt millor (però MOLT millor) en tots els sentits.
- Si més endavant trobo apuntat en algun altre lloc el llibre que crec que em falta, ja tornaré a posar-ho.
- I això és tot amics!
Una altre opció era justament la contrària, utilitzar una lletra ben gran perquè semblés que hi havia més llibres, que tot plegat ocupés força espai.
Però, finalment, he pensat que hi ha el que hi ha i que no s'hi pot fer més :-)
D'altre banda, tinc la idea que me'n deixo un (això era impensable en mi altres anys... però sí, sí... crec que me'n falta algun per aquí al mig) i també he de reconèixer que les Cartes a Theo no les he acabat. M'agrada anar-les llegint amb calma, poc a poc, gaudint dels dibuixos que en Vincent posava a les cartes...
Bé doncs, crec que la meva llista de lectures del 2013 és aquesta:
1.- Rebecca, de Daphne du Maurier
2.- Sentido y sensibilidad, de Jane Austin
3.- La pedra lunar, de Wilkie Collins
4.- El fracassat, de Martí Domínguez
5.- Estampas de Italia, de Charles Dickens
6.- L’ombra de l’Atzavara, de Pere Calders
7.- Mar i Cel, d’Àngel Guimerà
8.- La tienda de antigüedades, de Charles Dickens
9.- La máquina del tiempo, d’H. G. Wells
10.- El asesinato de Rogelio Ackroyd, d’Agatha Christie
11.- Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain
12.- Cartas a Theo, de Vincent Van Gogh
13.- El pare Goriot, d’Honoré de Balzac
NOTES i COMENTARIS:
- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.
- Vaig començar The murder of Roger Ackroyd (en anglès) però anava taaaaan poc a poc que vaig decidir deixar-ho pel 2014 que serà un any molt millor (però MOLT millor) en tots els sentits.
- Si més endavant trobo apuntat en algun altre lloc el llibre que crec que em falta, ja tornaré a posar-ho.
- I això és tot amics!
dimecres, 25 de desembre del 2013
Jesús és nat! Bon Nadal a tothom!
En la profunda calma de la silenciosa nit
Tot té una nova llum,
Déu, pel seu Amor, fa que la nit sigui dia.
BON NADAL A TOTHOM!!
dimarts, 3 de desembre del 2013
Sense manies!! Els homes també porten polseres de boletes!
I ben bé que els hi queden, per cert!!
De les que jo faig n'he venut algunes a nois joves. Se les posen decidits i sense complexos, però altres diuen que no, que són coses "de noies" i es perden aquest complement que els dóna un toc desenfadat, de color, més divertit o més seriós, però sempre original.
Veiem uns exemples?
Imatges tretes de diferents webs i blogs de moda. Estils ben variats, però totes resulten fantàstiques!!
N'hauré de dissenyar unes quantes pel meu blog d'Artesania... tot i que, algunes de les que hi ha podrien ser perfectament "Unisex" ;-)
De les que jo faig n'he venut algunes a nois joves. Se les posen decidits i sense complexos, però altres diuen que no, que són coses "de noies" i es perden aquest complement que els dóna un toc desenfadat, de color, més divertit o més seriós, però sempre original.
Veiem uns exemples?
 |
| Michael Schumacher |
 |
| Dani Alves |
Imatges tretes de diferents webs i blogs de moda. Estils ben variats, però totes resulten fantàstiques!!
N'hauré de dissenyar unes quantes pel meu blog d'Artesania... tot i que, algunes de les que hi ha podrien ser perfectament "Unisex" ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)