Mentre la meva vista lliscava per aquells personatges muts, un detall em va cridar l'atenció: Un dels allí retratats em recordava moltíssim la imatge d'en Vincent Van Gogh!... Bé, ja tenia una cosa on agafar-me. Al menys podria fer un relat!!
Als lectors els va fer gràcia la semblança i alguns d'ells van seguir "la broma" en altres escrits seus...
Ai, Assumpta, Assumpta!! Que et pensaves que havies descobert la sopa d'all.
La meva sorpresa ha estat superlativa quan avui, dissabte 11 de febrer, en comentar-ho a en Josep Lluís (que fins acabar el seu relat, avui mateix, no n'havia llegit cap de ningú) m'ha dit "Però és que representa Van Gogh de veritat!"...
Cóm?? Doncs sí. Mentre s'informava sobre el quadre, va trobar que Hopper volia representar Van Gogh!!... Ves quina poca gràcia!... De veritat que no en tenia ni idea... ufffff
Qui ho va dir allò que "la realitat sempre supera la ficció"?. ;-D
ResponEliminaPren-t'ho bé, pensa que així confirmes que tenies tota la raó del món quan vas trobar que aquell personatge tenia una retirada a Van Gogh. :-))
Vaig a llegir el relat de Josep Lluís.
De fet, quan un es mira les coses fredament, s'adona de que "el que és, és": El personatge del quadre és idèntic a Van Gogh... i Hopper no era cap ximplet, justament era un pintor, per tant, pensar que podia dibuixar a un tipus pèl roig, amb barba, clavadet a en Vincent, i que només me n'adonés jo forma part de la meva immensa fantasia :-DD
EliminaPerò el cert és que la meva extrema innocència em va fer creure que havia fet un gran descobriment que ningú mai abans havia fet... Ai, Senyor! :-))
Jo també vaig trobar aquesta informació i em va quedar un petit dubte sobre si tu també l'hauries vist o no, però la veritat és que vaig pensar que no, ho vaig encertar.
ResponEliminaEm va fer gràcia doblement trobar i llegir diversos comentaris sobre aquest quadre, perquè tal com diu un dels fragments que has posat era aficionat a Rimbaud i això em va fer adonar que segurament el títol del quadre l'havia pres de Rimbaud d'un poema que comença:
Par les soirs bleus d'été j'irai dans les sentiers
picoté par les blés fouler l'herbe menue...
Jo ja he llegit el relat d'en Josep Lluís...
Si és que jo mai em documento pels relats! :-)) (o gairebé mai). Penso que si busco dades em sortirà quelcom massa real i el que jo busco és que sigui diferent...
EliminaMira, tu també has trobat una cosa nova! :-) Probablement tinguis raó i el títol del quadre faci homenatge al poema que cites ;-))
vaja vaja curiós oi? ah jo també vaig trobar això que que diu la Carme sobre el poema de Rimbaud , té raó està documentat Hopper era amant de la oesia de Rimbaud ...i a més la proposta cent de relats conjunts no se si arribarem nosaltres a cent ja que el 5 toca canviar de relat però i que hem fet miques el record de participació al voltant d'un quadre i a més hem aprés moltes coses què més podem voler? ( a part de la independència és calr...)
ResponEliminaHahahahaha la INDEPENDÈNCIA que no falti!! :-DD
EliminaQuantes sorpreses amaga aquest quadre!!
ResponEliminaNi idea, però... segur que si investiguem una mica més encara trobarem un munt de relacions entre personatges, pintors, escriptors... I jo a la lluna! :-DD
EliminaAneu equivocats, la realitat és que aquesta crònica la van fer després que l'Assumpta fes el seu relat. Llavors doncs, la descobridora de la figura de Van Gogh al quadre de Hopper va ser l'Assumpta, així que no llevar-li el mèrit a ella.
ResponEliminaHahahaha... Mira que bona aquesta interpretació!!... Sí, sí, deu ser això!! Els periodistes van llegir el meu relat i es van afanyar a copiar-me la idea! ;-)))
EliminaMés que saber-te greu perquè el descobriment no ha estat teu, jo penso que te'n pots alegrar molt. Primer, tu te'n vas adonar la primera aquí als blogs, i quan ho vas fer servir pel teu relat tots et vam donar la raó. Ets una bona coneixedora de Van Gogh, ja ho sabem, però no ets una experta en art, ni seguidora de Hopper, no? No tenies per què saber una cosa així, i tot i això l'has clavada. Les dots d'observadora no te les treu ningú, això ja ho sabíem!
ResponEliminaAquest comentari m'ha arribat al cor... Gràcies!! Ai, aquest XEXU, que n'és de maco quan vol hehehe
EliminaEt faré cas!... res, res de pensar que he fet una ficada de pota. Al contrari: Jo soleta em vaig adonar d'una cosa pròpia d'estudiosos d'art, o sigui que, ben contenta!! :-DDD
No anaves molt errada que és el que compta. Té molt més mèrit perquè tu no ho sabies i aquests dels articles, sí. 😉
ResponEliminaAplaudiments per a tu, ben forts!!
Doncs moltes gràcies, maca!!! Sigui com sigui, va servir per fer un relat, que és el que compta hehehe
Elimina