Menjarets dels bons...

Avui és Sant Jordi i vull fer referència a un article que fa temps va publicar un dels grans Jordis de la catosfera el que (inclús a ple hivern!!!) omple banyeres d’aigua freda. Em refereixo a aquell escrit on parlava d’un tal Vicente, gran home i millor persona, però que, a l’hora de servir-los un menjar decent per dinar, és va mostrar bastant... diguem-ne, “tacanyot”.

Ja llavors jo li vaig dir que alguns dies dinàvem a un bar a prop del despatx i que, per vuit euros el menú, menjàvem molt bé. Aquests vuit euros inclouen la beguda (aigua, coca-cola, cervesa, vi...) el pa que calgui, primer plat, segon plat i postres... i, mentre esperes, et porta unes olivetes arbequines o una mini-llesca de pa amb tomàquet amb un tallet d’embotit a sobre.

Des de llavors, quan vaig a dinar a ca l’Albert, trec la càmera i faig fotos a la teca i avui ha arribat el moment de mostrar-les jeje...

Jordi, xiquet, jo no vaig a IKEA, però el “meu” Albert és encara millor persona que el “teu” Vicente :-))

Aquí van algunes mostres de les habilitats culinàries de l’Ana, la dona de l’Albert:

Primers Plats:









Segons Plats:









Postres (Fixa-t’hi que de fresons en surten dues vegades, eh?):












I bé... no podem oblidar que el Barça ha guanyat al Sevilla 4-0 i que aquí no hi ha pressió que valgui quan els que juguen hi posen tot l’esforç, entrega, treball i humilitat... per tant, tots els culés esteu convidats a una Estrella!!

Visca el Barça, Visca Catalunya i Feliç Sant Jordi a tothom!!!

Joc Literari número Cent quatre

Una vegada al mes, en Jesús M. Tibau ens proposa un Joc Literari de tipus creatiu. En aquesta ocasió s'ha de fer un relat inspirat en aquest dibuix d'Ignasi Blanch.


La Marina va caminant poc a poc a l’escola.
En sortir, és sempre l’última i, quan arriba al parc on van a berenar, una de les coses que més li agrada és mirar als que s’enfilen al gran arbre cridant que són vigies d’un vaixell pirata.

S’asseu a un banc de fusta, treu un llibre i l’entrepà.

En Josep, s’apropa i li diu:
- Que puc seure amb tu?
- I tant... seu... en vols un tros?
- Porto galetes, gràcies... et... et puc fer una pregunta... una mica... –titubeja
- Digues...
- Marina, t’agradaria poder pujar a l’arbre?
Ella pensa uns segons...
- Doncs sí... m’agradaria saber com es veuen les coses des de tan amunt, notar si el vent és més fort, mirar ben lluny... però també estic bé aquí llegint –i li somriu.
El xiquet mossega una galeta i pensa.

Al dia següent en Josep torna al costat de la Marina, la mira amb els ulls brillants i li dóna un paper tot dient:
- És per a tu. L’he fet jo.
La nena el mira i veu un dibuix preciós que la fa emocionar: És ella, llegint un llibre, però asseguda dalt d’una branca de l’arbre.

Les cortines màgiques... els coberts del dinar i... una nova victòria!!

El passat mes de novembre em vaig adonar que les cortines de la meva habitació convertien la llum que entrava de fora en reflexos blaugranes...



Però ahir ja va ser màgia pura... els reflexos ja apareixen blaugranes i grocs... Amb la qual cosa volen indicar que guanyem tan quan anem amb la primera equipació com amb la segona, groga, com avui...





I és que el Barça, també guanya vestit de groc :-)



Sigui com sigui, tot sembla tenir tan bona pinta com la pizza que hem menjat avui per dinar... per cert, macos els coberts, oi? :-)

Un berenar senzill i molt bo

Aquest és un invent meu que, enlloc de patentar-lo i fer-me d’or, he decidit compartir :-)

A casa ens agrada molt el te i els caps de setmana que som a casa (a l’hivern la majoria, sobre tot els diumenges) en prenem per berenar... normalment acompanyat d’alguna pasteta, torrades, galetes, el que sigui.

Fa unes setmanes, el meu marit va comprar un pa de pessic de l’Àrea de Guissona (que, a part de ser molt bons estan molt bé de preu i això, darrerament, s’ha de tenir molt en compte) Jo era a la cuina tallant-lo a trossets per posar-lo als plats quan vaig tenir la brillantíssima idea de que “allò” es podria convertir en uns petits pastissos

1er. Comprar el pa de pessic, mantega i melmelada.




2n. Tallar-lo per la meitat (l’altre meitat per demà, que es guarda la mar de bé) i fer-la a llesquetes.



3r. Posar-ho a la torradora com si fos pa i vigilant que no es cremi.



4t. Posar-li mantega.



5è. Posar-li melmelada i fer-ne trossets més petits.



6è. Menjar-ho tranquil•lament, assegut al sofà, amb la ràdio escoltant el Barça com guanya.

Ara la font és daurada...

Quan fa uns dies vaig mostrar unes fotos d’una petita font de Barcelona a les estàtues de la qual havien posat unes canelleres, poc m’imaginava que la Vero descobriria el “moviment” Knitta, que es dedica a decorar amb petites peces de mitja el mobiliari urbà a moltes ciutats, però així va ser :-)
Llavors vaig dir que la font havia estat pintada de daurat. Ahir dilluns varem anar a Barcelona i la vaig poder fotografiar... així ja quedarà constància de com és la seva imatge actual.
La font està a la Gran Via, quasi tocant a Passeig de Gràcia...

La flor

Avui he anat a Barcelona... Camí de l’estació he vist aquesta flor, que ha crescut tota soleta al terra, i li he dit que li faria una foto i la posaria al meu blog. Em sembla que s'ha posat molt contenta :-)

Crist ha Ressuscitat! Al•leluia!!

"El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:
-Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat" (Lluc 24,1-6)

Detall de l'Anastasis de l'àbsis del paracleison de la Kariye-Cami (Sant Salvador de Cora) de Constantinoble (s. XIV) En aquest icona de la Resurrecció Jesús agafa Adam i Eva i se'ls emporta cap amunt simbolitzant la salvació de la humanitat.

Dijous, Divendres i Dissabte Sants.

El Dijous Sant és el darrer dia de la Quaresma. El poble jueu, en el seu sopar pasqual, celebra el gran esdeveniment de l’Èxode, el pas de l’esclavatge a la llibertat. Els cristians, a la Missa de la Cena del Senyor, celebrem la institució de l’Eucaristia. En aquell sopar de comiat ens donà el seu propi Cos i Sang per aliment, la seva mateixa Persona. També és el dijous quan recordem el nou manament de Jesús “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat” (Joan 13,34)




El Divendres Sant és el primer dia del Tríduum Pasqual (Passió, Mort i Resurrecció del Senyor). El divendres està centrat tot ell en la Creu, sabent que, amb la seva mort, Jesús vencerà “la mort”. “Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Joan 12,24)




El Dissabte Sant, Jesús és en el Sepulcre. Ell ha pres damunt seu el dolor, la mort i el silenci. L’Església no celebra cap Sagrament. La comunitat cristiana prega i medita. Hi ha un dolor esperançat, un silenci ple de sentit.



Text basat en un resum fet per una companya de la Parròquia, la F. P. :-)

Parenostre...

Ahir vaig veure que en Manel Filella havia actualitzat el seu blog i el vaig anar a visitar... sempre m’agrada molt el que trobo allí. Aquesta vegada comentava coses que volia fer aquests dies i, una de les que esmentava, era assistir unes reflexions d’un Grup de Pregària d’una Parròquia de Valldoreix sobre les peticions del Parenostre.

I vaig pensar que jo volia posar el Parenostre al meu blog, així, tal qual... :-)

Pare nostre, que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci´s la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.

És la primera pregària que ensenyem als nens de catequesi:

- Aquesta pregària se la va inventar Jesús mateix.
- Si? Quan?
- Doncs a Ell li agradava molt la natura, s’asseia a l’ombra d’un arbre, o es llevava molt d’hora i mirava com sortia el sol... i llavors parlava amb el Pare del Cel. Un dia els seus amics, aquests que anomenem “deixebles”, li van demanar que els hi ensenyés a parlar també amb el Pare i Ell ho va fer.
- I es va inventar el Parenostre i els hi va ensenyar?
- Si... tots podem inventar pregàries... sempre que parlem amb Déu per demanar una cosa, per donar gràcies d’una altre, encara que ho fem amb les nostres paraules “normals”, ja estem resant. Però la pregària de Jesús és molt especial perquè Ell és Déu també...

Knitta... La resposta?

Fa uns dies vaig posar fotos de les petites estàtues d’una font barcelonina a les que algú havia posat unes canelleres. Quin era el seu origen? Hi havia alguna explicació lògica per aquell fet? Alguns blogaires van anar proposant diverses possibilitats i, fins i tot, la Carme va escriure un simpàtic relat segons el qual una nena, la Clàudia, les havia fet aprofitant restes de llana que li havia regalat la seva avia...

Ahir, la meva amiga Vero, companya d’anglès, de lectures harrypotterianes, de cafès i tes, artista del patchwork i de les manualitats en general... i blogaire que havia llegit l’escrit de les canelleres, em va enviar un mail en el que em mostrava quelcom que havia descobert casualment mentre navegava per la xarxa: Knitta!!

Què és Knitta? Doncs... un grup de persones que, amb llanes que els sobren, o que tenen de projectes inacabats, es dediquen a fer coses així per tot el món (Estats Units, França, Suècia... fins i tot a la Gran Muralla, a la Xina)







Serien aquelles canelleres obra d’alguna membre d’aquest grup? En tot cas, jo ho trobo genial!! No embruta, no fa malbé res i dóna un toc simpàtic i de color...

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows (Solució al Joc Literari número Cent)

Podeu veure les ressenyes d'aquest llibre que han fet Mireia i Kweilan, clicant respectivament sobre els seus noms :-)


Tatxiiiiin tatxiiiiin... per fi es confirma quin era el títol de dotze paraules del meu llibre i què feia aquella ma pelant una patata de la fotografia...

“La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey” de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows


Que de què estic parlant? Cliqueu AQUI :-)

El “meu” llibre és una preciositat de llibre :-) i recomano a tothom que el llegeixi. Està construït totalment a base de cartes entre tots els protagonistes, o sigui que anem llegint la història a través de la correspondència d’una sèrie de persones a les quals anem agafant molt de carinyo al llarg del llibre. Que ningú pensi que es fa pesat que sigui així... era una cosa que em feia mitja por però no, en absolut. Això sí: recomano una llibreteta per anar apuntant totes les persones que surten, que són moltes i cadascuna té la seva importància...

El vaig veure a l'Abacus, a Barcelona, no n’havia sentit a parlar mai, jo no anava pas a comprar cap llibre, només acompanyava a ma germana... però, en passar pel davant, la meva mirada va passar per sobre la seva coberta i em va cridar l’atenció... el títol tan estrany em va fer agafar-lo i mirar-lo una mica... i vaig dir “me’l compro” i la vaig ben encertar.

La història ens parla de l’ocupació alemanya de l’illa anglesa de Guernsey i les peripècies que van passar els seus habitants. És un llibre que té moments durs, no molts, no s’hi recrea, però no els amaga... però, tot i així, és un llibre positiu, és un exemple de superació d’una colla de persones que s’ajuden entre elles, treient el millor de la naturalesa humana en front de les circumstàncies que els hi tocava viure. Tot això lligat pel fil conductor de la protagonista, una escriptora que, acabada ja la guerra, busca una història per a un nou llibre i que, per correspondència, arriba a conèixer un dels habitants de l’illa i...

Espero que molts l’hagueu encertat, doncs d’això es tractava... Crec que amb les pistes es podia treure bé i molts de vosaltres em deixàveu un missatge tipus “ja el tinc!!” quan el trobàveu. Jo també deixava missatges als altres blogs, amb el mateix contingut... a vegades demanant més pistes o donant les gràcies perquè les que hi havia posades m’havien servit de molt.

El primer dia del joc, les visites al meu blog van ser moltes, moltes més de les habituals... a més, jo he descobert uns quants blogs més que m’han agradat molt i que he afegit a la “meva llista”... i llibres!! Uns quants dels que s’havia d’endevinar m’encantaria llegir-los!! M’hauré de fer una llista jeje

En definitiva, que ho he passat molt bé... i vull donar les gràcies a les dependentes de l’Abacus de Reus i a la llibreria Gaudí de Reus, per la seva amabilitat, així com al personal de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus... Quan Google ja no em servia, havia d’anar a buscar els llibres en concret allí on podien ser :-)

I, per acabar, donar l’enhorabona una altre vegada a en Jesús M. Tibau pels CENT jocs!!