La solució de l'enigma, al Viena.

Aquesta preciosa taula del pis superior del Viena de la Plaça Prim de Reus hi va ser present... Testimoni muda, ho va viure tot.

Va ser un moment important, l’instant en que es va revelar un gran enigma. De què parlo? Podria fer-ne una endevinalla, però no en sé prou per inventar-la.

Ara bé, el vocabulari que estic utilitzant segur que us ha fet pensar en algú... En qui?

I és que sí, ahir, quan faltaven pocs minuts per les quatre de la tarda, pujava l’escala interior del Viena un blogaire que em va fer molta il·lusió conèixer. L’excusa? El llibre! No, no parlo d'EL LLIBRE amb majúscules, el que té sempre la darrera paraula en la solució dels casos del Xarel-10, sinó un llibre més petit, El misteri de la cambra groga.

Fa uns dies, mentre el llegia, vaig fer-ne un post al Petit Blog, a en McAbeu li va cridar l’atenció i es va baixar la pel·lícula, de l’any 47... li vaig preguntar com ho havia fet i em va respondre amb un magnífic tutorial explicant-m’ho pas a pas, perquè en sap un munt. Després, quan vaig fer la ressenya, vaig comentar que el llibre i la pel·lícula donen una solució diferent i ell va dir que això l’intrigava i que no descartava llegir el llibre, doncs aquests misteris li agradaven...

I a mi em va agafar un rampell i li vaig dir que si volia llegir-lo, jo li deixava... i va respondre que sí!! :-)

I la petita trobada es va produir ahir, al Viena, segona residència oficial d’en Josep Lluís i meva... petita trobada perquè va durar poc més de quaranta-cinc minuts, doncs a les cinc hi havia obligacions laborals... però GRAN trobada perquè em va encantar poder conèixer en persona algú que, des de fa temps, a la xarxa, em cau genial!!

És una sensació molt maca la de trobar-te algú a qui ja coneixes una mica a través del seu blog i el correu electrònic i adonar-te que “és ben bé ell”... És curiós parlar amb algú que no havies vist mai però amb el que comparteixes records, anècdotes, parlar de posts, de relats, de premis, de blogs... i riure, perquè en Mac és molt, molt simpàtic, tal qual el veieu "a casa seva" :-)

Estic contenta! He de reconèixer que sempre havia estat molt reticent a trobades, no em sentia “segura”, intentava escaquejar-me com podia... però al final, sempre que he conegut algú dels blogs, ha estat una experiència molt maca i molt agradable.

Ah, i diré dos secrets:

1.- No patiu, a pregunta d'en Josep Lluís en Mac ens va revelar que té enigmes i endevinalles per força temps!!
2.- En Mac, al món real, no és un vellet amb poc cabell i bigoti i barba blanques que sempre es posa de perfil... ;-)

"El misteri de la cambra groga", de Gaston Leroux

Autor: Gaston Leroux
Editorial, any: Aula Literària, Vicens Vives, 1999
Títol original: Le Mystère de la Chambre Jaune
Idioma original, any: francès, 1907
Traductor: Ricard Bonmartí
Gènere: Misteri, investigació.
Número de pàgines:
- Introducció, breu biografia de l'autor, etc.: 28
- Novel·la: 289
- Apèndixs: 17

Vaig descobrir aquest llibre en llegir-ne un que no em va agradar gaire (ja diuen en castellà que “no hay mal que por bien no venga”). Gillian Gill, a la seva biografia d’Agatha Christie que vaig llegir aquest estiu, menciona que Agatha era una gran lectora de novel·les de misteri i detectius i aquesta és una de les que cita. Em va cridar l’atenció, vaig anar a l’Abacus convençuda que no el tindrien i amb un “tope” de pressupost molt baix i vaig tenir la gran sorpresa de que sí que el tenien i a un preu molt assequible ;-)

El professor Stangerson i la seva filla Mathilde, (de la que no es diu l’edat exacta però si que “passa bastant dels trenta” o que “aparenta uns trenta-cinc anys”) són dos importants científics les investigacions dels quals són reconegudes a tot el món.

Mathilde és una dona molt atractiva i interessant que, malgrat haver tingut diferents admiradors, no es vol casar. Ella sempre ha anat responent que ja és gran, que li ha passat l’edat i que prefereix seguir dedicada a la ciència treballant amb el seu pare. És per això que, quan anuncia el seu compromís amb Robert Darzac, professor de física a La Sorbona, amb el qual ja feia bastants anys que eren amics, tothom queda sorprès i content.

Els Stangerson són rics, la venda per l’aplicació pràctica d’algunes de les seves investigacions els ha donat molts diners i això fa que hagin pogut comprar un castell, prop de Paris, amb un gran terreny on també hi ha un petit pavelló on han instal·lat el seu laboratori.

Just al costat del laboratori, i sense cap més entrada que a través del propi laboratori, hi ha una habitació on a Mathilde li agrada quedar-se a dormir quan fa bon temps i plega tard de treballar. Aquesta és l’habitació groga. A les golfes viu un treballador, un home ja de certa edat, l’oncle Jacques, que ajuda al professor i la seva filla. (Molts personatges reben el nom d’oncle o tia, tot i no ser de la família: una bruixota és la tia Agenoux i un hostaler de la zona del castell és l’oncle Mathieu, suposo que deu ser una forma popular de parlar)

Una nit, Mathilde diu que està cansada i es retira a dormir. Surt del laboratori i entra al seu dormitori, tanca per dins i es fica al llit... mentre, el professor i l’oncle Jacques segueixen fent uns experiments. Al cap d’una estona, el professor i l’oncle Jacques senten uns crits desesperats de Mathilde a l’altre banda de la paret “A l’assassí!! Auxili!! Pare! Pare! Auxili” soroll i cops de coses que cauen i crits repetidament... es sent un tret... amb el soroll arriben més criats del castell i, entre tots, poden tirar la porta avall... Allí, a dins, Mathilde, ferida greument i... ningú més.

Tan sols una porta, que era tancada per dins. Tan sols una finestra, amb barrots i també tancada per dins. Com ha escapat l’agressor? Què ha passat allí dins? Per què han atacat Mathilde?

Tot això ho descobrirà el jove periodista Joseph Rouletabille que, amb tan sols divuit anys d’edat, té un cervell privilegiat i una capacitat de raonament i deducció fora de sèrie.

Un llibre entretingut, enginyós i que, a partir d’una sèrie de fets que es van embolicant (el llibre va ser publicat originàriament per entregues i no podia baixar el nivell d'intriga), et manté sempre amb atenció.

Per acabar-ho de rematar, en vaig fer un post al Petit Blog i, com a conseqüència, i gràcies al gran McAbeu i els seus magnífics “tutorials”, he aconseguit veure una pel·lícula argentina de l’any 1947 basada en la novel·la. El cert és que hi ha molts canvis (fins i tot la solució final!), però m’ho he passat pipa mirant-la!

Com s'arriba als nostres blogs? (II)

Estava responent els comentaris al post anterior quan he volgut mirar si hi havia alguna altre cosa graciosa al FEEDJIT i n'he trobat un que m'ha semblat el súmmum.

Atenció. Es tracta de donar un premi de NARRATIVA i no saben com escriure la carta per felicitar al guanyador... Potser si li preguntessin al propi premiat!! ;-) (Cliqueu al damunt i el retall es farà més gran)


I com és cap de setmana -i dissabte i diumenge permeten aquestes llicències-, ara posaré dues cançons més de les de Rock dels anys 50 de les meves cintes retrobades. L’altre dia l’havíeu d’escoltar perquè era el meu mesiversari de naixement i era una festa. Avui és el meu mesiversari de casament (253 mesos) així que també s'ha de celebrar...

Bobby Vee.- The night has a thousand eyes

Fats Domino.- Ain't that a shame

I ara marxo (no gaire lluny, vaig al menjador) que començarà el Barça i el donen per la tele en obert... Iupi!! ;-)

Com s'arriba als nostres blogs?

Fa uns dies en XeXu va fer un article molt divertit al seu blog Llibres i Punt!, en el que explicava que, a través de les estadístiques que ens ofereix Blogger, havia vist que té una sèrie de lectors coreans. En els comentaris hi va haver diferents teories sobre la causa d’aquesta afluència asiàtica i, fins i tot, es van deixar missatges de salutació per si els llegien (sempre és bo fer amics).

Aquest post em va fer pensar en una cosa que a mi també em fa molta gràcia i és “Què busca la gent que arriba als nostres blogs?”

Hi ha companys blogaires que ens tenen al reader, a la barra lateral o que, de la forma que sigui, arriben a “casa nostra” de forma voluntària, saben que em fet un nou escrit, volen veure de què va i, si els atrau el tema, llegir-lo i comentar...

Però hi ha gent que entra al nostre raconet sense conèixer-nos. Busquen alguna cosa a Google i, entre les respostes, els apareix el nostre blog.

El seguidor de visites FEEDJIT permet saber quines paraules o preguntes han posat les persones que, buscant, han estat dirigides cap a nosaltres. Aquí us en deixo algunes, n’hi ha de molt curioses! Són retalls de pantalla fets directament des del meu Feedjit (a sota de tot del blog). Clicant al damunt és fan més grans.

Algú que s'en va a viure a Austràlia 28 mesos... o que busca algú que hi vagi? És algun llibre? Un joc?



Suposo que voler fer panellets de feltre no és pas per menjar-los!!



Un que no coneix la llengua catalana...



Algú amb molt de "morro" que felicitarà a una dona amb unes paraules que no seran seves:



Una amiga, si és bona amiga... és igual que sigui transparent, no?



Quatre de cop: La veritat és que persones que busquen dades o imatges de la Diada del Mercadal n'hi ha hagut moltíssimes. Algú que busca l'autor d'un poema. Informació de catequesi i, la darrera té "tela", és un fragment llarguíssim d'algun text del qual es volen trobar dades:



I, per acabar, uns que van ben dirigits. L'he tret del Feedjit del Petit Blog i són persones que busquen (i troben) la lletra de la cançó "El petit més gran" que Toni Beiro dedica a Leo Messi :-)

Un truquet de cuina...

A mi no em desagrada cuinar. Tampoc és que m’encanti, però trobo que té la seva gràcia, una part creativa i experimental que em resulta atractiva. Ara bé, com no suporto rentar plats, sempre miro de fer coses senzilles, ràpides i que embrutin la menor quantitat d’estris possible.

1.- Es compra una safata de tallets de llom al Mercadona (em sap greu però no tinc foto, de totes formes és fàcil d’imaginar... crec)
2.- Es fan a tallets petits i es fregeixen normalment.
4.- TRUQUET: S’hi afegeix una cullerada de melmelada d’albercoc i es barreja ben bé.
5.- Es serveix acompanyat de tomàquet amanit amb una mica d’oli i sal.
6.- Si es menja amb la forquilla del Barça encara és més bo.







I, per celebrar que avui és el meu mesiversari, doncs una mica de musiqueta d'aquelles cassettes que vaig retrobar fa poc (i que penso seguir posant al blog amb qualsevol excusa hehe). Escolteu-la, eh? tota sencera que és la meva festa de cumplemesos!!

Curtis Lee.- Under de moon of love

Temps moderns (Relats Conjunts)

Molt bé, senyors... senyores... a veure... ara passin per aquí i arribem a la part més complicada de la cadena de producció.

Ja hi son tots? Molt bé. Continuem doncs la nostra visita a les instal·lacions de NAPEPLESI.

A la dreta poden veure la nova maquinària que fabrica els acabats dels moderns transportadors espaitemporals. A l’esquerra en Charlie, un dels nostres millors operaris, ajustant les rodes de l’engranatge del braç dissenyador.


En Charlie –saluda, Charlie- (en Charlie fa un gran somriure) pot fer la seva feina entre les peces dentades de la BRDI sense cap perill, degut al material amb que està fet el protector transparent que porta damunt la seva roba de treball. El nou poliuteraoxiferon, suau i lleuger però d'una resistencia absoluta, evita totalment que els nostres empleats puguin patir cap mena de lesió.

Ara, amb ordre, anem al final de la sala, passarem per la zona de proves i, finalment, per la gran porta de la dreta, arribarem al menjador on es servirà un piscolabis. Esperem que la visita hagi estat del seu gust. Ja saben Naus Personals Plegables Societat Illimitada, sempre al seu servei.

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Us presento a la Winnie...

No ho puc evitar, cada vegada que la miro em fa somriure... i això m'agrada, així que li dedico un post...


Mireu com li ha crescut el cabell... és que l'alimenten molt bé!




Si voleu llegir la seva història i deixar algun comentari, si us plau, cliqueu AQUÍ i anireu al blog d'en Súper-Banyera que és on viu la Winnie. Gràcies :-)

Gràcies de tot cor!!

Avui ha tingut lloc la Gala Virtual dels Premis C@ts, els premis populars de la Catosfera, on un no es presenta sinó que et proposen els companys blogaires... Ha estat una magnífica gala, i allí he tingut un gran regal!! Les coses fan més il·lusió quan no les esperes i jo aquest any m’havia mentalitzat de que no seria per mi... (no sé si ho hauria de dir això, però sóc sincera: fa un any tenia més comentaris que ara, per tant, creia que el meu blog era menys seguit, ho veia com un fet objectiu)... En Josep Lluís, des del seu netbook (anomenat familiarment Micky) ha actualitzat més ràpid que jo... i m’ha dit des de l’altre habitació “has guanyaaaat!!” i jo m’he emocionat.

Moltes gràcies de tot cor!!

Crec que ja ho he explicat en algun lloc alguna vegada, però ara m'ha vingut al cap que, deu fer un parell d’anys, el meu nebot gran (que acaba de fer setze anys, llavors en tindria catorze) em va preguntar “I de què parles al blog?” i jo li vaig respondre que de tot, que igual celebrava una victòria del Barça, o comentava un llibre, o feia un relat... i ell em va dir que això no es feia així, que això era un embolic, que els blogs han de ser temàtics... em va fer molta gràcia, però li vaig dir que no, que a mi m’agradava fer-ho “barrejat”... I és que jo no sabria fer-ho d’altre manera.


En fi, que moltes, moltes, moltes gràcies!!

En vermell i grana

El resultat final... AQUÍ.

Eric, Celine, Mariah, Jamie... i "la xarxa".

A vegades hi ha cançons que superen en popularitat els seus compositors. Segur que si a molta gent jove li preguntessin de qui és la cançó “All by myself” dirien que de Céline Dion. Doncs no, la cançó és de l’any 1976 (veure la "Nota 1") i el seu autor és Eric Carmen.

També, buscant per YouTube, he trobat una versió de Jamie O'Neal que, curiosament, molts atribueixen a Mariah Carey. I jo em quedo parada de pensar quantes dades falses deuen córrer per Internet com aquesta.

No tinc clar si mai la Carey ha gravat aquesta cançó, ara bé, el que sí tinc clar és que moltes de les versions que corren per la xarxa atribuïdes a la nord americana, no és ella qui canta. En casos així, crec que hi hauria d’haver alguna mena de S.C.M. (súper computadora mundial) que corregís aquestes errades. Internet és una gran font d’informació... i de desinformació.

Mireu això (els ressaltats en groc els hi he posat jo quan he retallat la imatge del corresponent vídeo de YouTube):


Un posa el vídeo i diu que la cançó ÉS de Mariah Carey... un altre contesta i li diu IDIOTA perquè... la intèrpret és Celine Dione!! (suposo que després es menjaria l’insult amb patates, perquè algú ja li va respondre que no era Celine qui cantava)... finalment, per arreglar una mica l’embolic, on posa “artista”, aclareixen que qui canta és Jamie O’Neal, que és l’única cosa certa de totes.

I qui recorda Eric Carmen? Doncs jo, i ara la posaré per deixar-ne constància (tot i que crec que aquesta cançó ja la vaig pujar alguna vegada al blog, però tant hi fa). Si teniu temps, escolteu-la fins al final perquè és molt maca.

Nota 1.- He posat que la cançó és de 1976 tot i que a alguns llocs posa que és de 1975... ara ves a saber... La meva "pròpia" memòria es decantaria més pel 76.
Nota 2.- La cançó és xula, oi? Doncs té un bon tros “plagiat” d’un concert de Rakhmàninov i d’això m’he assabentat fa pocs minuts mentre em documentava per fer el post... ai, Eric!

I, per acabar, com d'aquesta cançó n'hi ha tantíssimes versions, deixaré la de Frank Sinatra, que tampoc la coneixa fins avui:

Pa amb tomàquet i rock and roll...

Fa molts anys, molts, divuit ben bé, un vespre havíem anat a una llesqueria amb els meus sogres i crec que algú més, però no estic segura si era aquest dia o un altre, a fer un sopar de pa amb tomàquet i escalivada, embotits... molt bo. L’ambient del local estava força bé i, de fons, una música que em feia venir ganes de començar a ballar allí mateix. No vaig poder-ho resistir i li vaig preguntar al cambrer que si allò que sonava era algun fil musical, la ràdio, o què i ell, que era molt simpàtic, em torna al cap d’una estona amb un parell de cintes de cassette com aquestes que acabo de fotografiar damunt la impressora (veieu com aprofito el paper usat per tornar a imprimir?)


Tan aviat com vaig poder me les vaig comprar!! Quina meravella! Quina joia!! Moltes d’aquestes peces es cantaven abans que jo nasqués (40 años de Rock ‘n’ roll en fa gairebé 20, són ja 60 años)... mare meva, això és música!!

Crec que va ser la temporada passada que, davant una jugada d’en Messi, (si us plau, posem-nos drets, uns segons de silenci, reverència... podeu seguir llegint) que en Puyal va començar a dir “oh, oh, oh, oh” i es va recordar d’una cançó que ho deia... jo la vaig reconèixer, clar!! sortia als meus cassettes!! És aquesta... Canteu i balleu!!

Ell és Jackie Wilson, Jack Leroy Wilson Jr. (9 de juny de 1934 - 21 de gener de 1984), cantant i artista nord-americà. Figura important en la transició del rhythm and blues al soul. Va ser membre del grup Billy Ward and His Dominoes i va continuar la seva carrera en solitari l’any 1957 gravant més de 50 cançons d’èxit. L’any 1975, durant un concert benèfic, va patir un atac de cor que el va tenir en coma durant gairebé nou any, fins al moment de la seva mort l’any 1984. És un dels artistes més importants de la seva generació.

La cançó és diu Reet Petite és de 1957, any famós per ser el del casament dels meus pares i per la inauguració del Nou Camp :-)

PS/ El títol del post m’ha quedat xulo, eh?

Endevinar el personatge.- Octubre.- Tercer dia de joc.- Ja tenim encertants!

Benvolguts blogaires, ja tenim encertants!!

Però primer farem un anàlisi de les altres opcions rebudes, perquè totes, totes, les agraeixo molt!

- Curiosa és la coincidència entre la Ma. VICTÒRIA i en XEXU en dir NIELS BOHR. Ai, ai, us heu de fixar més, si en Niels no duia barba! ;-)

- En JORDI del blog “De tot” fa una proposta que també s’adaptava molt a les pistes, ROBERT KOCH (que sí que duia barba, encara que no tenia massa cabell)

- SIGMUND FREUD també us passa pel cap a molts, concretament és la proposta de la CARME (tot i que ella mateixa té dubtes) i crec que també l’ha estat sospesant en McABEU.

- Hi ha hagut dues opinions amb les que he rigut molt, en JORDI de la BANYERA diu que creu que m’equivoco quan dic que el cognom del personatge no porta la lletra “a”, doncs ell està convençut que és PEDRO PIQUERAS!!... I n'MBOSCH, en la mateixa línia, proposa un tal TONI GUDÍ, ja que la persona misteriosa li recorda molt a Antoni Gaudí ;-)

Els demés participants encara no s’atrevien a dir res en espera d’una tercera pista, en la que probablement hagués dit que treballava junt amb la seva dona... però aquesta tercera pista no ha arribat ja que tenim SET ENCERTANTS!!

Així doncs, guanyen un punt: JPMERCH, LLUÏSA, GALIONAR, P-CFACSBC2V, McABEU, JORDI “DE TOT”, JORDI CASANOVAS “CRÒNIQUES”.

Estic molt contenta amb tants encertants, sobre tot perquè a la llista apareix gent que encara no tenia cap punt i això em fa molta il·lusió!

El personatge és PIERRE CURIE, I ara les proves:

La primera foto eren uns ulls retallats d'aquesta imatge:



La segona foto, la que era com un negatiu en groc i blau, era aquesta:


Que era un retall d'aquesta altre més gran en que apareix amb Marie, la seva dona:



CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: ----
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: ----
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Lluïsa, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins el mes que ve! :-))

Endevinar el personatge.- Octubre.- Segon dia del joc.- Primeres pistes addicionals

Benvolguts companys, de moment ningú ho encerta... cosa lògica, perquè les pistes donaven poca informació. De totes formes, deixeu-me donar les gràcies a tots aquells que miren de dir alguna cosa, un tret a l’aire, un flaix, una inspiració... De moment no l’encerten, però a vegades així, dient la primera idea que et ve, resulta que la intuïció funciona i es troba la resposta correcta.

Bé, anem per feina i mirem de definir una mica més el nostre personatge misteriós amb aquestes noves pistes:

1.- En primer lloc direm tots els personatges que s’han dit i no és: Joan Gàmper (catalanització gentilesa de l’Òscar), Friedrich Nietzsche (Maria Victòria), Pau Casals (Lluïsa), Albert Einstein (El Porquet) i Ramón i Cajal (nova catalanització, aquesta del Jordi de la Banyera hehe)

2.- L’Albert diu que té pinta d’escriptor. Doncs bé, NO era un escriptor, era un home de ciències.

4.- La lletra A no apareix ni en el seu nom ni en el cognom.

5.- Us deixo una nova foto, ara surt el seu rostre sencer però amb els colors canviats. Aquesta foto és el retall d’una foto més gran, així que és difícil que la pugueu trobar, però pot servir per donar una lleugera idea de les seves faccions.



Nota: Perdoneu que no posi la llista dels participants sense cap encert, és que sóc de lletres i quantes més xifres hagi d’utilitzar més fàcil és que em faci un embolic.

DISCULPEU, estava preparant el post i, no sé com, (bé, sí, tocant una tecla equivocada, clar, però no sé com ho he fet) s’ha publicat quan encara faltaven 45 minuts per les 24 hores reglamentàries. Ho he mirat d'arreglar però ara posa l'hora en que havia de sortir (les 21:35) i en canvi segueix publicat!... És un post del futur :-)

Endevinar el personatge.- Octubre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

Estimats companys blogaires, ja ha arribat el mes d'octubre i us proposo de nou si voleu jugar a endevinar un personatge misteriós...

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)


PISTES DEL PERSONATGE DEL MES D'OCTUBRE:

- És un home
- Va néixer al segle XIX i va morir al segle XX
- I aquí un trosset del seu rostre (la foto l'he distorsionat, envellint-la, per evitar l'ús del Google Images que ho troba tot en un tres i no res i és un "xivato" de por):



CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

CINC ENCERTS: McAbeu
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: -----
DOS ENCERTS: P-cfacsbc2v
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Jo Rai!, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Diada del Mercadal 2011: Trobada castellera a Reus

La Plaça Mercadal és a uns vint minuts a peu des de casa meva (potser una mica més al meu pas) i, al poc d’arribar, els meus genolls m’han començat a dir “Assumpta, això no ho aguantaràs” i jo els he contestat “això és el que vosaltres us penseu”. Però el cert és que tot semblava indicar que serien ells els qui tindrien raó, doncs la plaça era plena, jo no sóc gens alta (eufemisme per dir que no passo de l’1,60) i, després de la primera actuació, el 3 de 8 dels Xiquets de Reus, els peus ja mostraven símptomes d’"inflamenta" (a més, feia calor!! que no sap “el temps” que ja som a octubre?)

Gent més alta davant meu... no puc fer fotos mínimament acceptables... i el meu cervell que busca solucions. Miro al meu voltant... a l’Ajuntament hi ha una balconada amb gent... però, en angle recte, hi ha un altre edifici amb un preciós balcó: la seu de Convergència! I jo que li dic al Josep Lluís, “ostres, què bé que deuen estar aquests del balcó, es poden recolzar a la barana...”, i, sense pensar-ho un moment, li dic “anem-hi”...

Al davant, l'Ajuntament. Encerclat en verd, la balconada de la seu de Convergència
(Foto agafada de Google)

Ell sempre és més prudent que jo, però el cert és que la festa acabava de començar i jo ja em sentia cansada... he pensat “el pitjor que em pot passar és que no em deixin pujar” (ho veia difícil que em fessin fora, perquè jo tinc molt de rotllo i ja tenia preparat el discurset de l’artritis i el meu amor pels castells, etc.), així que he creuat la plaça entremig de la gentada i he arribat a l’edifici en qüestió. La porta del carrer era oberta de bat a bat i l’escala era plena de castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que ho havien agafat com a quarter general... Jo, passant pel mig, pujo l’escala, arribo al primer pis i... oh! la porta també és ben oberta... entro, travesso una gran sala i... surto al balcó!! Genial!!... Des de dalt veig que en Josep Lluís m’ha seguit fins la porta, així que li faig senyes que pugi i au, tota la gala al balcó... i, de tant en tant, breus minuts de descans a una de les cadires que hi havia a la sala del costat.

Des d’allí dalt he gravat aquestes imatges, ja pensant en el blog, per ensenyar-vos l’ambient:

Aquests són els castells que avui s'han fet. Gràcies XeXu per passar-me el quadre i estalviar-me feina ;-)


(c) vol dir carregat (l'han fet, però els ha caigut quan el desmuntaven)
(i) vol dir intent (els ha caigut quan encara no havien acabat de carregar-lo)
f vol dir folre
P vol dir pilar
3de9 vol dir nou pisos amb tres castellers a cada pis, excepte el “pom de dalt”, que són els tres pisos més superiors: una parella (els dosos) al damunt l’acotxador i al damunt l’enxaneta.



I, per acabar, algunes de les més de seixanta fotos que he fet (Al principi tenia el sol de cara i al final, quan s'anava fent fosc, hi tenia els focus... així que no són tot lo bones que haurien pogut ser des del lloc privilegiat on era)

Anem fent ambient!!!

Aquesta tarda, a dos quarts de sis, té lloc la Diada Castellera Mercadal 2011!!

Segons el sorteig, l'ordre d'actuació serà:

1r. La colla anfitriona: Xiquets de Reus
2n. Castellers de Vilafranca
3r. Colla Vella dels Xiquets de Valls
4t. Minyons de Terrassa
5è. Colla Joves Xiquets de Valls

No he trobat enlloc un gràfic ben fet de la situació de les colles a la Plaça, així que he fet un retall de pantalla del vídeo del sorteig, un moment que enfoquen el panell... es veu una mica guerxo, però he mirat d'estirar-la per donar-li amplada i crec que s'enten (sobre tot si ens fixem en el número). A l'angle superior dret, l'Ajuntament.


Quines ganes de ser-hi!! ;-))

Espero poder fer bones fotos i nou post al vespre o demà! :-)