divendres, 29 d’octubre del 2010

Homenatge a Joan Solà

Quan abans d’ahir pel matí, en posar la ràdio per escoltar Catalunya Informació com faig cada dia, vaig sentir la notícia de la mort d’en Joan Solà em va afectar i, immediatament, vaig pensar en dos blogaires als quals he d’agrair que me’l van fer conèixer, en Joan Puig (Puigmalet) i en Víctor Pàmies... i vaig pensar que segur que ells estarien molt tristos amb aquesta pèrdua.

Des de molt joveneta, quan encara no es parlava de finançaments ni competències, ni tan sols m’havia passat mai pel cap la paraula independència, tenia molt clar que la llengua catalana era la meva i que jo era catalana perquè parlava català. Així de senzill ho veia jo. I el que també veia era que a l’escola ho havia de fer tot en castellà, de manera única i excloent i que, fins i tot el nom, el meu nom, no em deixaven tenir en la meva llengua.

Quan vaig llegir i sentir per primera vegada el mestre Joan Solà em vaig quedar meravellada en veure com es podien dir de forma tan clara i valenta una sèrie de veritats... i, tot i ser una absoluta ignorant en aquests temes de la lingüística, em va ser fàcil entendre’l i admirar-lo.

Aquests dies, molts blogaires li han dedicat els seus escrits... jo volia sumar-m’hi, però no sabia com fer-ho... Finalment he pensat que potser una bona forma seria repetir aquest post que vaig fer el 7 de juliol de 2009.

LA LLENGUA CATALANA



Mapa copiat del web del Consell de Mallorca.



Fa poc he llegit Mal de llengües de Jesús Tuson, professor de lingüística. Tot el llibre és una defensa de la riquesa que suposa la diversitat lingüística, de la dignitat de totes les llengües, tinguin molts parlants o pocs, tinguin un Estat que les defensi o no. Com diu ell “Les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...”.

Més endavant expressa aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua “... no ho fa per molestar els altres o per barrar el pas als parlants d’altres llengües, o per mantenir atavismes folklòrics; ho fa perquè ho ha de fer així, amb les mateixes raons amb què els molt milionaris parlen la seva llengua; que no la parlen perquè són molts, sinó perquè és la seva. I això no ho han de justificar els grans, ni ho haurien de justificar els petits...”

En aquest sentit d’amor per la nostra llengua, volia fer esment molt especial de la compareixença al ple del Parlament de Catalunya, el passat dia 1 de juliol, del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la seva intervenció, va fer una molt interessant exposició de la situació actual del català, que va concloure amb aquestes paraules:

"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."


Joan Solà i Cortassa.


Si voleu veure i llegir el discurs sencer ho podeu fer al bloc Gazophylacium, que el té tant en vídeo com en text. Val la pena.

--------------------

Ara, el mestre Solà ja no és entre nosaltres... però no ens hem de rendir, hi ha molta feina a fer!! Fer-la serà, doncs, el millor homenatge!! Gràcies mestre!!

13 comentaris:

  1. Ho vaig dir a can PUIGMALET però ho repeteixo aquí:
    Tant de bo tots els catalans tinguéssim tan clar com ell una cosa tan senzilla com és que el català és una llengua al mateix nivell que qualsevol altra i que, a més, és la nostra.
    I després tots actuéssim en conseqüència. Com tu dius, fer aquesta feina és el millor homenatge que es mereix l'admirable tasca que va fer el mestre Joan Solà.

    ResponElimina
  2. En un moment que el català està rebent bufetades per part de l'espanyolisme més ranci i excloent, el Joan Solà ens deixa. És el nostre deure defensar la nostra llengua tal i com ha fet ell.

    ResponElimina
  3. Hi ha qui diu que en Solà s'ha estalviat una última enrabiada. Ara som nosaltres els que hem de manifestar la nostra convicció de lluita per la dignitat, com ell mai es va cansar de repetir. En les properes eleccions, per exemple. I en el dia a dia, encara més important. Fa massa temps que ens deixem prendre el pèl.

    ResponElimina
  4. Assumpta, recordo quan llegies aquest llibre que comentes. Recordo que t'agradava molt i els comentaris que m'anaves fent mentre l'anaves llegint.:))

    ResponElimina
  5. En Joan Sola, Ens ha deixat.

    Nosaltres hem de seguir lluitant per el nostra llengua i el nostre país.

    ResponElimina
  6. Ja no recordava aquest escrit teu del juliol de 2009, però hi he anat i he vist que hi vaig deixar un comentari...

    De fet, fins aquesta setmana el nom de Joan Solà no em sonava de res, i crec que aquest és un dels avantatges de la mort d'algú important. La gent en parla més que mai, i així se'l recorda i hi ha d'altres que el coneixen per primer cop (o per segon, en el meu cas).
    Adéu!

    ResponElimina
  7. Em sumo a qualsevol homentage al professor Solà. El meu va ser escoltar el seu brillant i valent discurs al Parlament. Malgrat que mai el vaig poder tenir com a professor per qüestió d´horaris, ja de ben joveneta l´admirava per la seva senzillesa, contundència i claredat. Continuarem.

    ResponElimina
  8. Doncs sí, Assumpta suposo que en Puigmalet deu estar tan deSOLAt com jo mateix. Bé, segur, perquè de fet vam anar plegats a acomiadar Solà al Paranimf de la Universitat. En moments com aquell s'agraeix poder assistir-hi acompanyat. Hi ha silencis que són còmplices de moltes coses.

    ResponElimina
  9. El dia que assolim la independència, una de les primeres coses que haurem de fer serà recordar tots els catalans que han mort sense veure el seu potser major somni fet realitat. Tots ells, ja morts, hauran posat en algun moment de les seves vides un granet de sorra, per un èxit col.lectiu.

    Mentre aquest dia no arribi, recordem-los, ara i adès, per no oblidar gràcies a qui, en part, som on som.

    Gràcies a Joan Solà, gràcies a tots els Joans Solà.

    ResponElimina
  10. Un homenatge fantàstic Assumpta! Ens caldria un grapat de Joan Solàs i ara en tenim un de menys....El català està ferit i el PP no para de posar recursos en contra...

    ResponElimina
  11. Es i seràs una pota de la taula de la llengua. Una immensitat catalana. L'hem de tenir per bandera... Ell ho era, bandera, escut, estendard... Anton.

    ResponElimina
  12. Fa dies que no sé perquè tinc certa "obseció" en fer post sobre el tema de la llengua. Ja em passa de tant en tant i amb la mort de Joan Solà veig que sempre parlo des del sentiment, des de l'emoció i que vaig poc docmentada pel món. Potser aprofitaré aquest mal moment per posar-hi remei .

    ResponElimina
  13. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Aquests dies, en trobar també als vostres blogs articles i vídeos amb les seves paraules, amb les seves idees, he sentit una sèrie de coses ben estranyes... Com tristesa: Per què hem de lluitar per aconseguir quelcom que seria tan normal com poder parlar la nostra llengua amb total naturalitat al nostre País?
    Espero que aquesta sensació marxarà i que quedarà unes ganes d'anar endavant però de forma serena...
    Visca Catalunya!!
    Visca la llengua catalana!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!