diumenge, 5 de desembre del 2010
dissabte, 4 de desembre del 2010
dijous, 2 de desembre del 2010
"La máquina de leer los pensamientos", d'André Maurois
Fa gairebé un mes vaig explicar que tenia cinc llibres començats... Bé doncs, d’aquells cinc n’he acabat dos (Harry Potter i les relíquies de la mort, de J.K. Rowling, que el volia enllestir abans d’anar a veure la pel•lícula) i el que ara comentaré; he avançat una mica amb uns altres dos (Cartes des de la presó, de Dietrich Bonhoeffer i Los cuadernos secretos de Agatha Christie, de John Curran) i... he llegit, sencer, un que no estava a la llista. Així doncs, en aquests moments en tinc tres de començats.
Un dels llibres que estic llegint és extremadament complicat, o elevat, o difícil, o diguem-n’hi com vulguem, però costa (el de “Cartes des de la presó”) i l’he d’anar alternant amb cosetes més lleugeretes... així que, quan va caure a les meves mans un llibre vell, mig destrossat, amb les pàgines esgrogueïdes, amb un títol suggerent i... curtet!!... vaig pensar que era el destí que l’havia posat davant meu (qui diu “destí” diu “la meva germana”, que tant s’hi val)
“La máquina de leer los pensamientos” és una història fantàstica explicada d’una forma que podria ser absolutament certa, i això és el que fa que el llibre sigui més interessant i curiós.
Un professor de literatura francesa i la seva dona es traslladen durant un curs als Estats Units on ell ha d’impartir unes classes a la Universitat privada de Westmouth (no sé si existeix a la realitat, crec que és un lloc inventat, al menys jo no n’he trobat informació). Un cop allí coneix un dels altres professors, un Físic eminent que ha trobat el sistema per fer (i ha fet) una màquina de llegir els pensaments.
La forma en que descriu el funcionament de l’aparell és tan versemblant que quasi fa por pensar que es pogués fer realitat... A partir d’aquí una sèrie de situacions, també perfectament possibles, fan que quedis enganxat a la història. M’ha agradat i m’ha distret.
Per cert, i canviant de tema... us agrada la xocolata?
Un dels llibres que estic llegint és extremadament complicat, o elevat, o difícil, o diguem-n’hi com vulguem, però costa (el de “Cartes des de la presó”) i l’he d’anar alternant amb cosetes més lleugeretes... així que, quan va caure a les meves mans un llibre vell, mig destrossat, amb les pàgines esgrogueïdes, amb un títol suggerent i... curtet!!... vaig pensar que era el destí que l’havia posat davant meu (qui diu “destí” diu “la meva germana”, que tant s’hi val)
“La máquina de leer los pensamientos” és una història fantàstica explicada d’una forma que podria ser absolutament certa, i això és el que fa que el llibre sigui més interessant i curiós.
Un professor de literatura francesa i la seva dona es traslladen durant un curs als Estats Units on ell ha d’impartir unes classes a la Universitat privada de Westmouth (no sé si existeix a la realitat, crec que és un lloc inventat, al menys jo no n’he trobat informació). Un cop allí coneix un dels altres professors, un Físic eminent que ha trobat el sistema per fer (i ha fet) una màquina de llegir els pensaments.
La forma en que descriu el funcionament de l’aparell és tan versemblant que quasi fa por pensar que es pogués fer realitat... A partir d’aquí una sèrie de situacions, també perfectament possibles, fan que quedis enganxat a la història. M’ha agradat i m’ha distret.
Per cert, i canviant de tema... us agrada la xocolata?
dimarts, 30 de novembre del 2010
T'estimo, Barça!!!!
Sóc feliç!! Sóc molt, molt feliç!!
Sí, sí, potser hi haurà gent que no entendrà que un partit de futbol pugui ocasionar una sensació d’alegria desbordada com aquesta!! Han guanyat els bons, els que juguen net, els que aposten per l’espectacle, els que persisteixen, els que lluiten, els que s’entreguen.
Jo puc anar poc al camp del Barça, de fet no hi puc anar gairebé mai, però una de les vegades que vaig tenir la gran sort de ser allí va ser el dia del Gamper de l’any 2008, el dia de la presentació de l’equip, de la presentació d’en Pep Guardiola... i vaig poder sentir en directe la seva promesa de treball, d’esforç, d’entrega... aquell "persistirem" el tinc gravat al cor... sí, sí, al cor, perquè, per a mi, ser culé, ser del Barça és un sentiment, i jo sóc una radical en tot allò que estimo, i al Barça l’estimo, com deia el mosaic que avui ha lluït al Camp Nou... Ni insults ni ofenses (això ja ho fan altres), tan sols una declaració d’amor envers els nostres colors... i, després, a deixar-nos portar per la meravella del joc del millor equip del món!!
BARÇA-5 / R. MADRID-0
Podeu veure els gols clicant AQUÍ :-)
Titular del diari ARA
Golejadors: Xavi, Pedro, Villa, Villa i Jeffren.
Celebració final.
Fotos: Retallades dels diaris Ara, As i The Sun.
dissabte, 27 de novembre del 2010
Us heu fixat que macos són...?
L’Advent és el període de quatre diumenges abans del Nadal en que els cristians ens preparem per celebrar aquesta gran festa, la segona en importància del nostre Any Litúrgic (la primera és Pasqua)
Hi ha moltes tradicions entorn a aquestes dates, algunes ens son més conegudes i altres no tant... Per exemple, us heu fixat què macos són els Calendaris d’Advent i com els agraden als petits (i als grans)?
Si voleu seguir un blog convertit en Calendari d’Advent, la Mireia ho intentarà... Podrem anar obrint finestretes i trobant diferents sorpreses... Si tenim ni que sigui una miqueta d’il•lusió per aquestes festes no deixem de visitar el seu Calendari!! :-)
Ah!! i mentre el Calendari no comença, no oblideu el secret del meu anterior post!!
Hi ha moltes tradicions entorn a aquestes dates, algunes ens son més conegudes i altres no tant... Per exemple, us heu fixat què macos són els Calendaris d’Advent i com els agraden als petits (i als grans)?
Si voleu seguir un blog convertit en Calendari d’Advent, la Mireia ho intentarà... Podrem anar obrint finestretes i trobant diferents sorpreses... Si tenim ni que sigui una miqueta d’il•lusió per aquestes festes no deixem de visitar el seu Calendari!! :-)
Ah!! i mentre el Calendari no comença, no oblideu el secret del meu anterior post!!
divendres, 26 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
La resposta a la Foto Misteriosa (XI)
Benvolguts i benvolgudes companys blogaires:
Ha arribat el moment de desvetllar el misteri que amagava la imatge del mes de novembre... Aquest mes era difícil (altres mesos us queixeu sense motiu hehe) i és que les coses estan ja arribant al final i encara no està tot ben clar. Només queda el mes de desembre i el joc haurà arribat a la seva fi... i, el cert és que em fa una mica de llàstima, tanta que havia pensat continuar però començant de zero, però encara no ho tinc clar. M’ho passo molt bé amb aquest senzill joc!! Sembla una tonteria però els vostres comentaris em fan riure... entreu, dieu una cosa, potser ho canvieu, no ho veieu clar, altres ho trobeu a la primera... comenteu respostes anteriors, aventureu opcions arriscades, protesteu, demaneu ajudes... en fi, que la gràcia del post és totalment DINS la part dels comentaris.
Aquest mes les coses han anat partides en quatre grups bàsics: platja, gambes-escamarlans-llagostins, motllos de cuina i maquineta de fer punta. No faré les típiques llistes dient totes les opcions perquè ja fa més de tres hores que he tancat els comentaris i us faria esperar massa...
He de dir que hi ha una persona entre nosaltres que té un poder visual especial... és la MIREIA, on posa l’ull posa l’encert... és impressionant. Arriba, s’ho mira, diu el que veu i... apa, feina feta... Després, altres, a partir de la seva resposta arriben a millorar-la, però el cert és que, la primera que veu LA MAQUINETA DE FER PUNTA és la MIREIA... el que hi ha al damunt no és la punta del llapis sinó “les restes” (que no sé com es diu) de fusta que va sortint quan fas la punta. Aquí teniu la foto original:
Aquell dia, el passat 28 de setembre (era al Viena, clar) feia servir un llapis per marcar unes coses en un llibre, se'm va trencar la mina (evidentment, porto el meu estoig amb la maquineta, la goma, algun retolador, bolis...) i vaig pensar que d'allí podria sortir una bona imatge pel joc... El fons blanc era un tovalló, com es veu clarament en aquesta altre:
He donat com a encertants tots aquells que heu parlat de maquineta, llapis, punta, etc. O sigui que aquest mes de novembre s'emporten un puntet (per ordre cronològic d'intervenció):
MIREIA
SM
JORDI BANYERA
McABEU
PANDORA
XEXU
SÀNSET
ASSUR
Menció especial mereix el trapella d’en PUIGMALET que diu que ho troba molt fàcil i que està clar que és un “Motlle de silicona amb sorra i una mica de punta de llapis” :-)
Ha arribat el moment de desvetllar el misteri que amagava la imatge del mes de novembre... Aquest mes era difícil (altres mesos us queixeu sense motiu hehe) i és que les coses estan ja arribant al final i encara no està tot ben clar. Només queda el mes de desembre i el joc haurà arribat a la seva fi... i, el cert és que em fa una mica de llàstima, tanta que havia pensat continuar però començant de zero, però encara no ho tinc clar. M’ho passo molt bé amb aquest senzill joc!! Sembla una tonteria però els vostres comentaris em fan riure... entreu, dieu una cosa, potser ho canvieu, no ho veieu clar, altres ho trobeu a la primera... comenteu respostes anteriors, aventureu opcions arriscades, protesteu, demaneu ajudes... en fi, que la gràcia del post és totalment DINS la part dels comentaris.
Aquest mes les coses han anat partides en quatre grups bàsics: platja, gambes-escamarlans-llagostins, motllos de cuina i maquineta de fer punta. No faré les típiques llistes dient totes les opcions perquè ja fa més de tres hores que he tancat els comentaris i us faria esperar massa...
He de dir que hi ha una persona entre nosaltres que té un poder visual especial... és la MIREIA, on posa l’ull posa l’encert... és impressionant. Arriba, s’ho mira, diu el que veu i... apa, feina feta... Després, altres, a partir de la seva resposta arriben a millorar-la, però el cert és que, la primera que veu LA MAQUINETA DE FER PUNTA és la MIREIA... el que hi ha al damunt no és la punta del llapis sinó “les restes” (que no sé com es diu) de fusta que va sortint quan fas la punta. Aquí teniu la foto original:
Aquell dia, el passat 28 de setembre (era al Viena, clar) feia servir un llapis per marcar unes coses en un llibre, se'm va trencar la mina (evidentment, porto el meu estoig amb la maquineta, la goma, algun retolador, bolis...) i vaig pensar que d'allí podria sortir una bona imatge pel joc... El fons blanc era un tovalló, com es veu clarament en aquesta altre:
He donat com a encertants tots aquells que heu parlat de maquineta, llapis, punta, etc. O sigui que aquest mes de novembre s'emporten un puntet (per ordre cronològic d'intervenció):
MIREIA
SM
JORDI BANYERA
McABEU
PANDORA
XEXU
SÀNSET
ASSUR
Menció especial mereix el trapella d’en PUIGMALET que diu que ho troba molt fàcil i que està clar que és un “Motlle de silicona amb sorra i una mica de punta de llapis” :-)
És clar que fa una barreja de totes les opcions, però com el pobre no té ni un punt a la classificació tot i haver jugat moltes vegades, he decidit que també li donaré (sempre m’han fet gràcia els nens que tenen sortides així) perquè, al cap i a la fi, menciona la “punta de llapis”... tot i avisant que el mes que ve, NO acceptaré macedònies d’aquest tipus. Això ha estat una excepció per la seva originalitat.
Així doncs, la classificació queda així:
CLASSIFICACIÓ:
ONZE ENCERTS: - - - -
DEU ENCERTS: - - - -
NOU ENCERTS: - - - -
VUIT ENCERTS: Mireia
SET ENCERTS: McAbeu
SIS ENCERTS: SM i XeXu
CINC ENCERTS: - - - -
QUATRE ENCERTS: Eli, Garbi 24 i Utnoa
TRES ENCERTS: Carme Rosanas, Estrip, Jordi Casanovas "Cròniques", Kudifamily, Lluïsa, Rits
DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Anna Tarambana, Elur, Maria de Tu, Jo i l'Otis, Jordi Casanovas "Banyera", Maria Escalas, Òscar i Sànset.
UN ENCERT: Assumpta Pijuan, Assur, Blakwolf, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi (blog "De tot"), Kika, Kweilan, Lolita Lagarto, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, Olguen Dalmasas, Pandora, P-cfacsbc2v, Puigmalet, Ramon i Zel
Així doncs resulta que, a falta d’una jornada, la cosa està molt, molt emocionant... està clar qui ocuparà les primeres posicions però... i l’ordre? No us perdeu el joc del mes de desembre!! I moltíssimes gràcies per jugar!!
Així doncs, la classificació queda així:
CLASSIFICACIÓ:
ONZE ENCERTS: - - - -
DEU ENCERTS: - - - -
NOU ENCERTS: - - - -
VUIT ENCERTS: Mireia
SET ENCERTS: McAbeu
SIS ENCERTS: SM i XeXu
CINC ENCERTS: - - - -
QUATRE ENCERTS: Eli, Garbi 24 i Utnoa
TRES ENCERTS: Carme Rosanas, Estrip, Jordi Casanovas "Cròniques", Kudifamily, Lluïsa, Rits
DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Anna Tarambana, Elur, Maria de Tu, Jo i l'Otis, Jordi Casanovas "Banyera", Maria Escalas, Òscar i Sànset.
UN ENCERT: Assumpta Pijuan, Assur, Blakwolf, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi (blog "De tot"), Kika, Kweilan, Lolita Lagarto, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, Olguen Dalmasas, Pandora, P-cfacsbc2v, Puigmalet, Ramon i Zel
Així doncs resulta que, a falta d’una jornada, la cosa està molt, molt emocionant... està clar qui ocuparà les primeres posicions però... i l’ordre? No us perdeu el joc del mes de desembre!! I moltíssimes gràcies per jugar!!
dimarts, 23 de novembre del 2010
Algú sap què és això? (XI)
Si us plau, llegiu el post sencer, que hi ha una petita recomanació al final :-)
Ja fa un prop d'un any que vaig recordar que, en un grup d’Internet on entrava, havia fet un joc d’endevinar imatges vistes d’una forma “diferent” (o de molt a prop, o des d’un angle una mica estrany) i llavors vaig provar de fer-ho al blog. Les vostres respostes em van fer passar una estona ben divertida i vaig pensar que estaria bé fer-ho de tant en tant... una vegada al mes, per exemple.
Des de llavors, aquesta és la onzena vegada que us faig aquesta pregunta... Algú sap què és això?
Com totes les coses que surten espontànies, no vaig pensar en posar unes normes... i el cert és que cada mes hi ha algunes respostes que em costa interpretar... així que, com a consell, jo us recomanaria que feu això:
Si dubteu que la foto sigui, per exemple, la roda d’un cotxe o el mànec d’una forquilla, doncs podeu posar “No ho acabo de veure clar, però diria que és la roda d’un cotxe o el mànec d’una forquilla” i així, tant si és l’una com l’altre jo us la donaré per bona.
El que NO heu de fer mai és dir: “Dubtava entre la roda d’un cotxe i el mànec d’una forquilla, però crec que es massa petit per ser la roda, així que aquesta la deixo i em quedo amb el mànec de la forquilla”... Si feu això i resulta que és la roda d’un cotxe, no us la podré donar per bona.
Això sí, ara no doneu mitja dotzena de respostes cada u, que llavors no tindria gràcia, eh? ;-)
CLASSIFICACIÓ A DIA D'AVUI
DEU ENCERTS: - - - -
NOU ENCERTS: - - - -
VUIT ENCERTS: - - - -
SET ENCERTS: Mireia
SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: SM i XeXu
QUATRE ENCERTS: Eli, Garbi 24 i Utnoa
TRES ENCERTS: Carme Rosanas, Estrip, Jordi Casanovas "Cròniques", Kudifamily, Lluïsa, Rits
DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Anna Tarambana, Elur, Maria de Tu, Jo i l'Otis, Maria Escalas i Òscar.
UN ENCERT: Assumpta Pijuan, Blakwolf, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Jordi (blog "De tot"), Kika, Kweilan, Lolita Lagarto, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, Olguen Dalmasas, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, i Zel
Demà dimecres, cap a dos quarts de dues de la tarda, tancaré els comentaris per començar el recompte. Sort!!
Ja fa un prop d'un any que vaig recordar que, en un grup d’Internet on entrava, havia fet un joc d’endevinar imatges vistes d’una forma “diferent” (o de molt a prop, o des d’un angle una mica estrany) i llavors vaig provar de fer-ho al blog. Les vostres respostes em van fer passar una estona ben divertida i vaig pensar que estaria bé fer-ho de tant en tant... una vegada al mes, per exemple.
Des de llavors, aquesta és la onzena vegada que us faig aquesta pregunta... Algú sap què és això?
Com totes les coses que surten espontànies, no vaig pensar en posar unes normes... i el cert és que cada mes hi ha algunes respostes que em costa interpretar... així que, com a consell, jo us recomanaria que feu això:
Si dubteu que la foto sigui, per exemple, la roda d’un cotxe o el mànec d’una forquilla, doncs podeu posar “No ho acabo de veure clar, però diria que és la roda d’un cotxe o el mànec d’una forquilla” i així, tant si és l’una com l’altre jo us la donaré per bona.
El que NO heu de fer mai és dir: “Dubtava entre la roda d’un cotxe i el mànec d’una forquilla, però crec que es massa petit per ser la roda, així que aquesta la deixo i em quedo amb el mànec de la forquilla”... Si feu això i resulta que és la roda d’un cotxe, no us la podré donar per bona.
Això sí, ara no doneu mitja dotzena de respostes cada u, que llavors no tindria gràcia, eh? ;-)
CLASSIFICACIÓ A DIA D'AVUI
DEU ENCERTS: - - - -
NOU ENCERTS: - - - -
VUIT ENCERTS: - - - -
SET ENCERTS: Mireia
SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: SM i XeXu
QUATRE ENCERTS: Eli, Garbi 24 i Utnoa
TRES ENCERTS: Carme Rosanas, Estrip, Jordi Casanovas "Cròniques", Kudifamily, Lluïsa, Rits
DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Anna Tarambana, Elur, Maria de Tu, Jo i l'Otis, Maria Escalas i Òscar.
UN ENCERT: Assumpta Pijuan, Blakwolf, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Jordi (blog "De tot"), Kika, Kweilan, Lolita Lagarto, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, Olguen Dalmasas, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, i Zel
Demà dimecres, cap a dos quarts de dues de la tarda, tancaré els comentaris per començar el recompte. Sort!!
dimecres, 17 de novembre del 2010
Hi havia una vegada una nena... blanqueta com l'Iniesta...
Tal com varem prometre, vint-i-quatre hores després del post d’ahir, en Ferran i jo posem les nostres fotos de petitons. En el meu cas, res en absolut a veure amb la realitat actual... Impossible de reconèixer hehe
En totes les que he triat sóc més petita que a la foto que tinc posada al perfil, en la que crec que tinc uns sis anys i mig.
Si us animeu a publicar-ne de vostres, ens farà molta gràcia poder-les veure!!
En Ferran, que és molt treballador i molt detallista, al final del seu post està fent una relació de tots els blogaires que participen :-)
En totes les que he triat sóc més petita que a la foto que tinc posada al perfil, en la que crec que tinc uns sis anys i mig.
Si us animeu a publicar-ne de vostres, ens farà molta gràcia poder-les veure!!
Aquí tenia sis mesos. Juny de 1962.
Foto "de fotògraf" que la meva mare va regalar al meu pare pel seu sant (Sant Joan)
La pilota ja demostrava la meva futura afició futbolera,
la medalleta que seria catequista
... i amb la mà faig el signe d'OK... tot bé!! ;-)
Aquí tenia uns 27 mesos. Barcelona, Plaça Tetuan.
Blanqueta com l'Iniesta i fent-li una ganyota al sol que em venia de cara.
La bonica cama de fons és de la meva mare... els peuets del meu germà...
Diumenge de rams de 1964: La meva palma recolzada a l'arbre i jo amb el palmó d'ell... hehe
Aquí tenia cinc anys a punt de fer-ne sis.
Crec que deu ser de la tardor de 1967.
Barcelona, plaça Urquinaona... al costat meu estava assegut el meu germà.
Molts diumenges al matí sortíem a passejar i a donar menjar als colomets :-)
Les fotos les feia el meu pare...
En Ferran, que és molt treballador i molt detallista, al final del seu post està fent una relació de tots els blogaires que participen :-)
dimarts, 16 de novembre del 2010
Hi havia una vegada una nena...
El passat dia 8 en Ferran va fer un post on posava una foto seva de petit. Això ens va donar a ell i a mi la idea de proposar a tots els blogaires si volien mostrar-ne alguna de seva perquè puguem veure què macos érem tots fa alguns anyets...
Com que tampoc es tracta que els blogaires que no volen fer públiques massa dades de la seva identitat posin res molt actual on se'ls pugui reconèixer, hem pensat que podríem demanar-vos si us animeu a posar UNA (o més) FOTO VOSTRA EN QUE TINGUEU ENTRE UN DIA I SET ANYS D'EDAT... (any amunt o avall, a gust del consumidor) ;)
Per demostrar que nosaltres sí que ens atrevim, demà, a aquesta mateixa hora, farem un post als nostres blogs respectius on posarem alguna foto nostra (diferent de la que ja coneixeu) amb una breu explicació (lloc, edat... el que sapiguem!!)
Animeu-vos!!
diumenge, 14 de novembre del 2010
La jota de cert entrenador portuguès... (181è Joc Literari)
El Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens convida a escriure una Jota. Ja ho va proposar l'any passat i va ser tan divertit que de nou m'he atrevit a intentar-ho. Aquí va la meva aportació:
En Tibau demana jotes
que parlin d’actualitat
i jo penso en algun tema
amb tota tranquil·litat.
Això és cosa divertida
i a mi sempre m’ha agradat.
No parlaré de polítics
sense credibilitat
doncs això ja ho han fet altres
d’aquesta comunitat.
Us parlaré d’en Mourinho,
malament, per descomptat.
Aquest home insuportable
que no sap estar callat
ara de nou ens demostra
que és un gran mal educat
i per obrir la boqueta
al Molinon l’han xiulat.
Els col•legues no el disculpen
quasi tots l’han criticat.
No es pot anar de xuleta
s’ha de parlar amb dignitat,
si el portuguès no sap fer-ho
hauria d’estar vetat.
En Tibau demana jotes
que parlin d’actualitat
i jo penso en algun tema
amb tota tranquil·litat.
Això és cosa divertida
i a mi sempre m’ha agradat.
No parlaré de polítics
sense credibilitat
doncs això ja ho han fet altres
d’aquesta comunitat.
Us parlaré d’en Mourinho,
malament, per descomptat.
Aquest home insuportable
que no sap estar callat
ara de nou ens demostra
que és un gran mal educat
i per obrir la boqueta
al Molinon l’han xiulat.
Els col•legues no el disculpen
quasi tots l’han criticat.
No es pot anar de xuleta
s’ha de parlar amb dignitat,
si el portuguès no sap fer-ho
hauria d’estar vetat.
dijous, 11 de novembre del 2010
Quasi que em fa vergonya...
Aviat farà dos anys... no sé la data exacta, però falta poc... Era finals de novembre, primers de desembre com a molt. En regal avançat del meu aniversari, la meva estimada germana, coneixedora de la meva gran afició a fer mitja i com m’agraden els jerseis de punt, em va portar a El Corte Inglés per triar llanes de colors, per comprar-ne unes quantes i que em pogués fer un jersei de ratlles (feia temps que tenia il•lusió per un així)...
El vaig començar ben aviat... La llana no és massa gruixuda, així que anava fent tranquil•lament... Era el meu primer hivern de blog i l'estona que passava a Internet em feia avançar poc a poc ja que disposava de menys temps... diguem-n’hi... “lliure”. Va arribar la calor i el vaig deixar (fer mitja amb cabdells de llana a l’estiu no és massa agradable), tot pensant, que “a la tardor l’acabaré i el podré estrenar amb el primer fred del 2009.”
Doncs, com diu el títol del post, m’hauria de fer vergonya, ja que vaig incomplir totalment els meus propòsits i la qüestió és que el jersei encara està per acabar... Tinc fets el davant, el darrera i les mànigues... falta cosir-ho i fer el coll (que el faig tot d’una peça amb una “agulla rodona”)... si m’ho prengués seriosament, el podria estrenar d’aquí quatre dies, una setmana com a molt. Veurem... I ara ho poso aquí per “obligar-me” a acabar-lo d’una vegada!
El vaig començar ben aviat... La llana no és massa gruixuda, així que anava fent tranquil•lament... Era el meu primer hivern de blog i l'estona que passava a Internet em feia avançar poc a poc ja que disposava de menys temps... diguem-n’hi... “lliure”. Va arribar la calor i el vaig deixar (fer mitja amb cabdells de llana a l’estiu no és massa agradable), tot pensant, que “a la tardor l’acabaré i el podré estrenar amb el primer fred del 2009.”
Així estava en un post que vaig fer el 3 de febrer de 2009
Doncs, com diu el títol del post, m’hauria de fer vergonya, ja que vaig incomplir totalment els meus propòsits i la qüestió és que el jersei encara està per acabar... Tinc fets el davant, el darrera i les mànigues... falta cosir-ho i fer el coll (que el faig tot d’una peça amb una “agulla rodona”)... si m’ho prengués seriosament, el podria estrenar d’aquí quatre dies, una setmana com a molt. Veurem... I ara ho poso aquí per “obligar-me” a acabar-lo d’una vegada!
Així està a data d'avui
dimarts, 9 de novembre del 2010
Enquesta culé i... bugaderies paquistaneses a Kabul
Fa uns dies, arrel d’un vídeo que em va passar l’amic McAbeu sobre l’himne de la Champions, vaig fer una petita enquesta amb una pregunta que es responia tan sols amb un sí o un no. Signaríem els culés guanyar segur la Champions però no la Lliga i la Copa? O preferim no signar i provar de guanyar-ho tot a risc de quedar-nos sense res?
Doncs bé, ja tinc les respostes!
Hi ha hagut una participació altíssima. Han votat 39 persones, de les quals 21 (un 53%) no signarien perquè volen anar a per totes i 18 (un 46%) sí que ho farien perquè pensen que tancar una temporada amb un títol d’aquesta importància ja està molt bé.
Així doncs, tot i que els resultats han quedat molt igualats, s’observa que l’afició blaugrana, imbuïda de l’esperit d’en Pep Guardiola de lluitar, persistir i no rendir-se mai, no està per pactes... ho vol tot! Esperem que així sigui!
D’altre banda, i parlant del Barça, avui la premsa portava una notícia curiosa. Es veu que a Kabul la població és majoritàriament culé i... bé, millor ho retallo i ho enganxo...
Doncs bé, ja tinc les respostes!
Hi ha hagut una participació altíssima. Han votat 39 persones, de les quals 21 (un 53%) no signarien perquè volen anar a per totes i 18 (un 46%) sí que ho farien perquè pensen que tancar una temporada amb un títol d’aquesta importància ja està molt bé.
Així doncs, tot i que els resultats han quedat molt igualats, s’observa que l’afició blaugrana, imbuïda de l’esperit d’en Pep Guardiola de lluitar, persistir i no rendir-se mai, no està per pactes... ho vol tot! Esperem que així sigui!
D’altre banda, i parlant del Barça, avui la premsa portava una notícia curiosa. Es veu que a Kabul la població és majoritàriament culé i... bé, millor ho retallo i ho enganxo...
De La Vanguardia, 9-11-10
dilluns, 8 de novembre del 2010
Joc de Lletres de Nadal
El Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un nou JOC DE LLETRES: Hem de fer un microconte amb un màxim de 50 paraules, que no tingui res a veure amb el Nadal i que contingui almenys una de les paraules següents: Dofí, Rellotge, Escriptor/a i Editorial. Els microrelats participants apareixeran al blog JOCS DE LLETRES.
I aquí està la meva aportació:
Per fi va arribar el dia en que el carter li va portar notícies d’Editorial Dofí. I eren bones!! El seu llibre seria publicat!! Quina alegria!!
L’aprenent d'escriptora va mirar el rellotge i, feliç, va sortir a buscar en Joan a la feina... Els seus problemes econòmics havien acabat!!
I aquí està la meva aportació:
Per fi va arribar el dia en que el carter li va portar notícies d’Editorial Dofí. I eren bones!! El seu llibre seria publicat!! Quina alegria!!
L’aprenent d'escriptora va mirar el rellotge i, feliç, va sortir a buscar en Joan a la feina... Els seus problemes econòmics havien acabat!!
divendres, 5 de novembre del 2010
La barreja de llibres que va explotar un dia de novembre...
Aquella dona havia vist feia temps un article en que el seu autor recollia els llibres llegits durant un any. Des d’aquell dia la il•lusió per poder fer el mateix l’animava i així va ser com va recuperar una afició que ja havia tingut feia temps i que havia estat uns anys en un estat semi-letàrgic...
El desembre de 2009, la dona va poder fer, molt contenta, una llista de vint-i-cinc llibres, marcats en colors segons si els havia llegit en català o castellà o si els seus autors eren femenins o masculins. Vint-i-cinc llibres eren molts!... I és que aquella dona llegia poc a poc, interioritzava cada paraula, cada escena... entrava dins les històries.
I va començar el 2010, emocionada, feliç de veritat d’haver recuperat una afició que tantes bones hores li havia fet viure al llarg de la seva vida... Una bona cosa que havia trobat al món dels blogs... retrobar-se amb la lectura...
Però, de cop, el mes de setembre els llibres es van revolucionar... i n’hi va haver un munt que li van demanar ser llegits al mateix temps... i no eren fàcils, no... Ella, per por de que algun s’ofengués i es sentís rebutjat si el feia esperar, els va anar començant tots... però això la feia anar encara més poc a poc... Havia de vigilar que el seu cap no barregés els arguments, els personatges... es feia llistes, prenia notes i petits apunts de cada llibre... Durant el mes d’octubre, en tenia tants “a mitges” que només en va acabar un... i avui, a 5 de novembre en té cinc de començats...
Com acabarà aquesta història? Anirà acabant la dona els cinc llibres amb calma i prenent-se el temps que calgui? En començarà algun altre? Farà ressenya de tots a mida que els vagi acabant i els seus posts del més de novembre seran majoritàriament sobre llibres? Jo no tinc respostes... crec que no les té ningú... ni ella...
PS/ Recordeu que podeu seguir votant a l'enquesta de la barra lateral sobre el Barça i els títols de la temporada :-)
El desembre de 2009, la dona va poder fer, molt contenta, una llista de vint-i-cinc llibres, marcats en colors segons si els havia llegit en català o castellà o si els seus autors eren femenins o masculins. Vint-i-cinc llibres eren molts!... I és que aquella dona llegia poc a poc, interioritzava cada paraula, cada escena... entrava dins les històries.
I va començar el 2010, emocionada, feliç de veritat d’haver recuperat una afició que tantes bones hores li havia fet viure al llarg de la seva vida... Una bona cosa que havia trobat al món dels blogs... retrobar-se amb la lectura...
Però, de cop, el mes de setembre els llibres es van revolucionar... i n’hi va haver un munt que li van demanar ser llegits al mateix temps... i no eren fàcils, no... Ella, per por de que algun s’ofengués i es sentís rebutjat si el feia esperar, els va anar començant tots... però això la feia anar encara més poc a poc... Havia de vigilar que el seu cap no barregés els arguments, els personatges... es feia llistes, prenia notes i petits apunts de cada llibre... Durant el mes d’octubre, en tenia tants “a mitges” que només en va acabar un... i avui, a 5 de novembre en té cinc de començats...
Com acabarà aquesta història? Anirà acabant la dona els cinc llibres amb calma i prenent-se el temps que calgui? En començarà algun altre? Farà ressenya de tots a mida que els vagi acabant i els seus posts del més de novembre seran majoritàriament sobre llibres? Jo no tinc respostes... crec que no les té ningú... ni ella...
PS/ Recordeu que podeu seguir votant a l'enquesta de la barra lateral sobre el Barça i els títols de la temporada :-)
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Lipdub per la independència
He vist aquest vídeo a cal SÀNSET i l'UTNOA. Igualment, l'he vist a cal TIBAU i... vull també deixar-ne constància aquí!! ;-))
Ah! Aprofito per recordar-vos que podeu seguir votant per l'enquesta culé que hi ha a la barra lateral. Gràcies :-)
divendres, 29 d’octubre del 2010
Homenatge a Joan Solà
Quan abans d’ahir pel matí, en posar la ràdio per escoltar Catalunya Informació com faig cada dia, vaig sentir la notícia de la mort d’en Joan Solà em va afectar i, immediatament, vaig pensar en dos blogaires als quals he d’agrair que me’l van fer conèixer, en Joan Puig (Puigmalet) i en Víctor Pàmies... i vaig pensar que segur que ells estarien molt tristos amb aquesta pèrdua.
Des de molt joveneta, quan encara no es parlava de finançaments ni competències, ni tan sols m’havia passat mai pel cap la paraula independència, tenia molt clar que la llengua catalana era la meva i que jo era catalana perquè parlava català. Així de senzill ho veia jo. I el que també veia era que a l’escola ho havia de fer tot en castellà, de manera única i excloent i que, fins i tot el nom, el meu nom, no em deixaven tenir en la meva llengua.
Quan vaig llegir i sentir per primera vegada el mestre Joan Solà em vaig quedar meravellada en veure com es podien dir de forma tan clara i valenta una sèrie de veritats... i, tot i ser una absoluta ignorant en aquests temes de la lingüística, em va ser fàcil entendre’l i admirar-lo.
Aquests dies, molts blogaires li han dedicat els seus escrits... jo volia sumar-m’hi, però no sabia com fer-ho... Finalment he pensat que potser una bona forma seria repetir aquest post que vaig fer el 7 de juliol de 2009.
Fa poc he llegit Mal de llengües de Jesús Tuson, professor de lingüística. Tot el llibre és una defensa de la riquesa que suposa la diversitat lingüística, de la dignitat de totes les llengües, tinguin molts parlants o pocs, tinguin un Estat que les defensi o no. Com diu ell “Les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...”.
Més endavant expressa aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua “... no ho fa per molestar els altres o per barrar el pas als parlants d’altres llengües, o per mantenir atavismes folklòrics; ho fa perquè ho ha de fer així, amb les mateixes raons amb què els molt milionaris parlen la seva llengua; que no la parlen perquè són molts, sinó perquè és la seva. I això no ho han de justificar els grans, ni ho haurien de justificar els petits...”
En aquest sentit d’amor per la nostra llengua, volia fer esment molt especial de la compareixença al ple del Parlament de Catalunya, el passat dia 1 de juliol, del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la seva intervenció, va fer una molt interessant exposició de la situació actual del català, que va concloure amb aquestes paraules:
"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."
Si voleu veure i llegir el discurs sencer ho podeu fer al bloc Gazophylacium, que el té tant en vídeo com en text. Val la pena.
Des de molt joveneta, quan encara no es parlava de finançaments ni competències, ni tan sols m’havia passat mai pel cap la paraula independència, tenia molt clar que la llengua catalana era la meva i que jo era catalana perquè parlava català. Així de senzill ho veia jo. I el que també veia era que a l’escola ho havia de fer tot en castellà, de manera única i excloent i que, fins i tot el nom, el meu nom, no em deixaven tenir en la meva llengua.
Quan vaig llegir i sentir per primera vegada el mestre Joan Solà em vaig quedar meravellada en veure com es podien dir de forma tan clara i valenta una sèrie de veritats... i, tot i ser una absoluta ignorant en aquests temes de la lingüística, em va ser fàcil entendre’l i admirar-lo.
Aquests dies, molts blogaires li han dedicat els seus escrits... jo volia sumar-m’hi, però no sabia com fer-ho... Finalment he pensat que potser una bona forma seria repetir aquest post que vaig fer el 7 de juliol de 2009.
LA LLENGUA CATALANA
Mapa copiat del web del Consell de Mallorca.
Fa poc he llegit Mal de llengües de Jesús Tuson, professor de lingüística. Tot el llibre és una defensa de la riquesa que suposa la diversitat lingüística, de la dignitat de totes les llengües, tinguin molts parlants o pocs, tinguin un Estat que les defensi o no. Com diu ell “Les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...”.
Més endavant expressa aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua “... no ho fa per molestar els altres o per barrar el pas als parlants d’altres llengües, o per mantenir atavismes folklòrics; ho fa perquè ho ha de fer així, amb les mateixes raons amb què els molt milionaris parlen la seva llengua; que no la parlen perquè són molts, sinó perquè és la seva. I això no ho han de justificar els grans, ni ho haurien de justificar els petits...”
En aquest sentit d’amor per la nostra llengua, volia fer esment molt especial de la compareixença al ple del Parlament de Catalunya, el passat dia 1 de juliol, del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la seva intervenció, va fer una molt interessant exposició de la situació actual del català, que va concloure amb aquestes paraules:
"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."
Joan Solà i Cortassa.
Si voleu veure i llegir el discurs sencer ho podeu fer al bloc Gazophylacium, que el té tant en vídeo com en text. Val la pena.
--------------------
Ara, el mestre Solà ja no és entre nosaltres... però no ens hem de rendir, hi ha molta feina a fer!! Fer-la serà, doncs, el millor homenatge!! Gràcies mestre!!dimecres, 27 d’octubre del 2010
La veritable lletra de l'himne de la Champions...
Ahir, a un altre blog, se’m va ocórrer dir que cada vegada que escoltava la cançó “I get knocked down” del grup Tubthumping, el meu cap “entenia” la frase “Aquí el Nou Camp”...
Feu la prova... escolteu la tornada i podreu comprovar clarament com, efectivament, diuen això “Aquí el Nou Camp”
Però això no és res... el gran mestre de l’enginy catosfèric, en Mac McAbeu, ha contestat aquest matí amb un altre vídeo que és una passada. Ho heu d’escoltar. No passeu per aquí sense clicar el vídeo i, sense fer gens ni mica de cas de les imatges horribles i tendencioses que s'hi poden veure, comprovar com la lletra de l’himne de la Champions diu això:
ÉS EL BARÇA
SI, SI, SI... BARÇA
I SOLO CHAMPIONS
EL BARÇAAA, EL BARÇAAA
QUE VA A CONSEGUIR... LA CHAAAMPIONS!
La Rits i jo ja deiem que sentiem "El Barça" a la lletra d'aquest himne, però tot això supera les nostres expectatives!!
En Mac McAbeu ha demostrat (fent honor al seu magnífic blog d’enigmes i endevinalles) que té una gran capacitat de resoldre misteris, fins i tot a vegades pot preveure el futur. En aquest cas ell creu que això podria ser un text profètic que vindria a dir que aquesta temporada el Barça guanyaria un títol, però només un i que seria la Champions (“sólo Champions”) tot i que també diu que potser, enlloc de “sólo Champions” potser es pot entendre “son los Champions”...
En tot cas, ara mateix, a 27 d’octubre de 2010 (dia de l’aniversari de la meva marona... mama!! Felicitats!!) jo us pregunto:
- Signarieu ara el fet que el Barça aquest any guanyés la Champions, però només la Champions? (Això val fins al final de temporada... o sigui que la Súpercopa d’Europa ja la podríem tornar a guanyar, clar)
a) Sí
b) No
Doncs bé, aquí podeu dir el que vulgueu, però l’enquesta de veritat, a la barra lateral, voteu allí... I no oblideu d’escoltar la lletra de l’himne!! ;-)
Feu la prova... escolteu la tornada i podreu comprovar clarament com, efectivament, diuen això “Aquí el Nou Camp”
Però això no és res... el gran mestre de l’enginy catosfèric, en Mac McAbeu, ha contestat aquest matí amb un altre vídeo que és una passada. Ho heu d’escoltar. No passeu per aquí sense clicar el vídeo i, sense fer gens ni mica de cas de les imatges horribles i tendencioses que s'hi poden veure, comprovar com la lletra de l’himne de la Champions diu això:
ÉS EL BARÇA
SI, SI, SI... BARÇA
I SOLO CHAMPIONS
EL BARÇAAA, EL BARÇAAA
QUE VA A CONSEGUIR... LA CHAAAMPIONS!
La Rits i jo ja deiem que sentiem "El Barça" a la lletra d'aquest himne, però tot això supera les nostres expectatives!!
En Mac McAbeu ha demostrat (fent honor al seu magnífic blog d’enigmes i endevinalles) que té una gran capacitat de resoldre misteris, fins i tot a vegades pot preveure el futur. En aquest cas ell creu que això podria ser un text profètic que vindria a dir que aquesta temporada el Barça guanyaria un títol, però només un i que seria la Champions (“sólo Champions”) tot i que també diu que potser, enlloc de “sólo Champions” potser es pot entendre “son los Champions”...
En tot cas, ara mateix, a 27 d’octubre de 2010 (dia de l’aniversari de la meva marona... mama!! Felicitats!!) jo us pregunto:
- Signarieu ara el fet que el Barça aquest any guanyés la Champions, però només la Champions? (Això val fins al final de temporada... o sigui que la Súpercopa d’Europa ja la podríem tornar a guanyar, clar)
a) Sí
b) No
Doncs bé, aquí podeu dir el que vulgueu, però l’enquesta de veritat, a la barra lateral, voteu allí... I no oblideu d’escoltar la lletra de l’himne!! ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)