dimecres, 9 de gener del 2013

Els jugadors de cartes (Relats Conjunts)

Paul Cézanne, Els jugadors de cartes, 1892

He començat a no fer cas del que em diuen els meus sentits. Quan els ulls em diuen que veuen quelcom o les orelles que han sentit alguna cosa, no ho dono immediatament per cert, perquè pot ser que estigui dormint.

Les meves nits són curts períodes de son, alternats amb freqüents minuts de vigília. Els meus dies són períodes de vigília alternats amb atacs de son que, moltes vegades –sobre tot per la tarda- em poden deixar KO ja sigui al sofà, davant de l’ordinador o a mig llegir.

La conclusió és que les nits i els dies s’assemblen força, tan sols variant la duració de les etapes i això m’està portant a certa confusió mental que fa que, en alguns moments comenci a dubtar de si tal o qual cosa l’he viscut desperta o l’he somiat.

Ara mateix sóc a una cafeteria; al fons, cap a la dreta, hi ha dos homes asseguts a una taula petita, davant per davant, jugant a cartes damunt una mena d'estovalles d'un color marron torrat. Un d'ells sembla més ric i l’altre més humil. És que tots dos porten barret i un es veu que és més car. El que diria que té més diners fuma en pipa i l’altre seu amb les espatlles més carregades.

Tinc la sensació que s’està preparant alguna cosa que no m’agradarà. Pressento, o intueixo, gairebé amb una seguretat absoluta, que l’home del barret senzill està perdent més del que es pot permetre i alguna cosa em diu que tot acabarà molt malament.

Estic nerviosa. No sé què fer. He d'avisar a algú? Clar que, i per què m’hauria de complicar la vida? No dic que ja no sé mai què és realitat o somni a la meva vida? Això deu ser somni. A mi mai em passen coses rares. No crec que em vegi implicada ara en una baralla, ja sigui a cops de puny o a trets o ganivetades...

El proper dia que vagi a veure al Doctor li he d'explicar. Aquesta barreja de conscient i inconscient no pot ser bona. Fins i tot podria ser un efecte secundari de la medicació... Ara mateix sento crits.


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

12 comentaris:

  1. Assumpta! desperta't dona, que no crida ningú!!!!!

    Tot està tranquil, ho veus? Només és un quadre...

    he, he, he... és boníssim el teu relat! Inquietant fins i tot!

    ResponElimina
  2. uisss...a qui em recorda això de dormir tant que no saps ben bé si és de nit o de dia?? De vegades fins i tot, quin dia és...hauré d´anar al metge. :)
    Excel.lent relat!!

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  3. Una mica angoixant, ja no sabem què és real i què no. Els jugadors de cartes els veu realment? Has de dormir més, Assumpta!

    ResponElimina
  4. Ho expliques tan bé que ens inquieta aquesta situació que no acabem de saber si està passant de veritat o només són imaginacions de la protagonista. De totes maneres, potser sí que ha d'anar a veure al Doctor i explicar-li, abans que la cosa vagi a més.
    M'ha agradat però alhora m'ha deixat molt mal cos perquè llegint-ho he patit per la protagonista i això vol dir que és un bon relat que està molt ben fet. :-)

    ResponElimina
  5. CARME.- A vegades hi ha quadres que, encara que m'agradin -com és aquest- no em fan venir cap història "directament"... llavors cal fer una mica de trampa... i si ha resultat ser un pèl inquietant, estic contentíssima!! :-DD


    LLUNETA.- Els relats superen la realitat o la realitat supera els relats? ;-))
    Millor que siguin els relats els que superin la realitat, que un cas com el descrit seria bastant, bastant fort ;-))


    XEXU.- M'agrada que el trobeu angoixant hehehe... Tenia la "vena" un pèl retorçadeta quan vaig pensar en fer el relat així :-)))
    Va, hem de fer el propòsit de dormir més, sinó, ja veus què ens pot passar!!


    McABEU.- Saps? Quan el feia recordava un enigma teu, un enigma-mèdic, que vas titular Un cas clínic en que parlaves de les conseqüències de no dormir :-))
    Darrerament, per altres motius, jo he anat també molt "desordenada" de son... i recordo que pensava "a veure si em passarà com a l'enigma d'en Mac" ;-))
    Ai, ai... és que de la vida real, exagerant-la, adaptant-la i fent-hi el que sigui necessari, sempre pot sortir alguna idea per algun relat ;-))

    ResponElimina
  6. Aquesta noia necessita dormir, descansar i somiar en la bellesa que pot haver-hi en les coses, malgrat tot sembli una conxorxa per fer-nos mal.

    ResponElimina
  7. Boníssim relat Assumpta....en clau psicològica....saps Descartes el filòsof deia allò de no sé si estic despert o adormit .....per arribar a la constatació de si penso, si dubto allò que dubta i que pensa per força he de ser jo...Has fet un relat psicofilosòfic! m'ha agradat molt !

    ResponElimina
  8. RITS.- I tant que sí hehe... necessita dormir, descansar, relaxar-se... a veure si recupera l'equilibri pobreta ;-)
    Ei, reconec la teva "nova" imatge! ;-))


    ELFRI.- Uaaaaaaaaaaaau!! De veritat he fet un relat psicofilosòfic? Ostres! I jo sense saber-ho!! :-DD
    M'ha fet molta il·lusió el teu comentari: Primer perquè dius coses boniques (clar, a tothom li agrada que li diguin coses maques), però també m'ha agradat especialment aquesta relació que has fet amb la filosofía i la psicología, que és "el teu terreny" ;-)))

    ResponElimina
  9. Ara m'has recordat la peli Inception, del Leonardo DiCaprio, en que arriba un moment que no saps si ets dins un somni, dins un somni que és dins un altre somni, i més somnis o és realitat... en tot cas, no t'hi barregis, que hi podria haver sarau!

    ResponElimina
  10. Suposem que has tingut un malson. Per cert, no fumarà en pipa el doctor? ;)

    ResponElimina
  11. espero que hagin anat be els dies de festa i que hagis tingut un bon inici d'any.

    Jo, fins ara, no havia pogut fer res amb el blog (i ara estic intentant posar-me al dia)

    Sempre penso quan llegeixo aquests relats que els heu de publicar. Son molt macos.

    respecte al teu proposit de lectures per al 2013, si vols, jo puc col·laborar amb algun llibre en angles (harry Potter o Agatha christie)

    Ens veiem demà!!!

    ResponElimina
  12. EL PORQUET.- Ooooh, aquest Leonardo di Caprio, mira que copiar les MEVES idees! :-P
    De fet, no recordo com va acabar tot això... crec que em vaig adormir :-)))


    RAFEL.- Ara que ho dius... aroma de tabac de pipa... certament... ¡El doctor fuma en pipa!... Quin sentit he de donar a això? :-)


    VERO.- Comencem pel final ;-) Moooooooooltes gràcies per la teva múltiple col·laboració a les meves possibles lectures en anglès. Aquest és un propòsit que he de fer "sí o sí", em fa il·lusió, a veure si me'n surto ;-))
    Pensar en publicar els relats és com un somni... però em fa gràcia que ho diguis! Petonets!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!