dimarts, 2 d’agost del 2011

"Notas de América", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Clásicos Zeta, Ediciones B, 2010
Títol original, idioma, any: American notes, anglès, 1842
Traductora: Beatriz Iglesias
Gènere: Viatges
Número de pàgines: 379


Feia temps que no escrivia una ressenya seriosa (la del 20 de juliol no val hehe) però és que aquest llibre s’ho mereix.

Vaig veure el llibre que avui comento a l’Abacus deu fer cosa d’un any, el vaig tenir a les mans, el preu era molt temptador (vuit eurus; set i escaig pels socis i jo sóc sòcia). Vaig llegir la contraportada i vaig veure que no era una novel·la sinó un llibre de viatges... Ep! Sorpresa! No sabia que Dickens també havia cultivat aquest gènere. Vaig dubtar. I si no m’agradava? El vaig deixar... Cada vegada que tornava a l’Abacus mirava si encara hi era i, finalment, va arribar pel meu aniversari el passat mes de desembre. La llista de pendents era llarga i ara li ha tocat el torn. Doncs bé, estic encantada i considero que és dels millors llibres que he llegit darrerament.

Tot i així, he de dir que, com passa amb la majoria de llibres de viatges, la part descriptiva a vegades se’m feia una mica pesada, però com la resta del llibre és tan i tan bo (magnífic!) ho compensa tot amb escreix.

L’any 1842, als vint-i-nou anys, a punt de fer-ne trenta, Charles Dickens, acompanyat de la seva senyora, s’embarca al Britannia per conèixer Amèrica. S’hi passen sis mesos i fins i tot fan una petita estada al Canadà. Dickens, que era ja un personatge conegut, visita diferents institucions, hospitals, presons, parlaments, ajuntaments i ens en fa una crítica sincera i sense contemplacions: el que li agrada ho diu clarament, el que no li agrada també.

El llibre mostra en molts moments un fi sentit de l’humor i una ironia que feia que a vegades em petés de riure: frases amb segones intencions, anècdotes divertidíssimes. Començant pel primer viatge en el vaixell i el mal temps, totes les “desventures” estan explicades amb una gràcia que li desconeixia a l’autor. Per exemple, en una petita travessia que han de fer de Springfield a Hartford (quaranta quilòmetres) que, com els camins estan malament, decideixen fer-la per riu, llegim fragments com aquest:

Desde luego, la embarcación no se llamaba “pequeño varco de vapor” por casualidad. Olvidé preguntarlo pero pienso que debería tener medio poni de potencia (.../...) No me atrevo a decir cuántos centímetros de corto tenía esta embarcación, o cuantos centímetros de estrecho...

Altres vegades el que ens narra és ple d’una sensibilitat tan gran que gairebé emociona, com quan no li importa dedicar dotze pàgines senceres -que no es fan gens llargues, en absolut- a la història de la Laura, una nena cega, sorda i muda d’un centre de Boston a la que, amb paciència i dedicació, aconsegueixen ensenyar a comunicar-se i que arriba a fer-ho amb una facilitat sorprenent. No cal dir que aquest centre, i altres semblants de la mateixa zona, mereixen els millors qualificatius.

Però no tot és bo. Hi ha una crítica ferotge a l’esclavatge (encara vigent als estats del sud). Les paraules contràries són duríssimes, desqualificant en general tots els estats que la mantenen. Dickens ho il·lustra amb notes dels diaris de l'època com aquestes:

"Huida Caroline, negra. Llevaba collar de hierro con una púa doblada"
"Huido el negro Manuel, con muchas marcas de grilletes"
"Detenida en comisaría la criada negra, Myra. Lleva marcas de varios latigazos y grilletes en los pies."
"Encarcelado hombre negro. No tiene dedos en el pie izquierdo"
"Huido Anthony, con una oreja cortada y la mano izquierda rebanada por un hacha"

Anècdotes com el fastigós costum de mastegar i escopir tabac que tenen molts americans (tant hi fa si són a una habitació on hi ha una bonica catifa), o sobre la forma de ser dels conductors de diligències, de com són els trens, els transbordadors, etc. van omplint les pàgines d’una obra que no entenc com no és molt més coneguda. La recomano a tothom.

12 comentaris:

  1. Bona ressenya. Qui ho diria que en Dickens també era de la conya, oi? No he llegit res de l'autor, com saps, i no m'atreu especialment. Massa 'clàssic' per mi. Ja sé que a casa en sou fans absoluts, em sembla que us deixaré seguir-ne gaudint a vosaltres, i jo dedicaré la vida a Murakami.

    ResponElimina
  2. ets l'escollida, ja pots entrar al món bogardenc, t'esperem...

    ResponElimina
  3. Jo no sóc gens aficionada als llibres de viatges se'm fan molt avorrits la veritat. Però realment llegint-te ja se't veu que l'has disfrutat i que t'ha agradat.

    Això que et va passar amb aquest llibre és molt típic, quan poses l'ull a un nou llibre que et crida l'atenció tard o d'hora acaba caient i si te'l regalen com a tu, encara millor!

    És la primera ressenya que et llegeixo! ;)

    ResponElimina
  4. Estic fent memòria i crec que mai he llegit un llibre de viatges. Això sí, a Dickens sí que l'he llegit. Recordo amb molt de carinyo el seu Conte de Nadal (tot i que ara pensar en el Nadal fa mandrota, la veritat).

    Anoto Notas de América a la llista de pendents, que des de que tinc blog s'està fent taaaaaan llarga que em sobrepassa.

    ResponElimina
  5. En Dickens, fa molts anys que no l'he llegit, però recordo amb molta satisfacció, la consideració i tendresa de com tractava la dona, fins i tot les prostitutes i el seu mon. No era gens habitual aquesta delicadesa en aquell mon victorià.

    ResponElimina
  6. No el coneixia aquest llibre, de fet n'he llegit ben pocs de Dickens. Però en fas una bona ressenya que dóna ganes de llegir-lo! :-))

    ResponElimina
  7. XEXU.- Jo vaig ser la primera sorpresa en trobar aquest sentit de l'humor, aquesta forma divertida d'explicar coses que, quan passen, no fan cap gràcia com contratemps de viatges, tempestes a alta mar, etc. El seu sentit crític, la seva valentia denunciant clarament el que calia denunciar... però aquest autor em segueix demostrant que, sigui quin sigui l'estil que en llegeixi, m'agrada :-))
    Dóna-li una oportunitat, home, tan que t'agrada llegir, també estaria bé provar nous estils... potser et quedaràs sorprès! A tu que t'agrada a vegades quelcom una mica surrealista, podries provar amb Grans esperances que hi ha alguns personatges ben curiosos... ara bé, vols dir que dedicar la vida a Murakami no és un pèl exagerat? :-P


    PENYABOGARDE.- I tinc algun premi? :-DD


    BARCELONA M'ENAMORA.- Aquest és un gènere que, en principi, no és el que primer triaria... i, contradictòriament, tots els que he llegit m'han agradat! :-)) des dels senzills viatges a peu de l'Espinàs, a un que vaig llegir fa temps Un sendero entre las nubes un noi sol que creuava tota Europa a peu, només per muntanya!! de Finisterre fins a Estambul. Un llibre magnífic!... fins aquest de Dickens. Crec que en llegiré més :-) I espero que tu també em llegeixis més ressenyes ;-)


    MBOSCH.- Tens raó, passejant per la catosfera la llista de pendents augmenta mooooolt!! :-DD
    Si et va agradar el Conte de Nadal, doncs et puc dir que en realitat en va escriure més, (el que tothom coneix és "A Christmas carol") i que hi ha un recull que es diu "Tots els contes de Nadal" que jo m'he llegit aquest any :-))
    Però et dic el mateix que a en XEXU... llegeix Grans esperances va, anima't, m'encantaria conèixer la teva opinió :-))


    CARLES CASANOVAS.- Estic totalment d'acord amb tu! Jo, que trobo que gran part de la literatura actual és massa "crua", m'entusiasmo amb Dickens... Ell pot descriure el que sigui, entrar a l'ambient que sigui, sense necessitat de deixar al lector amb un terrible mal regust. Podríem dir que és tot un cavaller :-))


    McABEU.- Probablement t'agradaria... M'atreveixo a dir que sí! Ja et veig llegint-lo i fent-ne un enigma hehehe
    Pensa que a l'Abacus de Reus el tenen per vuit eurets!! :-D
    Ah! I molt bona FESTA MAJOR!! ;-))

    ResponElimina
  8. Benvingut post seriós!!! em fas venir de ganes de llegir-lo! però m'he de concentrar aquest agost en les feines que he de fer ! interessant llibre , no coneixia aquesta faceta de Dickens!

    ResponElimina
  9. doncs l'haurem d'apuntar... tinc una llista que (com diu el meu marit) no s'acaba mai! però val més tenir-ne de pendents que no el contrari...

    ResponElimina
  10. ELFREELANG.- No tinc el menor dubte que t'agradaria! Ja sé que has de treballar molt, però quan tinguis temps, llegeix-lo, ja veuràs que és bo! :-))


    JOMATEIXA.- Sí, sí, apunta'l. A mi m'ha agradat perquè és un llibre molt "diferent" de tot el que he llegit fins ara d'ell. No és ficció, és real i és molt interessant :-)


    JPMERCH.- M'alegra molt que creieu que us pot agradar :-) Si el llegeixes ja em diràs alguna cosa.

    ResponElimina
  11. Com ja saps a mi també em va agradar. En Dickens, efectivament, te una "socarroneria" que també es pot veure en Baroja i en Josep Pla. O almenys, a mi m'ho sembla.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!